27 de juliol 2017

El triangle rosa, de Silvestre Vilaplana


El triangle rosa, de Silvestre Vilaplana
Bromera Edicions, 2017
PREMI FUNDACIÓ BANCAIXA DE NARRATIVA JUVENIL

Dani menteix. Menteix molt bé. Però ho fa per pura supervivència. Perquè no es comprén a ell mateix, perquè no s’accepta com és, perquè té por de l’entorn que l’envolta, perquè poden més els prejudicis que els sentiments. Fins que un dia la xarxa de mentides comença a trencar-se i per fi s’enfronta a una veritat que li fa mal, però que l’alliberarà. Sense dramatismes i amb bona cosa d’humor, assistim al descobriment de l’opció sexual d’un adolescent.

26 de juliol 2017

Poesia per a astronautes

Dilluns passat vaig participar al programa Gravetat Zero, de Catalunya Ràdio, conduït per Ernest Macià, concretament a la secció Poesia per a astronautes.
Vaig llegir alguns nonopoemes i nancontes, que considero poètics, i l'Ernest Macià, a més d'un poema seu amb una olivera de protagonista, va llegir un dels meus poemes inclosos al llibre A la barana dels teus dits, amb les vinyes del Priorat de fons.
Fou una estona amable i divertida, i s'agraeixen els programes que presenten d'una manera fresca la poesia.
A la sala d'espera vaig coincidir amb Juan Manuel Guillamon, de la gelateria la Trufa i amb la cantant Paula Valls.
Per aquelles coincidències de la vida, un dels nanocontes que tenia preparats parla de gelats, i La trufa es troba molt a prop de la parada d'autobusos de la HIFE, al carrer Numància. No deixo passar aquestes guerxades que em regala el destí. Després del programa visito la gelateria, i comprovo que el Joan Manuel ja ha posat a le sprestatgeries la postal de la ILC que li havia regalat abans. I li proposo una col·laboració dolça.
A la Paula, ques és quasi una nena, quasi sense el quasi, no l'havia reconeguda, i això que l'hem escoltat molts cops al cotxe amb el disc de la Marató. A partir d'ara l'escoltaré amb uns altres ulls, de complicitat.
Me'n torno, doncs, amb bon ànim cap a Tortosa.

Des de l'autobús veig aquesta petita escena. Una parella ja gran caminen darrere una noia, suposo que sa filla. L'home assenyala el cul de la noia i, acte seguit, la dona li espolsa alguna cosa. 

Prudència, o és que cadascú té els rols ben assignats?
Podeu escoltar el programa en aquest enllaç. Jo surto a partir del minut 49.

Narracions extraordinàries, de Joan Santamaria


Narracions extraordinàries, de Joan Santamaria
Més llibres, 2016
Sinopsi

Les Narracions extraordinàries de Joan Santamaria –publicades entre 1915 i 1921 i absents de les llibreries des de fa massa anys– representen un veritable catàleg d’ambients feréstecs, arguments estranys i esdeveniments sobrenaturals que no només van connectar la nostra literatura amb autors com Hoffmann, Conan Doyle, Verne, Wells o Poe, sinó que també van exercir un impuls que faria evolucionar el gènere fins als contes de Calders, algunes obres de Rodoreda o les novel·les de Perucho.
Aquests relats poden arribar a ser terrorífics, però també grotescos, èpics, onírics o humorístics, un hibridisme que els atorga un caràcter tan fundacional com d’obra imprescindible de la nostra tradició literària.

25 de juliol 2017

Per no perdre'm les molles


Ja es pot aconseguir un dels meus llibres preferits, Per no perdre'm les molles (Editorial Petropolis), des d'una nova plataforma, Lektu.
Cada cop m'estimo més els dietaris, com a escriptor i com a lector. Vida i literatura en estat pur.
I en aquest, mon fill surt de protagonista a la portada, i gran part de l'interior.

24 de juliol 2017

Avui, a Catalunya Ràdio

Avui, entre les 18.15 i les 19 hores, participaré al nou programa de Catalunya Ràdio, Gravetat Zero, amb Ernest Macià.
Parlarem d'un tema de rabiosa actualitat i interès: la poesia.

Fals proverbi egipci

Que l'arena del desert se't posa entres dits?
Que sigui a l'inrevés.
.
Fals proverbi egipci.

23 de juliol 2017

Ser un escriptor exhaust, i fer relats sense paraules.

Transcripcions, de Gabriel Guasch Secall


Transcripcions, de Gabriel Guasch Secall
Cossetània Edicions, 2017
Sinopsi

Meditació, profunditat, severitat, concisió, austeritat, depuració, intensitat, fidelitat, lucidesa i claredat vertebren la poesia de Gabriel Guasch. Transcripcions, de títol explícit, representa un pas més en l’arriscat exercici de transportar la mirada a la paraula.

