24 d’abril 2018

A l'entrega dels Premis de l'Associació de Veïns Catalònia



Un altra de les moltes activitats en què he col·laborat aquest mes (abril només té 30 dies? diria que me'n surten més), ha estat participar com a convidat d'honor a l'entrega de premis que organitza l'Associació de Veïns Jesús Catalònia, que ja ha arribat a la 34a edició.
Vaig fer una breu radiografia de l'estat de la literatura ebrenca, subratllant la seva quantitat, qualitat i diversitat. Vaig marcar com a fita important la Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre, com a tret de sortida de l'autoestima dins del camp literari, i la lluita contra el PHN, protagonitzada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre, com a fita històrica d'un autèctic sentiment i consciència ebrenca.
Vaig remarcar la quantitat de trobades que realitzem durant l'any arreu de les Terres de l'Ebre, i la bona sintonia que ens uneix a la majoria dels autors, i de com aquesta unió pot donar uns fruits tan extraordinaris com la iniciativa Versos per a la il·lusió.
Em va complaure fer entrega del premi Joan Cid i Mulet de Narrativa a Jesús Serrano, i de veure com Jordi Duran guanyava el Premi Enric Bayerri.

23 d’abril 2018

22 d’abril 2018

recital de La insostenible lleugeresa del vers, de Gerard Vergés


Després de la V Trobada-esmorzar d'escriptors ebrencs, aquest matí ha tingut lloc a Tortosa un recital del llibre La insostenible lleugeresa del vers, de Gerard Vergés, a l'espai que hi ha dedicat a aquest escriptor al Parc Teodor Gonzàlez.
L'acte ha estat organitzat pel col·lectiu diLLUMs d'arts al forn, amb col·laboració de l'Ajuntament de Tortosa i Òmnium Cultural, i coordinat per Emigdi Subirats.
Han participat: l'alcadessa de Tortosa, Meritxell Roigé, que ha llegit el pròleg del llibre, Rafael Haro, Tomàs Camacho, Lluís Martín Santos, Txell Aixarch, Manel Ollé, Montse Pallarès, Cinta Moreso, Irene Prades, Sílvia Panisello, Vicent Pellicer, Carme Cruelles, Emigdi Subirats, Ricardo Gascón, Jesús M. Tibau, i Enric Panisello a la guitarra.
Ha estat un acte brillant, com el dia, entre palmeres i pedres (entre Palmira i Petra), davant la família de l'admirat i estimat Gerard Vergés i més d'un centenar de persones.
.
que potser m'he fet vell i que la vida passa (mereixia la pena?)
sense escriure aquells versos que voldria haver escrit.
.
Això ens deia el poeta en uns versos del llibre.
Mai sabrem quins versos voldria haver escrit, però coneixem els que va escriure, i som deutors, i serem devots lectors per sempre.
I sobretot sí, mereixia la pena.
Gràcies, Gerard.
Més fotos aquí
Crònica d'Emigdi Subirats
Fotos de Marta Escolà









V Trobada-esmorzar d'escriptors ebrencs


Avui hem gaudit a Tortosa de la V Trobada-esmorzar d'escriptors ebrencs, amb l'assistència de més de cinquanta persones, en un acte organitzat pel col·lectiu diLLUMs d'arts al forn, i on col·laboren l'Ajuntament de Tortosa i Òmnium Cultural.
Aquesta trobada es realitza des de fa cinc anys al voltant de la diada de Sant Jordi; a l'inici a l'Institut Dertosa, i des de fa dons anys al Forn de la Canona. Seguint la filosofia dels diLLUMS d'arts al forn, es tracta d'una excusa per a provocar la trobada de gent de la cultura en un ambient distès i agradable, al voltant de cap acte en concret, ja que el simple fet de trobar-se és l'objectiu. Han acudit gent de la cultura de Tortosa, Jesús, Campredó, Vinaròs, Alcanar, Amposta, Deltebre, Falset, Móra d'Ebre, Móra la Nova, Matarranya, Santa Bàrbara, Rosell, Sant Carles de la Ràpita..., gent amb una llarga trajectòria al costat d'altres que han publicat la seva primera obra fa tot just unes setmanes, amics de fa anys amb noves coneixences, escriptors, fotògrafs, periodistes, cineastes, músics, historiadors... i, tothom amb un somriure.
Sumem.
Tot i això, també han estat presents les doloroses absències, i amb un nus a la gola voldríem haver desitjat un millor aniversari a Jordi Cuixart, del qual n'hem llegit una carta adreçada a la gent ebrenca. No oblidem.
Més fotos aquí.







