31 de desembre 2009

Bon any!


Després de 894 posts durant aquest any, m'acomiado amb agraïment, enyorança i il·lusió d'un 2009 especialment fructífer (llibre de poemes, llibre de contes, tres llibres col·lectius, dos llibres sorgits del blog...), ple d’emocions, d'activitats i amb increment d’amistats.
Però, per resumir el millor regal de l’any no calen tants posts, i es necessiten menys llibres i pàgines; simplement, quatre lletres.
Desitjo que l'any vinent sigui tan bo per a tothom.
Petons a tota la família blocaire, i gràcies per fer-me costat durant tant de temps.
I l'any que ve, més.

Somnis en contrucció

Somnis en contrucció, traços incerts de personatges que reviuen gràcies a mi, expectació de final feliç.
.
Paraules inspirades per l'esbós de Jordi Solano.

30 de desembre 2009

Reaccions A la barana dels teus dits

En aquest post recolliré tots els comentaris sobre el llibre, tal com ja vaig fer amb el trapezista, tot i que endevino que no serpa tan nombrós. La poesia compta amb menys lectors, tot i que sigui el gènere més conreat de forma amateur, i el primer que la majoria de la gent utilitza per a expressar les seves emocions. Aquests poemes d'amor se m'ha ficat pel mig dels llibres de contes, gairebé sense estar previst, gairebé de forma impulsiva, i són com un regal que faig a la meva dona i a mi mateix, com una necessitat que tenia d'expressar sentiments acumulats, passats pel sedàs de 20 anys de convivència i d'amor compartit.

Aprenent de natura

Rebaixes

Marta Pérez Sierra

El basar de les espècies

Menjar blanc

Nàufragiobrer

Helena Bonals

Des d'on neixen tots els somnis

Una sortida digna, segons Jaume Pros


Jaume Pros, del blog Sense embuts, ha escrit també un comentari sobre Una sortida digna . No em cansaré mai d'agrair a la Catosfera la repercussió que tant em costra aconseguir per altres mitjans, com es pot veure al post on recullo tots els comentaris.

141è joc literari

Aquest és l'últim joc del mes i de l'any i qui tingui més rapidesa ho tindrà fàcil. Només us demano que trobeu el títol d'un llibre (un i només un) que inclogui la paraula joc (val en singular o plural i també altres idiomes, però NO altres paraules derivades).
Atenció! No es poden repetir respostes donades anteriorment, per la qual cosa, excepcionalment, haureu de posar la vostra solució (títol del llibre i autor/a) en un comentari en aquest post, comprovant que no estigui ja esmentada, i també enviar-me-la a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.
.
Animeu-vos a participar, i obtindreu més punts per al sorteig dels premis mensuals: un lot de llibres cedits per Abadia Editors, i un retrat realitzat per Montse Batalla .
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 5 de gener.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Demà un nou joc literari


Demà arriba el cinquè i últim joc literari d'aquest mes.
Animeu-vos a participar i obtenir números per al sorteig dels premis mensuals: un lot de llibres d'Abadia Editors, i un retrat fet per Montse Batalla

De moment, encara podeu participar als jocs anteriors de desembre:
137è joc literari
138è joc literari
139è joc literari
140è joc literari
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de desembre acabarà el 5 de gener. Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

29 de desembre 2009

Fotos de lectors/es d'Una sortida digna


L'Ana Bernardez s'afegeix al club de lectors d'Una sortida digna, i ja ha rebut per correu electrònic el conte inèdit de regal, Llàgrimes inútils, com la resta de gent que m'ha enviat la foto.
Anima't.

Plaer estètic o idees?



Al final de la novel·la Lolita, apareix una reflexió del seu autor, Vladimir Nabokov, sobre la mateixa novel·la i sobre la literatura en general. Us en transcric un fragment:

"Per a mi una obra de ficció només existeix en la mesura que em proporciona el que anomenaré expeditivament "plaer estètic", és a dir, un estat d'esperit en què l'art (la curiositat, la tendresa, la bondat, l'extasi) és la norma. No hi ha pas tants llibres així. Tots els altres són fullaraca tòpica o constitueixen allò que algunes persones anomenen "literatura d'idees", la qual ben sovint no és sinó un munt de fullaraca tòpica consolidada en immensos blocs de guix que es transmeten amorosament de generació en generació..."

I vosaltres, què n'opineu?

