26 de maig 2009

Microconte de ciència ficció


Quan s’obre la cambra de crionització, la nau ja és davant del planeta. Amics, familiars i coneguts són morts des de fa més de tres segles. El record d’una llibreta a terminis li dibuixa un somriure fred.

7 comentaris:

McAbeu ha dit...

M'agraden els micro-contes, és impressionant com en dues frases és pot explicar tota una història.
Per cert, al protagonista el somriure fred se li quedarà glaçat quan vegi que a la llibreta no li queda res per culpa de la baixada dels interessos i de l'augment de les comissions. ;-)

Striper ha dit...

Em vaig a treballar i buauhhh no es ficcio.

Clidice ha dit...

Gràcies :)

Assumpta ha dit...

El de la Caixa també és mort fa temps... llàstima que un dels seus successors, 173 anys després fes aquell desfalc...

jomateixa ha dit...

els teus minicontes tenen una barreja de drama i humor que enganxa

sargantana ha dit...

petit, pero aixerit

salutacions!!

Ma-Poc ha dit...

Bon microconte! :)