22 de febrer 2017

Una nova llar estrelles enllà?


Avui m’he sentit xiquet. La NASA havia anunciat una roda de premsa per a donar una important notícia, a les 7 de la tarda, hora local. Neguit, impaciència, una mica de nervis. A la mateixa hora el Madrid està perdent dos a zero, però jo busco informació galàctica de debò. I començo a trobar imatges pel twitter del sistema Trappist-1 i els seus set planetes, no gaire grans, de mida terrestre; no sabem si set nans, o set magnífics, al voltant d’una estrella nana, propera a escala universal, tan sols a 39 anys llum de no-res. A més, es veu que alguns dels planetes semblen habitables. 
Mirant les imatges, no puc evitar posar-me a somiar. Algun dia molt llunyà, si no ens destruïm a nosaltres mateixos, si no som víctimes de cap cataclisme planetari, la humanitat haurà d’abandonar el planeta i buscar nova llar estrelles enllà. El sistema Trappist-1, de moment, sembla bon candidat. De vegades imagino la titànica aventura que haurem d’assumir, pobres mortals, aquesta espècie que de vegades ens fa tanta ràbia, sovint egoista, hipòcrita, injusta, narcisista, aquesta espècie nostra indòmita, amb una set insaciable d’aprendre, capaç de les més grans crueltats i nobleses. I tot això ho somio acompanyat de la veu de Carl Sagan, del seu somriure optimista, de la seva indestructible fe en les nostres possibilitats. 
Tot just aquestes setmanes, a la classe de 2n de Primària del nostre fill fan un projecte sobre el Sistema Solar, que ell viu (vivim) intensament i amb entusiasme, i vistes les primeres imatges que ens mostren del nou sistema, dedueix que pot haver vida al de color verd, diu. Agraeixo a la NASA la deferència d’afegir més material al seu treball. Al Telenotícies, li dediquen més temps a la derrota del Madrid que a aquest històric descobriment. Quina espècie, aquesta nostra, tan humana!

Sílvia Mayans a Tens un racó dalt del món




Sílvia Mayans és la convidada  aquesta setmana a  Tens un racó dalt del món, de Canal 21, per cometnar els seus dos últims llibres: el poemari Animalari, il·lustrat per Sílvia Franzoni, i la novel·la Cendra.
A la novel·la Cendra ens retrobem amb els personatges que ja coneixíem del primer llibre de l'autora, Cal llàgrima sobre la tomba, ambdues ambientades a les Terres de l'Ebre, els anys 1975 i 1976, respectivament.
Elíades, el protagonista, es veu embolicat de nou en la investigació d'un misteri, escortat per la resta de personatges que l'envolten i que li donen un punt de vista diferent a la vida, alguns que toquen de peus a terra i al passat, i d'altres que tenen altres perspectives de futur.
El foc serà present de nou al llibre, un foc que arrasa o que purifica? haureu de llegir el llibre.
A més, ens farem ressò de les novetats literàries:La filla esborrada, de Margarida Aritzeta; La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal; De part certa, d’Ángel Martí; Mima, Robot i el llibre màgic, de Montserrat Galícia.
El programa es podrà veure en directe els dimecres 22 de febrer i 1 de març, les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

21 de febrer 2017

Un invisible vidre ens separa dels somnis


Un invisible vidre ens separa dels somnis.
La mirada el travessa,
els dits hi topen.
I la porta?

No ploris, la porta ets tu.
.
Inspirat en una foto de Arthur Leipzig "Children looking at Christmas toys, 1944", de la pàgina Fotograficamente

20 de febrer 2017

Sediment dels anys


Sediment dels anys, 
emocions s'embassen.
.
Inspirat en una fotografia de Andrew Kaiser, trobada a la pàgina Fotográficamente.

19 de febrer 2017

L'objectiu del crim, de Xulio Ricardo Trigo


L'objectiu del crim,  de Xulio Ricardo Trigo

Edicions B, 2017

Sinopsi

Amb dotze anys, tot just acabada la Segona Guerra Mundial, l’Erika Ernemann, aprenent a la fàbrica de càmeres fotogràfiques Contax a Alemanya, és segrestada, juntament amb la seva mare i dues-centes persones més, per l’exèrcit rus. Els russos han entès que tan sols amb els tècnics i operaris alemanys podran posar en marxa la fabricació d’una rèplica de les Contax, les Kiev.
Molts anys després, el 1961, mentre el món s’estremeix amb les primeres notícies de la construcció del mur de Berlín, l’Erika viatja a Barcelona com a membre de la policia alemanya, per ajudar en la investigació d’un cas d’assassinat de dues compatriotes seves. Aquests crims recorden massa els mètodes dels seus segrestadors, els moments terribles que va viure en la seva adolescència. Amb l’ajuda del comissari Casajoana intentarà esbrinar com és que tot ha tornat a començar.
La complexitat del que s’amaga al darrere de les joves assassinades supera la imaginació més fèrtil i a l’Erika li resulta molt difícil explicar-se sense fer una profunda immersió en el seu passat, sense reviure uns fets que sempre ha volgut oblidar.