28 de desembre 2009

Comentari sobre Una sortida digna a De res, massa


Josep Maria Sansalvador, fidel seguidor d'aquest blog i dels seus jocs literaris (n'ha encertat 134 de consecutius!) ha tingut la generositat de parlar d'Una sortida digna al seu blog, De res, massa, comentari que s'uneix a la resta, i que podeu llegir al post on els recullo.

el bronze dels teus passos

Segueixo embadalit
el bronze dels seus passos.
Carrer enllà, hipnòtic,
flairo el dibuix del teu anar.
.
Paraules inspirades per la foto de Joan Calsapeu.

Desdefinicions (134)

Les Desdefincions acomiaden el 2009 i us desitgen un 2010 ple de felicitat i bon humor.
.
feixiste. Acudit dolent (permeteu-me la llicència de jugar amb un barbarisme i amb un bàrbar).
postre. Post per a acabar un bon àpat blocaire.
glaçdiador. Tros d’aigua gelada que lluita fins la mort (com a l’Antàrtida, on el glaç se les veu magres mentre a Copenhaguen s’han fet els sords)

27 de desembre 2009

Premi a la millor entrada


Una nova iniciativa: la 1a edició dels Premis a la millor entrada que organitza el blog Opinalia. Amb les 50 entrades més votades s'editarà un llibre.

Lectura oberta de contes


Aquest dimarts 29 de desembre, a les 19.30, aprofitant el nou espai de què disposa la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, hi faré una lectura oberta dels meus contes. És oberta perquè tothom que vulgui pot afegir-se a llegir algun dels contes.
És important que les llibreries es converteixin en generadores d'activitats literàries i en espais de trobada de tothom que estima els llibres. A més ofereixen un servei molt especial des de la seva web: es poden fer comandes dels meus llibres que es rebran amb una dedicatòria personalitzada.

El coll es vincla


L'Elena Bonals comenta un altre poema de A la barana dels teus dits. I ja en porta uns quants. Moltes gràcies.

Els mitjons de Muniatto, de les germanes Besolí

Els mitjos de Muniatto és el primer llibre de la col·lecció creda per les germanes Besolí, basada en un conegut pallasso de les Terres de l'Ebre.
En aquest primer llibre, la mare del nostre heroi pateix en viu el caràcter distret del petit Muniatto, que sempre perd un guant o un mitjó. Farta de tot això, li posa tots els mitjons desaparellats dins d'un cistell, i que es posi els que vulgui, cosa que dóna un toc d'alegria a l'estil personal de vestir del xiquet. I és que dos mitjons o dues persones diferents poden conviure amb tota normalitat.

26 de desembre 2009

Una sortida digna cagat pel tió


Un blocaire amic m'ha informat que Una sortida digna ha estat cagat al seu tió. No em digueu que no fa il.lusió una cosa així

Presentació de I demà l'atzar


Aquests són dies familiars, i com a família blocaire que som, me n'alegro quan algú té una cosa especial que celebrar. Per això felicito la Marta Pérez Sierra per la presentació del seu llibre I demà l'atzar, de la qual en podeu veure un resum en aquest vídeo.

Tourne, de Florian Mona

Una cançó que he descobert gràcies a la Catosfera:

25 de desembre 2009

Els personatges d'Una sortida digna us desitges bones festes

Sóc la Clara, la protagonista del conte final d'Una sortida digna, i en nom de tots els personatges del llibre us desitjo bones festes i un any ple d'il·lusió, perquè tot i que el fil argumental del recull sigui la mort, tots defensem i volem gaudir la Vida.

Cares del món (130)


De vegades estic tan malalt que veig Cares del món a tot arreu. per exemple, al blog Un dia de color, hi vaig veure aquesta, tot i que la vaig haver d'imaginar a l'inrevés.
.
La setmana passada Kernel em van informar de la següent adreça on trobareu moltes i curioses cares del món.

Aquells meravellosos anys, i bones festes

Una de les sèries que més m'ha emocionat mai és Aquellos maravillosos años, que vam veure fa anys a TV1. He trobat aquests vídeos d'un capítol molt adequat per al dia d'avui, doblat per a Sud-Amèrica:



24 de desembre 2009

Imatge nadalenca


I una preciosa imatge nadalenca d'un gran fotògraf, Joan Calsapeu, del blog Generació.