22 de juliol 2017

Ulls de glaç, de Jordi Solà Coll


Ulls de glaç, de Jordi Solà Coll
Pagès Editors, 2017
32è Premi Miquel Martí i Pol de l'Ajuntament de Roda de Ter, 2016

Els poemes d'Ulls de glaç es revelen en un món on la llum és l'excepció. Un pou i un ull s'aproximen molt metafòricament. Un ull pot arribar a confondre's amb el fons cristal·lí del pou que mira. Els ulls que es miren fit a fit poden esdevenir pous insondables. Esguards, “el goig d'antany”, que la intempèrie del temps ha glaçat. Ulls recoberts de gebre. Ulls de glaç és la consumació i la destil·lació en paper d'un llarg procés d'orfebreria on els mots són la matèria primera. Un camí perseverant, exigent, quasi obsessiu, i segurament vital, que, gràcies a haver guanyat el Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, ara es pot fer visible als lectors. En som afortunats. (del pròleg de MARIA JOSEP ESCRIVÀ)

Patapam, pim, pam, de Ricard Bonmatí


Patapam, pim, pam, de Ricard Bonmatí
Baula Edicions

Quan aprens a caminar PATRIP-PATRAP, a caure PATAPAM, a xipollejar XIP-XAP, tot ho fas xerrant i jugant. Doncs amb aquests poemes se’t quedaran a la memòria jocs de paraules i imatges que fan ballar el cor i els llavis. I així, sense adonar-te’n, aprendràs a parlar, a llegir, a gronxar-te i a estimar.

21 de juliol 2017

Completeu la frase

COMPLETEU LA FRASE
.
Els aspirants a _________ ja es troben a la línia de sortida. Està a punt de començar la cursa que mai no s'acaba.

20 de juliol 2017

Sobre la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant







Necessito deixar passar un temps per a intentar fer una crònica d’un dia com la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, del passat 15 de juliol.
Tot l’any hi he estat pensant, amb una intensitat creixent, perquè arribar a la desena edició comença a fer respecte i calia celebrar-ho com cal. Finalment he apostat per la continuïtat, per un format que s’ha consolidat tots aquests anys. Una part del meu cervell hi rumia durant dotze mesos, però la feina, avui en dia, es pot fer àgil, i més si compto amb la col·laboració de l’Ajuntament, encapçalada pel seu alcalde, Salvador Salvadó, i el regidor de Cultura, Salvador Olivé. També ja em resulta imprescindible comptar amb un grup de persones que aporten idees, treball i suport moral, que sempre va bé, o per fer una cervesa de tant en tant per compartir neguits literaris i vitals: Pilar de la Calle, la bibliotecària, Joan Carles Jansa, i Francesc Valls-Calçada. I sense oblidar tots els voluntaris que participen en el muntatge i en la lectura de textos. M’agrada veure com creix la família de la Jornada; d’això es tracta, entre altres coses.
Com a novetat, i incorporant-se als actes de la Jornada, al matí s’inaugura l’exposició  "Morató Aragonès. Mestres i amics", a l’Arxiu Morató Aragonès, on es presenten obres del pintor que s'exposen per primera vegada, així com una mostra centrada al voltant dels mestres i amics de l'artista, oferint un excepcional testimoni de l'entorn i de l'època, amb obres, entre d'altres, d'Ignasi Mallol, Puig Perucho, Sanvisens, Bosch Roger, Muxart, Rio, Sanjuan, Jordi Mercadé, Abelló, Aguilar Moré, Sarsanedas, Cruañas i Rollan.
Ja a la tarda, com l’any passat, té lloc la microruta literària, on es llegeixen microcontes de diversos autors (Imma Torné, Ramon Mas, Sònia Sureda, Pere Calders, Jesús M. Tibau, David Arnau, Núria Tort i Jordi Masó)  a quatre llocs especials del poble: davant del Celler Cooperatiu, al voltant de la font del parc vell, a l’entrada d’una casa del carrer Major, i a l’església del carrer del Pilar. Confesso que m’encanta aquesta activitat, girar el cap i veure el seguici de gent caminant pel poble, veïns i vistants,  seguint la música de la guitarra de Toni Just que ens acompanya, tot i el calor d’aquest juliol, tot i ser quarts de set de la tarda. Té quelcom de conte o, millor dit, de microconte.
A les set, amb una puntualitat que ens honora, comença l’acte central al Casal Jaume I, on vam presentar els llibres Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund, de Sergi G. Oset, La filla esborrada, de Margarida Aritzeta, El pont dels jueus (que també celebra els seus 10 anys), de Martí Gironell, Gosadies, de Carme Andrade, Tardets, d’Agustí Clua, i Un regal per a Führer, de Francesc Valls Calçada. Abans de cada presentació es llegeix un fragment del llibre, i després, gaudim d’una actuació de Jesús Fusté i Toni Just. Les paraules, la música, i les sensacions, suren pel pati del Casal. I l’acte acaba de forma molt emotiva per a mi, quan l’alcalde materialitza el seu agraïment amb una placa que em regala en nom de l’Ajuntament.
Gràcies a tothom, que ha col·laborat en l’organització, o llegint un fragment (Gustavo Tibau, Carolina Bodro, Mireia Dols, Josep Amat, Ainhoa Campiña, Pilar de la Calle,  Joan Carles Jansa, Meritxell Cardona, Manel Pozo, Farners Cases, Rosa Mari Miró, M. Dolors Pàmies i Josep Lluís Correa), o oferint-nos la seva obra, o la seva atenció.