Una inspiradora novel•la policial basada en la història de la fotògrafa Erika Ernemann i ambientada en el món de les càmeres clàssiques, quan la tecnologia es mesurava encara per la precisió mecànica, i la bellesa de les imatges fotogràfiques era el resultat de processos químics que semblaven abocats a la desaparició.

17 de febrer 2017

Leds mans plenes de xocolate


Ahir visita a la fàbrica de xocolates CREO per parlar de dos propostes, rebudes, com sempre, amb entusiasme. Al 2013 ja vaig fer-hi una lectura de contes.
Seguim en contacte. Xavi Benet em diu : si no et contesto al telèfon, és perquè tinc les mans plenes de xocolate.

#Implicació.

El proper 21 de febrer, a partir de les 18.30 hores, se celebra a la Biblioteca Marcel•lí Domingo de Tortosa la X edició del Dia de la Llengua Materna. Tindré l’honor de ser-hi convidat com a escriptor de Capçalera de la Biblioteca, i en motiu dels 10 anys del Club de Lectura. Entre altres coses rebré un gran regal, ja que alumnat del Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre, Associació Obre't'Ebre, Atzavara i membres dels clubs de lectura etc., hauran traduït al seu idioma matern diversos textos meus i els llegiran durant l’acte.

16 de febrer 2017

M'escoltes?


M'escoltes?
La mirada em diu que no; els ulls, que sí.
.
Inspirat en una fotografia de Bill Brandt, extreta de la pàgina Photographic Mercadillo

15 de febrer 2017

Convides la llum


Convides la llum
a un passeig sense pressa.
El temps reposa amable

a recer del teu cos.
.
Inspirat en una foto de Christian Coigny extreta de la pàgina Fotogràficamente

14 de febrer 2017

Vaig, amb Jesús Fusté

Per a mi és un plaer compartir amb vosaltres la cançó Vaig, inclosa al disc Cruïlles de Jesús Fusté, amb una lletra que hem escrit tots dos a mitges, a la vora del seu piano a Pradell de la Teixeta.
De tant en tant m'hi aturo, i compartim emocions, esperances i somnis, i construïm de forma fàcil una amistat que va nèixer quasi a l'instant.
Vaig. Anem.

12 de febrer 2017

La filla esborrada, de Margarida Aritzeta


La filla esborrada, de Margarida Aritzeta
Capital Books, 2017
Sinopsi

Tots els personatges de La filla esborrada amaguen secrets, com si aquell hivern de 1945, en la duríssima postguerra espanyola, aquesta fos l'única manera de viure i sobreviure. Uns, com la Laura, per la vergonya d'haver sofert un trauma i imaginar obstinadament la seva venjança; altres, com el Gabriel, per la lluita antifranquista que el fa viure ocult en les muntanyes amb un grup de maquis. Ella és una joveneta que somia encara històries de pirates i princeses; ell, un home que ha sobreviscut a cinc anys de guerra. Viuran una història d'amor en temps difícils, marcada per secrets que duraran dècades.
.
Us deixo amb la lectura d'un fragment:


11 de febrer 2017

Quan antenes i persiana no val alhora


Quan antenes i persiana no val alhora.

Per Carnaval, farina i cóc amb sal, de Núria Ibáñez


Onada Edicions, 2017 
Sinopsi
Bàrbara i Jaume ens apropen a les tradicions i els racons bonics dels pobles de la comarca del Montsià. Amb només deu anys, ens ensenyaran l’important que és cuidar dels tresors que té la nostra cultura (tradicions, paisatges, parlar propi…). El seu missatge per a tots vosaltres és que amb respecte tot dura més, amb amor res és impossible i amb amics tot és més divertit.

En aquesta aventura Bàrbara i Jaume descobreixen que no tots els carnavals són iguals. Hi ha un poble menudet amagat entre la plana i la serra on l’esperit del carnaval és ben viu. Allà conserven una tradició des de fa més de cent anys que ningú no ha pogut fer desaparèixer perquè els seus habitants posen tots els sentits per fer-la única, conservar-la i cridar l’atenció dels visitants. Ja des de ben menuts els xiquets tenen un paper molt important per a perllongar aquesta tradició. Això sí, prepareu-vos per a embrutar-vos!

10 de febrer 2017

La fletxa, el meu camí


És de nit; el carrer, fosc i estret, però la llum d'un fanal il·lumina on objecte que destaca enmig del gris, almenys als meus ulls. Paral·lela a la vorera, col·locada de forma precisa, una fletxa de plàstic, d'un rosa que sembla de joguina, assenyala la direcció que precisament jo estic prenent.
Vol dir que vaig pel bon camí? O és el meu camí qui dóna sentit a la fletxa?

