26 de març 2017

Tots els colors del vent, de Marta Tena


Onada Edicions, 2017 Sinopsi
En "Tots els colors del vent", és aquest, el vent, qui arrossega, barrejades entre la terra, els raigs de sol, l’atmosfera carregada de contaminació que li dóna color, diferents històries que ens condueixen a una de sola: la dels odis que s’hereten i que impossibiliten la felicitat. 


Un vent huracanat i negre procedent del nord ens porta la història dels joves Alberto i Marina, que es retroben casualment trenta anys més tard des que es van conèixer. Un vent tacat pel sol il·lumina de nou les existències de la Marina i l’Alberto, que intenten retrobar allò que havien sentit en els primers anys de joventut, malgrat els secrets familiars que ella ha hagut de custodiar per por de reobrir ferides. Una novel·la que es pregunta què s’emporta i què deixa el vent en les nostres vides.

El secret de les terres roges, de Lurdes Malgrat


El secret de les terres roges, de Lurdes Malgrat, és un nou llibre de la col·lecció Maremàgnum d’Onada Edicions, adreçada a ESO i Batxillerat. Projecte de Literatura km 0 fet des del territori del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, i per al territori, però amb vocació universal.
La trama de la novel·la queda perfectament definida a la seva sinopsi del llibre, que em permeto transcriure:
Sinopsi
Un món futur, regit per unes regles inqüestionables. La Jana, el Raül i el Tom són tres amics que habiten en indrets molt distants del planeta i es relacionen a través de la Pantalla del Joc. La societat ha superat els problemes del segle XXI i ha arribat a solucions que la transformen en un cosmos just i perfecte. La vida passada, present i futura dels tres joves està sotmesa a les directrius de les Lleis Universals. Alguna inquietud, però, deixa empremta en els seus caràcters, de vegades nostàlgics, de vegades rebels. Quan la Jana els introdueix en el Joc d’El secret de les terres roges, alguna cosa comença a canviar. Es transformen en personatges que es mouen en llibertat en un món nou i màgic. A mesura que avancen en el Joc, les preguntes, les incerteses, les pors i les temences es fan cada vegada més evidents. Només l’amistat que els uneix pot conduir-los a la millor solució. 
Comentari
Els lectors més veterans trobarem a la novel·la aires d’universos lieraris i cinematogràfics coneguts, mons freds en què el control paternalista del govern sobre la població, per al seu bé, per supost (mode ironia), va en detriment de la llibertat, de les emocions.
El secret de les terres roges  ens presenta dos mons: un de futurista realista on viuen els protagonistes, i un altre, ja dins del Joc, on la fantasia, la màgia i la poesia  (que l’autora no pot ni vol deixar de banda) prenen cos, i també la llibertat, i els perills que comporta. Però jo em pregunto: en quin dels dos mons realment viuen (en el sentit ampli del verb) els protagonistes? Aquest món que ens presenta l’autora al llibre és un món futur, o ja està aquí?
Potser El secret de les terres roges es convertirà per als adolescents que el lllegeixin per primera vegada en un estímul per plantejar-se segons quines coses, en un llibre de referència que recordin com els va marcar quan siguin adults. Ho hauran de descobrir per ells mateixos.
Ara, em limitaré a transcriure algunes frases que he subratllat que us ajudaran a fer-vos una idea, i de llegir-ne dos fragments.
De la primera pàgina, per exemple, aquestes són algunes de les paraules que marquen el to: acer, ferralla, fred, silenci, buidor, pèrdua.
“aquell impuls estricte de retrobar-se amb ell mateix”
Les pantalles han substituït la família
Al davant, la casa de la Nora. Les cortines amb ulls.
Aquesta és la finalitat, despertar el desig de ser ells mateixos gràcies a un Joc que els aliena. Una extraordinària contradicció.
L’avorriment li fa tanta por com l’abús del fred. Execepte quan juga.
La pau de l’acer.
No reconeix el món que l’envolta, com si ell i el seu viatge fossin el seu propi somni
sota la pell tot són cendres.
Ell també voldria arrencar a córrer, fugir, però, de què?
No busca heroïcitats, només vol destruir es records, ell només vol oblidar qui és i qui ha estat.
Amb el temps i amb un costum poc estès a la vida, l’afany per la lectura, havia pogut doblegar els obstacles endurint la voluntat i posseint la direcció de la seva vida.
No eren bruixes, eren unes dones valentes que defensaven la seva vida contra els homes i contra la guerra.
Com ho saps si tu ets real o formes part d’una llegenda?
– Ets com un rau-rau a la consciència.

