31 d’agost 2008

blogs degustacio

Proveu el menú d'avui, amb cinc propostes:


L'habitació dels mals endreços: rialles de paper
Puig d'en cama: Denunciar sense vexar
Castells de cartes: Quietud mineral
De Roquetes vinc...: Comptant de cinc en cinc
La garrofa de Mont-roig: Mira com ens enreden

La insostenible lleugeresa del vers, de Gerard Vergés


La insostenible lleugeresa del vers és l'últim recull publicat de poemes de Gerard Vergés, el més reconegut poeta tortosí dels nostres dies.
En tot just tretze poemes, l'autor ens passeja i regala la seva visió de mites com el d'Otel·lo o Frankenstein, ens retorna al so de l'aigua de musulmans com Abu Bakr, recorda autors com Ausias March, Lord Byron o Eliot, i entre la bellesa dels seus versos s'hi entreveu un sentit de l'humor únic i una manera d'entendre el món que només donen els anys.
En el primer dels poemes, "Fa deu anys, fa deu segles", ens parla de la inútil bellesa de la poesia i de com el món pot girar sense la seva existència. Perdoneu-me la gosadia de mutilar-lo per a mostra-ne alguns fragments:
Fa gairebé deu anys que no escric poemes.
No obstant això, ni l'eix imaginari de la terra no s'ha mogut ni un grau del seu declivi.
Vull dir, en resum, que -sense versos- igual tornen tardors i primaveres,
...
que els anys llum són del tot immensurables,
que els huracans castiguen els més pobres,
...
que als pobles les campanes repiquen a difunt,
...
que esclata al mes de març la tarongina,
...
que de res ens valdran els epitafis,
que potser sóc ridícul quan voldria ser èpic,
que potser sóc molt tendre quan voldria ser dur,
...
que potser m'he fet vell i que la vida passa (mereixia la pena?)
sense escriure aquells versos que voldria haver escrit.

30 d’agost 2008

Resultats segon concurs de cançons

El 9 d'agost us vaig proposar un segon concurs musical amb les cançons que proposo al blog. El primer concurs, fa uns mesos, el va guanyar de forma clara Wish you were here, de Pink Floyd.
En aquest segon concurs, després de 32 participacions, les cançons més votades, amb diferència, han estat:

32 vots Every Little Thing She Does Is Magic, de The Police
24 vots Your song, d'Elton John
22 vots New York, New York, de Frank Sinatra
22 vots Angie, dels Rolling Stones
21 vots M'aclame a tu, d'Ovidi Montllor

Veig que hi ha molts fans de Police entre vosaltres.

Gràcies a tothom per participar, i fins la propera.

Agua, de Jarabe de palo

Jarabe de palo és un dels meus grups actuals preferits, i Agua una de les cançons que més m'agrada. El 10 de setembre, actuaran a Tortosa en motiu de les Festes de la Cinta.

29 d’agost 2008

Ben acompanyat a Blanes


El vertigen del trapezista ben acompanyat en una llibreria de Blanes, el passat mes d'abril.

Enyor


La barca enyora el mar,
o el mar a la barca?
Quina sensació us transmet una barca a la platja?

Cares del món (61)



Si passegeu als voltants de l'ermita de Sant Gregori de Falset una vella us farà companyia.
I des d'avui s'afegirà a la col·lecció de Cares del món.
Potser deu tenir nom i tot. De totes maneres, si voleu, podeu busca-li un d'escaient.

28 d’agost 2008

Felicitats petites (59): Em sento perdut

Em sento perdut, sense guia, camino per aquest estiu sense saber com moure'm, no sé quina cama va primer, no sé si he d'aixecar els braços, no sé quan he de saltar cap a un costat.
Aquesta pèrdua de lideratge em fa plantejar adherirme a una secta, buscar per internet un il·luminat que guiï els meus passos, afiliar-me desesperadament a un partit polític.
Estem a finals d'agost i...
...ON ÉS LA CANÇÓ DE L'ESTIU DE GEORGIE DANN?
Vosaltres direu el que voldreu, però ballar el Bimbo va ser un dia una de les meves Felicitats petites.

27 d’agost 2008

71è joc literari

Aquest és el darrer joc literari d'agost amb el qual podreu obtenir números per al sorteig dels premis d'aquest mes.

Per a participar al 71è joc literari haureu d'encertar el títol d'un llibre i el nom del seu autor i enviar-lo a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el vostre nom i població.

Les pistes per a encertar-lo són les següents:

Pista 1: és el llibre que estic llegint ara (aquesta pista no val un duro, llevat que tingueu càmeres ocultes a casa meva, o suborneu la meva dona)
Pista 2: l'autor va nèixer a Cuba i va morir a Siena.
Pista 3: va publicar el llibre l'any 1957
Pista 4: el llibre forma part d'una mena de trilogia excèntrico-nobiliària
Pista 5: el protagonista, sense cap dubte, deu ser un dels personatges que toca menys de peus a terra de la literatura universal.


