Un cor trencat sempre fa mal, encara que sigui de mentida.
La tova
Fa 18 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
14 comentaris:
Hola Jesús. Quina metàfora més dolça!
Salutacions cordials.
I si és dolç, ja és una miqueta de veritat.
Salutacions
Encara que dolç, un cor trencat es converteix en amarg...aleshores, fa mal.
Realment una metafora molt bona, un cor tan dolç com amarg.
Jo converso amb el meu cor quan m'ajec: l'escolto, el pacifico, l'aquieto. Quan se'm trenca, procuro recollir els bocins, i per ara em respon.
Sóc l'anònima. La meva poca traça a manejar els blogs m'ha fet amagar el nom.
¡Bon any a Jesús i lectors!
Diu un proverbi xinès: “La gent s'arregla tots els dies el cabell. Per Què no el cor?”
Petons
I molt de mali no es solventa amb una aspirina.
Ara m'has fet pujar salivera! M'encanten els cors de piruleta... i trencar-los a mossegades! aix...
Fins i tot, els xiquets i xiquetes, quan se'ls trenca el cor de dolçaina, cridem de forma intuïtiva: Jo no vull aquest, està trencat!
M'agrada aquesta fotografia!!
però aquest, encara que trencat, ens el podem menjar
hi ha una cançó que diu:
no hi ha res dolent en l'amor...
l'únic inevitable és el dolor...
;-)
ooooh!
Publica un comentari a l'entrada