31 d’octubre 2009

Clubs de lectura

Fa poc m'he assabentat que es va comentar Postres de músic al Club de Lectura Adult de la Biblioteca de Cambrils. Els Clubs de lectura són un autèntic regal per als escriptors, molt més agraïts que els actes de presentació de llibres. Als clubs de lectura els lectors i lectores t'esperen amb entusiasme, amb ganes de desxifrar els secrets de l'escriptura del llibre, amb desig de compartir impressions.

Fins ara tinc la satisfacció que els meus llibres s'han comentat als clubs de lectura de:

Postres de músic: Tortosa, Montblanc, Cambrils.

El vertigen del trapezista: Tarragona, L'Escala, Mont-roig, Les Borges del Camp, i properament Torredembarra i Santa Bàrbara.

.A més, El vertigen del trapezista es troba inclòs a la llista de lots de llibres en préstec que la CePSE ofereix per a clubbs de lectura.

Tears in heaven, d'Eric Clapton

Tears in heaven és una cançó d'Eric Clapton que trapua emocions:

30 d’octubre 2009

Una sortida digna a l'aparador


Passejant per Tarragona em va satisfer i em va sorprendre (no sé quin dels dos verbs té més pes) veure Una sortida digna a l'aparador de la llibreria Abacus, acompanyat aquest cop, entre altres, de l'últim del Xúlio Ricardo Trigo, de Saramago, i de Jordi Pujol, de nou.

Des d'aquí convido que m'enviïn una foto totes les llibreries que decideixin mostrar-lo a l'aparador.

Una gàbia nova al mirador (fragment)


"Entrar en aquella casa era com penetrar en un món perfecte, on tot m’era permès. Les normes a què em sotmetien a casa quedaven lluny, i la disciplina es relaxava. La Carmeta no tenia fills i després, ja de gran, vaig comprendre que jo havia estat com un succedani, com un caramel que et poses a la boca perquè et tregui el mal gust. A l’estiu em feia llet merengada i a l’hivern, ametlles torrades; però el que recordo amb més gust eren les patates fregides. Res a veure amb les que es venen en bosses. Mentre les pelava i les tallava ben finetes, com a mi m’agraden, em creixia la saliva, i no podia esperar que es gelessin un cop fora de la paella. L’espetarregar de l’oli calent quan les hi tirava és un dels meus sorolls preferits des de llavors. Després me’n posava un bon plat i me les menjava mirant els dibuixos de la tele, mentre ella es posava a cosir, a la vora de la finestra. De tant en tant aixecava la vista per mirar-me, i somreia en comprovar que me les havia acabat totes i que agafava els trossets més petits clavant la punta del dit i posant-me’l a la boca."
...
Fragment del conte Una gàbia nova al mirador, inclòs al recull Una sortida digna.

Cares del món (122)


Josep A. Martínez Tarragó ha trobat aquesta divertida cara del món al Google map.

29 d’octubre 2009

Entrevista a Vilaweb


Jo podeu llegir l'entrevista que Montse Serra em van fer per a Vilaweb el passat 21 d'octubre a Barcelona, on vam parlar d'Una sortida digna, de blogs, i de l'explosió literària que vivim a les Terres de l'Ebre.

I també podeu veure el vídeo que em van gravar llegint un dels contes del llibre.

Mirar-la quan dorm



Que s'esperi un moment,
l'avarícia de tants besos que li dec.
Mirar-la com dorm vull ara
i endur-me-la en el record.
.

Versos inspirats pel dibuix de Montse Batalla.

28 d’octubre 2009

Una sortida digna a Reus


Aquest divendres, 30 d'octubre, a les 18.30, a la llibreria Abacus de Reus, tindré el plaer de reviure sensacions durant la presentació d'Una sortida digna.

Com l'any passat, m'acompanyaran l'escriptor Òscar Palazón i el músic Jesús Fusté; dos amics a qui dec els títols dels dos últims reculls de contes.

132è joc literari


El joc literari d'aquest dimecres és especial, perquè el faré a mitges amb una de les blocaires que segueixo des de fa més temps, en motiu de la celebració del post 500 al seu blog Antaviana. Felicitats, Arlequí.

Ateses les ressonàncies caldersianes del seu blog, per a participar en aquest joc haureu de respondre quatre preguntes relacionades amb el particular món del pare literari de la majoria de contistes catalans. Les dues primeres preguntes estan en aquest blog, i les altres dues al d'Antaviana.

1. Quin és el nom del personatge que s'inventa la paraula "antaviana"?
2. Nom d'un vaixell que navega sota la boira.

.
Envieu les quatre respostes a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.
D'aquesta manera sumareu punts per al sorteig del premi del mes d'octubre: l'allotjament per a dues persones durant dues nits a la casa rurals La Premsa d'Arnes.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 3 de novembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

27 d’octubre 2009

Demà un nou joc literari


Demà arriba l'últim dels jocs literaris d'octubre. Animeu-vos a participar i aconseguir números per al sorteig del premi del mes d'octubre: l'allotjament per a dues persones durant dues nits a la casa rurals La Premsa d'Arnes.

De moment, també podeu participar als anteriors jocs del mes:
129è joc literari
130è joc literari
131è joc literari
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 3 de novembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Doble comentari de llibres

Gabriel ha estat doblement generós amb mi amb comentari de El vertigen del trapezista i A la barana dels teus dits que va posar al seu blog. Moltes gràcies.
Tothom que em coneix una mica ja sap de la meva passió pel relat molt breu, però no puc restar impassible davant el gran nombre de crítiques que apunten a Monedes, el relat més llarg que he escrit mai, com un dels que més han agradat.