Silver river


Els bons companys de Tortosa Sílvia Panisello i Brian Cutts em van fer un regal especial: la traducció a l'anglès del conte Paper de plata, inclòs a El vertigen del trapezista. Un conte que, per cert, és un dels preferits de ma mare, un dels que acostuma a agradar o a captar més l'atenció del recull, segons he deduït dels diversos clubs de lectura, i un conte molt indicat per a aquestes dades.

Ara el podeu llegir en anglès íntegrament al blog de la Sílvia i el Brian, Temps de paraules, que deiquen a les seves activitats com a traductors.

I aprofitant l'ocasió, si algú el vol llegir en l'idioma original, li enviaré com a regal nadalenc.

23 de desembre 2009

Presentació de Versos de tardor


Dimecres, 23 de desembre, a les 20.00, tindrà lloc la presentació del recull de poemes Versos de tardor, al blog de l'Editorial Petròpolis.

Aquest recull és fruit del 133è joc literari, on vaig proposar la creació de poemes inspirats en la tardor, i ja és el segon llibre que sorgeix d'una iniciativa d'aquest blog, després de Totes les baranes dels teus dits, també publicat per Petròpolis, aquesta editorial sense ànim de lucre, que edita llibres sota la llicència Creative Commons, que es poden llegir o baixar de forma gratuïta.

Gràcies a tothom per participar i al Jaume Llambrich per fer-ho possible.

Postal de Nadal de Nadal de Cornudella de Montsant


Els cornudellencs que vivim fora del poble mai l'oblidem i alguns el recorden dibuixant postals de Nadal com aquesta, feta per Lluís Nadal Jasan (per això és de Nadal de Nadal), des de Botarell, el poble que l'acull.

Bones festes de nou.

140è joc literari

Aquest és el 4t joc literari del mes de desembre, i com acostumo a fer durant les vacances, en proposo un om podeu comptar amb la col·laboració dels més petits i petites de casa: el típic joc de les 7 diferències. Com és habitual en aquesta mena de jocs, tornant una mica a la meva infantesa, us mostro la imatge de la portada d'un dels llibres de Tintin. Per a trobar les diferències no us fixeu en les diverses tonalitats de color o en elements secundaris que puguin ser objecte de les diverses edicions, ni en els títol o el nom de l'editorial, sinó en canvis que he introduït al dibuix central de la portada. Ànim, que n'hi ha d'evidents. .
Envieu-me les 7 diferències del 140è joc literari a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.
Animeu-vos a participar, i obtindreu més punts per al sorteig dels premis mensuals: un lot de llibres cedits per Abadia Editors, i un retrat realitzat per Montse Batalla .
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 5 de gener.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

22 de desembre 2009

Que no us falti la il·lusió


Dues plantetes especials

Aquestes dues plantetes no tenen res d'espectacular, però són especials per a algunes persones, perquè han crescut amb elles, que les han plantat, les han alimentat i n'han tingut cura el millor que sabien, fins al final que les han decorat perquè fossin més vistoses i nadalenques.
Tant el chamaeciparis (pinet) com la selaginella (també coneguda com planta de la sort) s'han fet grans entre elles, com els passa als meus llibres. Després, sempre queda una agradable sensació, perquè has acabat una feina ben feta, i allò en què tant t'has esforçat pot ajudar a donar il·lusió a altres persones quan ho reben.

Cada una de les coses que fem ens ajuda a ser millors com a persones, i a ser més tolerants i alhora forts.

NOTA: Només sóc autor a mitges d'aquest apunt (o menys encara), i el text no és meu; està copiat d'una entranyable carta. No sé com anirà avui el sorteig de la Loteria, però jo, de sort ja n'he tingut molta

21 de desembre 2009

La piazza del diamante


La plaça del diamant, la novel·la més coneguda de la nostra estima escriptora Mercè Rodoreda, ha venut 40.000 exemplars a Itàlia i ha estat reconegut com a llibre de l'any.
Notícies així m'alegren el dia.
Més dades aquí.

Somio que pinto el món al meu gust


Somio que pinto el món al meu gust,
que dibuixo línies de núvols tendres,
nits d'estrelles que no fan por...
Somio parets que reviuen.
.
Post inspirat en un dibuix de Jordi Solano, pintat per Xavier Jalón.