09 de febrer 2017

Llegint Contraban, de Josep Pla

Sempre és un plaer retrobar l'ofici de Josep Pla. En aquest cas, del llibre Contraban i altres narracions:

08 de febrer 2017

Fèlix Edo Tena a Tens un racó dalt del món




Fèlix Edo Tena és el convidat  aquesta setmana a  Tens un racó dalt del món, de Canal 21.
Natural de Vilafranca (Ports), amb la seva primera novel·la, El guardià de les trufes, ambientat principalment en la postguerra civil i a la comarca del Maestrat, ens parla de la desaparició d'un món, de la vida als últims masos, d'un paisatge de marcat caràcter. La trama no és allò on s'ha centrat l'autor, sinó en deixar una mena de testimoni, d'homenatge a un món que que se'n va, si no se n'ha anat ja del tot. El pas del temps, la condició humana, el valor de les coses senzilles i properes, els colors del paisatge, tot amb cert to poètic, per a paladejar sense pressa.
A més, ens farem ressò de les novetats literàries: Diaris (1962-1968), de Ricard Salvat; Com fileres de formigues, de Carme Cruelles; Menú de degustació, de Jordi Cervera; Enciclopèdia misteriosa dels éssers diminuts, d’Alícia Casanova
El programa es podrà veure en directe els dimecres  8 i 15 de febrer, les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

07 de febrer 2017




Ahir va tenir lloc la trobada mensual (primer dilluns de mes) dels diLLUMS d'ARts al Forn, al Forn de la Canonja a Tortosa.
Es tracta d'una trobada informal de gent amant de la cultura, per a compartir impressions, conèixer-nos, mostrar la nostra obra, xerrar, encetar projectes... tant se val si són escriptors, músics, pintors, ceramistes, o simplement consumidors de cultura; gent amb una àmplia trajectòria al seu darrere o gent que està escrivint el seu primer llibre, o comença a tenir ganes de mostrar allò que pinta.
Ahir, per exemple, Sílvia Panisello ens va llegir el poema amb què fa poc ha guanyat el premi Ramon Ferrando de poesia, i jo, un dels poemes del premi Terra de Fang.
Dins del meu àmbit, m'agrada recomanar llibres, i llegir-ne un fragment o vaig fer amb el recull de contes nens de llet, de Damià Bardera, i la novel·la Ei guardià de les trufes, de Fèlix Edo. D'aquest llibre en vam fer la lectura d'un petit fragment, amb la col·laboració de Sílvia Panisello, Mercè Falcó i Joan Panisello.
Ens deixem sorprendre per les tapes que ens ofereixen al Forn de la Canonja, i Agustí Forner ens prepara un cremat, que ja comença a ser tradició.
En resum, xalem.
Tothom hi és benvingut, i si voleu més informació, en podeu trobar al blog, a la pagina de facebook, o al correu dillumsdartsalforn@gmail.com

véns?

-Véns?
-Sí, vents.


06 de febrer 2017

Completeu la frase


COMPLETEU LA FRASE. 
 En aquest cas es tracta d'una frase inclosa al meu llibre El nostre pitjor enemic. Us proposo que a) endevineu quina paraula falta i/o b) poseu la que vulgueu:
.

Enyora aquell abril, les gotes de pluja que somreien agafades a les flors més senzilles del bosc, que el caporal li ensenyà a identificar amb un nom i una _________.

Planificar i escriure


Tot i haver escrit dues novel·les (una encara pendent de publicar), el meu hàbitat natural és la brevetat, i em moc amb certa facilitat quan escric microcontes, nanocontes, aforismes, versos, dietaris, desdefinicions, etc.
M'agrada improvisar, deixar-me portar per les paraules i les emocions. Aquesta manera meva d'escriure, una mica anàrquica, em resultà un escull a l'hora d'escriure la meva primera novel·la. El meu afany de teclejar paraules i que el so de les tecles em guiés, no era el camí idoni. Abans calia dissenyar tota la novel·la, estructurar-la, prendre moltes decisions, i tenir una visió de conjunt de la seva totalitat. Vaig fer cronogrames amb l'Excel, taules al Word on afegia files i columnes. Però la pantalla de l'ordinador no m'era suficient, i per tanir una visió en conjunt calia quelcom més real. Vaig haver d'imprimir-me els plànols, dibuixar la inventada illa, i tenir-ho tot a mà, ben escampat damunt la taula, quan em posava a escriure. I això que la meva novel·la no passa ni en un lloc ni en un temps concret.
Fa uns dies, em va provocar un gran somriure de complicitat veure aquesta fotografia que va penjar al facebook l'escriptora Núria Esponellà. Diu: "Torno a desplegar llençols per a una nova història". Una imatge molt gràfica de la ment d'una novel·lista en ple treball.