El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes d'agost serà el 2 de setembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

26 d’agost 2008

Video lectors del vertigen

Molts ja sabeu que fa temps vaig proposar que m'enviéssiu fotos amb El vertigen del trapezista, que he unit en un collage que vaig actualitzant.
La cosa ha anat més enllà i aquest cap de setmana dos cracks del món blocaire com Jesús Ferré i Jaume Llambrich m'han fet un regal que ja no sé com agrair: un muntatge en vídeo de les fotos, amb música de fons i un fragment llegit del conte que dóna nom al recull, i que podeu escoltar sencer aquí.
Moltíssimes gràcies de nou.



El so de l'escuma entre els còdols


Què fàcil és obviar un passat que no deixa petjada a la platja de Les Cases d'Alcanar, mentre el present juga amb el so de l'escuma que fa córrer els còdols.
.

25 d’agost 2008

Blogs literaris?

A la barra lateral del meu blog tinc els enllaços a blogs dividits en dues seccions: Blogs literaris i Altres blogs.
Fa poc he descobert una nova eina de Blogger que permet crear una llista d'enllaços a blogs amb l'indicatiu de la data de la darrera actualització. Ara estic en el procés de passar tots els meus enllaços a aquesta nova llista. Ho faig a poc a poc, perquè en tinc molts, i de moment es troba a la part més inferior del blog.
Per aquest motiu ara se'm planteja un dubte. Mantinc la separació entre Blogs literaris i Altres blogs o els poso tots junts? Té sentit aquesta separació? On es troba la frontera?

Què en penseu?

Desdefinicions (69)

Les Desdefinicions de lletres van tenir èxit fa un parell de setmanes, i ara tornen:

enamorada. "N" plena d'amor.

hactriu. "H" apassionada pel teatre.

benèvola. "B" indulgent.

demencial. "D" una mica esbojarrada.

24 d’agost 2008

Fotografiat amb El vertigen del trapezista

Fa unes setmanes vaig llançar la proposta que m'enviéssiu fotos amb un exemplar de El vertigen del trapezista. Com veieu, ja han arribat les primeres, i espero que no siguin les últimes. Animeu-vos.

A veure si sabeu associar les imatges a alguns blocaires com aquest, aquest, aquest, aquest, aquest , aquesta, aquest, aquesta , aquesta , aquesta, aquest , aquesta, aquest , aquesta i aquesta.

blogs degustacio

Jo estic de Festa Major, possiblement fent un vermut o mirant com ballen els gegants, però he pensat de deixar-vos amb uns quants posts:



Bloguejat: Remolins.
El cop d'ull: Laberint visceral
L'aprenent de natura: Les primeres imatges!
És l'hora d'hissar els somnis: Dimarts 19 d’agost
Un lloc per nosaltres: Anònims – XXII -

El manuscrit de Wadi Al-Abmar, de Silvestre Hernández

El manuscrit de Wadi Al-Abmar és l'últim llibre de l'autor resident a Beseit, Silvestre Hernández , amb el qual va guanyar el VII Premi Leandre Colomer. Precisament a Beseit inicia l'acció d'aquesta novel·la històrica ambientada a les darreries del segle XI, després del descobriment d'un misteriós manuscrit amagat en un pilar d'un aqüeducte de pedra.
El manuscrit relatarà un viatge a les fronteres entre els regnes musulmans i cristians de l'època, en un món ple de lluites pel poder, conflictes religiosos, i amb una missió misteriosa que no cal desvetllar.

De totes maneres, el llibre vol demostrar que és possible la convivència i que l'amor sincer pot superar qualsevol obstacle o diferència.

23 d’agost 2008

I més propostes al 69è joc literari

El 13 d'agost,al 69è joc literari, us vaig proposar la creació de microcontes de menys de 140 caràcters, per tal de col·laborar amb la iniciativa del blog Hespéria , però amb alguna dificultat afegida. La setmana passada vaig mostrar les primeres propostes, però n'han arribar més. Animeu-vos!


"Quan els alienígenes estaven a nou pams de la Terra van fugir espantats en veure els actes de violència perpetrats pels terrícoles contra la seva pròpia ombra"
"L'Oriol frissava per marxar. Faria un llarg camí de 200 anys, per arribar jove, a un món nou. Un trajecte que per ell serien breus instants."
"Una nit les finestres s'obren, una mà apunta contra l'horitzó i de la pedra que en surt ferotge el món deixa la violència per a les bèsties."
"La troballa de un Mecanoscrit dels temps de Eva i Adam confirma que va haver joc brut per part de Eva, es va posar la poma al entrecuix."
"Quan l’extraterrestre vencedor arribà al nostre món i olorà l’ambient decidí ràpidament que només el prendria com a domicili provisional."

L'home dibuixat, de Jaume Sisa

L'home dibuixat, de Jaume Sisa, és una cançó que em dóna molt bones vibracions, i així acompanyat de l'orquestra Plateria proporciona un regust de festa major molt adient aquests dies, com la d'avui a Cornudella de Montsant on em podreu trobar ballant.