Desdefinicions

Marc Volpini no tan sols és el dissenyador que ha realitzat les portades d'El vertigen del trapezista i d'Una sortida digna, sinó que ara també s'apunta a escriure Desdefinicions:
.
Hevitació: Cambra destinada a amagar-se en cas d'una situació incòmoda.
L'evitació: Esquivament d'un obstacle mitjançant la suspensió en l'aire.
Esquivament: Prova esportiva consistent a evitar pensaments obstaculitzants tot baixant una pista de neu sobre esquís.

20 de desembre 2009

El vertigen del trapezista a dos clubs de lectura de les Terres de l'Ebre



Com vaig anunciar fa uns dies, aquesta setmana he visitat amb El vertigen del trapezista dos clubs de lectura: Santa Bàrbara i Jesús.

I també, com vaig imaginar en aquell post, un dels primers comentaris es referia al primer conte, que se'ls ha fet curt; no té mèrit, m'ho diuen sempre, i potser deuen tenir raó.

No em canso mai de compartir tertúlia amb membres de clubs de lectura. I el meu petit trapezista tampoc, tot i haver-ne visitat ja uns quants (Tarragona, L'Escala, Mont-roig, Les Borges del Camp, Torredembarra, Santa Bàrbara i Jesús). I de moment no para, perquè ja en tinc un de programat per a l'any vinent.

La literatura central dels Països Catalans

Al Racó Català podreu llegir l'article de Raül Najas, La literatura central dels Països Catalans.

El lladre de Tortosa


Daniel és el petit de tres germans d'una família pobra i, com molts protagonistes de contes infantils, ha d'espavilar-se per sortir endavant. I ho farà, ja ho crec, i fins i tot potser va inventar la frase aquella que l'important és l'objectiu, no els mitjans. És molt murri i, gràcies al seu enginy, enreda una vegada i una altra un vell taverner. Al final, s'emporta la filla del baró, el molt punyetero.

Aquesta rondalla està versionada per Mònica Abad i les il·lustracions són de Montse Ginesta.

19 de desembre 2009

Teseu, un poema llegit pel seu autor

Teseu, un poema llegit pel seu autor, David Figueres, conegut blocaire.

Col:laborant a La Pèrgola


De vegades em deixo embolicar fàcilment (tot i que sovint, també afortunadament) i un exemple pot ser la col·laboració mensual que aquesta temporada faig amb el programa de Ràdio Tortosa, La Pèrgola, que es realitza (o es perpetra ;-D) des del poble de Jesús.

El programa és divertit, políticament incorrecte, fresc, disbauxat, aparentment descontrolat i una mica canalla; m'encanta (i després encara em pregunten per què hi col·laboro).

Em van proposar fer-hi una secció literària, i jo intento encaixar-hi el millor que puc. En un primer moment, em miraven com a un germà gran i seriós, però espero haver-los fet canviar aquesta imatge.
Podeu escoltar la darrera gravació al blog del programa, on parlo de bookcrossing, de desdefinicions i on llegeixo un fragment d'Abusos del ritual, de Manuel Pérez Bonfill, amb col.laboració de l'Eusebi Morcillo i l'Esther Besolí.

L'home del carrer, de Quico Pi de la Serra

Aquesta cançó ja té 45 anys, com un servidor, però sempre ve de gust recuperar-la: L'home del carrer, de Quico Pi de la Serra.

18 de desembre 2009

Llegint Manuel Pérez Bonfill

L'abril de 2009 vam organitzar una sèrie de gravacions en vídeo de lectors/es i escriptors/es llegint fragments de les seves obres o d'altres, que va realitzar la UOC per a l'espai Lletra a la Biblioteca Marcel·lí Domingo. Podeu veure aquestes i altres gravacions a la pàgina http://www.youtube.com/user/literaturacatalana. Avui us mostro la lectura d'un fragment del llibre que comentem avui al Club de lectura de Tortosa, Abusos del ritual de Manuel Pérez Bonfill, realitzada per Pili Ibáñez.

Llauro en sentit invers

Llauro en sentit invers
a les agulles del temps.
Treball feixuc i inútil.

Cares del món (129)


Patxi, el fotògraf, mostra al seu blog una autèntica galeria de Cares del món misterioses que ha trobat a la màgica muntanya del Montsant. Us convido a visitar-les.
.
D'altra banda, el company Daniel Closa, al seu magnífic blog Centpeus, explica el motiu d'aquesta mania de veure cares per tot arreu; se'n diu pareidòlia. Vaja, ja veig que no estic malalt, sinó que tinc molt de nen.