Una part del meu cervell comença a pensar en l’11a, i una part del cor.
Més informació al diari digital Tarragona 21
Fotos d'Antoni Lluch



19 de juliol 2017

Les petjades de l’home invisible, de Manel Alonso i Català


Les petjades de l’home invisible, de Manel Alonso i Català
Quorum llibres, 2016
Sinopsi

Joan Fuster batejà Josep Lluís Bausset com un personatge subterrani, una persona que des de l’anonimat va ajudar a mantindre la llengua, la cultura i les tradicions valencianes. El nostre país està ple de personatges subterranis, uns individus que conviuen amb una altra mena de fauna humana, la dels escriptors amb una trajectòria intensa i extensa que no aconseguixen visibilitzar-se en una societat que els ignora, els dóna l’esquena o els menysprea directament; homes i dones invisibles que, aliats amb els personatges subterranis, mantenen la flama d’una cultura que molts voldrien anihilar. El nostre autor és un d’ells. Durant vint-i-quatre mesos, ha anat anotant setmana rere setmana les seues vivències, observacions, crítiques, reflexions, així com els seus sentiments i les seues emocions, tot conformant un artefacte literari on ens trobarem les petjades d’un home senzill i honest que, contra vent i marea, continua fent i refent la seua obra literària.

16 de juliol 2017

Com ales d’àngel negre, de Francesc Mompó


Com ales d’àngel negre, de Francesc Mompó
El petit editor, 2017
Sinpsi
Com ales d’àngel negre és un camí no exempt de dificultats […] La relació masoquista que Armengol proposa a Maria trenca per complet les previsions vitals i existencials de la protagonista. Ella, en la seva acceptació, ha d’internar-se en tot un periple de proves que la canviaran completament. És el procés d’alliberament de certes càrregues, l’aprenentatge de l’autodomini i de la convicció.
En l’estil límpid i ben estructurat de Mompó cap tota una escriptura de la detenció i de la mesura. El cos és àmpliament descrit, la fisiologia i les fibres sensitives es mostren en un discurs on ella es descobreix posseïdora d’un poder sobre si i sobre les diverses situacions a què s’enfronta. Hi ha escenes on la dedicació a les funcionalitats del cos pren possessió del moviment eròtic. Les descripcions anatòmiques també tenen cabuda en l’erotització dels sentits, les imperfeccions del cos i com la protagonista progressivament consciencieja cada parcel·la i receptacle. El que en un inici sembla ser un càstig es va inserint en cada fibra del seu organisme fins esdevindre capaç de generar el plaer pel que el masoquista s’entrena i anhela: en l’espera preveu el plaer, en l’espera s’aprén a incrementar la sensitivitat. En l’espera i en l’obediència creix una nova rebel·lió dins d’ella: la de fer-se valdre així, nova, en una mena de bateig cap als avencs de l’afectivitat.
La lliure acceptació d’un contracte i d’unes normes activa de bell nou l’ideal del somni, de la realitat delirant i figurada, de l’aprenentatge sobre el cos. Maria aprén a entrar en una dimensió ben distinta i atractiva que, des que per primera volta apareix a l’ampit de la finestra del món d’Armengol, s’hi sent temptada a navegar.

Com ales d’àngel negre, la catarsi en l’amor també és possible.

15 de juliol 2017

El comissari Llampec a Barcelona, d’Ursel Scheffler


El comissari Llampeca Barcelona, d’Ursel Scheffler
Edicions del Pirata, 2017
Sinopsi
El comissari Llampec viatja a Barcelona per retrobar-se amb el seu vell amic, el comissari Xavier Primmirat. El que en principi havien de ser unes relaxades vacances es transformen en una increïble persecució per tota la ciutat de Barcelona. Els casos d’aquesta edició especial del Comissari Llampec, amb una lupa de plàstic a l’interior per poder llegir les solucions dels casos, transcorren per la Sagrada Família, el Liceu, el Parc Güellla Rambla i molts més llocs de Barcelona!

Aconseguirà resoldre qui ha segrestat Lara Lay, la famosa cantant d’òpera del Liceu?

14 de juliol 2017

metge voluntariós

Juguem a metges. És un joc relaxat: jo estirat al llit mentre mon fill em fa tota mena de proves i injeccions amb pessigolles. És un doctor voluntariós, però ha de millorar la tècnica; mentre m'ausculta el pit, em clava el colze a l'estómac.

13 de juliol 2017

converses amb mon fill

De passeig; de conversa amb mon fill:
.
-Papa, per què reciclem?
-Perquè així del paper que reciclem en poden tornar a fer paper?
-Però, així sortirien les lletres i els dibuixets.
-No, perquè fan una mena de pasta.
-Ah! És com si li esborressin la memòria.