22 d’agost 2008

Fragment d'Ombres antigues

Fragment del conte "Ombres antigues", inclòs a El vertigen del trapezista.

"Sempre que mira el retrat recorda el moment quan va entrar a La Renaixença. Veu com les parelles deixaren de ballar i li van fer un passadís al mig. El vestit de xinesa, tal com toca, li anava estret de baix i caminava amb dificultat, a petits passos, com un ocell espantat. Algú va començar a picar de mans, no sap qui, i els aplaudiments es van encomanar a tota la sala. Li agafaren ganes de plorar, però no ho va fer.
L’ampliació del retrat que ara penja al rebedor va encarregar-lo fa tres anys. Està acolorit, d’acord amb les instruccions que va donar a la botiga. Se’n recorda perfectament dels colors. Però l’original és en blanc i negre."

Cares del món (60)


Mentre alguns membres del Col·lectiu Correllengua de Móra d'Ebre feien una tranquil·la excursió pels Picos de Europa, es van sentir observats. Van mirar a les muntanyes que els envoltaven i quina va ser la seva sorpresa quan, al cim de Peña Olvidada, van trobar un mono babuí mirant-los sorneguerament.

I van pensar en les meves Cares del món.

21 d’agost 2008

Entrevistes on line de jomateixa



Jomateix és una blocaire apassionada pels llibres, i recentment ha creat una secció dedicada a entrevistes a escriptors/es. Fa un parell de dies va penjar la meva entrevista, cosa que li agraeixo molt.

A més, també manté una altra secció dedicada a col·leccionar biografies d'escriptors/es.

Striper a Tortosa. Felicitats petites (58)

Dimecres de la setmana passada vaig tenir una trobada a Tortosa, aprofitant les seves vacances, amb un dels blocaires més actius, especialment per la seva generositat i constància a l'hora de comentar blogs amics, cosa que sempre s'agraeix. Ja és un clàssic publicar un post i comprovar que als pocs minuts ja tens un comentari. Llavors penses: serà l'striper? I sí, quasi sempre ho és, tant se val l'hora del dia o de la nit.
El seu blog, Striptease d'històries, també és un dels més comentats, no només per la càrrega eròtica dels seus posts, sinó principalment per la sensibilitat que hi demostra i per seguir una línia constant i molt definida, oberta al joc i a la participació.
Els comentaris virtuals es van tornar quatre hores dedicades a xerrar, a passejar per Tortosa (vam visitar la Catedral, el passeig de Ronda i els Jardins del Príncep, on va fer unes quantes fotos ideals per al seu blog) i en aprofundir la nostra desvirtualitzada relació.
Li agraeixo els seus nombrosos comentaris, i el gran desig que va demostrar per tenir un dels meus llibres dedicats, per això avui, en representació de tots els blocaires que em visiten de forma metòdica, li dedico la Felicitat petita d'avui, en un post a dues bandes.

20 d’agost 2008

70è joc literari

Ja sé que molt/es esteu de festa major o de vacances, però com que suposo que a l'agost també teniu ganes de jugar, aquí teniu un nou joc literari amb el qual podreu obtenir números per al sorteig dels premis d'aquest mes.

Per a participar al 70è joc literari haureu de visitar quatre blogs col·laboradors.

Des res, massa
Som los que som
La meva illa roja
Serret blog

Allí trobareu informació important per a poder resoldre el joc, concretament quatre noms d'escriptors anglesos, però no us trenqueu el cap, cap d'ells és l'autor del llibre que busquem.
Primera pista: ja sabeu que a mi m'agrada jugar amb les paraules, però en aquest joc no hi ha cap anagrama, sinó un acrònim.

Segona pista: l'autor del llibre us vigila des de la imatge d'aquest post i somriu, potser perquè pensa alguna de les desventures del personatge protagonista.
Com sempre, heu d'enviar el títol del llibre i el nom de l'autor a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el vostre nom i població.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes d'agost serà el 2 de setembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

19 d’agost 2008

Eclosió literària a l'Ebre

La revista Canvi 16, al seu número 120 d'aquest mes d'agost, inclou l'article de Gemma Lleixà, Eclosió literària a l'Ebre, on afirma que la literatura ebrenca viu un moment àlgid pel que fa a la creació, difusió, dinamització i publicacions.

Es destaquen noms del passat recent com ara Sebastià Juan Arbó, Artur Bladé i Desumvila, i Jesús Moncada; o autors veterans i reconeguts com Gerard Vergés, i d'altres d'una llarga llista que no esmento per a no deixar-me'n cap, i que són la prova d'un gran dinamisme.

L'article també dóna importància a l'esforç de publicar que fan editorials com Cossetània i Aeditors, l'empenta del món blocaire a les Terres de l'Ebre, i al gran nombre d'activitats literàries que han sorgit els darrers anys, especialment impulsades per la Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre.