17 de desembre 2009

Siurana nevada


A la web 3cat24 hi ha una galeria de fotos del darrer temporal de neu. Entre les imatges, una de la meva estimada Siurana.
(Ho sento, però no he sapigut veure el nom de l'autor/a)

Només la por de viure...

"Només la por de viure és més potent que el pànic a la mort", afirma contundent ...

.

Qui? Acabeu vosaltres la frase.

Llibres que mereixen una trilectura

Hi ha gent que no té el costum de rellegir llibres. Pensen que la quantitat de llibres pendents de llegir és immensa i que és una llàstima invertir un temps preciós en un llibre que ja ha passat per les seves mans. Jo no sóc d'aquesta opinió. M'agrada rellegir llibres. De vegades (quasi sempre), llèpol, perquè vull repetir el bon gust de boca que em va deixar la seva lectura; altres, magnànim, per donar una segona oportunitat. Gairebé mai me'n penedeixo. El moment és un altre, i jo també; per tant, les sensacions se'm fan noves als dits i la ment.
Fins i tot, unes poques vegades, el plaer proporcionat pel llibre ha estat tan elevat que ha exigit una tercera lectura. En el meu cas, si no em falla la memòria, la meva llista de llibres trillegits és la següent:
Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes
Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez
El petit príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry
La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda
Sota les rodes, de Herman Hesse
Las ratas, de Miguel Delibes
Camí de sirga, de Jesús Moncada
Incerta glòria, de Joan Sales

16 de desembre 2009

139è joc literari

En aquest tercer joc literari del mes de desembre us torno a proposar un clàssic de la secció com els anagrames, però avui l'anagrama serà doble, gràcies a la col·laboració d'un dels blocaires enigmistes per excel·lència, McAbeu, que l'ha creat i que n'ha posat la meitat al seu blog.
Per tant, heu de trobar el nom de l'autor i el títol del llibre que s'amaguen als següents anagrames:
.
Autor: JOAN MUSCADES
Títol: el trobareu a Xarel-10
.
Envieu-me les dues respostes al 139è joc literari a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.
Animeu-vos a participar, i obtindreu els primers punts per al sorteig dels premis mensuals: un lot de llibres cedits per Abadia Editors, i un retrat realitzat per Montse Batalla .
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 5 de gener.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

15 de desembre 2009

Tetraconcurs de foto blocaire

La Catosfera és plena a vessar d'iniciatives de participació, de col.laboració, de joc, d'entusiasme.
Ara mateix me n'acabo d'assabentar del quaduple concurs de fotografia que s'han empescat quatre blocaires (quatre excel·lents exemplars d'aquesta fauna blocaire: Té la mà maria, Dejà vie, Llum de dona, i Robertinhos). Jo ja he enviat les primeres fotos.
Més informació aquí.

Palpo amb desig i certes dosis de pànic

Fora de mi,
ni el temps ni l'espai no s'aturen.
Palpo amb desig i certes dosis de pànic
el fred del vidre que m'allunya.
.
Inspirat en un ail·lustració de Jordi Solano.

14 de desembre 2009

Resultat de l'alliberament massiu de Postres de músic a Tortosa

Si seguiu el blog sabreu que dissabte passat vaig alliberar 20 exemplars de Postres de músic a Tortosa. Va ser una bonica experiència. Vaig sortir de casa carregat amb dues bosses i vaig distribuir els 20 exemplars per quasi tots els barris de la ciutat (Centre, Rastre, Remolins, Temple, Ferreries). En vaig deixar damunt de bancs, al passeig a la vora del riu, al parc municipal... Em va ser especialment difícil a la zona centre, plena de gent, ja que procurava deixar-los de forma dissimulada.

Dues persones m'han dit que n'han trobat (casualment tots dos blocaires): el Jordi Roig i el Gustau Moreno, que ho explica al seu blog, i a qui també em vaig trobar en persona.

Una experiència màgica que recomano, i que podeu veure resumida en aquest vídeo:


Desdefinicions

Permeteu-me que avui copiï una desdefinició que ha aparegut en aquest post dels divertits companys del PiT (Personal i Transferible):

ESC: Correspon a una tecla que es troba normalment a la part més alta del teclat, al costat esquerre. Convida a escapar independentment del camí que es prengui.
RIURE: És una bonica paraula que es pot formar amb les tecles disponibles combinant-les amb molta o poca destresa. Si la mirem fixament potser acabarem somrient en funció del nostre estat d’ànim.
ESCRIURE: Escapar per riure o tan sols escriure per fer riure?