Nas de pallasso (2)



Fa mesos vaig explicar com m'havia trobat dues vegades amb un conductor que circulava amb un nas de pallasso a la cara.

La cosa em va cridar l'atenció i ho vaig icloure a la secció de felicitats petites.

Fa uns dies, passejant per Barcelona, em vaig creuar amb una noia que també en portava un.

Es tracta d'una moda? D'una secta perillosa? D'una ONG?

Il.lusions 2009


26 d’octubre 2009

Volen versos


Sempre que m'ho demanen i dins dels límits de les meves possibilitats, procuro col·laborar en totes les iniciatives per a difondre els llibres i la literatura. I mai me'n penedeixo, especialment si el resultat és tan bonic com el fruit de la proposta que em va arribar de la Biblioteca Pública Municipal de Cocentaina i que podeu veure al seu blog: el poemari virtual Volen els versos, amb poemes que giren al voltant dels llibres, la literatura i la lectura. Enhorabona per la iniciativa i pel resultat.

El llibre es pot llegir en aquesta adreça, i el poema amb el qual col·laboro és el següent:
.
Amb els ulls passejo pel rastre
d'emocions que es vessen,
generoses.
Ric em fan les teves línies,
tendre i savi creixo
amb els teus mots.


Desdefinicions (127)

pentalons. Pantalons útils si tens 5 cames.
medicianal. Supositori.
trepitjart. Aixafar amb estil.
.
I avui una Desdefinició de regal proposada per Mònica Bellavista:
Vaixella: Conjunt de plats, plates, gots, tasses, etc. amb motius nàutics, destinats al servei de la taula.

25 d’octubre 2009

Un any de dades

Avui fa un any que tinc dades del comptador de Google Analytics. Us ho recomano, perquè ofereix informació interessant sobre el nombre de visites, la seva procedència i el seu destí. Jo he provat diversos comptadors, i suposo que les seves dades són aproximades, perquè normalment difereix bastant uns dels altres, però serveixen per a comprovar la tendència general.

Segons el Google Analytics, aquest darrer any s'han visitat 128.739 pàgines del meu blog, amb un amitjana de 2.18 minuts per visita. El post més concorregut, de llarg, ha estat el corresponent al 100è joc literari, amb 3.624 visites. Els principals llocs de procedència de les visites són els següents:

Gràcies a tothom que em té enllaçat.

Nou comentari sobre Una sortida digna


Al blog de Cossetània Edicions es pot llegir un nou comentari sobre Una sortida digna, que s'afegeix a la resta; aquest vop de Pep Elias.
Moltes gràcies.

Detalls d'un dia a Barcelona

Després del dia passat a Barcelona el dimecres, en motiu, entre altres coses, de la triple presentació de llibres, aquest divendres hi he tornat amb l'excusa de l'entrevista al programa Tots per tots de la COM Ràdio (dimecres tot el dia a Barcelona, divendres també, i el dijous temporals de vent i pluja; hauré d'enviar una carta d'agraïment a qui correspongui).
.
Surto amb temps de Tortosa i puc aturar-me tres quarts d'hora a Sitges (la vila mereix més temps, però ho deixaré per a un altre moment). Demano a un agent de la Policia Local on puc trobar una llibreria. La pregunta el sorprèn; no se l'espera a Sitges, un matí assolejat, d'una persona armada amb càmera digital. Confòs, m'envia a l'Oficina de Turisme. Circuit ràpid per les principals llibreries i per la biblioteca. Faig unes quantes fotos de portes obertes, rellotges i trucadors (això ja és malaltís).
.
Faig unes quantes gestions i aparco el cotxe a la vora del Nou Camp, per a ternir-lo aprop quan surti de l'entrevista a la nit (la COM Ràdio està al costat).
Flaire de menjars rostits. A la Masia celebren el seu aniversari amb un dinar a l'aire lliure. Tinc gana, però em temo que no passaria com a jove promesa futbolística. Concert de lloros que volen lliures, que em recorden el joc literari de tipus creatiu d'aquest mes.

Dino acompanyat per la lectura d'una vella novel·la de Josep Igual.
En sortir, l'atzar em canvia els plans per a bé, i a la vorera em topo amb el Pep, un amic de la colla del poble amb qui tot just vaig estar sopant el dimecres. Prenem un cafè i després vaig a la pl. Rius i Taulet de Gràcia, a trobar-me amb la Judit, la seva dona, i els xiquets. La plaça és un enorme pati de jocs. Després, a casa seva, tendre concert de guitarra d'un dels xiquets.
Sopo un plat combinat en un bar davant mateix de la COM. Senzill, humil, sincer. Hi ha dos aparells de televisió; en un, amb la veu alta, un partit de futbol "interessantísim" entre el 15è i el 16è classificats de la lliga italiana; a l'altre, una canal de vídeos musicals sense so. Una parella d'avançada edat miren el segon mentre escolten el primer. De fet, no escolten ni miren res; parlen de les seves coses, de l'atzar capriciós que no els és favorable. En semblen experts, en els jocs d'atzar i en el desencís que provoca el seu vaivé feréstec.
Es pot escoltar l'entrevista en aquest enllaç.