-I què et penses que fan les muses, noi?

25 de març 2017

No es poden donar tants llangostos a la sibeca, d’Àngel Vallverdú Rom


Premi Literari Sebastià Juan Arbó 2016
Cossetània Edicions, 2017
Sinopsi
El cap de colla del Ball de Bastons de Cambrils, el jove i brillant Ramon Mercadé, mor en estranyes circumstàncies. A partir d’aquest moment el seu millor amic, Plàcid Graells, es veu forçat a substituirlo en el càrrec.La tranquil·la vida de Plàcid, fins aleshores a l’ombra de Ramon, es veurà trasbalsada fins a límits insospitats a causa del llegat del seu difunt amic: una misteriosa troballa arqueològica tenia la clau de volta d’un dels enigmes que els folkloristes portaven anys i anys cercant, l’origen del ball de bastons.Intriga, misteri, sexe, el descobriment de les seqüeles de la Guerra Civil i els seus efectes sobre la pròpia família, un passeig per les nostres festes tradicionals, negocis bruts, una crítica envers el poder exercit des de l’ombra, els dubtes i dicotomies que poden turmentar les ments més centrades... Tota una teranyina d’històries paral·leles que es resol de manera sorprenent.

El poble dorment, de Rébecca Dautremer


El poble dorment, de Rébecca Dautremer
Baula Edicions
Dormir està molt bé! Però, cent anys?! És una mica massa, oi?

El poble dorment és una nova obra de Rébecca Dautremer, pensada perquè els lectors gaudeixin amb les meravelloses il·lustracions d’aquesta artista francesa.

24 de març 2017


El cim del teu muscle,
que enyoro caminar.
I la caiguda que la pell suau convida.
.
Inspirat en una fotografia de Julie Peiffer, extreta de la pàgina Photographic Mercadillo

Dia mundial de la poesia a Móra d'Ebre





En un acte organitzat pels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre, el passat 21 de març, en motiu del Dia mundial de la Poesia, vaig estar a la biblioteca de Móra d'Ebre per fer l'activitat que vaig anomenar "Versos, mirades i nanocontes".
No em vaig limitar a recitar poesies, en el sentit estricte del terme, sinó que la meva intenció fou mostrar com la poesia ens envolta, com depèn de la nostra mirada, d'una actitud predisposta, en certa manera, a la badoqueria, com deia Artur Bladé i Desumvila a L'edat d'or, amb un fragment del qual he començat la meva intervenció. 
He llegit poemes, també, i he seguit cert ordre cronològic, començant per mostrar (només mostrar de forma prudent) el paper on vaig escriure el meu primer poema. Després, poemes d'amor A la barana dels teus dits, versos de La pluja ha vessat milions de núvols abans, i algun dels inclosos a Sota la pell hi ha carn encara, guanyadors del darrer Premi Terra de fang de Deltebre. Tot en petites dosis. 
Llavors he donat pas als nanocontes, aquests textos hiperbreus a mig camí de la poesia i dels contes que tant m'estimo. 
I per demostrar com ens envolta la poesia, he mostrat una petita col·lecció d'imatges dels tresors que trobo pel carrer: vaixells de paper, sagetes de color rosa, pilotes embarrades, peces de puzzle, o roses perdudes de cartolina infantil.
I com que la poesia és vida, i la vida, poesia, arriba el torn del gènere que més escric darrerament, el dietari, amb uns fragments escollits de Molles per no perdre'm, i de Per no perdre'm les molles, sobretot amb mon fill de protagonista (perquè sempre li agrada aue parli d'ell, i a mi també).
Per a acabar amb un toc d'humor, uns quants falsos proverbis, i un homenatge final a Gerard Vergés.
Com veieu, tot un ventall de formes amb què la poesia es personifica davant nostre o, millor encara, dins.

