05 de gener 2009

Les joguines esperen


Les joguines esperen tendres l'abraçada de la il·lusió.

19 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

esperem que totes siguin educatives i no violentes (encara que un grapat d'indis i americans amb el seu fortí......)

bon any company

Txell Sales ha dit...

Sí, és cert. I als adults, ens toca demanar objectes intangibles com ha estat per a mi, el descobriment d'aquest blog.

captaire ha dit...

Ui!!! Un titella del Triki! No sé perquè, però m'ensumo que aquesta nit els Reis també en deixaran una pels meus fills (i una altra del Coco, de l'Epi i el Blas).

Anònim ha dit...

El dia de Reis val la pena per veure les cares d'il·lusió infinita dels crios. És una de les coses veritablement boniques de la vida!

khalina ha dit...

Tot i no ser nena de cos, encara ho dec ser d'ànima, i per això visc aquest dia amb molta il·lusió.

Striper ha dit...

I no nomes dels xics.

Rita ha dit...

La nit realment màgica per ells!
Bons Reis1

Jesús M. Tibau ha dit...

Quin personatge!
(em refereixo al de color blau)

Deric ha dit...

En Triki!!!!!!!!!!!! EL meu heroi!

Delfica ha dit...

Encara avui, passats molts anys dels meus reis infantils, miro furtivament el recó on deixaven les joguines... Bons reis!!

Trinxaraire ha dit...

I en rebran moltes d´abraçades, i ben aviat !!

Cèlia ha dit...

Per sort, encara queden dies de màgia!

assumpta ha dit...

Però fins hi tot els que ja no sóm precisament uns infants, no hem de prerdre mai la il·lusió !(i seguir mantenint el nen que tots portem dins nostre).
Realment és una nit que té quelcom de màgic !!!! ;-)

Robertinhos ha dit...

espero el teu regal company! m'has ben liat aquests dies amb les pistes...sobretot la del te xinés!!!!

Shalheira ha dit...

O els llibres, mai es sap...

qui sap si... ha dit...

Avui he seguit les ordres,
imperioses totes elles,
però càlides, d’una nina.
Hem col•locat la safata,
tres barretes
de cereals
que no engreixen
– a les altres cases j
a els hi donaran
xocolata -,
s’ha repensat,
posem-hi galetes
amb farcit de taronja,
i galindaines,
i tres tasses,
i una botella d’aigua.
Al centre,
un full amb un dibuix,
l’ha fet amb el seu millor saber,
tot ple de cura,
no els hi podia oferir res més.
La il•lusió i el treball,
un àpat de benvinguda
i un regal.
En la seva edat, innocent,
en el seu desig, esperança,
en la seva nit, il•lusió.
I el regal me l’enduc jo,
amb l’espurna dels seus ulls,
amb la seva lluïssor.

no són les joguines qui esperen, sinó les esperades

Anònim ha dit...

Jo diria que a casa els regals estrella seran una nau d' Star Wars a tamany gairebé natural i una disfressa de flamenca que causarà sensació ...

jesus ha dit...

jejjeej, les meues s'han saturat i tot de tants de regals... hauríem de fer un pensament... podem los pares influir i/o incidir amb els regals de la família? Bueno, no és tant tràgic com m'ha sortit lo comentari!!! s'ho han passat d'allò més be!!! visca el dia de Reis!!!!

Els del PiT ha dit...

Abraçada?
Si sembla que te l'estaves cruspint!
Salut, Jesús!