10 de novembre 2007

Dos poemes de noies pentinant-se

El passat 10 d'octubre vaig proposar el 25è joc literari on el protagonista era el poeta F. Vicent Garcia, el rector de Vallfogona, i un dels seus poemes. Per tal de participar calia buscar pistes amagades en diversos blocs de tots els territoris de parla catalana. Vaig rebre moltes respostes i un parell d'elles em recomanaven que llegís un poema de Gerard Vergés, dedicat al rector, i que també té com a protagonista una dama que es pentina els cabells.

Avui us mostro aquests dos poemes per a comparar-los, ben acompanyats d'un quadre de Degas.



A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA
EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL

Ab una pinta de marfil polia
Sos cabells de finíssima atzabeja,
A qui los d’or més fi tenen enveja,
En un terrat la bella Flora un dia;


Entre ells la pura neu se descobria
Del coll, que ab son contrari més campeja,
I com la mà com lo marfil blanqueja,
Pinta i mà d’una peça pareixia.

Jo, de lluny, tan atònit contemplava
Lo dolç combat que ab estremada gràcia
Aquestos dos contraris mantenien

Que el cor, enamorat, se m’alterava
I, temerós d’alguna gran desgràcia,
De pendre’ls tregües ganes me venien.


F. Vicent Garcia


NOIA PENTINANT-SE A LA PLATJA

Miro la serp benigna de la trena
i el gest airós que fas quan et pentines;
miro el maig adorable de les sines,
miro el teu cos esvelt damunt l'arena.

Escuma i sol i nacre i llum serena,
t'evoco sota un cel ple de gavines.
Agraïda és la mar. algues, petxines
et duen les onades com a ofrena.

Meravellat, contemplo perles fines
-dic gotes d'aigua- per la pell morena,
i penso en les fondàries marines.

Penso en el ventre dolç, la dolça esquena,
penso en el cap que dolçament inclines.
Penso si dir-te dona o bé sirena.

Gerard Vergés. Lliri entre cards.

2 comentaris:

Ferran Genis Traveria ha dit...

L'últim dels 2 poemes m'ha meravellat. Es curiós, estic buscant poesia bona i ara m'apareixen poemes en blocs dispersos, brillants poemes.

Puigmalet ha dit...

Portava dies donant voltes a aquests poemes que has citat. Al final he recordat perquè:

- "A una dama que es pentinava darrere una reixa en temps de Vicenç Garcia" de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
- "Espatlla" de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
- " "Espatlla" de B. Rosselló-Pòrcel" de J. Palau i Fabre.

Tres poemes més que segueixen l'estela del poema del rector de Vallfogona. Tots són sonets i tots parlen del mateix tema.