30 d’octubre 2008

Felicitats petites(68)

De vegades ens presenten una persona o ens trobem amb desconeguts en una reunió, i durant la primera conversa, per treure algun tema, es parla de l'edat. Algú intenta endevinar la teva i aposta que n'aparentes tres menys dels que tens en realitat.
Aquesta és una bona felicitat petita, no?
Llavors se't planteja un dubte: treure't, virtualment, aquests anys durant una estona; o fardar del bé que et mantens, per la teva edat.

.

6 comentaris:

Jordi ha dit...

Tens raó. A mi sempre me'n posen menys!!

rebaixes ha dit...

El difìcil és fer-ho a una senyora.La espifiada pot ser solemne.Sempre el bon tarannà ens ha d'ajudar a salvar el perill.Un somriure a temps, deia Valerio Lazarof aquest dia, pot i sap rebaixar la tensió si un ha llençat una predicció equivocada.Anton.

Unknown ha dit...

Moltes gràcies per l'enllaç, nosaltres també t'hem enllaçat encantats. El nostre blog en català és molt jove i agraïm molt el suport.

Jo crec que encara no arribes a la trentena, vaig encertat?

Fins aviat

Striper ha dit...

ara em fas dubtar tot depent.

Anònim ha dit...

Dels 16 als 24 tothom me'n posava 25, després la van encertar més o menys, i des dels 28-29 que em van congelar en aquella edat. Enguany que n'he fet 35 ja hi ha hagut algú que me n'ha posat 32.
La meva deducció és:
- a partir de certa edat te'n treuen per esport, per quedar bé, que és una cortesia que pot no plaure a segons qui (com jo)
- potser faig pinta de poc responsable i per això em posen menys anys dels que tinc
- ni se m'acosten ni em veuen somriure gaire, que és quan veurien clarament la que comença a ser important col·lecció de sólcs al voltant dels ulls

I en qualsevol cas és un bon tema de conversa per quan no has explorat altres temes en comú. Gaudim-ne :-D

e. ha dit...

fardar, sens dubte!

a mi em passa ben a sovint.