Sovint ens queixem de les dificultats que representa per a l'accés al món editorial i a la difusió de les nostres activitats, el fet de viure lluny de Barcelona, en un país que acostuma a mirar al Nord. Però els nous mitjans de comunicació i el creixent sentiment de pertànyer a un col·lectiu que cada cop es dóna més suport mútuament, ens pot ajudar a donar un salt qualitatiu per fer sentir la nostra veu. L'existència d'aquest article n'és una petita mostra. Amb la nostra feina hem de fer la resta.

18 d’agost 2008

Desdefinicions (68)

Les Desdefinicions nostres de cada dilluns:

balucitat. Un ós que travessa a tota pressa el llibre de la selva.

cupular. Unir-se carnalment sota una cúpula.

estaxionar. Aparcar un taxi.

trenquil·litat. Actitud de prendre’s amb paciència els retards ferroviaris.

17 d’agost 2008

blogs degustacio

Una nova disciplina olímpica: els 100 metres blog


La meva illa roja
Encallat a l'estreta badia
Jesús Ferré
Platerets i cassoletes
Love is a place

Contes, d'Anton Txéjov

Aquest dramaturg rus és molt admirat també pels seus contes. Recentment m'he llegit un recull dels seus relats breus, plens de personatges de la classe mitja-alta de la Rússia tzarista, tractats amb bisturí en mans d'un psicòleg.
No sé per quin motiu, el conte que m'ha causat més impressió és el titolat en la versió original Vragi (1887). El Dr. Kirilov acaba de perdre un fill i la seva dona plora desconsolada, de genolls als peus del llit. Enmig d'aquest dolor truquen a la porta. Un home, Abogin, demana amb urgència els serveis del metge, ja que la seva dona es troba a casa seva molt greu. El metge es troba en un dilema moral, ja que no està en condicions d'abandonar el cos del seu fill i a la seva dona en un moment així, i li prega a Abogin que no li demani un sacrifici així. Finalment accepta, però quan arriben a la casa, la dona d'Abogin, que havia simulat la malatia, ha fugit amb un altre home. El Dr. Kirilov odiarà per sempre a Abogin.

Alguns fragmens d'aquests contes:
"Els desgraciats són egoistes, malèvols, injustos, cruels, i menys capaços de comprendre's mútuament que els imbècils. la desgràcia no uneix a les persones, sinó que les separa."
"L'home feliç se sent a gust només perquè els infeliços prten la seva càrrega en silenci, i snse aquets silenci la felicitat seria impossible."
"Els diners, com el vodka, fan a l'home extravagant."
"Cent verstes d'estepa deserta, monòtona i abrasada, no causen tanta pena com un home que s'asseu, parla i no sap quan ha d'anar-se'n."

16 d’agost 2008

Propostes al 69è joc literari

El passat dimecres, al 69è joc literari, us vaig proposar la creació de microcontes de menys de 140 caràcters, per tal de col·laborar amb la iniciativa del blog Hespéria , però amb alguna dificultat afegida. Aquestes són les primeres propostes:
"X-209-P va experimentar amb robots humans el desplaçament a nou pams de terra, just l'alçada de la porta de les naus. Adéu, escales, adéu."
Joan Josep Miracle
"Març 2068. L'inspector ha trobat un objecte estrany a la maleta de l'avi. Un dels homes, el més vell, se l'ha posat a la boca i l'ha encès."
Magda Segura
"De matinada, la pluja d’estels d’agost il·lumina el cel d’una manera romàntica :
“T’acompanyo al pou d’aparellament ?”, pregunta l’androide."
"Era un tros de lluna. Amb ell havia traspassat les fronteres de l'acte sexual. Ara l'havia perdut. Elena ho notaria, ell ja ho notava."
Destruït el món, l’Alien parla a Xica: Malgrat tot han creuat la ratlla.
Josep Cid
"Em va fer un efecte estrany; semblava que venia del futur. Era una noia pàl·lida, la mirada poruga, tossia... Jo sempre he sigut intuïtiu."

YMCA, de Village people

La setmana passada ens vam posar molt tendres. Avui canviem totalment de registre.
Qui hagi viscut els setanta i no hagi ballat YMCA, de Village people, que ho digui ara o calli per a sempre. Un record a les noies de la meva colla que l'any 1979 (molt jovenetes elles)van ballar-la en un festival a Cornudella.

15 d’agost 2008

El vertigen del trapezista a l'asgorfa

Ha aparegut un nou comentari sobre El vertigen del trapezista al blog L'asgorfa, que s'afegeix a la llista que m'agrada col·leccionar, com un bonic tresor que els lectors em regalen.

Gràcies.

Cares del món (59)


Una Cara del món una mica llarga, potser perquè li toca treballar avui que és festa.




14 d’agost 2008

Olor verd d'arròs


Aigua de sèquia,
olor verd d'arròs.
.


