03 de setembre 2008

La meitat d'una vida al teu costat


En un altre post ja em vaig referir a la meva dona com el meu 50%. Aquesta afirmació és més certa que mai, matemàtiques en mà. Avui, exactament, es compleix una mena d'aniversari especial. Avui ja puc dir que he compartit la meitat de la meva vida al seu costat, des d'aquell vespre amb gust de moscatell als llavis. L'altra meitat va ser el camí que m'ha portat fins a ella.


Esclau voluntari de viure
pendent del teu somriure em declaro.
Atrafegat traductor dels gestos,
de les petjades tendres del teu cos,
professional d’assaborir encara
el tacte dolç i tímid
del primer petó.

18 comentaris:

Rita ha dit...

Moltes felicitats a tots dos i que sigui per molts anys més! :-)

Striper ha dit...

FELICITATS A TOS DOS I A CELEBRAR-HO

Anònim ha dit...

Felicitats a tots dos per aquesta gran fortuna de tenir-vos l'un a l'altre!

Òscar Cavero 100% ha dit...

enhorabona als 2 moltes felicitats!!!

Clara Àlvarez ha dit...

Enhorabona! és una "felicitat gran" trobar el teu 50%!!! per molts anys més.

Anònim ha dit...

M'afegeixo a les felicitacions per a tots dos.

Un poema molt tendre.

Anònim ha dit...

aix... que bunik!!! enhorabona de tot cor!

fada ha dit...

La sort no només rau a trobar el 50%, sinó a conservar-lo! Moltes felicitats i que sigui per molts anys!!

bajoqueta ha dit...

Moltes felicitats i que dure!

Txarli ha dit...

Moltes felicitats!

Jordi ha dit...

Bones!! Ja tornem a ser per aquí!! La normalitat ja torna a ser entre nosaltres!! Moltes felicitats i és una gran sort que puguis dir això!!

Júlia ha dit...

Felicitats!!!

Magda ha dit...

D’aquest blog en sóc lectora habitual, però apart de participacions esporàdiques en els jocs literaris (pel just de jugar), mai no havia ni saludat. Davant d’aquest post i la seva tendresa no puc resistir-me a treure el nas per afegir-me a les felicitacions.

Anònim ha dit...

Per molts anys, parella !

Jobove - Reus ha dit...

Debades plou en algun lloc remot.
Tot és suau, i aquests instants que passo
configurant records que no he viscut
són uns instants d'intimitat extrema
densament plens de tot allò que vull;
moments de vida il.limitada i clara.
Debades plou. També debades xisclen
els falciots ran de finestra, i s'omple
molt lentament el càntir de la tarda.

Felicitats als dos

rebaixes ha dit...

La felicitat compartida és doble felicitat. Seguiu que camí és ple de còdols, d'esbazers, de sots...
Mans d'amor que és tornen tendres
i aparten còdols, tallen esbarzers i tapen sots.
Jesùs i... os ho mereixeu.Que continui fins que la lluna arribi a la plenitud.Els millors desitjos d'àquest prioratí i riberenc.Anton

aigua ha dit...

Ostres m'he emocionat amb aquest poema....per mooooolts anys!

Anònim ha dit...

Quina bellesa. Enhorabona!