28 de febrer 2009

Octavi Serret, llibreter i activista cultural



A la pàgina 39 d'El Periódico d'avui es pot llegir un article d'Arturo San Agustín sobre el fenòmen Octavi Serret i la seva llibreria de Vall-de-roures i sobre El riu que parla, d'Aeditors. Té molta raó quan comenta que cap escriptor que l'hagi vist actuar a la seva llibreria l'oblida.

Noia de porcellana, de Pau Riba

L'extravagant Pau Riba també va ser capaç d'entendrir-nos amb la seva Noia de porcellana.

Termini jocs de febrer

Us recordo que el dia 3 de març acaba el ternmini per a obtenir números per al premi dels jocs literaris de febrer: un lot de llibres cedits per la Fundació Manuel de Pedrolo.

Per tant encara podeu participar als jocs del mes:
94è joc literari
95è joc literari (aquí podeu veure les propostes que he rebut)
96è joc literari
97è joc literari

27 de febrer 2009

Tornem-hi amb les baranes




Ja fa uns quants dies que jugo amb les baranes, amb la col.laboració improvisada de la Carme que un cop més em regala un dels seus dibuixos.

Cares del món (87)


Les Cares del món també tenen gana, i aquí podeu veure un operari donant de menjar a la número 87.

26 de febrer 2009

Sobre gustos


L'amor és dolç i la passió salada? O a l'inrevés?
I l'àcid i l'amarg, amb què els relacioneu?

Felicitats petites(85) amb nas de pallasso


Fa unes quantes setmanes, mentre travessava un pas de vianants a Tortosa, vaig veure una imatge, si més no curiosa: el conductor, que parlava amb tota normalitat amb la seva acompanyant, duia posat un nas de pallasso. Vaig haver de girar-me dues vegades per comprovar el que havia vist, i el cap va començar a donar voltes imaginant els motius d'un accessori tan curiós per conduir. Com que els blocaires compulsius veiem la vida en forma de post, de seguida vaig pensar que aquesta anècdota n'era un; però em vaig despistar i ja no hi he pensat més.

Fins fa pocs dies quan, abans de començar el Carnaval, travessant el mateix carrer a la mateixa hora, vaig veure el mateix conductor amb el seu nas de pallasso, ben gros, per cert.

Teniu alguna explicació per a aquesta anècdota rigurosament certa?
M'agradaria pensar que aquesta és la seva manera de transformar la grisor de les carreteres en felicitats petites.

25 de febrer 2009

Margarida Aritzeta al Club de Lectura de Tortosa

El passat 23 de febrer, vam poder gaudir de la presència i de les paraules de Margarida Aritzeta al Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, per tal de comentar El verí, una novel·la aparentment de misteri, amb dos morts i mig a les primeres pàgines, amb descobriment de l'assassí al final, però que realment ens parla dels desitjos, dels somnis com a motor de les nostres vides. Es nota que Margarida Aritzeta té pràctica fent classes de literatura. Vaig poder gaudir-les fa més de vint anys, i el passat dilluns vaig comprovar que manté intacte el seu do per transmetre la passió per l'escriptura.
La propera trobada del Club serà el 31 de març, per comentar el recull de relats Històries de la mà esquerra, de Jesús Moncada.

97è joc literari

Ja hem arribat al l'últim joc literari del mes de febrer, on heu de descobrir el títol d'un llibre i el seu autor, a partir d'aquests dues pistes:




9471

.

Envieu-me les respostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població si participeu per primera vegada.
Ànim, que s'acaba el temps per a obtenir números per al sorteig del premi del mes: un lot de llibres cedits per la Fundació Manuel de Pedrolo.
El termini acabarà el 3 de març.
.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

24 de febrer 2009

barana 5



Barana curulla de plantes que fa del teu balcó paisatge.
.
De nou gràcies a la Carme per la seva versió, com ja ha fet a les baranes 1, 2 , 3 i 4 . Aviat treurem l'entrellat de tanta barana.

Demà últim joc literari de febrer



Demà trobareu el quart i últim joc per a obtenir números per al premi dels jocs literaris de febrer: un lot de llibres cedits per la Fundació Manuel de Pedrolo.

El termini per enviar solucions a qualsevol dels jocs d'aquest mes acabarà el 3 de març. Però encara podeu participar als anteriors:


Microrelats de terror


Aquesta és la meva participació al Concurs de relats breus de terror que organitzen des del blog Hespèria, amb un màxim de 140 caràcters, i que ja vaig promocionar fa uns dies amb un vídeo improvisat.



"La mossegada el dessagna lentament i, mentre la vida se’n va, el sorprèn la manca de resistència que oposa i, sobretot, el plaer."

Post desarmat

He buscat al diccionari el significat de la paraula post, i he trobat això:
.
post m. [DE] [LC] Lloc ocupat per un cos de tropes per a una operació militar.
.
Per a evitar malentesos, declaro els posts d'aquest blog totalment pacifistes.

23 de febrer 2009

Desdefinicions (95)

De moment, no s'ha detectat cap efecte secundari excessivament dolent a causa de les desdefinicions.
.
bancanal. Gresca enorme que uns pocs celebres a costelles dels diners dels altres.
clausura. Clau tancada en un calaix, castigada sense sortir.
arxivar-se. Explicar d’amagat on es troben els arxius secrets.
postum. Post publicat després del traspàs d’un blocaire.
.
La inspiració de l'última desdefinició em va venir durant el darrer Ebrebloc, i li dedico a l'Accídia, a veure si ressuscita el seu blog.

