18 de gener 2017

Herència

De vegades, quan vaig en cotxe i m'aturo, obligatòriament, als peatges de les autopistes, els dic alguna cosa amable a les màquines que m'aixequen la barrera després d'haver pagat. De vegades simplenent els desitjo bon dia, o bona nit, o els aconsello que es tapin si fa massa fred. Per què ho faig? No ho sé, potser per posar una mica d'humanitat en una infrestructura tan deshumanitzada, per distreure'm, o simplement per fer somriure als qui m'acompanyen al viatge.
El primer cop que m'ho va veure fer el nostre fill, es va estranyar molt, i em va regalar un dels seus infinits perquès. Ara ja entèn la broma, i és ell el primer en saludar.
Vull pensar que aquest costum formarà part de la humil herència que li podré deixar. No seran grans riqueses fruit dels drets d'autor que cobro, sinó una certa forma de mirar la vida, amb tendresa, humanitat, i ironia. 
Potser quan sigui gran continuarà amb aquesta mania, i qui l'acompanyi al cotxe li preguntarà per què ho fa, i ell llavors pensarà en mi, i potser s'emocioni en recordar-me.
Herències humils i inesgotables.

17 de gener 2017

Gràcies per la màgia


Des d'aquí dono públicament les gràcies a tots els tiós en general, i al nostre en concret, que vam acomiadar fa pocs dies, amb cert retard, és cert, però plenament justificat: feia molt vent, i fred, i no volíem que el seu retorn al país de la màgia fos massa traumàtic. Abans de marxar deixà un conte com a últim regal, i una nota d'agraïment pel menjar, per la manteta, i un t'estimo dedicat al nostre fill que plorà d'emoció. Llàgrimes on mostra la seva tendresa i sensibilitat que tant coneixem els que gaudim de viure al seu costat. Un regal, no de Nadal, sinó de tot l'any.

16 de gener 2017

No és la derrota, sinó el vent, a l'Institut d'Amposta


Coses que t'alegren el dia. 
Un amic d'Amposta, Xavier Miro, m'envia un whasapp, perquè el seu fill gran, en tornar de l'institut, li ha preguntat: “tenim el llibre Charlie i la fàbrica de xocolate, de Roald Dalh, i No és la derrota, sinó el vent, de Jesús M. Tibau?”

I jo doblement content: perquè es treball el llibre a l'Insitut Ramon Berenguer d'Amposta, i perquè a un amic li faci il·lusió compartir-ho.

El nostre pitjor enemic, a Falset


El proper 20 de gener, a les 19.30 h, presentaré la meva novel·la El nostre pitjor enemic a la Biblioteca Estrem i Fa de Falset, amb la participació de Pere Audí.
Serà un acte tortosí-prioratí curiós. El Pere Audí i jo tenim trajectòries vitals inverses: ell és de Tortosa i viu al Priorat, i jo sóc del Priorat i visc a Tortosa. Però ens uneix l'amor per ambdues terres i pels llibres; ens havíem de trobar per força.
Us esperem a Falset! El fred es quedarà a la porta.




Desdefinicions (impuzzlible)


15 de gener 2017

Lectura de contes fotogràfics




Ahir vaig fer una activitat literària atípica: llegir contes a l'estudi fotogràfic RepoArt de Tortosa. A l'acte li vaig posar el nom de lectura de contes fotogràfics, amb l'excusa del tipus d'espai on el duria a terme, i com a fil conductor dels textos escollits, tots ells inspirats a partir d'una imatge concreta.
Amb aquesta mena d'actes de petit format busco la proximitat, la senzillesa, i una forma de portar els llibres a llocs i persones diferents. I puc dir que en aquest sentit l'acte fou un èxit.
No és el primer cop que experimento en espais nous, com ara la fàbrica de xocolates CREO,  la botiga de Flors Mònica,  o el taller d'Anna Balart.
I no serà l'últim. Si us sembla interessant i voleu que vingui a llegir relats a la vostra botiga, fàbrica, taller, o sopar familiar, només cal que m'ho digueu.

Diaris (1962-1968), de Ricard Salvat


Diaris(1962-1968), de Ricard Salvat
Universitat de Barcelona, 2016

Ricard Salvat tenia vint-i-set anys quan va escriure la primera entrada del seu diari personal. Aleshores ja desplegava la seva activitat en múltiples fronts: el teatre, la novel·la, la docència i el periodisme. Dinàmic, inquiet, incansable, ambiciós, Salvat plasma en les pàgines d’aquest diari tota l’amplitud i la inten­sitat dels anys en què consolida la seva «aventura escènica» i es forja una personalitat brillant. Aquest primer volum dels seus diaris revela una figura, entre la joventut i la maduresa, més polièdrica, matisada i humana que la icona que n’ha pervingut amb el temps, i ens permet comprendre millor l’obra i les circumstàncies d’un intel·lectual de gran vàlua que mai no va deixar de lluitar per aconseguir una nova Catalunya, fondejada en una escena que ell va contribuir a renovar.

14 de gener 2017

Els Tres Tombs, de Roger Roig i Hugo Prades


Cossetània Edicions, 2016 

En aquest conte, poc després de les festes nadalenques i coincidint amb els freds més intensos, la colla del Patufet es prepara per viure la celebració de Sant Antoni Abat, amb els emocionants Tres Tombs. Tots els infants gaudeixen d’allò més veient passar carros de tota mena, cavalls i traginers. S’ho passen tan bé que no es conformen només de mirar: hi volen participar activament. Una aventura bestial…!