El silenci dels arbres, d'Eduard Màrquez

Segon lectura d'aquest llibre deliciós, d'aquesta novel·la amb aparença de conte, o a l'inrevés. El silenci dels arbres, d'Eduard Màrquez, s'emmarca dins d'una ciutat sitiada per la guerra, amb habitants sotmesos a restriccions que fan valorar les felicitats petites, amb un pànic que, a poc poc, es torna tristament familiar. Aquest drama de la guerra, de qualsevol guerra, es barreja amb la passió per la música que senten els personatges, i que ens fan sentir a nosaltres, i també per la passió per la vida. Un violinista de prestigi torna a la seva ciutat en plena guerra per a fer un concert que aixequi els ànims. La seva mare també fou una prestigiosa violinista, i a poc a poc anirem sabent la seva història, la de l'amor i desamor dels seus pares, del seu mateix. Amb una gran habilitat per part de l'autor, els personatges viuen i reviuen el present i el passat sense cap mena de discontinuïtat, com si records i vida fossin una mateixa cosa, simultània.
La història dels personatges centrals s'alterna amb cartes que els habitants de la ciutat envien a persones estimades, cartes plenes d'emocions, de pors, de resistència al límit, de mort i de vida. Al mateix temps, un guia del museu de la música explica històries a les sales buides, a les sales de viodres trencats per on entra el so de les explosions, històries per fer espantar fantasmes.
El llibre és ple de frases i fragments de gran bellesa i emoció. En comprateixo alguns amb vosaltres, i altres amb els membres del Club de Lectura de Tortosa i el seu propi autor, que ens trobarem el 27 d'octubre.
"Que la música arribi on acaba el silenci dels arbres".
"De tant en tant les detonacions i les sirenes sacsegen la superfície pestilent del silenci."
"La claror, retallada per les finestres sense vidres, desvetlla la brutícia del terra."
"Necessito com mai sentir la serenor del glaç."
"Vam equivocar-nos en pensar que podríem viure junts, i el temps ens va arraconar al fons de la nostra rancúnia."
Un comentari més acurat, al blog Anticànons.

24 d’octubre 2009

Video presentació USD a Tortosa

Dissabte explicava al meu blog com va anar la presentació d'Una sortida digna a Tortosa. Avui us mostro un petit vídeo de diversos moments de l'acte.

Ne me quitte pas, de Jacques Brel

Una de les cançons més inoblidables i tristes de la cançó francesa: Ne me quitte pas, de Jacques Brel.

22 d’octubre 2009

Sensacions d'una molt més que triple presentació a Barcelona



A les 08.00 surto de Tortosa, amb les primeres clarors que il·luminen l'Ebre. Peatge ancestral a l'autopista. Deixo el cotxe a Vilanova i agafo rodalies (tinc esperit aventurer). Xàfec; odio anar amb paraigües. M'atanso a Barcelona: ferros, cables, grinyols de vies... Baixo a Gràcia i camí del Raval fotografio unes quantes portes obertes. Camino i bado; dec semblar estrany.
A les 12.00 entrevista a Vilaweb. Profunda, amena. Damunt la taula els tres llibres que presentarem avui: una bona mostra de l'empenta ebrenca, diu.
Faig un menú en un restaurant que vol sermblar rústic, antic. Posa que és de 1962. Jo no sóc tan vell, penso alleugerit, per poc.
A la tarda, processó penitent per diverses llibreries. Decebedor. En la majoria dels casos un sol exemplar d'Una sortida digna ja és troba amagat a les prestatgeries, o està col·locat erròniament com a occità, o els "sona", o el van tenir però s'ha esgotat (per què no en demanen més?). Només en una està ben posicionat, amb la portada que tant m'agrada ben visible. Em sento com si clamés al desert.
Em truca Jaume Llambrich, ànima de Petròpolis. No pot venir; té el xiquet malalt. Uns amics em confirmen la seva presència; soparem junts.
A les 18.30, arribada a la porta de la Catalònia. Abraçades, petons, complicitats, presentacions múltiples, il·lusió, més besades, agraïments, sensació de núvols clars, màgia. La gent que em segueix al blog em fa sentor especial. Sóc feliç i, més important, m'hi sento.
Presentem distesament els tres llibres, Àlex Ferré d'Aeditors, Pep Olivé de Cossetània, jo que parlo una mica de tots tres, i després lectura de poemes de Totes les baranes dels teus dits per part d'alguns coautors/es, primer tímidament.
Després, vi dolç.
Arribo a Tortosa a les 01.15. Cansat. Ple.
Moltes gràcies.

Per qui no ha pogut assistir, penjo un vídeo resum, així com enllaços a les presentacions virtuals dels tres llibres:


Més sensacions de:
Barbollaire
Assumpta
Marta
El veí de dalt
Gabriel

Octavi Serret, Premi Nacional de Cultura


Octavi Serret m'envia aquesta foto al seu hàbitat natural, juntament amb el Premi Nacional de Cultura que tan mereix i que tan feliç m'ha fet.

Destins (fragment)


"Quan mira fotos dels vells temps li sembla increïble que l’haguessin acceptat a la banda amb aquella cara de bon xiquet; més aviat semblava un crio fent la primera comunió que un delinqüent juvenil. Segur que el prestigi del seu cognom va ser decisiu a l’hora d’admetre’l, perquè si no, no s’ho explica. Primer només feia encàrrecs sense importància, com deixar rates mortes a la porta de les cases, però a poc a poc, gràcies a la seva intel·ligència i als coneixements de tàctiques apresos en llibres d’història, va anar guanyant cert prestigi. El seu tarannà dialogant, fins i tot en una colla de brètols, era idoni per a no guanyar-se enemistats, molt perilloses en un gremi on les antipaties es curen amb forats de bala. I així, sense aixecar la veu, el van fer cap de la banda."


.Fragment del conte Destins, inclòs al recull Una sortida digna.

21 d’octubre 2009

IV Jornades de les lletres ebrenques


Els dies 23 i 24 d'octubre tindran lloc les IV Jornades de les lletres ebrenques a Amposta, amb conferències, recitals de poesia, signatures de llibres, taules rodones. Jo m'hi deixaré caure amb tota seguretat.

Aquí podeu consultar el programa.