I estàs viu. Música de Fernando Mestres i lletra de Jesús M. Tibau

Em plau compartir una nova cançó de Fernando Mestres, que ha musicat els poemes del meu llibre A la barana dels teus dits. És de Cornudella de Montsant, el meu poble, la música ha estat una de les passions de la seva vida, de forma discreta i reservada quasi només al seu cercle més íntim, tot i que és coneguda aquesta vessant al poble, ja que ha posat música a diverses obres de teatre i pel·lícules fetes a Cornudella. Creieu-me, té tot un tresor a casa seva, amb centenars de composicions d'autors com Miquel Martí i Pol o autors del poble com Joan Baptista Espasa.


21 d’abril 2018

ebre, relats d'una batalla (pare petit de 16 personatges)




El passat 17 d’abril va veure la llum un nou projecte literari on col·laboro: ebre, relats d’una batalla.
Es tracta d’un llibre coordinat per ebrejocs que servirà per a commemorar el 80 aniversari de la batalla de l’Ebre.
La presentació va tenir lloc a la Sala Gerard Vergés del Serveis Territorials de Cultura a Tortosa, a càrrec de Josep Maria Solé i Sabaté, conduida per Ignasi Vidal i amb intervencions de Ferran Bel, delegat territorial de Cultura, Meritxell Roigé, alcaldessa de Tortosa, i Lluís Puig, conseller de Cultura a l’exili, a través d’un vídeo. També van participar artísticament Enric Panisello a la guitarra, i les actrius Alba Figueroa, Cinta Villamon i Meritxell Sabaté.
El llibre conté diverses emotives sorpreses, com ara la salutació del president Carles Puigdemont, i l’absència de la pàgina 155.
La meva contribució ha estat escriure un microconte dedicat a cadascun dels 16 personatges, que podeu veure a la foto que mostro orgullós.
Al llibre hi participem:
Víctor Amela, Tomàs Camacho, Andreu Carranza, Xavier Garcia, Núria Menasanch, Manel Ollé, Marina Pallás, Enric Panisello, Mari Piñol, Màrius Pont, Roc Salvadó, Miquel Reverté, Carlos Ribera, Ramon Rosales, Jordi Sancho, Elena Solé, Toni Térmens, Jesús M. Tibau, David Tormo, Anna Zaera, Alba Guimerà i Roman Aixendri.
Notícia a Ebredigital

20 d’abril 2018

El nostre pitjor enemic, segons Mercè Falcó


L'escriptora Mercè Falcó, que està tenint molt èxit amb la seva primera novel·la, L'illa de Bembé, comenta a la seva web la meva primera novel·la, El nostre pitjor enemic.
Moltes gràcies

Pel crestall de les solituds, de Baltasar Casanova i Giner



Pel crestall de les solituds, de Baltasar Casanova i Giner, és l’obra guanyadora als XXXVIII Premis Literaris Calldetenes, del Premi Armand Quintana de narrativa.
Em plau comentar el llibre d’aquest autor de La Cava, escriptor i mestre, mestre i escriptor, perquè no sé què posar-li davant. I em plau perquè sempre és un plaer coincidir amb ell en multitud de llocs, perquè és de bona i fanca conversa, perquè sap ser lúcid, perquè sap ser tendre, perquè li agrada viure. Perquè li agrada parlar i escoltar; dos bones actituds si vols ser bon escriptor i millor mestre o, simplement, bona persona en general.
Baltasar ens té acostumats als relats que passegen pel seu delta estimat, i el primer que sorprèn als seus lectors és que aquesta novel·la estigui ambientada en un espai aparentment tan diferent i muntanyós com el Pirineu. Però només és una diferència fictícia. Tot i la llunyania del paisatge, és ben viu l’amor a la terra i, sobretot, a la gent. L’acció transcorre durant la postguerra, i ens trobem en una mena de recull d’històries que se’ns faran molt properes; viscudes o explicades. La seva mirada és de tendresa, potser de nostàlgia amb cert regust amarg, per tot el que aquells anys de tanta grisor imposada van robar als protagonistes. Però la vida sura sempre pel damunt, i l’amistat, i l’amor, i la passió, i el descobriment continu de misteris que no s’acaben de resoldre mai, que és l’etapa de l’adolescència. Potser ens sentim identificats amb els personatges, i no entenem com funcionen moltes coses, i estem encara en aquest procés de créixer que, entre altres coses, no deixa de ser màgic.
La vida té un punt d’amarg, com la pell d’una taronja; però és irresistible.

