30 d’abril 2009

Lluny del so tremolós de les vies. Felicitats petites (88)



Al tren algú escolta pels auriculars una ària de Madame Butterfly, que m'arriba tèbia i intensa alhora, com un petit miracle. L’ànima vola lluny del so tremolós de les vies i gaudeix d'aquesta Felicitat petita.

.

2 comentaris:

Striper ha dit...

PETITA , PETITA, VOLS DIR'

Anònim ha dit...

Estic d'acord que quan això s'esdevé, sembla un petit miracle, com si el temps s'aturés mentre dura la música feta per a déus!