131è joc literari


Buscant la inspiració a les lleixes del despatx, he vist que a l'inici de la pàgina 500 d'un llibre algú ofereix una copa de conyac. Tinc el plaer que aquesta novel·la estigui dedicada pel seu autor, com podeu veure; un escriptor que, afortunadament per a la literatura, també ha conreat recentment el conte.
Si endevineu el títol del llibre, envieu-lo a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.
D'aquesta manera sumareu punts per al sorteig del premi del mes d'octubre: l'allotjament per a dues persones durant dues nits a la casa rurals La Premsa d'Arnes.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 3 de novembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

20 d’octubre 2009

Irregularitats

.
El verb ésser és molt irregular, sobretot el present.
.

Posta de sol




Posta de sol.

Mor el dia i les imatges que ens deixa

juguen a fondre's en el record.

.

Imatge de Salvador Colomé.

19 d’octubre 2009

Triple presentació de llibres


Aquest dimecres, 21 d'octubre, a partir de les 19.30, tindrà lloc la triple presentació de llibres a la llibreria Catalònia de Barcelona (Ronda de Sant Pere, 3):

.
Aquest acte em fa un goig especial, no tan sols perquè presentaré els meus dos llibres en solitari publicats enguany, sinó perquè coneixeré a molts i moltes dels participants en la gran il·lusió col·lectiva de Totes les baranes dels teus dits (iniciativa sorgida des d'aquest blog), alguns i algunes dels quals ja aprecio com a velles amistats.

La dona del Goya

Un nou personatge es presenta avui al blog d'Una sortida digna: la dona del Goya.

Núvols



Voldria aprendre a llegir el blanc llenguatge dels núvols,
i entrendre el seu missatge
i preparar l’equipatge, si cal;
maletes plenes de tendresa.
Mentre, aliè al trenar indecís del destí,
suro a recer dels teus braços.

.
Un dels dos poemes amb què participo al recull Lletres de casa. Antologia de poetes ebrencs al Serret Blog.

.

Foto robada del Blog de l'Assumpta.

Desdefinicions (126)

Milletnari. Que acumula gran quantitat de milions furtats de forma vergonyosa.
miseriacordiós. Que sent compassió pels acordionistes, sobretot si han de tocar els “pajaritos” per viure.
meucànica. Prostituta que presta serveis de forma freda i impersonal.
.
I avui una Desdefinició de regal, gentilesa de Pere Fornells.
Aviam: grup d'avis i/o àvies.

18 d’octubre 2009

Dura competència

La competència és dura als taulells de les llibreries: Falcones, Cercas, Coelho, Jordi Pujol, Andrés Iniesta, Pep Guardiola...
.
Foto feta a la Llibreria Viladrich.

Blogs degustació

Un cop d'ull dominical a la Catosfera:
.
La Marfanta: aparadors convertits en cartelleres
Josep Gironès: Companys i altres, encara
El submarí terrestre: conte d'uns cinc segons i mig
Blog de l'Assumpta: m'agrada quan llegim tots dos
Terra de lletres: res a dir, res a fer
Lluitant a la contra: haikú
Rokins: sola

Los funerales de la Mamá grande, de Gabriel García Márquez

Alguns opinen que la novel·la més coneguda i exitosa de Gabriel García Márquez és, en realitat, un recull de contes. Potser no van tan desencaminats. Tot i això és un llibre meravellós que tinc pendent de rellegir i comentar en aquest blog, llargament. Però avui li toca a un recull de contes de l'autor, Los funerales de la Mamà grande, que , seguint el joc del Salvador macip, quasi podria considerar-se una novel·la. Els relats, com és habitual, tenen com a escenari el món a mig camí entre la realitat i l'impossible de Macondo. Els personatges són sovint marginats, i conviuen amb aparent normalitat en un escenari de contrastos i exaltacions molt sud-americà. Com sempre que em poso davant d'un dels seus llibres, el llegeixo deixant-me seduir per l'art de construir frases.

"Tenía la serenidad escrupulosa de la gente acostumbrada a la pobreza."

"... lo sintió desvestirse en la oscuridad, tratando de no hacer ruido, sin saber que ella no había dejado de ayudarlo un instante al hacerle creer que estaba dormida."

"Ni siqueira será necesario ponerle pájaros -dijo, haciendo girar la jaula frente a los ojos del público, como si estuviera vendiendo-. Bastará con congarla entre los árboles para que cante sola."

El conte que dóna nom al recull, explica els preparatius dels funerals de la Mamá grande, mestressa dictatorial del país durant dècades, "dueña de las aguas corrientes y estancadas, llovidas y por llover, y de los caminos vecinales, los postes del telégrafo, los años bisiestos y el calor, y que tenía además un derecho heredado sobre vida y haciendas."

17 d’octubre 2009

Una sortida digna es presenta a Tortosa


Ahir vam presentar Una sortida digna a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, i Gustau Moreno (autor de la foto) en fa una magnífica crònica per al diari El Punt.

Poca cosa més puc afegir, tret d'agrair a tothom la seva presència, a Josep Igual la magnífica presentació, i a Vicent Pellicer la lectura dels meus contes, que a darrera hora es va deixar atracar per a substituir a la malalta Estrella Ramon. També ens va acompanyar en forma de banda sonora la cançó homònima de Jesús Fusté. A més, aquest acte fou especialment emotiu amb la presència per primera vegada del nostre fill de pocs mesos que, per cert, es va portar la marc de bé.

Gràcies també a la crònica que en fa Dolors Queratl al blog de la Fira Literària Joan Cid i Mulet.

