04 de gener 2009

Mundo anillo, de Larry Niven

Després de molt de temps sense llegir cap novel·la de ciència ficció, i gràcies al premi que vaig guanyar en motiu del concurs de relats breus del blog Hesperia, he recuperat el gènere amb la lectura de Mundo anillo, de Larry Niven.
La trama es basa en el viatge que emprenen a mitges tres espècies (els Kzin, els Titerotes i els humans) per a explorar un gegantesc món artificicial en forma d'anell, i intentar desxifrar quina enormement evolucionada espècie el pot haver creat. La sorpresa serà comprovar que aquesta poderosa espècie també va arribar al declivi i a la recessió.

A nivell personal, el meu interès s'ha centrat en les relacions que s'estableixen entre els representants de les tres espècies que formen l'expedició: els Titerotes, molt evolucionats i intel·ligents però covards i extremadament prudents; els kzin, valents i excessivament agosarats, però que han perdut totes les guerres, i els humans.

En representació dels humans viatgen Luis Wu, que acaba de celebrar el seu segon centenari en perfecta forma gràcies als avenços mèdics, però que ja està una mica cansat de la vida, i la jove Teela Brown, seleccionada simplement per ser una de les persones més afortunades del món, ja que els seus avantpassats havia guanyat durant generacions el sorteig per a poder reproduir-se.
.
He de reconèixer que no coneixia el llibre, tot i que es veu que és una de les novel·les de ciència ficció amb més repercussió. En canvi, he llegit algunes crítiques que no el deixen en gaire bon concepte. Jo, ni una cosa ni l'altra, tot i que no m'ha arribat a despertar l'interès d'altres novel·les del gènere d'Asimov o Artur C. Clarke, per exemple.

2 comentaris:

Striper ha dit...

Ahir em van regalar un llibre " El contador de historias" de Rabih Alameddine el coneixes?

Marina Culubret Alsina ha dit...

Fa temps que no llegeixo ciència ficció però sempre tinc en ment a Huxley, Orwell o Bradbury, per mi, els millors.
El que m'ha agradat ha estat el teu penúltim paràgraf, i m'ha fet reflexionar. Has mostrat d'esquitllada els motius o característiques d'aquests "humans" que presenta Larry Niven.
La crítica del llibre que has enllaçat a un altre bloc diu que no s'aprofundeix massa en la psicologia dels personatges. Potser aquest seria un motiu, per mi i per els meus gustos, per no llegir-lo. No sé. De totes maneres, mi se sap...

Salut i bon diumenge,