12 de gener 2017

Properes activitats

Es prepara una bona setmana:
.Dia 14 a les 18, lectura de contes a l'estudi fotogràfic Repoart de Tortosa. 
Dia 18 a les 19.30 Club de lectura d'Amposta amb El nostre pitjor enemic. 
Dia 20 a les 19.30 presentació del mateix llibre a la Biblioteca de Falset a càrrec de Pere Audí.

Tal dia com avui


11 de gener 2017

Pilar Romera a Tens un racó dalt del món



Pilar Romera és la primera convidada de l'any a  Tens un racó dalt del món, de Canal 21.
Després d'un llarg parèntesi, aquesta autora natural de Riba-roja d'Ebre ens presenta el seu tercer llibre, Li deien Lola, una novel·la ambientada a finals de segle XIX, on la Dolors, una dels molts personatges femenins  de gran potència que viuen al llibre, ha de marxar del seu poble vora l'Ebre, sobrevivint als abusos a què era sotmesa la seva classe social, i fa cap a la Barcelona més convulsa de l'època on brillarà amb llum pròpia gràcies a la seva gran arma que, alhora, ñes la seva perdició: la bellesa.  
A més, ens farem ressò de les novetats literàries: La ferocitat, de Nivola Lagioia; Llits a la intempèrie, textos en pro dels refugiats, de Bel Olid, Montse Farrés, Txell Granados, Marta Magrinyà, Agnès Toda i Fina Veciana; Terres de l’Ebre i Matarranya, de Vicent Pellicer; i Tres històries de gat, de Ricardo Gómez
El programa es podrà veure en directe els dimecres  11 i 18 de gener, les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament a Youtube

10 de gener 2017

El nostre pitjor enemic, a Amposta


EL nostre pitjor enemic s'estrena als clubs de lectura, i es comentarà el proper 18 de gener a la Biblioteca d'Amposta.
Tinc moltes ganes de conèixer de primera mà les sensacions que ha despertat la meva primera novel·la als lectors.

El nostre pitjor enemic, a Falset


El proper 20 de gener, a les 19.30 h, presentaré la meva novel·la El nostre pitjor enemic a la Biblioteca Estrem i Fa de Falset, amb la participació de Pere Audí.
Serà un acte tortosí-prioratí curiós. El Pere Audí i jo tenim trajectòries vitals inverses: ell és de Tortosa i viu al Priorat, i jo sóc del Priorat i visc a Tortosa. Però ens uneix l'amor per ambdues terres i pels llibres; ens havíem de trobar per força.
Us esperem a Falset! El fred es quedarà a la porta.




i els estornells no ballen per mi


Primers de gener. Estrany matí de diumenge. Surto encara fosc rumb al nord, si és que el nord existeix encara. La tasca és impossible i precisa alhora: intentar donar consol a un amic que ha perdut sa mare. M’ho prenc en calma, he sortit d’hora per no haver de córrer, perquè no conec el tram final del camí; ningú no el coneix.
El món, almenys el nostre món, es troba encara en estat de shock postnadalenc i viatjo quasi sol; m’acompanya l’esqueixada veu i les esqueixades lletres de Sabina. La carretera buida em regala tot l’asfalt perquè avanci sense angoixa; s’agraeix l’intent. Els pensaments viatgen a la recerca d’abraçades impossibles, del meu propi bagatge de pèrdues.

Però arriba imparable la llum i el sol impregna el mar del seu roig. El fred és intens i el cel clar, i el vent sacseja el cotxe als trams habituals, i ballen els núvols d’estornells, i no ballen per mi.

09 de gener 2017

Lectura de contes fotogràfics


El proper dissabte, 14 de gener, primera activitat literària de l'any. 
Un cop més, busco arribar amb els meus llibres i contes a espais diferents, a gent nova. En anteriros ocasions ja he fet lectures de relats a espais com ara bars, fàbriques de xocolate, o floristeries, per exemple. Aquesta vegada envaeixo un estudi fotogràfic, RepoArt, situat a l'entrada de la plaça de l'Ajuntament de Tortosa.
I per a l'ocasió, escolliré relats que hagin estat inspirats per una imatge concreta, que hagi servit d'espoleta per a desenvolupar una història i una emoció, traduïda en paraules.
Serà una forma diferent de passar una tarda de dissabte, probablement freda o no, i demostrar que després de la màgia dels dies de Festes, continua la màgia de la vida i de la literatura
.
En un dels aparadors de la botiga hi tenen escrita la següent frase de Cristina García Rodero: "Per poder disparar una foto necessito emocionar-me."
Una cosa així em passa amb  escriure.

Desdefinicions (robellar-se)

robellar-se. Tornar-se bonic un ferro.

08 de gener 2017

A la colònia hidràulica i altres contes, de Sílvia Romero


A la colònia hidràulica i altres contes, de Sílvia Romero
XXIV Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar

L'autora, amb el to irònic que caracteritza la seva obra en general però sobretot la narrativa breu, ens exposa diferents escenaris i situacions on el tema de la mort apareix amb tractaments i enfocaments ben diversos. Fins al punt que, en més d'una i més de dues ocasions, la lectura us dibuixarà un somriure còmplice. Així, teniu la descripció un tant futurista i fregant la ciència- ficció a “De pesca”, o us podeu endinsar en el terreny de la fantasia a “Tot un personatge“. Podeu viure una trobada ben peculiar a “Ens coneixem? “ o una mort vorejant la comicitat grotesca a “Suïcidi“. També hi trobareu sentiments o desitjos com la venjança, la gelosia, la por, la curiositat... o la denúncia.