Participacions al 130è joc literari

Com cada mes, recullo en un post tots els enllaços a les participacions al joc literari de tipus creatiu, en aquest cas el 130è. Animeu-vos!
Els primers gestos del verd, Tomàs Camacho, Uendos, Greixets i Maremortes, Si dubto sóc..., La meva perdició, La Cerdanya des de can Fanga, Jesús Párraga, The lost art of keeping a secret, He omplert la banyera d'aigua freda, Tannu Tuva, Sa perdigüeta, CEIP Port Rodó, CEIP Vinallop, El bloc d'un de Reus, De res, massa, Cròniques de sota el mugró, CEIP Port Rodó (2) , Atles particular , Col.lecció de moments, Coses i altres coses, CEIP Vinallop (2), Xarel_10 , La mirandolina, Cap a la "A", Rebaixes,
.
Aquest lloro de la imatge, no ha desaparegut pas físicament, sinó virtualment: el molt trapella se n'havia anat a un altre bloc per formar part d'un poema visual de Joan Brossa en què un maniquí és envoltat de paper de diari per terra. I al lloc que ocuparia el cap s'hi ha plantat el nostre lloro, a punt de parlar per un micròfon. Per allò de "parlar com un lloro", que és el que venim a fer en explicar les notícies. El que equival culturalment a un suïcidi. Quan se'n cansi, ja tornarà al seu habitacle original, que se sap "de lloro". I sense protestar ni fer-se repetitiu...
Autora: Helena Bonals
.
Ja feia dies que la Mireia no sabia res d’en Salva. Vulguis o no, que una nena de 10 anys com ella s’encapritxés d’un lloro verd que no parlava no era una cosa habitual. Ja no recordava quan de temps feia que es coneixien, i es trobaven cada tarda en sortir de l’escola a l’entrada de la botiga dels pares.
Va perdre hores i hores cercant-lo per tot arreu al seu barri de Figueres. Era com si se l’hagués empassat la terra! Recordava que el darrer dia li va estar explicant (sí, perquè la Mireia li parlava encara que mai tingués resposta) la historia d’en Dalí, el museu, i tot això que l’àvia Montse li havia explicat a ella…
…estava segur que ningú no el trobaria allà. Li sabia greu per aquella nena, però ell sabia que el seu destí era ser allà, junt amb la seva obra. Se li van obrir els ulls sentint parlar a la Mireia sobre aquell geni. Se’n va adonar que ell era el geni. Hauria de tenir unes paraules amb el catxondo que va decidir que es reencarnés en un lloro. Un geni com ell mereixia una altra cosa, collons!
Autor: Martí Figols
.
El lloro il·lustrat

És la mestressa més pesada que us pugueu imaginar. Jo sóc un lloro il·lustrat. Ser llegir, parlar, conversar, remugar, dialogar, enraonar, xerrar, portar la contrària, callar –a vegades-, i cantar. Canto com un lloro! Però ella res, em parla com si fos beneit. Em treu de polleguera! Bé, de lloreguera, que no sóc un poll! La meva mestressa no m’ha dit mai una frase coherent, no s’ha dirigit a mi per parlar-me d’estrenes de cinema o dels avenços de la ciència. Ni tan sols em parla del temps i tampoc de les coses quotidianes. Els lloros volem parlar de coses serioses! I mai, mai no m’ha portat al museu, perquè es deu pensar que no hi entenc d’art. Home, que sóc un lloro, no una foca!
Avui li he fet el salt! M’he escapolit per la finestra del wàter i he arribat fins aquí, al museu Dalí. Jo també vull saber què caram hi ha en aquest lloc tan ple de gent! El que no sé és si em trobaré altres lloros verds com jo... diria que Dalí va pintar unes plomes... veurem...
Autora: Ció Munté
.
El 8 d’abril de 2009 vaig perdre un lloro. Espera’t ara t’ho explico tot:
Un dia a l’institut vam portar un animal domèstic per fer una exposició d’animals. Com que no tenia cap animal, vaig demanar a la meva tieta un dels seus lloros, en tenia de moltes classes i molt diferents, però a mi em va impactar un que tenia el plomatge d’un color tan verd i un bec tan ataronjat que li vaig dir a la meva tieta que me’l deixés i ella em va dir que el cuidés molt bé, perquè era molt poc comú. Així és el que vaig fer.
L’endemà, el dia de l’exposició, el vaig portar al institut i es van quedar impressionats igual que jo.
La professora em va preguntar si tenia nom, jo li vaig dir que sí; es deia Verdet. Li van fer moltes fotografies i em van posar un excel·lent i jo em vaig posar molt content.
Però un xiquet em tenia ràbia i el que va fer va ser espantar-lo i fer que fugís per la finestra. Jo li vaig contar a la professora i el van castigar.
I es així com es va escapar el meu lloro.
Autor: Llàtzer Homs, 13 anys, de l'IES Sòl de riu d'Alcanar
.
En Ciscu, com cada tarda des de que es va jubilar, quedava amb els... hmmm.... com se’n diu dels col·legues d’una mateixa espècie? Diguem-ne “homoespecímens”. Doncs el que deia, quedaven cada tarda al tercer arbre pujant a la banda de l’esquerra de la Rambla. Però ja començava a ser avorrit i monòton, cada dia el mateix: el temps, que si em fa mal aquí o allà, que quanta estona et fan esperar al CAP per a que et visiti el metge, jugant al dòmino, i també, xafardejant sobre qui passava o deixava de passar.
Un dia tornant de veure com anava una de les obres que controlaven diàriament, va passar per davant del Museu Dalí, i caram...quin moviment...i quines turistes!!!
Així que va decidir canviar el lloc de trobada de cada tarda...i colonitzar el voltant del Museu Dalí. Aquella mateixa tarda, va dir als amics...demà us portaré a un lloc...que ja veureu....hi ha un ambient.!..si us sembla, quedem a les 16h davant l’església.
Autora: Mònica Bellavista
.
Una qüestió d’estratègia
Tant que li havia costat marxar, sentir-se lliure, i ara es trobava un altre cop engabiat. Desitjava amb totes les seves forces que l’amo en qüestió no el trobés mai. Pobres de nosaltres si ho feia! Havia estat llest, s’havia fet l’orni un i un altre dia, fins que l’home s’havia refiat i havia pensat que ja el tenia collat i que mai no marxaria. En això havia consistit tot: en dissimular i alçar el vol quan l’altre menys s’ho esperés, a traïció, pura estratègia. I és que estava avorrit de tant menjar artificial, de la tele a totes hores amb aquells diàlegs sense solta ni volta, dels nebots que li tocaven el cap amb les ungles afilades i esperaven que repetís bajanades... Ell era un lloro il·lustre! Que s’havien pensat! Res, que s’havia decidit i havia volat. Però l’havien tornat a atrapar i ara estava allà, a dins d’una gàbia, i amb un rètol com si estigués en búsqueda i captura. Quan pogués, que esperava que fos ben aviat, marxaria i aquest cop no el trobaria ningú, paraula de lloro.
Autora: Mª Lluïsa Gascon
.
En Xavi havia esgotat la seva imaginació en el cruel art de lligar i quan semblava que ja res més surrealista podia passar per la seva ment va tenir una nova idea.
Tot just feia dos anys que havia viatjat a Veracruz, i d’allí va portar el
Sr. Venustiano, un lloro que s’havia convertit en un bon company.
Dinaven junts compartint els cacauets del vermouth, algun glopet de cervesa i alguna engruna de coc.
Estaven força compenetrats, i va pensar que el Sr. Venustiano seria un bon aliat per lligar. La veritat és que li era igual amb homes que amb dones, la qüestió era lligar.
Aquell matí mentre esmorzaven el Xavi li va explicar al Sr. Venustiano que aquell dia podia canviar les seves vides.
El va soltar amb l’esperança que algú el recollís i donés veus pel barri d’un lloro extraviat, i així entaularia una nova amistat amb la persona que el recollís........
La Magalí del basar esotèric aquell matí va trobar un lloro a la porta de la seva botiga el va recollir i va procedir a fer un cartell per penjar-lo a la porta.
Ara sols calia que el Xavi veiés el cartell de la Magalí.
Autora: Alba Panisello
.
Es va posar el barret i va agafar les claus per sortir de casa. Volia saber què era la llibertat; i no pensava rendir-se fins sentir com l’aire li tallés la respiració.