Felicitats petites (57)




Als meus 43 anys encara tinc la capacitat de descobrir cantants que desconeixia, enamorar-me de músiques noves, acceptar recomanacions d'escriptors/es, provar plats que no havia tastat encara i, en definitiva, de crèixer, de sorprendre'm i afavorir que les meves felicitats petites es multipliquin.

13 d’agost 2008

69è joc literari


Avui toca el típic joc literari mensual de tipus literari. No us vull fer treballar gaire, i el repte d'avui consistirà en arribar a la mínima expressió.

Amb el joc d'avui vull donar el meu suport i col·laboració a la iniciativa del blog Hespéria de crear un concurs de micrcocontes de ciència ficció amb un màxim de 140 caràcters (espais inclosos), però complicant-ho una mica més per tal que tingui relació amb el premi d'aquest mes. Per a participar al 69è joc literari us demano que m'envieu un text de les mateixes característiques i temàtica, però amb una dificultat afegida: el tex haurà d'incloure tres paraules (noms, verbs o adjectius) que es trobin en algun títol de Manuel de Pedrolo (haureu de dir quins).
Aquest cop teniu l'avantatge que a més de participar als meus jocs, també participareu automàticament al concurs de l'Hespéria.

Com sempre espero les vostres proposes a jesusimaite@gmail.com.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes d'agost serà el 2 de setembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

12 d’agost 2008

Els llibres preferits de Jesús Moncada

Un dels moments que més recordaré de la 3a Trobada d'autors ebrencs a la Matarranya és la xerrada de les germanes Teresa i Neus Pallarès sobre Jesús Moncada. Van parlar de Jesús Moncada des del punt de vista de les lectores de l'escriptor i, principalment, de les amigues de la persona. Va ser una xerrada deliciosa, sincera, divertida, emotiva, directa i, sobretot, van saber encomanar la passió i admiració que senten pels seus llibres.

Elles són filles de la Terra Alta que van anar a treballar i a viure a Barcelona. Allí van obrir un restaurant on un dia hi va dinar un personatge especial: Jesús Moncada. La passió per l'escriptor va derivar en amistat, i aquest els va regalar els exemplars de la seva propietat dels seus tres llibres preferits: El guepard, de Lampedusa; Alexis Zorbas, de Nikos Kazantzakis, i Crist s'ha aturat a Èboli, de Carlo Levi. Ens van ensenyar aquests preciats exemplars, però vigilant de cua d'ull que no els prenguessim un tresor així.

Ara han tornat a la Terra Alta i les podreu trobar fàcilment a Arnes, si pregunteu per les dones que fan espelmes (quin bonic títol per a un llibre).

Entusiasmat per la seva intervenció els vaig manifestar el meu desig que presentin un llibre meu algun dia.

11 d’agost 2008

3a Trobada d'autors ebrencs a la Matarranya



Ahir diumenge va tenir lloc la 3a Trobada d'autors ebrencs a la Matarranya. Podeu veure'n una crònica, per exemple, al blog de Joan Pinyol.

Al matí ens vam trobar una bona representació dels autors d'El riu que parla en una atapeïda com mai llibreria Serret, on només faltava la botzina del Harpo Marx demanant un ou dur. Quina capacitat de convocatòria la d'aquest Octavi, en ple mes d'agost!

Com a detalls curiosos que m'emporto d'aquesta elevada concentració d'escriptors/es per metre quadrat, a més del plaer d'haver conegut nous membres d'aquesta llarga llista d'autors ebrencs, vull homenatjar a lectors/es tan fidels com l'Ana Maria, assídua clienta de la llibreria Serret, que va compartir el poc espai de què disposàvem col·leccionant llibres de tots els autors/es que va poder.
Els autors/es del llibre també vam participar en un frenètic intercanvi de signatures d'exemplars.
Després anem a dinar plegats a Fontdespala on s'esdevenen tota la sèrie d'actes culturals que ens tenien preparats, amb alguna sorpresa molt agradable, que comentaré en un post posterior.

Desdefinicions (67)

A les Desdefinicions els agrada jugar amb les lletres.

emancipada. “M” que va per lliure.

errabunda. “R” que no sap on va.

tenebrosa. “T” a les fosques.

espessa. “S” massa enfarfegada.

10 d’agost 2008

Blogs degustació

Au, blocaires, aneu a estirar les cames per aquests posts (però després torneu, eh!):

A l'atzar agraeixo
El meu país d'Itàlia
Tot és possible
Frannia
Els dies i les dones
Joan Pinyol

L'himne d'aquest matí, d'Albert Guiu

L'himne d'aquest matí és el més recent llibre de poesia publicat per Albert Guiu, i no he fet servir la paraula "últim" expressament, ja que en vindran altres amb tota seguretat, ja que l'autor és un apassionat d'aquest gènere, cosa que demostra no tan sols en les seves publicacions, sinó també en correus electrònics, comentaris a blocs, etc, tal com he pogut comprovar. De fet, molts dels poemes inclosos al llibre tenen aquest origen.

