05 de febrer 2008

De pel·lícula: L'últim samurai

Pel·lícula de 2003, dirigida per Edward Zwick i protagonitzada per Tom Cruise i Ken Watanabe. El capità Nathan Algren és un soldat nordamericà desfet pels horrors de les guerres que ha viscut, especialment per la masacre que ell mateix va protagonitzar contra els indis. El destí de soldat el porta al Japó, contractat pel primer ministre per a acabar amb la rebel·lió de Katsu-moto, l'últim samurai. El capità acabarà lluitant al costat dels samurais, amb qui retrobarà la pau d'esperit i comprovarà que hi ha una altra manera d'entendre la vida.

Vol que mati japonesos; mataré japonesos. Vol que mati els enemics dels japonesos; mataré els enemics dels japonesos; per 500 dòlars al mes mataré a qui em demani. Però cal que tingui això present: a vostè el mataria per res.

La vastitud del mar ofereix cert consol; no hi ha passat, no hi ha futur.

No tem la mort i de vegades la desitja. Això li passa als homes que han vist el qie nosaltres hem vist. Després arribo a aquest indret dels meus avantpassats i faig memòria com les flors, sota el seu alè.
(Dirigint-se a l'emperador)
-Sou un déu vivent; feu el que cregueu just.
-Sóc un déu vivient, si faig el que ells consideren correcte.


4 comentaris:

Alepsi ha dit...

Doncs a mi aquesta pel·li em semblava tenir molt mala pinta.... mira que no l'hi faci una ullada...

Diari del Votant Anònim ha dit...

La pel·li és bastant bona, però presenta un dilema bastant malèvol, si ens ho mirem fredament. Presenta dos models de societat: el "progrés" del Japó representat pels militaristes que acabarien portant el país i una part del món al desastre al cap d'uns anys. I com a contraposició, trobem el protagonista lluitant al costat del Japó anterior, rural i... feudal.

A l'espectador el pot portar a simpatitzar amb aquest món feudal que mor, i no era precisament idílic... Es una mena de tribut al passat, sense mostrar la veritable cara d'aquest passat salvatge.

Però això no vol dir que no sigui una bona pel·li, certament.

Jordi Roig i Valldepérez ha dit...

Doncs a mi no em va agradar gens. Encara no entenc com un soldat americà acaba servint i embriagant-se del japó feudal.

Ja se sap per a gustos, colors.

Salut!

Pedra Lletraferida ha dit...

Ni que sigui a destemps, permet-me fer-hi un petit i breu afegitó a les cites excel.lents que ens anotes, Jesús:

-¿Què quieres de mí?
-¿Què quieres tú para ti?