21 de novembre 2009

Voleu conèixer millor el Delta?

Si voleu conèixer una mica més el Delta de l'Ebre, us convido a veure el documental de Josep Juan Segarra, que aquest dimarts es va emetre al programa Taller.doc del canal 33. Més informació a la Marfanta

9 comentaris:

Joana ha dit...

És un lloc que no conec, però mai no deixaré que es quede enbolcallat en un somni blanc.
Tampoc no deixaré passar per alt els apunts d'Helena sobre els teus poemes. Són una meravella.
Gràcies per aquest0s fantàstics regals

Striper ha dit...

Ho tindre en compte si no mes per gravar-ho.

Anònim ha dit...

Recordo aquell programa del "Paisatge favorit de Catalunya" que va quedar finalista. Aquell dia, segurament, molta gent va conèixer un lloc que per a molts és desconegut.Per cert, la Costa Brava, al meu entendre no mereixia guanyar.

L'illa dels monstres ha dit...

Vaig tenir el plaer de compartir classe amb el Josep Juan a la carrera. És un tio molt actiu en això dels documentals, es nota que ho viu. Gràcies per recuperar el vídeo, el dilluns només vaig poder enganxar el documental al final i em va fer ràbia. Quan tingui un moment me'l miraré

salut!

Jordi ha dit...

És un lloc al que mai he anat, però, sens dubte, tinc unes ganes inmenses d'assistir-hi. És a Catalunya i és un paisatge únic. No sabem la sort que tenim de poder tenir dintre les nostres fronteres una meravella com el Delta.

Salut!

Joana ha dit...

Un lloc per passajar-hi a peu o amb bici...Hi tornaré!

Nick ha dit...

Poden haver llocs tan o més macos que el Delta (cosa que dubto), però hi ha un component de la bellesa que aquí es dona i no en altres llocs, la fragilitat.

La lectora corrent ha dit...

Ara fa temps que no vaig per aquelles terres, però en tinc molt bons records. M'agrada el Delta en totes les èpoques de l'any. Al maig, quan l'arròs comença a brotar, la contemplació del paisatge és relaxant. I a l'hivern, els dies en què el sol no acaba de brillar amb tota la seva intensitat, és com tenir al davant un paisatge pintat amb aquarel·la o amb pastel.

Pots anar d'un poble a un altre passant per mil indrets diferents. És un plaer "perdre's" per aquelles carreteretes que són com camins d'un laberint. L'alçada gairebé nul·la sobre el nivell del mar fa que no perdis l'orientació i sempre puguis arribar on vols.

És cert que és un dels racons de la costa catalana potser menys freqüentats. Però en això rau també el seu atractiu. Gràcies pel regal del documental, que m'havia passat per alt.

assumpta ha dit...

Vaig estar-hi ha fa uns quants anys. Tinc pendent de tornar-hi.
Prenc nota per a veure'l.
Merci per indicar-ho.