08 de gener 2008

Sopa de Ganso, dels Germans Marx

Una nova pel·lícula dels Germans Marx que apareix en aquesta secció, De pel·lícula. Sopa de ganso és un film de 1933 que es desenvolupa a la imaginària República Democràtica de Freedonia, un petit país europeu, al comandament del qual posen a l'estrafalari Rufus T. Firefly (Gruoxo), amenaçat per la dictadura de Sylvania.
Sylvania envia uns espies per a vigilar a Firefly, però no faran altra cosa que embolicar la troca.

—Recorda que ens va donar la foto d’un home per que el seguíssim? Doncs ens vam posar a treballar de seguida i en menys d’una hora… ja havíem perdut la foto.
—Vull un informe detallat de la seva investigació!
—El dilluns vigilàvem la casa de Firefly, però ell no va sortir, no era a casa. El dimarts vam anar al beisbol, però ens va enganyar, no s’hi va presentar. El dimecres hi va anar ell, al beisbol, però el vam enganyar; no ens hi vam presentar. El dijous va ser per partida doble; ningú s’hi presentà. El divendres va ploure, no va haver partit i ens vam quedar escoltant-lo a casa per la ràdio.

Un dels gags que s'acostuma a repetir a totes les seves pel·lícules és el dels diàlegs entre Grouxo i una senyora madura i rica a qui sempre li vol prendre el pèl i els diners.

—Com a presidenta del comité de recepció li dono la benvinguda amb els braços oberts.
—Ah sí? I fins a quina hora els tindrà oberts?
—He donat suport al seu nomenament perquè el considero el conseller més capacitat de Freedònia.
—Aquest concepte és bastant ampli. I vostè també és bastant àmplia. Serà millor que vostè marxi. He sentit dir que construiran unes oficines tot just on està vostè. Se’n pot anar en taxi i si no en troba un se’n pot anar indignada.
—El futur està a les seves mans; prometim que seguirà fidelment les passes del meu marit.
—(Què els sembla? No porto ni cinc minuts al càrrec i ja s’està insinuant) On és el seu marit?
—Està mort. Vaig estar al seu costat fins al final; el vaig estrènyer als meus braços i el vaig besar.
—Llavors va ser un assassinat! Es casaria amb mi? Li va deixar molts diners? Respongui primer la segona pregunta.


—No pateixi; li signaré una lletra a 90 dies. Si llavors no l’ha cobrada es pot quedar amb la lletra.
—No ens havíem vist en algun altre lloc abans?
—No ho recordo. Ni tan sols estic segur de veure’l ara; deu ser alguna cosa que he menjat.


—Secretari! Li vull dictar una carta: "Benvolgut dentista, li adjunto un taló de 500 dòlars, atentament". Enviï-la immediatament.
—Primer hauré d’adjuntar el taló.
—Si ho fa, el despatxo.

5 comentaris:

L'illa dels monstres ha dit...

jajajaj què grans aquests diàlegs!! realment és una altra galàxia tot el món de les pel·lícules dels germans Marx

Roser Caño Valls ha dit...

Aquesta és una de les millors pel·lícules. I jo recordo sobretot l'escena del mirall i els dos grouxos. Realment feien un humor i unes pel·lícules molt intel·ligents.

Anònim ha dit...

Sens dubte, una de les seves grans obres. Inoblidable! M'encaten. Però no sé si és millor aquesta o 'Una nit a l'òpera'

Albert_stk ha dit...

Es casaria amb mi? Li va deixar molts diners? Respongui primer la segona pregunta. Una de les frases de pel·lícula més recordada del Grouxo. Genial.

Борис Савинков ha dit...

Estàn també gravats en català els programes de radio que feien amb les esbojarrades peripècies d'un fictici despatx d'advocats. Sòn molts bons.