A L'hime d'aquest matí, editat per Aeditors, el poeta ens mostre un catàleg de paisatges exteriors i interiors, de sentiments fets paraules. Per a mi és difícil explicar un llibre de poemes, i per això us suggereixo els comentaris d'altres mamífers poetes. Sempre penso que el millor és deixar-vos amb petits retalls del llibre:


"la lluna s'amaga rere una taronja
i fa suc d'amor delectant-se en tu,
la pluja, mentre cau, busca un roser
i a cada pètal escriu el teu nom.
Ja ho veus, res m'agrada més
que escriure versos i lletres."


"Una muller és la millor de les fogueres
quan contempla el món dins el cor d'un vol d'ocells"


"Torno on era i m'adono que he après
l'idioma inquiet i saborós de les roselles"


"L'Ebre canta una tonada,
albiro des de l'alta finestra
com la lluna li fa carícies grogues,
i ell creua un poble
amb calfred d'amor mullat."

09 d’agost 2008

Juguem a Eurovisió (2)

Els dissabtes sempre us proposo escoltar una mica de música i ja fa un temps vaig convidar-vos a votar les cançons que havia proposat en una mena de festival d'Eurovisió d'anar per casa, que va guanyar Pink Floyd.
Avui, per tal d'animar l'estiu, us torno a convidar a votar les vostres cançons preferides, des de l'últim "festival" fins avui. Tres punts a la primera; dos a la segona, i un a la tercera. Ho podeu fer amb un comentari al post o un correu a jesusimaite@gmail.com.
Aquestes són les cançons candidates:

Le Onde, de Ludovico Einaudi
Arrival de Mike Olfield
Reason to believe, de Rod Stewart
Versos mudos, de Marjorie Estiano
Status Quo - Living On An Island
The Waltz Joan of Arc, de Orchestral Manoeuvres in the Dark
Midnight Blue, de l'Electric Light Orquestra
Povera patria, de Franco Battiato
M'aclame a tu, d'Ovidi Montllor
Suspended in time, d'Olivia Newton John
New York, New York, de Frank Sinatra
Por qué te vas? de Jeannette
Angie, dels Rolling Stones
Dimentica dimentica, d'Umberto Tozzi
Every Little Thing She Does Is Magic, de The Police
Don't stop 'til you get enough, de Michael Jackson
One step beyond, de Madness
Your song, d'Elton John

Le Onde, de Ludovico Einaudi

Música ideal per a relaxar-vos i deixar que els sentiments inundin la pell. Le onde, de l'italià Ludovico Einaudi:

08 d’agost 2008

El riu que parla


El proper 10 d'agost, a la Llibreria Serret de Vall-de-roures, i dins dels actes de la 3a Trobada d'autors ebrencs a la Matarranya, es presentarà un nou recull d'Aeditors, El riu que parla, on col·laborem una trentena d'autors/es: Albert Guiu, Andreu Subirats, David Ruz, Emigdi Subirats, Estela Ferré, Francesca Aliern, Glòria Fandos, Ignadi Revés, J.J. Buera, J.J. Rovira, Jesús M. Tibau, Joan Pinyol, Jordi Andreu, Jordi Pijoan, Josep Gironès, Josep Igual, Judith Ortiz, Laura Mur, Lluís Rajadell, Maria-Josep Margalef, Neus Pallarès, Rafel Duran, Ramon Àngel García, Regina Bladé, Silvestre Hernández, Sílvia Favà, Susana Antolí, Teresa Bertran, Valer Gisbert i Vicent Sanz.

Aquest ja és el tercer recull de diversos autors d'Aeditors, després de L'altre Nadal i Estius a l'Ebre, que està fent una generosa tasca d'edició d'autors ebrencs en pocs anys.
Per part meva, a més del conte Reconquesta, on explico un especial viatge de la protagonista des dels Ports de Tortosa-Beseit fins al Montsant, tinc el plaer d'haver contribuït amb al imatge de la portada.
En el meu compte particular, aquest és el tercer recull col·lectiu d'enguany, després de Que no torni i altres contes, i La catosfera literària.

Cares del món (58): una d'espantada.


Aquesta Cara del món sembla una mica espantada.

Avui és dia vuit, del vui, del vuit. Potser aquesta cara està espantada perquè té por que un dia el riu que passa per davall estigui buit, buit, buit.

A veure quanta gent endevina on es pot trobar. És fàcil, no?

07 d’agost 2008

3a Trobada d'Autors Ebrencs a la Matarranya

La constància, l'entusiasme, i la il·lusió encomanadissa de l'Octavi Serret estan darrere d'aquesta 3a Trobada d'Autors Ebrencs a la Matarranya que tindrà lloc el dia 10 d'agost a Fondespala.
Les activitats començaran al matí a la Llibreria Serret de Vall-de-roures, on ens trobarem uns quants dels 30 autors/es participants en un nou recull ebrenc d'Aeditors, El riu que parla, al qual ja dedicaré un post.
A la tarda ens desplaçarem a Fondespala on ens esperen un seguit d'activitats que trobareu detallades al Serret Blog. Però com repeteixo sempre, el més important serà compartir unes quantes hores de tertúlia amb companys i companyes per a estretir els nostres vincles.