22 de febrer 2009

Itineraris de Lectura

Gràcies al programa Itineraris de Lectura, de la Institució de les Lletres Catalanes, el passat 18 de febrer vaig conviure una hora amb la classe de 2n del Cicle Superior de Primària del CEIP Cinta Curto de Tortosa.
Prèviament havien treballat algun dels meus contes, havien investigat per Internet, i esperaven amb il·lusió i curiositat la meva arribada; o sigui, com jo.
Sempre és enriquidor el contacte amb els lectors, però hi ha dos col·lectius, aparentment molt allunyats entre si, on aquest contacte és més directe i lliure de convencionalismes: els infants i els vells.
Tots dos, a la seva manera, perden la vergonya al primer minut de la xerrada, i pregunten sense por al ridícul, sense tèmer ser políticament incorrectes, amb franquesa i amb una especial capacitat d'il·lusionar-se, agraïts i generosos. En aquest cas, fins i tot em van manar deures: convertir-los en protagonistes d'un conte.

Blogs degustació

El tast dominical de posts:


I'm in Rothkovic paint: després de quatre dies
Bocins de lluna: mentre em dutxo
Mentre la roba s'eixamora: aproximació a l'art de la ingravidesa
Garbí 24: els invents de TBO

Quaderns deltaics, de Josep Igual

"Quaderns deltaics" (Cossetània Edicions) és el dietari amb què Josep Igual guanyà el III Premi de Narrativa Cristòfol Despuig de Tortosa, i jo vaig tenir el plaer de ser un dels primers a llegir-lo. Segurament el dietari no és un dels gèneres més comercials, on resulta difícil trobar-hi un templer que amaga un misteriós secret, però en aquest llibre no hi faltarà literatura de la bona, frases plenes d'intel·ligència, ironies a cops de bisturí, humor lúcid i la bellesa poètica al servei de la narrativa.
Com a mostra, uns quants fragments:


Dinar en un establiment popular. A un viatjant de comerç li truca l’amant; després ell truca a la dona. Fa anar la clàssica ventrilòquia: el to més pueril del desig, primer, i després, el de la molèstia dissimulada amb cortesia convencional. Les situacions eternes semblen tenir un polsim de fulletó a l’entranya.

El rellotge de sol, sense sageta, desafinat per les erosions, segurament mesura ara les expansions de tres estels apagats, però encara lluents per nosaltres, i el perfil de les dunes de la cara secreta de la lluna. Sencerament inútil no hi ha res.

Bona comunicació amb Déu a darrera hora: escolto Bach mentre l’estimada em grata l’espatlla.

Més comentaris a Solc de lletres

21 de febrer 2009

Barana 4


Els colors que es poden gaudir des de la barana, depenen dels teus ulls que miren.

I la Carme ho ha tornat a fer, reinterpretant amb el seu estil la imatge, com a les baranes 1, 2 i 3 .

El vertigen del trapezista a Igualada

Ahir, 20 de febrer, després de dinar i xino-xano, emprenc rumb cap al Nord, en direcció a Igualada. Vaig bé de temps i circulo sense pressa per carreteres secundàries. Entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca veig venir de cara, a intervals regulars, una dotzena de carrosses que es deuen preparar per Carnaval.

Entro a Igualada seguint la senyalització que indica Centre. M'aturo en una vorera i pregunto a una senyora que va a peu si vaig bé per a anar a la Biblioteca. Em fa unes quantes indicacions (recte, dreta, esquerra...), però no es deu fiar que l'hagi entès o tem que em perdi i, 15 segons després, veig que s'atura al costat amb el seu cotxe i em fa senyals que la segueixi.

Arribo amb prou temps per passejar una estona pel nucli antic de la ciutat i fotografiar algunes baranes (la meva darrera dèria).

Faig cap a la Biblioteca i la Magda m'ensenya l'esprèndid edifici, una antiga fàbrica tèxtil restaurada.

Tot això perquè ahir va tenir lloc una altra presentació de El vertigen del trapezista, de mà d'un escriptor i blocaire amic, Joan Pinyol, amb qui he mantingut diverses i divertides col.laboracions durant aquest any. El vaig conèixer a la II Fira literària Cid i Mulet de Jesús que ell va inaugurar el 23 de febrer de 2008. Joan Pinyol va fer en el marc d'aquesta Fira la última presentació del seu Micromèxics, i l'endemà jo vaig presentar per primer cop El vertigen del trapezista. El vertigen i el seu Pilota de set, apareguts gairebé al mateix temps, es van fer molt amics i van compartir taulells de llibreries. El Joan Pinyol, que va parlar àmpliament i generosament dels meus contes (gràcies, Joan), també va comentar aquest cúmul de casualitats i complicitats, i va fer referència al fet que, un any després de publicar-se el llibre, encara se'n facin presentacions. I és que en aquest món actual de les presses i les caducitats immediates, 1 any d'antiguitat sembla definitiu per a un llibre, i no hauria de ser així. També va comparar l'artesania d'escriure amb la tèxtil. Entre el públic, com sempre, algun blocaire.

En acabar, per facilitar-me la sortida de la ciutat, segueixo un altre cotxe, el del Joan. La gent de l'Anoia ha estat amable, i no han permès que es perdi un pobre escriptor.
Al blog del Joan llegireu la seva visió de la presentació.

Year of the cat, d'Al Stewart

El 1976 van passar moltes coses al nostre país i a les nostres vides, però sempre serà recordat perquè va ser l'any del gat; Year of the cat, d'Al Stewart.