13 de desembre 2009

Més trapezistes viatgers


Aquesta setmana faré dos viatges acompanyat del meu petit trapezista, per a visitar dos clubs de lectura (dilluns a Santa Bàrbara; dimecres a Jesús). Fantàstica setmana, ja que pocs actes literaris m'agraden més que compartir tertúlia amb membres de clubs de lectura. Quins contes els hauran agradat més? Quines sensacions els han despertat? Trobaran el llibre nostàlgic? Comentaran que el primer conte se'ls ha fet curt?

I per a rematar la setmana, el divendres, al Club de Lectura de Tortosa, comentarem Abusos del ritual, de manuel Pérez Bonfill, en companyia de l'autor i del prologuista del llibre, Emigdi Subirats.


Sobre A la barana dels teus dits



Gràcies, Helena.

Camí de sirga, de Jesús Moncada

Fa poc he acabat la tercer lectura de Camí de sirga, de Jesús Moncada, i el cert és que cada vegada l'he gaudit amb més intensitat. Molta gent comenta que li costa entrar-hi, però els demano que insisteixin, i que no intentin oposar resistència, que es deixin portar per les històries que ens explica Moncada, així com l'aigua es deixa portar pel riu.

No pretenc ser un entès en literatura, i aquest llibre ja s'ha analitzat profundament perquè, merescudament, és considerat una de les fites de la literatura catalana del segle XX. Jo només procuraré transmete-us alguna de les sensacions que t'envaeixin llegint la novel·la (novel·la? o un més dels seus reculls de contes?).

La trama s'inicia a Mequinensa, tot just en el moment que el drama de la desaparició es presenta de forma física davant del poble, quan "Pilars i parets mestres van esberlar-se bruscament" a l'hora d'enderrocar la primera casa.

A causa d'aquesta lenta i agònica destrucció del poble (que morirà ofegat sota les aigües del pantà), s'aixeca la pols antiga que envaeix les cases, i es desperten els records que es fan presents i conviuen amb la gent.

El relat d'aquesta destrucció és humà (físicament i psicològicament), no exempt de mostres de passió, de mort, i de l'humor subtil, especial i únic de Moncada.

La lluita de classes que ha separat els rics dels pobres al llarg de tot el segle també és molt present; però aquesta separació es veu diluïda per quelcom de més important, de més transcendent, de quelcom que fusiona les ànimes dels vilatans i vilatanes de Mequinensa: el Riu.
Llegiu-lo: estimareu els personatges.

12 de desembre 2009

Participacions al 138è joc literari

Com faig una vegada al mes, en aquest apunt recullo les participacions al 138è joc literari .
Jesús Pàrraga, Francesc Mompó, Tomàs Camacho, Escorrialles, Ricderiure, De res, massa, Rafel Casas, Friccions, Xarel-10, Si dubto sóc... , Fons d'armari, La meva perdició, Blog de l'Assumpta, Col.lecció de moments, Iblamablog,

“Trompa, trompa!”, que diria Shin Chan. Encara no és acabat, i el fons ja surt a la superfície. Trobarà la inspiració adequada, com Miquel Àngel amb les seves escultures, o bé vindrà un temporal d’estiu i es carregarà el que aquest escultor d’obra caduca hagi pogut fer fins aleshores? De moment fa bon dia, i si no aconsegueix que llueixi, ja bolcarà la galleda d’aigua sobre la trompa que se sosté de miracle, per cert. O bé, d’un cop de pala, engegarà l’obra a can pistraus, com si d’un paper arrugat es tractés, fent arrugar definitivament aquesta trompa tan reivindicativa.
Autora: Helena Bonals
.
CASTELLS DE SORRA
La imatge m’ha fet retrocedir més de quaranta anys en el temps. Ens havíem casat i una de les nostres cançons era “Mi corazon en bandolera” del cantant francès, Adamo. El començament era una mica decebedor: “Con mi ilusión castillos levanté, los vi caer, perdí la fe....” Després la història es reconduïa i l’home, en conèixer l’estimada recuperava la confiança en la humanitat i tornava a anar amb el cor a la mà. De vegades, quan la torno a sentir em ve una dolça melangia. Suposo que hi té alguna cosa a veure la joventut llunyana i la capacitat de sentir que tenia en aquella època. O potser és la cançó que no em sembla ni de lluny una banalitat. Penso que a la vida ens hem d’aferrar a alguna cosa per no perdre la il·lusió, que, dit sigui de passada, no és privativa, ni està reservada únicament a la joventut. De vegades, les persones grans la tenim congelada perquè ens arribem a creure que ja no contem enlloc. Quan torni a la platja faré el meu castell de sorra. Tan se val si una ona emprenyadora me’l fa caure. La il·lusió de fer-lo, ningú me la traurà.
Autor: Josep Cid
.
Quina sort!