L’inici va ser feixuc i cansat; resseguint el passadís a poca alçada es feia difícil mantenir una compostura còmoda. Però quan per fi es va poder enlairar de debó va sobrepassar els seus límits experimentats fins aleshores. Ho va provar tot, des d’acrobàcies aèries fins a grans itineraris, i sobrevolant Figueres es va sentir el més afortunats de tots els lloros.

Quan ja en va tenir prou es va aturar i, de cop i volta, es va sentir desorientat. No sabia on era, quin camí reprendre per tornar a casa i es feia tard i començava a fer-se fosc, així que li va semblar una bona idea refugiar-se al primer lloc on trobés.

Entrar a casa de desconeguts no era bona idea, però preferible a dormir tot sol al carrer, de manera que allà s’hi va quedar. Potser tenia mala orientació, però de memòria no anava pas malament; i s’hi va esforçar: la nota d’aquell dia sabia de ben segur que el portaria de nou a casa.
Autora: Cristina Avecilla
.
De moment fora de concurs per no complir els requisitis d'extensió, tot i que agraeixo igualment que hagi participat: Gel de ducha II, Ric de riure, El politiquet,
.

Llanto de pasión, de El último de la fila

El último de la fila, quin gran grup! Moltes cançons per a triar, com per exemple Llanto de pasión:


Però també Mar antiguo, Lápiz, tinta, i moltes més

16 d’octubre 2009

Amb Olivia Newton John

Ignasi Blanch, el magnífic il·lustrador roquetenc que, entre moltes altres coses, va pintar un fragment del mur de Berlín, s'ha fotografiat en un acte al costat d'Olivia Newton John (més informació aquí).

Ell ha pogut estar al costat d'un dels nostres mites adolescents. Cadascú ha de saber reconèixer els seus mèrits; i, d'aquesta manera, altres ens hem de conformar amb lamentables fotos trucades.

Cares del món (120)


Potser només em passa mi, que estic malalt de Cares del món, però a la Biblioteca Lello d'oporto m'hi sembla veure dues terrorífiques cares, una treient la llengua i tot.

15 d’octubre 2009

Pitet multifuncional



Els pitets sembla que hagin de tenir una missió molt definida en aquesta vida. Però el nostre fill ha decidit que es tracta d'una joguina perfecta per a experimentar textures. No seré jo qui el contradigui.

Jocs literaris a les aules


Alumnes del CEIP Port Rodó participaran als meus jocs literaris, com podeu veure al seu blog. Aquest fet m'omple de satisfacció, així com que els jocs literaris estiguin recomanats a la web EDU365 de la Generalitat de Catalunya.
Crec fermament en la necessitat i la idoneïtat d'unir entreteniment, cultura i ensenyament.

Conviure



La cultura, la literatura, la paraula, la tolerància... haurien de conviure en totes les llengües.