20 de febrer 2009

Cau el vespre


Cau el vespre i la llum que minva fa imprecisos els detalls. Des de l'interí balcó d'un hotel, res sembla immutable.

Cares del món (86)


L'Enriqueta Aragonès va trobar aquesta mena de follet o esperit del bosc, en el camí que va des de Santa Maria del Camí fins a un poble que es diu Orient, a Mallorca.

A Ses Illes també hi ha Cares del món.

19 de febrer 2009

Felicitats petites(84)

La Felicitat petita d'avui em va venir regalada quan rellegia El verí, de Margarida Aritzeta, per a preparar la propera reunió del Club de Lectura. Un fragment del llibre diu així:
.
"El que l'havia fet feliç i, al capdavall, l'havia salvat de les tenebres, no era doncs alguna cosa que es pogués posseir, sinó la capacitat de desitjar.

La Constança no tenia paciència per a aquestes coses. Volia un regal. Que la felicitat li arribés a mans plenes cm una torrentada de lava, com un huracà. I així va anar deixant passar les felicitats petites que, embastades al llarg de la vida, podien haver-li contruït alguna mena d'estat feliç més o menys permanent dintre dels alts i baixos de la fortuna."

18 de febrer 2009

96è joc literari

Ja hem arribat a ltercer dels jocs literaris del mes de febrer, amb un clàssic d'aquesta secció: l'anagrama. Aquesta setmana heu de trobar l'escriptor que s'amaga a:
.
FERIR ARBRE GELAT
.
Ja sabeu com funciona: cal canviar l'ordre de les lletres per tal que aparegui el nom de l'escriptor, sense que en sobri ni en falti cap. Espero que enganxeu de seguida la solució i obtingueu més números per al sorteig del premi del mes.
Com sempre, heu d'enviar-me la resposta a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el vostre nom i ploblació, si és el primer cop que participeu.

El termini per enviar respostes a qualsevol dels jocs del mes acaba el 3 de març.
.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

17 de febrer 2009

Arbre nu


L'arbre subratlla amb rames nues el paisatge, i ens recorda que els verds són possibles.

Roses que no es marceixen


Fa uns quants anys, durant una temporada, em vaig aficionar al dibuix. Fruit d'aquella dèria passatgera són aquestes roses que no s'han acabat de marcir del tot.

16 de febrer 2009

Barana 3


Quina és la funció d'una barana? Protegir-nos de caure en el buit, o recolzar la nostra mirada?
.
I la Carme Rosanas continua seguint-me a cegues, reinterpretant-me i millorant-me amb el regal dels seus dibuixos, com podeu veure al seu blog, tal com ha fet amb la Barana 2 i la Barana 1. Què afortunat em sento! On portaran totes aquestes baranes?

Desdefinicions (94)

Les Desdefinicions són una manera de reinterpretar les paraules amb sentit de l'humor.
.
evanisteria. Art de tallar la nostra dona ideal, com si fos fusta.
eclipsi. Ocultació total d’un clip a l’escriptori desorganitzat d’una taula de despatx, cosa que passa sovint.
ecomomia. Economia més morta que viva.
marrisc. El perill de menjar marisc pescat ja fa dies.

15 de febrer 2009

Barana 2


A una costat de la barana, les flors; a l'altre, la roba estesa.

La Carme Rosanas m'ha tornat a fer un regal, reinterpretant de nou la imatge d'aquest post com podeu veure al seu blog, tal com va fer amb l'anterior barana.

Continuarà.

Concurs de relats breus de terror


Des del blog comunitari de l'Hespèria han iniciat el segon concurs de relats breus. El primer va ser dedicat a la ciència ficció i ja es pot aconseguir el llibre editat amb els relats presentats. Aquesta segona edició té com a gènere el terror. La dificultat i la originalitat d'aquest concurs és la seva extensió: 140 caràcters, com a màxim.

Animeu-vos a participar i consulteu les bases. El termini acaba el 20 d'abril.

blogs degustacio

El petit tast blocaire del diumenge:

A la llum d'un fanalet: pentagrames dibuixats

Nau Argos: mòdul 10
Si dubto és que sóc, si penso és que sóc: torna
Encauats: contradiccions

El verí, de Margarida Aritzeta

La mort en estranyes circumstàncies de la tieta boja, tancada des de feia anys en una de les habitacions de can Major, al costat d'una ampolla de cava i uns panellets i amb una forma olor d'ametlles amargues, farà girar la roda de la veritat per a conèixer el desenvolupaments dels fets de les darreres hores i de tota la història familiar. A petits fragments, seguint el punt de vista dels diversos personatges de la novel·la, ens assabentarem al mateix moment que ells d'un seguit d'amors i il·lusions frustrats, de l'esclavatge que representa de vegades el patrimoni familiar que cal conservar, de les sol·lituds, de les renúncies, de tot allò que s'amaga darrere les cuirasses.

Un cop resolt el misteri, segurament res no serà igual.

Durant la propera reunió del Club de Lectura de Tortosa, el 23 de febrer,gràcies al programa Al vostre gust de la Institució de les lletres Catalanes, Margarida Aritzeta, la seva autora, segur que ens desvetllarà secrets sobre la novel·la i ens donarà pistes sobre la creació literària.

De tot el llibre n'he extret el següent fragment:

"... se sentia buit. Com si la vida se li hagués assecat a base de no gosar viure-la. I mentre contemplava el seu futur de mans buides, tot el passat se li va arrapar a la gola com una nosa, com un crostó de pa sec que o li tirava ni amunt ni avall."