S’havia llevat d’hora i havia arribat a la platja quan aquesta encara estava nua i òrfena de colors. Només blaus i daurats, res més...
Carregat amb una galleda i una pala tenia un propòsit que se li havia acudit no sabia com: faria una escultura a la sorra. Li semblava que quan era nen ho havia fet, tots els nens ho feien...!
Així doncs va omplir la galleda i va començar a treballar. No tenia ni idea què faria però s’havia d’afanyar. Ho volia enllestir abans que l’onada ho llepés i l’hi robés, l’aigua anava i venia i no preguntava : no podia badar.
Va començar a xiular i a poc a poc va anar sorgint del no res un elefant: una trompa llarga, dues orelles, un gran cap... Es deia que aquell animal tenia molta memòria. Quina sort, pensà, i va seguir xiulant. De sobte es va aturar i es va mirar les mans mullades plenes de sorra, una galleda vermella, una pala clavada esperant que algú l’agafés, una escultura a mig fer... Aleshores es va parar a pensar, desorientat : què hi feia, allí?

Autora: Mª Lluïsa Gascon i Prades
.
Tenia un elefant al prestatge, un d'aquells amb la trompa encarada capal cel. Solia desar els bitllets de loteria just al dessota de lesimponents potes de la figura. Era un costum que mantenia des que unvell i bon amic li explicà el seu lligam amb la bona sort, ajudant-se,com nomès ell sabia fer, d'una fantàstica narració de la llegenda, enaquest cas, la del déu Ganesha. Recordà tot això en el que li vasemblar una mil·lèssima de segon, bocabadat davant el monument desorra encara per acabar, però amb la trompa ja ben dreta, passejantpel voral de la platja. Havia vingut al poble per retrobar-se amb ell,i aquella casualitat el deixà perplex. Els crits d'uns nens jugant ixipollejant dins l'aigua el van fer sortir del seu letargi. Creia enel destí? No ho sabia, però esperava que el paquiderm li donés enaquells dies la sort que no li havia donat en tots aquells anys.
Autor: Adam Hospital

A repartir llibres


D'aquí uns minuts me'n vaig a repartir pels carrers de Tortosa els 20 exemplars de Postres de músic, tal com vaig anunciar fa uns dies.

Els repartiré mig amagats (no gaire), intentant fer-me el dissimulat, allunyant-me a poc poc, mirant de reüll, per si veig algú que els agafa.

A tots els llibres je escrit que demano que els tractic amb cura, que els llegeixin, que els tornin a alliberar i que, si us plau, m'informin del seu destí.

Everybody's got to learn sometime, The Korgis

Suau, suau arriba la música de The Korgis i Everybody's got to learn sometime.

11 de desembre 2009

Un llibre que em faci sentir com era abans

De vegades, en alguna entrevista, m'han preguntat si en motiu de l'activitat que genero al blog o al Facebook he rebut algun comentari interessant o curiós. La resposta és rotundament sí, molt sovint, i aquest és un dels principals tresors que he descobert. Molts contactes produïts amb gent que em visita m'han emocionat. Un dels més emocionants, fa molt poc.
Una persona em demana que li recomani algun llibre i, en preguntar-li el tipus de lectura que li pot interessar, m'explica la seva situació. Breument, amb escasses paraules, però amb tota la profunditat de l'ànima humana. Es troba en un procés dolorós i conflictiu de separació de la seva parella; hi ha fills pel mig, hi ha maltractaments, hi ha por. Textualment, diu: "Voldria poder llegir un llibre que m'ajudés a tornar-me a sentir com era abans,una persona alegre i sense por."
M'emociona, em trasbalsa, em commou. Em sento persona.
.
Desrpés d'aquest intercanvi de paraules reflexiono:
-sobre el sovint indestructible desig de sortir dels pous que ens prepara la vida.
-sobre la possibilitat d'estendre les mans a través d'un mitjà tan aparentment fred com l'ordinador.
-sobre el poder terapèutic dels llibres, sobre la seva capacitat de fer-nos crèixer, de fer-nos descobrir (o redescobrir) el nostre dintre (hi ha alguna campanya de foment de la lectura millor?).
.
Un dia d'aquests ens trobarem cara a cara; ja ho hem fet ànima a ànima. Compartirem regals.

