Estarem d’acord amb el gran plaer que representa viatjar, conèixer paisatges, carrers, persones noves.
Però què me’n dieu de la felicitat petita d’arribar en aquell punt quilomètric tan conegut, en aquell tram de carretera que ens sabem de memòria i que ens fa sentir la imminència de tornar a casa. Arribem carregats de records nous, i ara els assaborirem asseguts al sofà que ja ens enyora.
Però què me’n dieu de la felicitat petita d’arribar en aquell punt quilomètric tan conegut, en aquell tram de carretera que ens sabem de memòria i que ens fa sentir la imminència de tornar a casa. Arribem carregats de records nous, i ara els assaborirem asseguts al sofà que ja ens enyora.
4 comentaris:
Quan encalço les corves de tornada a casa, els arbres ja em saluden i els colors de la tarda m'abracen... En els petits moments i en els llocs més inesperats ens trobem a nosaltres i ens sentim millor que mai!
Em fas recordar que quan era jove, adolescent i vaig marxar de casa per anar a estudiar, quan tornava sempre em fixava en quin era l'element, objecte, arbre o persona que em prodiria aquesta sensació, d'acolliment, de seguretat i de felicitat. No podria recordar, ara, quines eren, però sé que sempre les esperava amb il·lusió.
Segur que eren coses petites ... aquestes, les de la felicitat.
Carme
Certament, poques sensacions són més càlides o reconfortants que aquesta.
Ara bé, no cal perdre de vista la sentència "home is in your head" (la llar, la sensació de llar, és dins del teu cap). Per mi això té molt de veritat.
Jo només espero ficar-me al llit i ensumar els llençols i allargassa-m'hi!!! Quin plaer! ;9
Publica un comentari a l'entrada