Com a la façana de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa

14 d’octubre 2009

Presentació a Tortosa


Aquest divendres 16 d'octubre, a les 19.30 h., presentaré Una sortida digna a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. Per a aquest acte estaré molt ben acompanyat de Josep Igual i d'Estrella Ramon.
Recordo els nervis passats quan vaig presentar el primer llibre, l'any 2001, al Teatre Auditori Felip Pedrell. La presentació anà a càrrec d'Ignasi Riera. Gairebé no vaig dormir la nit abans. Després, es combat la timidesa a base de reincidir, tot i que encara se m'asseca la boca massa sovint i, de vegades, m'emociono, sobretot al meu poble.
Però en aquesta Biblioteca jugo a casa. A l'antic edifici ja vaig presentar Postres de músic, i al nou he posat davant del públic per primer cop El vertigen del trapezista i A la barana dels teus dits; he presentat llibres d'altres autors com Francesca Aliern, Joan Pinyol i Martí Gironell; he participat en taules rodones i cada mes he compartit tertúlia amb els membres del Club de Lectura. A veure si la directora troba lloc per fer-m'hi una habitació.

130è joc literari


Com cada mes, un dels jocs que proposo els dimecres és de tipus creatiu. Fa uns mesos, passejant per Figueres, vaig veure enganxada en una aparador del centre comercial, aprop del Museu Dalí, la foto i la nota que us mostro. Avui us demano un petit text, entre 100 i 200 paraules, explicant la història d'aquest lloro.
.
Envieu els textos a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, però si teniu blog, prefereixo que hi pengeu el text i que m'envieu l'enllaç.
Com sempre, en aquesta mena de jocs creatius, demano especialment la col·laboració del col·lectiu docent per tal de difondre la iniciativa entre l'alumnat.
.
Animeu-vos; tots els textos aconseguiran punts per al sorteig del premi del mes d'octubre: l'allotjament per a dues persones durant dues nits a la casa rural La Premsa d'Arnes.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 3 de novembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

13 d’octubre 2009

Francesca Aliern a l'aparador


Fa uns dies, passejant per Amposta, em va sorprendre veure a l'aparador d'una botiga de regals un exemplar de El pont de la solitud, de Francesca Aliern.

Vaig sentir alegria per la benvolguda Paquita, ja que és una mostra del gran nombre de fans que té a les Terres de l'Ebre.

Aplaudeixo aquesta iniciativa i animo que sigui copiada per tota mena de botigues: poseu llibres als aparadors!

Secundari (fragment)


"Dues-centes seixanta-nou vegades el van matar. Això marca la vida de qualsevol persona, i hauria estat un epitafi perfecte per al Jhony, si no fos tan humil. El seu nom autèntic era Joan Cremades Cucurull, fill de Blanes, però tothom li deia Jhony des de que es va posar a fer d’extra a les pel·lícules de l‘Oest. El van disparar per davant, per l’esquena, i li van clavar seixanta-set fletxes al pit; fins i tot, en més d’una pel·lícula, va arribar a morir-se tres o quatre vegades, cosa que va causar-li algun problema amb el sindicat d’actors. La seva caiguda des del terrat de la cantina, amb doble cabriola cap endavant, és tot un clàssic."

Fragment del conte Secundari, inclòs al recull Una sortida digna. Podeu saber alguna cosa més del personatge, o dialogar amb ell, si visiteu la seva secció al blog del llibre.

12 d’octubre 2009

Més lectors i lectores



Com ja he informat altres vegades, si us fotografieu amb un exemplars d'Una sortida digna, us enviaré un conte de regal, que ben bé podria haver estat inclòs al recull.
Van arribant fotos de lectors i lectores, la qual cosa em fa molta il.lusió. Aque teniu la Roser Amela, a qui els seus fills li han regalat el llibre, i el bon amic i company de lletres, Tomàs Camacho.

I uns peixets que també buqsquen una sortida digna.

Desdefinicions (125)

Quan us canseu de les Desdefinicions, ja direu prou.
.
pennene. Membre viril que no decau.
epopeyea. Poema que narra les heroiques aventures d’un famós mariner.
inintelegible. Programes de televisió que no s’entenen.
.
hispànic. Tipus de por malaltissa que envaeix certs habitants de la península ibèrica quan veuen perillar la integritat territorial.
NOTA: si penseu que aquesta 4a desdefinició ja està repetida i que és oportunista, sí, teniu raó.

11 d’octubre 2009

Bookcrossing Vic


Divendres passat, passejant per Vic, vaig aprofitar per a practicar l'estimulant esport d'alliberar llibres. En aquest cas, el conte Monedes, editat en motiu del Premi Valldoreix.

Mentre m'allunyava, dissimuladament, un grup de tres noies sortides de l'insti s'hi van aproximar.

Blogs degustació

Reprenc aquesta secció de Blogs degustació:

Mon-ra-mon: emocionant
La teoria de la relativitat: aquesta nit
Castell de cartes: no barro ni en mi casa...
Llum de dona: marc
Forever ice age: viure per res o morir per alguna cosa

A l'altra banda del riu, de Roser Caño Valls

Des de que em vaig iniciar al món dels blogs, fa uns dos anys i mig, he visitat centenars de pàgines i he conegut un nombre igual de blocaires, la majoria virtualment, però amb un gran nombre he aconseguit trobar-me cara a cara, sempre amb gran satisfacció. Una de les blocaires que vaig seguir pràcticament des de l'inici és l'Arlequí, l'Antaviana de la Catosfera, la Roser Caño, i per això la tinc en molta estima. Ara em plau felicitar-la perquè el seu amor per la literatura s'ha materialitzat en forma de recull de relats, A l'altra banda del riu.
Sé de la importància que representa la publicació del primer llibre, i els canvis que pot produir en nosaltres; i precisament d'això parlen els contes de la Roser, de canvis. Canvis que de vegades no són desitjats, canvis imprescibles altres cops, canvis que sovint ens fan por. Com en un dels contes, convertir-nos en eruga ens pot semblar ficar-nos dins d'un taüt; però el trànsit és necessari, i els canvis que patirem per dins i per fora, definitius.