Gràcies a Marta Escolà per les fotos; en podeu veure més en aquest àlbum.

23 de març 2017

Presentació de La vida darrere de l'aparador


El cartell de la presentació del meu nou llibre La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), que tindrà lloc el 30 de març, a les 8 del vespre.
En tractar-se d'un dietari simpàtic ambientat a diversos comerços de Tortosa, hem buscat un lloc adient i especial: la fàbrica de xocolates CREO.
Durant l'acte, faré una lectura teatralitzada d'algun fragment en col·laboració de Dolors Queralt, Sílvia Panisello i Emigdi Subirats.

Llegint a Retrats ebrencs





Diumenge passat, i per segon any consecutiu, vaig participar a la trobada de Retrats ebrencs, no dibuixant, però sí llegint, aquest cop en companyia de Sílvia Panisello i Sílvia Mayans, alhora que fèiem de model.
L'any passat la trobada va tenir lloc al pati del casal Tortosí, i enguany, en un matí pràcticament de primavera, sota el pont del nostre riu, entre sol i ombres. Jo vaig triar alguns versos del meu recent premi Terra de fang de Deltebre, i algun fragment dels dietaris amb mon fill de protagonista, i amb un record a Gerard Vergés.

La vida darrere de l'aparador (fragment)


Un fragment del meu nou llibre, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), del capítol ambientat a Òptica Forteza. El llibre consta de quinze capítols, ambientats en quinze comerços diversos de Tortosa, i es presenta el 30 de març a un lloc especial: la fàbrica de xocolates CREO.
.
De seguida m’atrau un cartell de Multiópticas que ja m’havia cridat l’atenció en veure’l fa setmanes en una cartellera publicitària. El protagonitza un home madur, amb barba i, evidentment, ulleres, assegut amb un braç damunt la taula, en un posat elegant. La seva mirada és diferent d’altres models. Mostra certa sorpresa i astorament, com si hagués entrat algú per la porta que no esperava. Damunt la taula hi ha objecte que és un iman pels meus ulls: un llibre. Es distingeix el llom amb el títol: “How to atract woman.” No em negareu que aquesta imatge pot inspirar més d’un conte. Entre els eslógans de l’anunci, s’hi llegeix: “Totes les graduacions. Adaptació garantida. Juga. A totes les distàncies.” A què es refereixen? A les ulleres, o a les “womans”?

Comento amb Nati i Immaculada el què em suggereix l’anunci, i n’hi s’hi havien fixat. És normal, acostumem a no ser conscients del que tenim al costat.

22 de març 2017

El nostre pitjor enemic, segons Carme Andrade


En aquest enllaç podeu llegir el comentari de Carme Andrade sobre El nostre pitjor enemic.


Víctor Amela és la convidat aquesta setmana a  Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Conegut espcriptor i periodista, parlarem sobretot de la seva darrera novel·la, La filla del capità Groc, premi Ramon Llull i el segon llibre més llegit la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa el 2016, i el llibre amb què el seu Club de lectura arriba a la trobada número 100. Comentarem les contradiccions internes que viu el Groc, llegendari guerriller carlista del Forcall, i la forma en què dos móns es troben cara a cara. Esmentarem les altres novel·les de l'autor, Amor contra Roma, L'últim càtar, i el seu llibre preferit (també el meu). Tots els meus secrets, o gairegé, on Amela parla de vivències petites i grans, però totes sinceres.
A més, ens farem ressò de les novetats literàries: Amics per sempre, de Lluís Anton Baulenas; Eren ells, de Carles Rebassa; Per Carnaval, farina i cóc amb sal, de Núria Ibáñez.
El programa es podrà veure en directe els dimecres 22 i 29 de març, les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

21 de març 2017

La vida darrere de l'aparador (fragments)


Un fragment del meu nou llibre, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), del capítol ambientat a la botiga de roba Castellà. El llibre consta de quinze capítols, ambientats en quinze comerços diversos de Tortosa, i es presenta el 30 de març a un lloc especial: la fàbrica de xocolates CREO.
.
Una mare remena roba amb sa filla d’uns vuit anys, es gira, i assenyala els penjadors de l’altre costat, per a menys edat. “Mira, què xocotet!”, diu la mare. “Què mono!”, exclama la filla que ja s’ha fet gran. Veuen llunyans els anys en què li cabia aquella roba, i els sembla impossible el ràpid que tot passa. Una, la mare, potser sent nostàlgia del temps que mai no torna; l’altra, orgull.