14 de febrer 2009

El trapezista del vertigen en acció

Gràcies al taller que el gran mestre del vídeo blog, Jesús Ferré, va fer al darrer Ebrebloc, m'he animat a agafar la càmera. Com a mostra, el meu petit amic trapezista que m'ha acompantat durant aquest darrer any, en acció.

Propostes al 95è joc literari

El dimecres 11 de febrer vaig proposar el joc creatiu de cada mes, el 95è joc literari. Podeu llegir les diverses propostes que m'han arribat als següents blogs: Xarel 10, Carme Rosanas, Friccions, Joan M. Garcia , Dona rebel·lada, Mots emblocats, El racó dels somnizzz, Enkrakminen, Planeta aigua, Nuesa literària, Dona a la finestra, Personal i transferible, El bloc d'un de Reus, Patim Patam Patum, Des res, massa, Sempre en surada, Des d'on neixen els somnis, Rebaixes, A la llum d'un fanalet, Planeta Clàudia, Cap a la A, Paraules i mots, Mortadel·la catalana,

I també aquí mateix.

No hi ha dubte que els grecs foren uns grans artistes. Això ho podem constatar veient la perfecció del cos de la Venus de Milo. Les figures gregues, generalment, ens arriben mutilades, la qual cosa és comprensible perquè les extremitats (sobre tot els braços), són les parts més delicades i més susceptibles de trencar-se. M’agrada admirar el cos humà, especialment el cos de la dona, que crec que és la meravella més gran de la natura. Per aquesta raó detesto les escultures modernes de cossos de dones que, deliberadament, han estat creades amb el cos mutilat. En la que ens ocupa, si us fixeu, a mi se’m representa la cara lletja d’un gos en posició frontal. Crec que la imatge es podria incorporar al bloc del Jesús en l’espai setmanal cares del món.
Autor: Josep Cid
.
Contemplem l’escultura i sentim com el vent la acaricia, el murmuri del vent, envoltant-la, tocant-la. La fusta fina, llisa, li respon amb un sospir. Mirem com el vent, que aquests dies tant ens ha marejat, ara fa el simpàtic, el tendre, despertant els sentits de la talla que tenim davant. El tacte de la fusta treballada, i tocada per tantes mans, és tan suau que entenem les ganes del vent d’apreciar-ho com nosaltres.
Hipnotitzats, ens quedem asseguts, observant i escoltant, l’aire va i ve, puja i baixa, ens adorm i no fem res per evitar l’inevitable. Tanquem els ulls, i en aquest moment una ràfega s’ho enduu amb ella. Ens agafem de les mans i, mentrestant, el gos del veí juga amb els trossos de fusta que li han caigut al jardí.
Autor: Brian Cutts
Com a escultor en nòmina de l’Ajuntament, en Roc Pinyol rebia sovint encàrrecs per a nous monuments per a la ciutat. Però darrerament la composició del govern local format per quatre partits polítics el tenia fastiguejat. Aquell darrer encàrrec no el deixava dormir, ja li havien canviat el projecte diverses vegades. D’entrada li van dir que havia de ser un monument a les filadores, en homenatge a les dones treballadores de la filatura que havia ocupat el terreny on ara s’hi enllestia la nova plaça. Després, les picabaralles entre grups polítics, amanides amb pressions d’iniciatives populars havien modificat la idea inicial en monument a les mares, a les botigueres, a una reconeguda poetessa local traspassada feia poc... L’únic en el que semblava que hi havia unanimitat era que havia de ser l’escultura d’una dona, ja hi havia massa homes monumentals escampats per la ciutat. Així doncs, en Roc decidí anar avançant feina i va fer un tors femení, esperant que es prengués una decisió definitiva per poder completar la figura.
Però l’escultor morí abans d’acabar l’escultura, i per unanimitat es decidí instal·lar a la nova “Plaça de Roc Pinyol” aquell tors que alguns experts consideraren la seva obra mestra.
Autor: David Tudela
.

La canción más hermosa del mundo, de Joaquin Sabina

Dificilíssim triar una cançó del mestre Joaquin Sabina, amant de la vida i poeta. Quina és la vostra preferida?

13 de febrer 2009

El llibre de l'Hespèria


Suposo que als tres blocaires que gestionen el blog Hespèria els semblarà que faci aquest post tot just avui, divendres 13.

Potser molts recordareu que des d'aquest blog es va organitzar l'any passat un concurs de microcontes de ciència-ficció (màxim 140 caràcters). Fa poc han editat els gairebé 50 relats presentats, que es poden aconseguir en format digital o en paper, sota el títol Hespèria. Relats curts de ciència-ficció. Aquí podeu accedir a la seva presentació digital.

Durant el passat Ebrebloc em van fer arribar la meva comanda.

Cares del món (85)


La cara del món d'avui arriba des del País Valencià, concretament d'Alginet, i la vaig trobar al blog Més content que un gínjol.

Digue-li alguna cosa per a animar-la, que està molt trista, pobreta.


12 de febrer 2009

Felicitats petites(83)

Tots els matins, a l'hivern, abans d'anar a treballar m'escalfo una mica de llet amb un cassó. Tot i que la majoria de neurones encara no estan connectades, sempre procuro escalfar la quantitat exacta de llet. Quan apago el fogó i aboco la llet a la tassa i comprovo que l'omple fins dalt sense que en sobri gens, em sento satisfet de tanta precisió. Realment és una felicitat molt petita, però en aquella hora et conformes amb poca cosa.

