15 de maig 2008

Felicitats petites (44)

Els lligams que estableixo amb moltes de les persones que visten blog ja és per a mi una font de Felicitats petites i d'il·lusió, però permeteu que avui parli de la gran felicitat que he rebut en rebre, després de visitar el seu blog, un correu dels alumnes de 6è del CEIP Cinta Curto de Tortosa on m'envien les seves Felicitats petites. Un regal d'aquests tan macos que no es compren amb diners. Moltes gràcies!
Nosaltres som feliços quan anem a les muntanyes amb els pares, germans, cosins, tiets...Perquè ens agrada estar amb la familia amb qui ens sentim molt bé.
També som feliços quan treballem, treiem bones notes i ens feliciten.
Mohamed, Rodrigo i Erika.


Sóc feliç quan veig als amics perquè són com de la nostra família, perquè estan quan els necessitem i això nosaltres ho valorem molt. Una estona amb els amics és una felicitat petita.
Judith i Micaela


Sempre que a l’escola et manen deures, no vols fer-los per sortir d’hora a jugar. Llavors, sempre els fas ràpid. Però, quan els fas a poc a poc, al moment de presentar-los, el professor o professora et felicita i tens una felicitat petita. I després pots sortir a jugar perquè ja no tens deures i, en aquell moment, tornes a tenir una felicitat petita.
Edgar, Guillem, Arnau


Per a nosaltres una felicitat petita és anar a veure la família. Quan t’esperen amb cara de satisfacció, per veure’t després de tant de temps, poder explicar-los tot el que hem fet fins ara, jugar amb ells i moltes més coses...
Anna i Maria


Nosaltres ens posem feliços quan estem amb els amics, perquè tots junts ens divertim molt quan juguem i parlem entre tots. També ens ho passem molt bé amb la família perquè quasi tot ho fem amb ella, com ara quan viatgem i juguem.
Laura i Anna


Quan ens despertem pel matí, al veureu tot preparat i saber que tenim un pare i una mare que ens estimen, ens sentim feliços.
Eric i Jordi


Mires amb tristesa el plat de canelons.
Després de menjar-te tota la beixamel( que és el més bo dels canelons), només queda lo més dolent( la carn amb ceba i tomàquet ). Mires de reüll tota la cuina i de cop veus que damunt la taula hi ha la safata de canelons amb tota la beixamel allí esperant-te!!!
Maria José i Paula

4 comentaris:

núria ha dit...

De petits ja portem la llavor del nostre caràcter, hi ha els qui valoren els amics i la família per sobre de tot, els que se senten feliços amb la feina ben feta, les que disfruten compartint, els que saben apreciar les coses bàsiques de la vida, les que es deixen endur pel gaudi dels sentits...
Un veritable reflex del món adult.

Anònim ha dit...

Prova de que la senzillesa s'hi troba en les petites coses, allò que diem "rutines" i que en realitat ens salven moltes vegades. Molt bo!

Anònim ha dit...

aquestes "felicitats petites" són les que hauríem de trobar tots cada dia a cada cosa que fem... sembla fàcil...

Puji ha dit...

Són totes divertidíssimes, però la dels canelons m'ha semblat espectacular, sobretot per a canalla de dotze anys. Em sembla que la blogosfera no quedarà pas orfena!