05 de febrer 2009

L'arbre caigut


L'arbre caigut se sent més útil convertit en llenya?
.

15 comentaris:

òscar ha dit...

desconec l'estat d'ànim actual però, en un futur no massa llunyà, segur que estarà "cremat" de la nova feina.

jomateixa ha dit...

Ha,Ha, molt bona Oscar.
Segur que si ha caigut per causes naturals, serà feliç sent útil, però si no ha estat tan casual...

krusty ha dit...

Fa uns mesos vaig tindre un pensament similar...
http://somlosquesom.blogspot.com/search/label/mon%C3%B2legs

Sara Maria ha dit...

És enriquidor que quan acabes una època de la vida puguis encetar-ne una altra igualment plena i útil. Especialment quan el canvi no ha estat provocat per quelcom aliè, com diu jomateixa...

Mon ha dit...

"El hacha del leñador pidió al árbol su mango, y el árbol se lo dio."
Rabindranath Tagore

JJMiracle ha dit...

Ell no ho sé, pobre, però per als humans segur que és més útil.

estrip ha dit...

si apliquem allò de "antes partia que doblà", potser si!

Anònim ha dit...

I quan està gerd i les seves fulles ens oxigenen l'aire? també és útil però potser no ens adonem.

Eva ha dit...

No s´ha de fer llenya de l'arbre caigut!!!
La seva debilitat és tan gran....
Salut!!!

Unknown ha dit...

Una vegada es converteix en llenya, com a arbre ha deixat de ser útil, a partir de llavors sols és fusta per cremar.

Ferran Porta ha dit...

Si ens hem de creure que l'arbre, ésser viu, té ànima, intueixo que en l'estat que mostra a la fotografia poca cosa deu sentir, pobrissó. I posats a no sentir, coi... que sigui útil! :-)

Assumpta ha dit...

M'agradaria pensar que sí :-)

Margarida Aritzeta ha dit...

he he... som més útils la gent gran quan fem d'avis? Jo, que sóc una mica materialista, penso que senzillament acompleix (acomplim) el cicle vital: cada moment té la seva utilitat i el seu mèrit, no hi ha tronc gruixut sinó hi ha tot el temps de l'arbrissó que creix...
Després de la ventada, el teu post reconforta

Efrem ha dit...

si sentia alguna cosa, un cop fet llenya, dubto que pugui sentir res més. En cas que una planta "sentís" no ens ho pot dir, així que els seus sentiments o no-sentiments, estan sotmesos als nostres desitjos i voluntats.

Jo crec que els cactus es descollonen cada cop que algú s'hi punxa xD

bajoqueta ha dit...

Jo diria que no, que después lo cremaran o lo tallaran...pobret...