11 de febrer 2009

Paraules buscades i trobades

El Google Analytics t'ofereix un munt d'informació i estadístiques sobre el blog, algunes interessants i curioses. Jo hi estic subscrit des del passat 24 d'octubre i durant aquest temps aquestes han estat les 10 paraules claus més buscades que han portat visitants al blog:



Algunes són molt normals, com ara les relacionades amb el títol del blog o el meu nom, però vull destacar l'elevat nombre de recerques sobre Jesús Fusté o sobre El fantasma de Canterville, el llibre que es veu que desperta més interès dels 105 que he comentat fins ara.

95è joc literari: el creatiu del mes de febrer

Avui arriba el torn al joc literari de tipus creatiu del mes. En aquest cas us demano que escriviu algun text inspirat en la imatge, d'una extensió entre 100 i 200 paraules. Com sempre en aquest casos, us proposo als blocaires que els pengeu al vostres blogs i que m'aviseu per tal de poder incloure un enllaç. D'altra banda, demano a la comunitat docent que incentivi la participació de l'alumnat en aquesta mena de jocs creatius. El mes passat, per exemple, vaig tenir una immensa alegria amb la participació d'un xiquet que encara no té 10 anys.
Envieu-me els textos a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població si participeu per primera vegada.

Ànim, que totes les propostes són correctes i obtindran números per al sorteig del premi del mes: un lot de llibres cedits per la Fundació Manuel de Pedrolo.

El termini acabarà el 3 de març.
.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

10 de febrer 2009

Una polèmica del món dels llibres, també al e-reader


Un dels principals temes de conversa i debat durant el passat Ebrebloc van ser els e-books i els e-readers.

Alguns dels primers usuaris i defensors portaven el seu: el Jordi Ferré, el Jaume Llambrich i l'Accídia. El debat sobre el futur del llibre en paper és obert (se n'ha parlat, se'n parla, i se'n parlarà), però no és aquest el tema que ara em preocupa i que vull debatre en aquest post, sinó el d'una vella polèmica que continuarà amb les noves tecnologies.

Mentre el Jordi m'explicava el funcionament del seu e-reader vaig poder comprovar que en aquest aparell també es poden doblegar les fulles per a assenyalar una determinada pàgina, i ja sabeu que els lectors i lectores estan dividits en dos bàndols irreconciliables: els que dobleguen i els que no dobleguen les pàgines.

La pau no arribarà mai al món dels llibres!!!

Fora bufa el vent


Fora bufa el vent que udola esbojarrat com sempre, però amagats darrere la finestra no deixem d'admirar els ametllers.

09 de febrer 2009

Xàtiva

L'endemà de la presentació del llibre a l'Alcúdia de Crespins, i gràcies al retard amb què va arribar l'aigua de pluja, vam poder fer una visita a Xàtiva. La ciutat s'ho val, amb gran nombre d'edificis monumentals, especialment el castell, però el que més recordaré és la plaça porxada del mercat, bastant ben conservada i en plena vitalitat. A les ciutats que visito cada cop m'agraden menys les grans catedrals, i em deixo emocionar més per les mostres d'arquitectura popular. Druant la visita al castell vaig copiar aquests versos dedicats a la ciutat:

Xàtiva, quin lloc meravellós d'encontre
per a un jove que ja ha viatjat massa!
Una ciutat on sempre està despertant-se l'alba
i el llevant li renta els peus, humits de frescor.
On l'oreig és tan suau i olorós, que tots els arbres
dels jardins mouen harmoniosament les branues.
On les cares són estrelles i sàvies dites les paraules.
.
(Versos anònims d'un poeta andalusí.)


Desdefinicions (93)

L'abús de Desdefinicions no afecta la capa d'ozo
.
decidit. El dit que aixeca primer el dit; normalment l’índex.
decoració. Frase que s’utilitza només per fer bonic. L’usen escriptors i polítics, amb fins diferents.
parcella. Porció petita de terreny amb vistes a l’ull.
peraula. Mot sucós i dolç del qual se’n pot treure bon fruit, molt apreciat a Lleida.

08 de febrer 2009

Barana


Dia d'hivern amb arbres despullats. Amenaça pluja. Però tant s'hi val, perquè aviat algú treurà els dits a la barana.
.
Post versionat per la Carme Rosanas (milions de gràcies).

Crònica de l'Ebrebloc 2009


Ahir es va acbar la tercera trobada de l'Ebresfera i avui toca fer la crònica d'aquest Ebrebloc. Com que n'hi haurà moltes i no m'agrada allargar-vos, em limitaré a donar quatre pinzellades i adreçar-vos a la resta d'enllaços. Si voleu, podeu consultar el programa d'actes realitzats.

La meva actuació es va centrar en la taula de Blocs i literatura, en companyia d'Emigdi Subirats com a coordinador, Dolors Queralt, regidora de cultura de l'EMD de Jesús, Albert Aragonès, responsable de l'excel.lent web beaba.info, i l'editor Jordi Ferré de Cossetània. Vam parlar de com poden transformar les noves tecnologies el món de la literatura, i els nous e-books van ser objecte de gran part del debat.

Amb anterioritat havia tingut lloc la inauguració de les jornades, i Teresa Fèrriz, directora de Lletra, l'espai virtual de literatura catalana de la UOC, ens va presentar el nou disseny de la web. Finalment, el president del Parlament, Ernest Benach, ens va explicar la seva experiència 2.0, per la qual aposta amb força, tot i els dubtes que tot aquest món nou planteja.

