14 de gener 2008

Capvespre


La bellesa d'un capvespre on es troba?
A la calidesa dels colors,
o a la certesa d'un blau nou l'endemà?

15 comentaris:

Vista Parcial ha dit...

A totes dues coses? Sense la segona no podríem,certament, apreciar la primera.

Jobove - Reus ha dit...

uns foto ha de reflectir un sentiment, aquesta ho ha consigueix, felicitats

salut

Lucia Luna ha dit...

crec, que amb els ulls que saben captar el moment, com ha sigut el teu cas..
Una foto preciosa, bon dilluns, petons maco.

Laie ha dit...

Sincerament no ho sé, però mai cap ha deixat d'enamorar-me...

Potser és aquest l'encant.

Joana ha dit...

En la fusió del blau del dia i amb la llustror que s'atança!
Preciosa la imatge!

Борис Савинков ha dit...

El capvespre no ens hauria de portar la incertesa?

Queralbs ha dit...

Estèticament, és maca,la foto.
Però per mi la bellesa d'un capvespre està en l'interior de cadascú; com millor t'ha anat el dia, més maco és el capvespre.

zel ha dit...

Ostres tu, meravella de foto, càlida i acollidora, preciosa de debó. Una troballa...

Oscar Ramírez ha dit...

Jo crec que es troba en les dues coses. Per cert, la foto, molt maca, amb molta bellesa i calidesa.

Anònim ha dit...

Preciosa la foto, però per a mi el moment és el més importsant: la calidesa dels colors i el teu propi interior com diu En Josep Manel. El blau d e demà a mi em queda a segon terme.

Josep Maria Yago Suau ha dit...

les dues però jo també hi afegiria la mirada de qui s'atura a gaudir-ne

Mon ha dit...

el capvespre ens convida a fer balanç, la reflexió i a pensar en l'endemà, en el futur, sempre amb colors...
Molt bonica la foto i el pensament

Roser ha dit...

Crec que són sobretot els colors, que et fan tenir la sensació que el dia acaba bé. Mai no he tingut la sensació, veient una posta, que hagi estat un mal dia. Deu ser un condicionament biològic. El cas és que en el seu moment vaig poder convèncer el meu home de pintar casa nostra amb els colors del capvespre i sempre tinc ganes de tornar-hi...

Josep Lluis Fernàndez ha dit...

Molt maca la foto! :-)

Anònim ha dit...

En la generositat involuntària de qui la troba en un instant i la transmet, atorgant-li un grau menys de temporalitat.