19 d’abril 2018

Resum literari ebrenc, Sant Jordi 2018


Ja fa uns quants anys que Gustau Moreno em convida al seu programa de Canal 21 la setmana abans de sant Jordi per fer un repàs de les novetats literàries ebrenques.
Cada any intento fer un resum de tots els llibres publicats durant l'any. Afortunadament, el nombre és elevat i no para de créixer en nombre i en diversitat, la qual cosa fa que hi hagi algun oblit que lamento.
És una bona mostra de la musculatura literaria ebrenca.
També hem aprofitat el programa per a informar de les activitats que duem a terme aquest diumenge des de diLLUMs d'arts al forn, en col·laboració amb l'Ajuntament de Tortosa, Òmnium Cultura i el Forn de la Canonja:
.
La V Trobada/esmorzar d'escriptors (ja en tenim uns setanta d'inscrits)
.
Recital de La insostenible lleugeresa del vers, de Gerard Vergés, diumenge 22 d'abril a les 12.30 hores, a l'espai que l'escriptor té dedicat al Parc Teodor Gonzàlez, al costat de la Llotja.

-Les mans no deixen petjades!
-Has provat d'acotxar-te?

18 d’abril 2018

Versos per a la il·lusió, a TV3


Avui ha sortit al Telenotícies de TV3 la notícia sobre l'acte Versos per a la il·lusió, que va tenir lloc divendres passat a l'Escola de Remolins de Tortosa, tal com ja vaig explicar.
Dies després encara m'emociona.
Podeu veure la notícia aquí.

Innocència, avarícia i generositat, alhora

Plou. I ja fa dies. Vaig en cotxe amb el nostre fill, de tornada de l'escola.
-Papa, t'imagines que ploguessin euros? Tu n'agafaries?
-Sí- confesso.
-Jo també! Bitllets de 500. I n'agafaria per a la iaia, que s'ho mereix, i ella no pot sortir.
Què bonic és, de vegades, veure ploure.
#9anys

Joan Buades a Tens un racó dalt del món


Joan Buades ens visita aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per parlar de la seva novel·la Crui, Els portadors de la torxa, amb què va guanyar el Premi Creixells 2017, un llibre que ens esfereïrà, que posa de relleu aquella mena de fils que sospitem que ho mouen tot, que ho amaguen tot.
També ens visita Mercè Falcó, autora de L'illa de Bembé, que ens recomanarà llibres i ens parlarà de les lectures que utilitzen a l'Escola Oficial d'Idiomes.
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 18 i 25 d'abril a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

17 d’abril 2018

La mort és molt bèstia, de Miracle Sala



La mort és molt bèstia, de Miracle Sala
Tushita Edicions, 2018
sinopsi
La mort és molt bèstia, aquest centenar d’epitafis poètics animals, és una obra moderna, plena d’enginy, amb un sentit de l’humor adés fresc adés greu (...). Amb poemes d’extensió variable, beu de les fonts més diverses per oferir un panorama alhora natural i cultural, ètic i estètic, real i figurat, del fet simple i terrible de morir. (del Pròleg de Mònica Miró)
Petits aforismes en forma d’epitafi, que declamen diferents animals, ordenats de la A (Abella) fins a la Z (Zebra) ens permeten copsar, paradoxalment, una manera molt humana de la manera en què hom s’encara a la mort. 101 curiosos epitafis animals, amb les il·lustracions espectacularment adients de la Maria Rosa Sala i la Fina Sala.

16 d’abril 2018

del premi LLuís de Montsià

Un dels poemes inclosos al petit recull "La casa", amb què vaig guanyar el passat premi de poesia Lluís de Montsià, a Sant Carles de la Ràpita:
.