L'endemà, Jesús Ferré ens va introduir als videoblocs amb un taller que intentaré portar a la pràctica, si el temps ho permet; Daniel Gil ens va radiografiar l'estat de l'Ebresfera; TEVEON ens van resumir el seu primer any com a televisió totalment per internet, una experiència pionera a Catalunya; la primer a taula de la tarda ens va explicar diverses experiències de blocs col·lectius ebrencs ( La Voz Telúrica, Hespèria, Cinema-Classics i Antics Alumnes de La Mercè) i finalment vam debatre els pros i contres del fenòmen del Facebook.
Altres activitats menys oficials, però no menys alimentícies, han estat les salutacions cerimonials que sempre faig a la nostra presidenta, les tertúlies en petit comité que es fan durants els descansos (en alguns casos acompanyats de vi DO Terra Alta), les salutacions a vells amics de l'any passat que han tornat a venir i també a nous coneguts.

Podeu trobar més informació als següents enllaços, que aniré ampliant:

La meva galeria d'imatges
Galeria de fotos de Daniel Gil
Crònica de Daniel Gil
El Punt
La Marfanta
Crònica d'Emigdi Subirats
Impressions de Joan Manuel Garcia a De Roquetes vinc...
Avui
De tard en tard

blogs degustacio

Un anova sessió de blogoteràpia:

La Gavina: Els números
Rondalles a la vora del foc: paraules que m'agraden
El blog de l'Assumpta: què tal si fem alguna cosa?

El consol, d'Anna Gavaldà

El consol, d'Anna Gavaldà, és una de les darreres novel·les amb més èxit. El protagonista, Charles Balanda, gaudeix de l'èxit professional però la seva vida sentimental i emocional pateix certs desequilibris i inseguretats. La notícia de la mort de l'Anouk, un amor d'infantesa molt especial, sacseja la seva vida i li fa replantejar la situació. L'aparició d'una nova dona redreçarà el seu camí.
A casa nostra l'hem llegit la meva dona i jo, i les sensacions són ben diferents. Ella ha quedat entusiasmada i es quedava fins tard llegint; jo, tot i que al principi el trobava interessant i amb una sensibilitat especial, me n'he cansat a la pàgina 200 i li he preguntat quin és el final. Segur que molts l'haureu llegit i també podeu donar la vostra opinió.

07 de febrer 2009

Vídeo entrevista de El Penjoll

Abans de la presentació de El vertigen del trapezista a l'Alcúdia de Crespins, el passat 30 de gener, els de El Penjoll em van fer la següent entrevista, on em preguntes sobre blogs, sobre La catosfera literària, i sobre els autors valencians.


Invitació a la bellesa

Aquest passat dijous la Mònica em va fer una invitació a la bellesa, amb música de Bach (suite número 1 per a violoncel).
Gaudiu-ne també.

Vine amb mi, de Jesús Fusté


Per fi en aquesta secció dels dissabtes us puc mostrar una cançó del cantautor que més he escoltat, sense cap dubte, durant el darrer any, des de que vaig escoltar-lo per perimer cop el novembre de 2007 i vam començar una bona amistat de la qual em sento honrat ja que, a més de ser un músic de talent, és una excel·lent persona. Us deixo amb la cançó Vine amb mi, de Jesús Fusté.




Fins ara ha editat dos CDs: Vine amb mi i Lletres d'aigua.
Si us agrada, podeu afegir-vos al grup d' Admiradors de Jesús Fusté al Facebook.
Podeu aconseguir els seus discs aquí.

06 de febrer 2009

Reinventant Tintín

Gabriel m'informa que enguany s'ha celebrat el 80 aniversari de les primeres vinyetes d'en Tintín. Per aquest motiu ha inventat una nova aventura d'aquest heroi utilitzant els noms de diversos blogs. Podeu llegir aquesta història en aquests dos posts, i també us anima a continuar-la.

Cares del món (84)


L'Estrip ha trobat aquesta Cara del món voltant per la BBC News. Pel que veig, sembla un satèl·lit de comunicacions amb un bon nas i un somriure simpàtic.

Un cop més he d'agrair les cares que m'envieu d'arreu del món.


05 de febrer 2009

Solucions i guanyador dels jocs literaris de gener

La persona que ha estat guanyadora del sorteig dels premis del mes de gener és Atles particular que s'emportarà:

- Un lot de llibres obsequi de la Fundació Àngel Planells.
- Un exemplar de El riu que parla, d'Aeditors, de 30 autors i dedicat com a mínim per un (jo mateix).
- Un exemplar de la revista La Lluna en un cove. Rebran també un exemplar de la revista: Brian Cutts, Carme Rosanas i Carme Fernández.



Les solucions dels jocs del mes de gener són les següents:


90è joc literari. Totes correctes per tractar-se del joc de tipus creatiu.
91è joc literari. Quatre mil mots, de Pere Quart, i Trenta-sis cèl.lules líriques, de J.V. Foix.
92è joc literari. 30.000 pessetes per un home, de Paco Candel.
93è joc literari. Entre tothom heu descobert molts noms amagats a la tirada de daus. El primer que jo vaig veure i que em va inspirar el joc va ser Moliere, però també heu trobat, entre altres a Tísner. Esquil, Suetoni, Luis Méndez, Miquel Tous, Miquel Creus, Miquel Sen, Lou Reed...

L'arbre caigut


L'arbre caigut se sent més útil convertit en llenya?
.