Felicitats petites (56)

De vegades t'avança un cotxe per la carretera de forma estúpidament temerària, a tota velocitat, creant moments d'inútil tensió.
De vegades, uns quants quilòmetres més enllà, et trobes el mateix cotxe al davant, aturat en un semàfor o darrere d'un camió, i sents un petit i venjatiu plaer.

.

06 d’agost 2008

Solucions i guanyador jocs de juliol

Aquest ha estat el mes amb més respostes (170), de 76 participants diferents. Tot i això, els déus de la fortuna han volgut que guanyi la mateixa persona que el mes passat, el famós veí de dalt, que podrà gaudir d'un cap de setmana a la casa rural Les Valletes d'Arnes (Terra Alta). Tothom que participa sap que el sorteig és totalment transparent.
Les solucions dels jocs literaris són les següents:
63è joc literari. El joc dels barbuts, com molts l'han anomenat tenia diverses solucions, però la que jo havia pensat és: 20.000 llegues de viatje submarí, Un capità de 15 anys, 5 setmanes en globus, La volta al món en 80 dies, Aventures de 3 russos i 3 anglesos a l'Àfrica austral. Totes obres de Jules Verne.
64è joc literari. Tie break, de Margarida Aritzeta.
66è joc literari. DG, de Ramon Solsona.
67è joc literari. La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol.

68è joc literari pel paisatge ebrenc

Amb l'excusa de la 3a Trobada d'Autors Ebrencs a la Matarranya del 10 d'agost, sota el lema del paisatge ebrenc, i l'edició del llibre El riu que parla, d'Aeditors, que es presentarà en aquesta jornada, on hem col·laborat una trentena d'autors/es, m'he decidit a fer un joc amb el paisatge ebrenc com a protagonista, de mà de 3 dels escriptors més rellevants d'aquestes terres. D'aquesta manera, el joc consisteix en relacionar tres fragments de les seves obres amb els seus autors: Jesús Moncada, Artur Bladé i Desumvila, i Sebastià Juan Arbó.
Primer fragment:
"La ribera era una ininterrompuda planúria de terres pantanoses; el jonc, el senill i la xiscla i la menuda grama cobrien els prats, i les llúdries i les guineus pul·lulaven arreu pels aiguamolls."
El segon fragment el trobareu a :
El tercer fragment el trobareu a:
He omplert la banyera d'aigua freda

Cal que envieu la resposta a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població, i participareu en el sorteig del premi del mes: un lot de 10 llibres cedit per la Fundació Manuel de Pedrolo.

El termini per a participar en qualsevol dels jocs d'aquest mes serà el 2 de setembre. Queden pocs dies!

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

05 d’agost 2008

Premi jocs literaris agost


El mes d'agost els jocs literaris no faran vacances i el premi que sortejaré entre tothom que encerti algun dels quatre jocs que proposaré cada dimecres serà un lot de 10 llibres cedits per la Fundació Manuel de Pedrolo:

Crucifeminació, Successimultani, Doble o res, Pols nova de runes velles, Trajecte final, A casa amb papers falsos, Mecanoscrit del segon origen, Aquesta matinada i potser per sempre, Balanç fins a la matinada, i Diari 1986.
A més, a darrera hora s'ha afegit un nou regal. Es tracta de la publicació dels guanyadors del premi de ciència ficció de la Universitat Politècnica de Catalunya, editats el 2004 i 2008.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes d'agost serà el 2 de setembre. L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun joc.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Respostes senzilles


Per què de vegades ens compliquem tant la vida, quan les respostes són més senzilles del que sembla i estan davant del nostre nas?
.