20 de març 2017

El trist atzar del vertigen que em devora, d'Òscar Ramírez Dolcet



La forma de saltar (o de no saltar) un obstacle pot resultar traumàtica, o bella. A El trist atzar del verigen que em devora, Òscar Ramírez, el seu autor, ens mostra com podem traduir un moment de dolor a paraules, o com fer servir les paraules per vèncer el dolor. I tot això és més fàcil si l’atleta que es troba en aquest viarany del destí és un bon comunicador, i l’Òscar n’és, periodista de vocació i escriptor amb una bona trajectòria de llibres per fer sentir i pensar.
I tot això és més digerible a certa edat en què la maduresa ens mostra el camí del més preuat, del més senzill.
En aquest llibre de narrativa poètica, Òscar Ramírez ens parla del “deure d’obrir totes les portes que ens fan por”, i ens ensenya a posar “els peus descalços en un jardí de gespa fràgil”, o a “penjar el present rere la porta”, i que la vida ens “espera cada  nit a la cantonada del dia”.
Escriure és un bon exercici per parlar amb un mateix, per a llepar-se les ferides, per destriar allò que és prescindible.

Vaig tenir el plaer de col·laborar a la presentació del seu llibre a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, i va acceptar el repte d’una batalla incruenta d’aforismes, i aquí ens teniu en una fotografia del moment i, si us hi fixeu, veure que, als nostres peus, una fletxa certera ens assenya-la l’espai dels llibres. 
Al seu blog també en parla.

La vida darrere de l'aparador (fragment)


Un fragment del meu nou llibre, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), del capítol ambientat a la botiga d'electrodomèstics Moderhogar. El llibre consta de quinze capítols, ambientats en quinze comerços diversos de Tortosa, i es presenta el 30 de març a un lloc especial: la fàbrica de xocolates CREO.
.
És estiu, i els ventiladors són uns dels reis de la temporada. Una dona en ve a comprar dos, iguals que els de l’any passat, “que fan un aire molt fresquet”, i els posarà a les habitacions. Parlen sobre els avantatges i inconvenients de l’aire condicionat a l’habitació: “A l’habitació? A la cuina, n’hi hauria d’haver! Si normalment cuinessin els hòmens, n’hi hauria a totes les cuines. Des de que els hòmens escuren els plats, es venen més rentaplats, i molts els vénen a comprar ells mateixos.”

El gran llibre de les estacions d’en Pol, de Liesbet Slegers


Baula Edicions, 2017
Sinopsis

Les estacions omplen de color el món d’en Pol. A la primavera, la natura es desperta i tot torna a créixer. A l’estiu, quan fa calor, en Pol juga a l’aigua. A la tardor, recull les fulles que han caigut dels arbres. I a l’hivern, juga a la neu amb el papa i la Laura.

19 de març 2017

El gripau Estanislau, de Montse Boldú, Clara Codina i Susanna Bacardí


Onada Edicions, 2017
Sinopsi

El gripau Estanislau… i altres poemes és un llibre per llegir i rellegir; és un àlbum per mirar i remirar. Amb aquest recull de quinze poemes d’animals, il·lustrats de forma original, delicada i expressiva, aproparem els infants, de manera lúdica, al llenguatge poètic. Es tracta de llegir per gaudir, de deixar-se fascinar pel ritme i la musicalitat dels versos, per la rima i el vocabulari acurat. La combinació de papiroflèxia, que és l’art de donar vida al paper, amb la tècnica pictòrica i la fotografia confereix al resultat final un atractiu únic. Trobarem una sorpresa literària i visual cada cop que girem un full.

Versos, mirades i nanocontes, a Móra d'Ebre


El proper 21 de març, celebraré el Dia mundial de la poesia a la Biblioteca de Móra d'Ebre, amb Versos, mirades i nanocontes; la meva manera d'escriure, entendre i mirar poesia.
L’entrada és gratuïta i l'organització va a càrrec del Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre.