10 d’octubre 2009

Guanyadora i solucions dels jocs literaris de setembre

La guanyadora dels jocs literaris de setembre ha estat Duschgel, que s'emportarà el lot de llibres cedit per Abadia Editors. Felicitats a la guanyadora i gràcies a tohom per participar.

Les solucions als jocs de setembre són:

124è joc literari:Montserrat Roig, L’hora violeta; Joan Margarit, Edat roja; Emili Teixidor, Pa negre.
125è joc literari:Faust, de Goethe
126è joc literari: aquí teniu totes les participacions
127è joc literari:Tedeix, amor, la mar com a penyora, de Carme Riera
128è joc literari: Picó, la Carlana, Llibert Milmany, Ramonet...

I Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

Ja ja he enviat una poesia per a la I Mostra Oberta de Poesia a Alcanar. Llegiu-ne les bases i participeu.
I també he fet un vídeo:

Amanecer, de Carlos Núñez

Amanecer, de Carlos Nuñez, és una música perfecta per a un 10 del 10, un dia perfecte.

09 d’octubre 2009

Cases fantasmes


Quan de la vida cau la il·lusió
la casa es torna un fantasma.
.

Foto de Luluji.

Cares del món (119)


El company blocaire Pere de Saragatona va trobar aquesta trista Cara del món davant les ruïnes d'Empúries, al darrere d'una bicicleta.

08 d’octubre 2009

Extraradi


Avui he participat en una petita tertúlia a través del telèfon al programa Extraradi, de COM Ràdio, en motiu dels Premis Bloc Catalunya. Podeu escoltar el programa al seu blog.

També han participat Dani d'Altres barcelones, i Pedro Cabanes de Les TIC i la discapacitat.

Gràcies als Premis he conegut el blog del Dani (molt interessant, per cert), però al Pedro ja el coneixia d'abans. Ens vam conèixer a principis d'estiu al sopar de final de temporada de la Plana Ràdio on condueix el programa de molt èxit Efecte dopamina. Després vam coincidir a la cua d'un súper, a l'entrega dels Premis Blocs a Vic, i ara a les ones de COM Ràdio. A més és fill de dos excompanys de feina. El nostre país és ben petit.
M'he sentit molt a gust a la tertúlia, entre altres coses perquè han posat de música de fons la cançó Una sortida digna, del benvolgut Jesús Fusté.

Com veieu, representants de les Terres de l'Ebre hem obtingut 2 dels 8 premis atorgats, a més de diversos finalistes (Podcasts d'Asteroides , La cuina de jesus , CEIP LA MERCÈ, "RETRATS" ), una bona mostra de l'empenta de l'Ebresfera.

Una sortida digna, la cançó de Jesús Fusté

Com m'agrada repetir sempre que puc, el títol d'Una sortida digna està extret d'una cançó del gran músic, brillant cantant i millor persona, Jesús Fusté, del qual sovint parlo en aquest blog.
Sempre em costa trobar el títol ideal per als meus llibres, però especialment en aquest cas, ja que en tractar-se d'un recull on apareix sempre d'alguna manera la mort. No volia donar la sensació de tristesa, ni de dramatisme, ni volia un títol tètric ni fúnebre, ni excessivament humorístic. No m'adonava que el tenia davant del nas, en un dels seus discs que escolto sovint.

No m'agrada estrenar roba

No m'agrada estrenar roba. Em sento estrany, incòmode. Tinc tendència a la fidelitat: als amors, als amics, a la pasta de dents, a la roba... Aquest matí, mentre em posava determinats pantalons i una camisa, m'ha vingut a la memòria una foto on els porto en un viatge a Roma. Un fil íntim que he estirat dels records.

07 d’octubre 2009

Presentació virtual del llibre Octavi Serret: de Vall-de-roures al món


Avui, a les 20.30 (o sgui, ara mateix), a la web de l'Editorial Petròpolis, tindrà lloc la presentació virtual del llibre Octavi Serret: de Vall-de-roures al món, que hem escrit en temps rècord diversos amics de les lletres i de l'intrèpid llibreter, que la setmana passada va rebre el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per la Projecció Social de la Llengua Catalana.
L'Emigdi explica més detalladament com ha sorgit aquesta iniciativa en què em plau haver col·laborat.

T'ho mereixes, Octavi.

129è joc literari

Després de rebre premis cal continuar fent feina, i per això avui arriba el primer dels jocs literaris del mes d'octubre, on recupero un clàssic de la secció: l'anagrama.
En aquesta ocasió heu de trobar el nom de l'escriptor/a que s'amaga a l'anagrama:
.
PARLA; VERSOS DIU
.
Envieu les respostes a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.
D'aquesta manera començareu a sumar punts per al sorteig del premi del mes d'octubre: l'allotjament per a dues persones durant dues nits a la casa rurals La Premsa d'Arnes.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 3 de novembre.

06 d’octubre 2009

Premi jocs literaris d'octubre



Els jocs literaris tornen a viatjar fins a Arnes, per a oferir un dels premis que de tant en tant tinc el plaer de regalar: l'allotjament en una casa rural. En aquesta cas, la casa rural que ofereix el regal és La Premsa, i consisteix en l'allotjament en una habitació per a dues persones (també hi caben un o dos xiquets) durant dues nits. El premi tindrà una vigència d'un any, a partir de l'endemà del sorteig i no es podrà gaudir durant temporada alta. Ja ho sabeu, teniu una bona oportunitat per a visitar Arnes i la seva comarca (galeria de fotos d'Arnes).

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes d'octubre acabarà el 3 de novembre. L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun dels jocs.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.