Les golfes

Les golfes, recer on amagar-te
entre escorrialles del passat,
entre mocadors que no s’usen,
o que ja s’han gastat massa.
En un racó, un cistell sense les anses
dorm amordassat entre silencis.
Cap riuada no l’assetja,
ni l’espanta la sirena que passa de llarg.
A les golfes, hi entra de puntetes la llum
i ja no en surt.
Si caus a les palpentes
pots clavar-te un vidre del mirall
que va esberlar-se no saps quan.
Les golfes, amigues de l’invisible,
sols es despullen quan tu vols,
i tot és ple de pols,
i saps que ho sabies.

15 d’abril 2018

Ploure. Música de Fernando Mestres i lletra de Jesús M. Tibau

Em plau compartir una nova cançó de Fernando Mestres, que ha musicat els poemes del meu llibre A la barana dels teus dits. És de Cornudella de Montsant, el meu poble, la música ha estat una de les passions de la seva vida, de forma discreta i reservada quasi només al seu cercle més íntim, tot i que és coneguda aquesta vessant al poble, ja que ha posat música a diverses obres de teatre i pel·lícules fetes a Cornudella. Creieu-me, té tot un tresor a casa seva, amb centenars de composicions d'autors com Miquel Martí i Pol o autors del poble com Joan Baptista Espasa.

14 d’abril 2018

Melodia d’una absència, de Joan Roca



Capital Books, 2018 
Sinopsi
Tot arrenca quan el jove Bastien, estudiant de música a Viena, rep d’una tavernera jueva unes velles i estranyes partitures que el seu pare li va deixar abans de morir: «Mira, no hi ha cap nota escrita en cap de les dues claus. Només l’armadura, només la tonalitat amb aquesta tinta de color vermell. Mi major o do sostingut menor. Però ni rastre de les notes. [...] El meu avi deia que els esperits i els fantasmes parlen en do sostingut menor...»
Mentre intenta resoldre el misteri que amaguen les partitures —perilloses, qui sap si maleïdes—, Bastien s’enfrontarà també al misteri de la seva identitat i al passat tèrbol de la seva família, odiada i temuda durant dècades, originària de la Cava, al delta de l’Ebre. Quan hi viatgi en busca de respostes, totes les tragèdies que encara no han cicatritzat es desencadenaran.
Una apassionant novel·la d’intriga i misteri que recrea un delta de l’Ebre mític i màgic.

Tanit, de Montse Tobella



Tanit, de Montse Tobella
Baula Edicions, 2018
A la Tanit li agrada imaginar que vola com els ocells, com les papallones…, i que explora i descobreix racons nous. Quan va a dormir tanca els ulls, i dibuixa camins a l’aire per visitar llocs i paisatges imaginaris, fins que es queda adormida. És llavors quan pot volar entremig dels boscos, com els ocells, i sentir, de ben a prop, totes les olors i aromes que desprenen.
Amb Tanit, Montse Tobella ens obsequia amb un poètic conte de collita pròpia que és tot un cant a la imaginació i a l’amistat.