Felicitats petites(82)

Quan et regalen o et compres un electrodomèstic nou, especialment si és de caire lúdic, i després d'aquel moment tan bonic del desembalatge que et deixa el menjador ple de cartrons, plàstics i porexpan, arriba l'instant decisiu d'enfrontar-te amb el llibre d'instruccions i posar-lo en funcionament.
En aquests casos, sobretot els homes, volen lluir les seves habilitats naturals i pretenen dominar l'aparell prescindint del llibre d'instruccions. Després d'uns quants passos endavant, seguint la vella tàctica de la prova i l'error, aconseguim que la màquina ens obeixi. Quina felicitat petita, quina gran victòria moral!

Ebrebloc 2009

Feu la reserva corresponent a la vostra agenda, perquè els dies 6 i 7 de febrer us vull veure a tots i a totes a la tercera edició de l'Ebrebloc.
Aquí podeu trobar el programa . El dia 6 de febrer estarà dedicat als blogs i la literatura, amb una taula on col·laboraré.
Més informació al blog de l'Ebresfera.

04 de febrer 2009

El vertigen del trapezista, ara en format digital


La catosfera literària i el meu recull de contes El vertigen del trapezista, es troben entre els 5 primers llibres que Cossetània Edicions posa a la venda en format digital, a partir de l'1 de febrer, juntament amb Angle Editoria i Edicions Bromera, amb qui ha format el grup Edi.cat.
El trapezista està a l'última.
El debat sobre llibres de paper/llibres digitals, està bé, perquè com més es parli de llibres, millor, però els escriptors, editors, llibreters, etc no podem fer altra cosa que adaptar-nos a les noves eines que vagin sorgint; el futur és imparable. Tant se val quin sigui el format dels llibres de demà, comestibles, submergibles o en supositoris; allí estarem.
De moment, la notícia ha tingut bastant ressò: 1 , 2 , 3, 4, 5, 6 , 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17
Però també podeu aconseguir el llibre en paper, i dedicat personalment per mi, aquí.

94è joc literari


El primer dels jocs literaris del mes de febrer és un vell conegut: l'aritmètica literària. Suposo que és evident qui és l'autor que apareix a les imatges i, per tant, no serà difícil trobar la solució correcta. Heu de trobar tres llibres de l'autor que continguin numerals i que el resultat de la suma sigui 24. Per a evitar confusions, no s'han de tenir en compte per fer les sumes els articles indeterminats un i una.

Com sempre, heu d'enviar-me la solució a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el vostre nom i ploblació, si és el primer cop que participeu.
Ànim, que no és gaire difícil, i podreu obtenir números per al sorteig del premi del mes.
El termini per enviar les solucions acabarà el 3 de març.
.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

03 de febrer 2009

Premi jocs literaris de febrer


El amants d'un dels nostres escriptors més prolífics, Manuel de Pedrolo, estan de bona sort perquè aquest mes sortejaré un nou lot dels seus llibres cedits per la Fundació Manuel de Pedrolo:Mossegar-se la cua, Cartes a Jones Street, Un camí amb Eva, S'alcen veus del soterrani, M'enterro en els fonaments, Des d'uns ulls de dona, Múltiples notícies de l'Edén i Diari 1987.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de febrer comença demà mateix i acabarà el 3 de març. L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun dels jocs.
.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Microcontes: la frenada


Una nova mostra de microcontes:

.
"Les marques de pneumàtics en delaten el penediment, tot just abans de caure en el buit."
.

Fragments recomanats: El funàmbul, de Jean Benet

Sadurní Vergés ens proposa al seu blog diversos fragments de l'obra El funàmbul, de Jean Benet, com ara aquest:

“La Mort −la Mort de la qual et parlo− no és aquella que vindrà després de la teva caiguda, sinó la que precedeix la teva aparició sobre el fil. És abans d’escalar-lo que mors. Aquell qui dansarà serà mort −decidit a totes les belleses, capaç de totes−”.
.
Si voleu, també em podeu enviar els fragments preferits dels vostres llibres.

02 de febrer 2009

La buida carpeta plena d'il·lusió

Fa uns dies em vaig trobar pels carrers de Tortosa una persona vinculada amb el món de la cultura i, com sempre, vam estar una bona estona xerrant. En relació amb un dels molts projectes que porta entre mans, i que m'afecta especialment, em va comentar que ja té una carpeta amb el meu nom, tot i que encara està buida i la cosa requerirà el seu temps i esforç.
Bé, aquest és un primer pas important, ja que, encara que dins la carpeta no hi hagi cap document encara, sé que està plena d'il·lusió.

Desdefinicions (92)

Consumir desdefinicions no crea dependència, desafortunadament:
.
eventual. No fixe, que se’l pot emportar un cop de vent.
dissenyar-se. Senyar-se amb estil.
anecdòtic. Ocell aquàtic curiós i particular.
incansable. Antic habitant del Perú que no es cansava mai.

01 de febrer 2009

Crònica de El vertigen del trapezista a L'Alcúdia de Crespins


El 30 de gener al matí surto amb la meva dona d'una Tortosa en boira, en direcció a l'Alcúdia de Crespins. Serà la primera presentació al País Valencià, i per això inicio el viatge amb especial il.lusió. Gràcies al Googlemap i les indicacions precises del Josep Manel Vidal, que fila molt prim, arribem sense entrebancs a l'hotel que l'Associació Cultural La Garrofera ens han reservat a Novetlé. Truco a un membre de El penjoll que em farà una entrevista abans de la presentació.

A la porta de la biblioteca de L'Alcúdia de Crespins, a l'anomenada fa un temps plaça del País Valencià, em desvirtualitzo per fi amb el Josep Manel , un dels blocaires amb qui fa més temps que ens visitem mútuament, i em presenta la seva família que, d'una manera o altra, ja coneixia a través del blog. És com retrobar vells coneguts.