Fins i tot els morts, de Benjamin Black


Fins i tot els morts, de Benjamin Black
Bromera Edicions, 2017 
Sinopsi
En Quirke ha viscut massa temps entre els morts. Últimament, ha patit al·lucinacions i pèrdues de coneixement. La causa sembla ser una antiga ferida d’un cop brutal i, segons el metge, tan sols necessita un descans prolongat. Però en Quirke no està preparat per retirar-se.

Una nit, durant una onada de calor a Dublín, un cotxe s’estavella contra un arbre i esclata en flames. La policia ho considera un accident o un suïcidi, però en Quirke arriba a una conclusió distinta en examinar el cos. Al mateix temps, la seva filla Phoebe rep la visita d’una coneguda, que està embarassada i tem per la seva vida, però no vol dir per què. Quan la dona desapareix, la Phoebe recorre al seu pare, i en Quirke busca ajuda en el seu amic l’inspector Hackett. En poc de temps es troben enmig d’una cadena perversa de fets, dins d’un món d’ombres, en què un dels personatges més poderosos de la ciutat utilitza la tapadora de la política i la religió per obtenir beneficis obscens. 

18 de març 2017

Aprenent de cavaller


Aprenent de cavaller, de Vivian French, amb il·lustracions de David Melling
Nonva col·lecció de Baula Edicions
En Sam somia en convertir-se en cavaller, però haurà de superar sis proves per aconseguir-ho.

Els llops ja no viuen als boscos, de Teresa Saborit


XI Premi 7lletres, 2016
Pagès Editoris, 2017  

La maldat que simbolitzava el llop en les versions originals dels contes clàssics ha perviscut fins als nostres dies. Els “llops” continuen sent un perill malgrat que ara rebin altres noms, malgrat que ara s'ocultin a l'escola, al carrer o en la pròpia família; malgrat que ja no visquin als boscos. Els set relats d'aquest llibre, narrats en primera persona, volen donar veu a tots aquells nens que callen quan un “llop” els ataca, que no diuen res perquè creuen que és “normal”, que s'amaguen perquè els avergonyeix la idea que algú pugui descobrir el seu malson. Deia Tolstoi que “totes les famílies felices s'assemblen, però cada família infeliç ho és a la seva manera”. Ningú no sap què s'amaga rere una porta tancada.

Agenda

L'agenda d'activitats que tinc per davant:
.
21 de març, a les 19.30. Recital poètic a la Biblioteca de Móra d’Ebre: Versos, mirades i nanocontes.
22 de març, a les 10.30. Visita a l’IES Ramon Berenguer IV d’Amposta per parlar del llibre No és la derrota, sinó el vent.
27 de març, a les 11.00- Entrevista amb Gustau Moreno a Canal 21, sobre La vida darrere de l'aparador.
30 de març, a les 20.00. Presentació del meu llibre La vida darrere de l’aparador, d’Onada Edicions, a la fàbrica de Xocolates CREO de Tortosa.
5 d’abril. Presentació del llibre Amics per sempre, de Lluís-Anton Baulenas, a la Biblioteca d’Amposta.
6 d’abril. Presentació del llibre col·lectiu 40 Art i lletres, a l’Escola d’Art i Disseny de Tortosa.
8 d'abril. Presentació La vida darrere de l'aparador a la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús
14 d'abril. Signatura de llibres a la llibreria Serret de Vall-de-roures.
18 d'abril. Dinar amb la premsa de Cossetània Edicions a Tarragona, per presentar El nostre pitjor enemic.
21 d’abril, a les 10.00, visita a l’Institut de Roquetes.
22 d'abril, esmorxar d'escriptors/es al Forn de la Canonja de Tortosa
29 d'abril. Presentació projecte literari i pictòric Viure, a la Fira del Vi de Falset
19 de maig, a les 19.30. Presentació del llibre Gosadies, de Carme Andrade, a La 2 de Viladrich de Tortosa
27-28 de maig. Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre
31 de maig, visita a l’Escola de Remolins.