13 d’abril 2018

Versos per a la il·lusió

Avui per fi ha arribat la l'hora d'un dia molt esperat, d'una de les activitats literàries més maques que he fet: Versos per a la il·lusió.
Avui per fi arribem a l'Escola de Remolins part del col·lectiu d'escriptors, escriptores i altra gent amant de la cultura del col·lectiu anàrquic dels diLLUMS d'arts al forn, que ens trobem per fer coses junts.
Ens esperaven amb el somriure obert, desafiant l'amenaça de pluja posant cadires i tarima al pati; i la pluja no gosa destorbar-nos; i el sol s'emmiralla de la nostra alegria, envejós.
A Ernest Redó, el mestre, músic i escriptor, que ha estat la guspira de tot aquest enrenou, se'l veu atrafegat, però feliç, amb un paper a les mans, donant-nos instruccions que rebem amb un somriure, i ens diu el lloc per on hem de pujar i baixar de l'escenari, però la veritat és que no ens importa on és la dreta o l'esquerra, perquè avui tots som el centre del món, almenys del nostre món.
Ja hi ha molts llibres preparats que des de fa setmanes envien editorials, ajuntaments, biblioteques, i persones a títol individual que avui no poden assistir; infinites gràcies a tothom (Cossetània Edicions i Vicent Pellicer, Publicacions de la URVViena Edicions, Biblioteca i Ajuntament de Roquetes, Ànima Llibres, Edicions El Bullent, Edicions FonollOnada Edicions, Ajuntament de l'Ametlla de Mar, Biblioteca de Tortosa, Elena Solé), i també aportem llibres totes les persones que participem avui al recital: Glòria Fandos, Àngel Martí, Màrius Pont, Ricardo Gascon, Enric Panisello, Pilar Cabrera, Pili Alegria, Conxita Jiménez, Guillem Blanch, Atzavara-arrels, Montse pallarès, Montse Boldú, Manel Ollé i el mateix Ernest Redó, i la veu de Gonzalo Luna, sense oblidar els punts de llibre i la il·lustració donada per Agustí Forner.
Perquè aquest era l'objectiu inicial del projecte: donar llibres a l'escola per a nodrir la seva parada de Sant Jordi i aconseguir recursos per poder anar de viatge a Port Aventura. Pot semblar un objectiu banal, de poca transcendència, però ens semblava important ajudar l'alumnat d'aquest centre a gaudir d'un dia d'il·lusió que normalment tenen fora del seu abast.
Però aquest primer objectiu s'ha vist superat i acompanyat d'altres que ens hem trobat pel camí. No ens hem conformat en oferir llibres, sinó que els hem portat en mà, i hem llegit poemes i contes de forma conjunta amb l'alumnat, que han estat treballant el tema durant setmanes. Hem estat junts, hem compartit, hem après moltes coses o, com a mínim, les hem repassat. 
Perquè les nostres escoles ensenyen valors, només que t'hi apropis, i avui hi hem estat dins.
En resum, un acte molt especial; tant, que ha despertat fins i tot l'interès de TV3.
I sí, ha plogut, una pluja torrencial que ens ha deixat molls a tots, d'emoció.
I acabo amb un dels nanocontes que ha recitat i escenificat un dels alumnes:
"M'agrada la meva escola. M'agrada tant que treuria les piles de rellotge per a estar-hi més temps."
GRÀCIES
Fotos de Marta Escolà aquí
I podeu veure la notícia a TV3.
Més informació i fotos en aquest enllaç










Proposta educativa de No és la derrota, sinó el vent


Missatge per als centres d'ensenyament: ja podeu fer servir la proposta didàctica del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent, realitzada per Josep-Sebastià Cid, i la trobareu a la web d'onadaeducació.
Aquesta eina us pot proporcionar idees per poder treballar el llibre a classe, i jo sempre estic disposat a vindre per a intercanviar impressions amb l'alumnat.

12 d’abril 2018

Versos contra la violència, a Tarragona

El passat 11 d'abril, un nou acte de  Versos contra la violència, amb l'excusa de presentar el llibre homònim publicat per Onada Edicions, on participen una setantena d'autors.
Aquest cop fem cap a Tarragona, convidats per l'Escola de lletres de Tarragona i l'APELLC, i amb la col·laboració de Santa Teca, que van oferir-nos vi de la Terra Alta. 
L'acte, conduït per Lurdes Malgrat, fou una fusió d'autors del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre; una fusió malauradament no gaire freqüent, i que tots plegats vam conjurar-nos a repetir.
La pluja feu canviar el lloc on havia de tenir l'acte, el Col·legi d'Arquitectes, per a dirigir-nos a l'antic Ajuntament. Nosaltres, els ebrencs, i arribarem juganers, amb la il·lusió dels xiquets que surten d'excursió amb els seus amiguets, perquè ja porten unes quantes sortides, perquè anem estretint lligams (un dia ens hauríeu de veure per un foradet, la manera com ens organitzem, sobretot, via whataspp).
Gràcies a aquesta trobada, la llista de participants al projecte no para de créixer:
Lurdes Malgrat, Anna Gisbert, Conxita Jiménez, Carme López, Francesc Valls Calçada, Joan Aregio, Josep Cots, Doningo Monllaó, Isabel Ortega, Dolors Torrents, Esther Torrent, Rosa M. Rosell, Fina Figueres, Magí Sunyer, Roser Martí, Jordi Martí, Adrià Targa, Marcel Casas, Xavi Puig, Núria Ibáñez, Montse Farrés, Elena Solé, Màrius Pont, Núria Menasanch, Mercè Quilez, Ricardo Gascon,  i Jesús M. Tibau.
Més fotos en aquest enllaç.
Quan marxàvem, ja plena nit i amb els carrers de la part vella de Tarragona mullats, ens sentíem plens, reis d'un país que potser només em somiat, però que és el nostre.
Podeu veure l'acte sencer en aquest enllaç.