Durant la presentació, acompanyat pel Josep Manel i el Toni, llegim uns quants contes i es pot escoltar, tot i les dificultat tècniques, la cançó de Montse Castellà És com un miracle, on col·laboro amb part de la lletra.

Estrenyo mans amb Toni Cucarella, parlo amb Rosario, la filaora, saludo una parella que va viure a Móra d'Ebre, uns altres que tenen un germà a Reus...; complicitats i il·lusions; el moment dolç de signar llibres.

Aturada familiar a casa del Josep Manel. El fill menut és a casa de sa iaia i no me'n puc despedir.

Després, en dos cotxes, anem a sopar a Montesa, davant de les restes del castell amagat entre una boira fantasmal (boiro, pronuncien ells).

Al voltant de la taula fem tertúlia i intercanviem paraules que fan gran una mateixa llengua: encisam, pimentó, trumfes, patates, creïlles... Ens enriquim amb el coneixement mutu, fem nèixer una amistat.

És molt grat i necessari mantenir vius els contactes culturals entre Catalunya i País Valencià.

L'endemà al matí, tot i la pluja anunciada, fem una visita turística a Xàtiva.
Podeu llegir la crònica a Filant prim i la presentació a El Penjoll.
La propera cita del trapezista és el dia 20 de febrer, a Igualada.

Entrevista a Club Cultura


El passat 29 de gener, la Sílvia Sagalà del programa Club Cultura de Punt 6 Ràdio em va fer unes quantes preguntes sobre temes blocaires. Si voleu, poden escoltar l'entrevista al blog del programa.

Blogs degustació

Febrer és tan bon mes com un altre per bloguejar:

.
Planeta aigua: silenci
El racó dels somnizzz: la gateta que escombrava l'escaleta
Bloc de Raül Najas: Plans per avui
Dona a la finestra: Remor de l'aigua

Ebre blook. Relats d'aigua dolça al Serret Blog

El comentari de llibres d'aquest diumenge no podia ser altre que el recentment publicat Ebre blook. Relats d'aigua dolça al Serret Blog, que com ja he explicat, és un recull de relats de diversos autors que van ser penjats al blog de la llibreria Serret i que Cossetània Edicions va seleccionar per traslladar al paper. És difícil parlar d'un recull així, heterogeni tant en autors com en temàtica, per la qual cosa em limitaré a dir quatre paraules de cadascun:
.
LA GAVINA, de Francesca Aliern. Reflexiona sobre la necessitat de llibertat, tot i que, de vegades, causi dolor.
.
MALES COMPANYIES, de Jordi Andreu. Ens narra una història amb una estructura original, a l’inrevés, començant pel seu dramàtic final.
.
LO FI DELS LLOPS A BESEIT, de Susana Antolí. El dolor d’una família converteix en injustes víctimes els animals.
.
LA LLARGA ESPERA, de Tere Bertran. Una dona necessita tornar uns quants dies a la seUa caseta enmig l’arrossar del Delta per trobar un vell estimat.
.
SOCIETAT MERCANTIL, de Pere Casanovas. Divertida i alhora trista història de dos vells caçadors, que no volen renunciar, malgrat les seves limitacions físiques, a un dia de caça.
.
LA SOLEDAT DE MIREIA, de Glòria Fandos. La narració ens banya en la tristesa que comporta la soledat d’una dona a la vora del riu.
.
EL LLADRE DE SOMNIS, de Joan Manuel Garcia. Misteriosa història d’un personatge que, sense saber-ho, s’ha convertit en un agent polaritzador d’emanacions axiodixals, cosa que provoca uns danys irreparables i involuntaris als llibres que tant estima.
.
L’ARMARI, de Maria Lluïsa Gascon. Experiències misterioses que viu la protagonista a la casa dels seus iaios quan torna al poble de vacances.
.
CONCHA, de J. Carlos Gil. Solitud i derrota per la pèrdua dels éssers estimats.
.
ÚLTIMES NITS AMB CARME, d’Albert Guiu. Narra amb tritesa i tendresa el final de la vida d’una rodamón, amb frases plenes de bellesa com: “la lluna fa ganyotes taronges, mentre jo me la miro”.
.
LA TROMPETA I EL QUINCALLER, de Silvestre Hernàndez. El lament d’una trompeta ajuadarà al seu propietari a reconsiderar quines són les prioritats a la vida.
.
CANTAUTORE, de Josep Igual. Amb el seu estil inconfusible i genial, intel.ligent i irònic, ens parla d’altra gent de malviure, a més dels escriptors: els músics.
.
LA SARGANTANA, de Maria Josep Margalef. Una especial relació entre una dona i l’aigua. que acaba amb “una immensa felicitat blava i verda, de terra i sal, de fang i d’aigua”.
.
SOLA D’ESPARDENYES PER TARONGES, de Laura Mur. Ens explica una de les moltes tristes històries de la postguerra que, lamentablement, molts compartim.
.
UNA AUTÈNTICA MERAVELLA, de Vicent Sanz. Les segones parts potser son són reeixides, ni a la vida, ni a l’amor, però tant l’una com l’altre sembre ens obrin una nova porta.
.
HEM DE PARLAR, d’Emigdi Subirats. Fa un passeig per la immoralitat i la hipocresia de certes relacions conjugals, abocades a la infidelitat.
.
UNA QÜESTIÓ DE COMPETÈNCIES, de Jesús M. Tibau. L’encarregat de l’enllumenat d’un ajuntament ha de suportar un nou il.luminat.