04 d’agost 2008

Últim dia jocs literaris de juliol

Demà dia 5 d'agost acaba el termini per a participar als jocs literaris del mes de juliol i entrar al sorteig d'un cap de setmana en un apartament per a sis persones a la casa rural Les Valletes d'Arnes (Terra Alta). Estic molt satisfet de la vostra participació, ja que el mes de juliol, tot i el descens de visites en motiu de les vacances, he aconseguit el rècord de participacions als jocs literaris, tant en xifres totals (169, de moment), com en la mitjana setmanal. Encara us queda temps per a participar!
Per exemple, encara m'arriben propostes del joc literari de tipus creatiu d'aquest mes. Les últimes de Lady Griselda i aquesta amb el segell del somriure de la Mona Lisa
"Passaven pocs minuts de les cinc de la tarda, jo caminava per un tram del camí de ronda que circula vora el mar. La remor d’una tempesta llunyana acompanyava el meu passeig. Quan passava per la vora d’un antic niu de metralladores, vaig notar com unes bardisses es movien violentament. De sobte, d’un salt, va sortir d’allí una mena de peix amb ales que es va encastar contra la soca d’un petit pi. La bèstia és batia per terra intentant aixecar el vol, i la sorra i la pinassa li desfiguraven l’aspecte. Amb ganes de socòrre’l el vaig agafar, em vaig apropar a la vora del penya-segat i el vaig deixar anar per veure si podia tornar a volar. L’animal va caure al mar com si fos de pedra. -Estarà mort!-, vaig pensar. I trista, vaig enfilar el camí de retorn a casa. Quan ja portava uns quinze minuts caminant, em va sorprendre un batre d’ales, vaig aixecar el cap i allí estava l’estrany peix volador. Va donar un parell de voltes sobre mi abans d’enlairar-se fins perdre’l de vista. Al cap d’un temps, visitant la ciutat de Colònia, vaig percebre un soroll que em va recordar aquell batre d’ales amb el que es va acomiadar de mi aquell estrany animal. Vaig aixecar el cap i em vaig estremir en veure una gàrgola que, des del cap d’amunt d’una torre em contemplava. Era la figura d’un peix alat, ben igual que aquell que, una setmana enrere vaig intentar socórrer."

Desdefinicions (66)

Llegir les Desdefinicions de dilluns no és perillós per a embarassades, ni per a utilitzar maquinària pesada:



buitxaques. Efectes secundaris de la crisis: butxaques buides.

caiman. Rèptil que atrau el ferro amb facilitat.

felicitast. Petita dosi de felicitat.

indecent. Centena indecorosa amb els bons costums.

03 d’agost 2008

Blogs degustació

Va bé estirar una mica les cames per uns quants posts:


Tirant al cap
L'embruix
Antaviana
De paraula
Buscant a Wally
Cal seixanta
Nuriade's world

Un món sense fi, de Ken Follet

Tres setmanes m'ha costat llegir les més de 1200 pàgines d'Un món sense fi, emprès, principalment, pel bon gust de boca que em va deixar Els pilars de la terra. S'ha venut com una segona part d'aquell gran èxit internacional, però ben bé no ho és, tot i que l'acció transcorre al mateix lloc, dos-cents anys després, i alguns dels personatges són descendents dels seus protagonistes. Tot i no ser exactament una segona part, la temàtica i el fil conductor són molt similars. A tots dos llibres es viu una lluita constant entre els personatges dolents, molt dolents, i els bons, molt bons. Aquesta diferència entre bons i dolents era fins i tot més exagerada a Els pilars de la terra.
Els personatges que encarnen el mal (Godwin, Ralp, Philemon, Joby, Elfrin...) són ambiciosos, sense escrúpols ni manies per a aconseguir el seu fi sense mirar prim, conservadors i ancorats al passat, i sovint aquesta forma d'encarar la vida no és més que una disfressa per a ocultar les seves mancances. Es fan odiosos, i aquest és un dels ingredients que mai falla per a enganxar a lectors i a seguidors de telenovel·les. Trobem dolents entre la noblesa, entre el clergat i també a les classes més humils.

En canvi, els bons (Merthin, Cais, Gwenda...), que ens fan viure contínuament els seus patiments, són intel·ligents, agosarats, plens d'idees noves, generosos, i s'aixequen després de cada entrebanc que els preparen els dolentots.

La novel·la és plena d'intrigues i manipulacions que uns i altres, bons i dolents, gestionen com una gegantina partida d'escacs de la vida. Un món sense fi juga amb molts altres ingredients, com ara el paper d'inferioritat que patia la dona en aquells temps (s. XIV), el drama de la pesta, les contínues disputes pel poder entre la noblesa i el clergat, els avenços tecnològics que, amb dificultats, s'anaven incorporant per a canviar el món, les injustícies socials del feudalisme i, com no, l'amor i la passió.

Ken Follet aconsegueix barrejar-ho tot amb enginy i fa que la novel·la sigui entretinguda, se t'enganxi a les mans, tot i que atès el volum i el pes del llibre, et provoca bastantes molèsties i, de nit, no saps com posar-te (hauria estat molt millor una edició amb dos volums).

02 d’agost 2008

Arrival de Mike Olfield

Un dels grans de la música de les últimes dècades, Mike Olfield. Quantes cançons podria haver triat? Quina és la vostra favorita?

01 d’agost 2008

Comentari a Tricària de El vertigen del trapezista


A les diverses reaccions que ha provocat El vertigen del trapezista, cal afegir-hi el generós comentari de Vicent Sanz al seu blog Tricària, amb el nom Acrobàcies arran de terra, que podria haver estat un bon títol per al llibre, ja que defineix molt bé el seu esperit.

Cares del món (57): a Arnes amb la boca oberta


Qui guanyi el premi dels jocs literaris del mes de juliol podrà trobar-se, cara a cara, amb la Cara del món d'aquesta setmana. Es veu que a Arnes deuen passar coses que et deixen amb la boca oberta.