Aquesta novel·la de William Maxwell retrata amb unes quantes pinzellades la vida d’una família nord-americana mitjana a principis del segle XX. La història es narra en tres fases, segons el punt de vista del fill petit, del fill gran i finalment del marit. A poc a poc, es va notant com s’atansa la tragèdia ("Abans que s’acabés aquell dia també s’espatllaria tot, com sempre") que amenaça la vida tranquil·la d'aquest poble i d’aquesta família que gira al voltant de la mare, autèntic nucli i cente des d’on es reparteix la tendresa. Tots tres en depenen, necessiten del seu amor i de les seves atencions d’una forma desesperada. "Totes les línies i superfícies de l’habitació convergien en la mare".
Una novel·la amb el regust de la tristesa per tot allò que anem perdent.
"Va creuar l’habitació i va sentir l’eco de les seves pròpies passes. Llavors va saber que, ja que a partir de llavors estaria sol, les seguiria sentint total la vida."
Una novel·la amb el regust de la tristesa per tot allò que anem perdent.
"Va creuar l’habitació i va sentir l’eco de les seves pròpies passes. Llavors va saber que, ja que a partir de llavors estaria sol, les seguiria sentint total la vida."
2 comentaris:
Es una novel·la força interessant, sí. Però trista, com gairebé la majoria de la literatura d'aquest país.
Veig que t'has decidit a llegir-la.
Tot i que és trist, trobo que és un llibre molt dolç, la sensació que et queda al final és d'un somriure.
http://lespolsadallibres.blogspot.com/search/label/William%20Maxwell
Publica un comentari a l'entrada