Cares del món (128)


La sargantana blocaire ha passat per Olot i hi ha trobat aquesta simpàtica Cara del món. Val a dir que trobar aquesta mena de cares requereix experiència i que crea adicció. Aneu en compte!

10 de desembre 2009

Bookcrossing massiu a Tortosa


Si seguiu aquest blog, sabreu que de tant en tant m'agrada practicar el bookcrossing, o sigui, alliberar llibres.

No sé si m'he tornat boig, però aquest dissabte al matí, 12 de desembre, alliberaré 20 exemplars dels meus Postres de músic pels carrers de Tortosa. Per tant, si m'espieu per un foradet, em veureu amb una bossa, passejant pels carrers, dissimulant, deixant semiamagats els llibres per bancs, ampits de les finestres i altre mobiliari públic. Com sempre, demanaré que els llibres siguin tractats amb respecte, que es llegeixin, que tornin a ser alliberats i que se m'informi del seu destí.

Ja us explicaré com ha anat.

forma i sang de l'escriptor


Inventar-se a traços incerts,
prendre cos a cops de tinta,
forma i sang de l'escriptor.
.
Inspirat en un dibuix de Joan Solé.

09 de desembre 2009

138è joc literari


Arriba el joc literari de tipus creatiu del mes de desembre. Aprofito per a informar que des de fa un temps aquest tipus de jocs són els que tenen compten amb més participacions (al voltant de la cinquantena, la majoria de les quals amb gran fidelitat), cosa que em fa molt feliç, especialment per les que arriben dels centres d'ensenyament.
Avui la base de la proposta és aquesta imatge que us ha de servir d'inspiració per a escriure un text entre 100 i 200 paraules.
Envieu els textos a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, però si teniu blog, prefereixo que hi pengeu el text i que m'envieu l'enllaç.
Com sempre, en aquesta mena de jocs creatius, demano especialment la col·laboració del col·lectiu docent per tal de difondre la iniciativa entre l'alumnat.

Animeu-vos a participar, i obtindreu els primers punts per al sorteig dels premis mensuals: un lot de llibres cedits per Abadia Editors, i un retrat realitzat per Montse Batalla .
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 5 de gener. Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

08 de desembre 2009

Racó de lectura


Us informo d'una nova i bona inicitavia de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. Es tracta de crear petits racons de lectura en diversos indrets de la ciutat. Han començat pel bar La Tassa, al carrer de Sant Blai, a qui cal agrair la cessió de l'espai.

Sóc un ferm defensor de la necessitat de fer més presents els llibres a la vida quotidiana, en qualsevol moment o circumstància, sortir de les llibreries, de les biblioteques, i per això aplaudeixo la idea.

Pobre coixí!



Davant d'imatges com aquesta, no sé si la Societat Protectora de Coixins hauria de prendre mesures.

07 de desembre 2009

Viananys (fragment)


"El dia que va néixer —li deia sa mare de petita— queia una pluja fina, fina, com si no gosés mullar ningú, i, alhora, un sol tímid ho amarava tot d’una llum groguenca. Es notava a la pell que passava quelcom especial. Tothom s’abocava a les finestres per mirar aquell cel tan tendre, i estirava la mà per sentir la carícia de l’aigua. Els ocells ho aprofitaven per posar-s’hi a sobre sense por, perdent la desconfiança que durant segles s’havien guanyat els hòmens.Sa mare era molt tendra. Massa, potser, per això es morí tan jove, com les primeres flors d’ametller que mata la gelada.
No en sap gaire cosa, i l’única que gosa parlar-ne és la padrina; a la resta els fa pànic furgar en la ferida. Però la padrina no; diu que així la sent més propera i la sensació de pèrdua es fa tova i pot mastegar-la amb les poques dents que li queden, com a uns panellets bons."

Fragment del conte Viananys, inclòs al recull Una sortida digna.

Desdefinicions (133)

Les Desdefinicions m'havien demanat fer pont, però sóc un gestor despietat:
.
esporàdica. Por que t’agafa de tant en tant.
lhipopotímia. Desmai d’un enorme mamífer amant de l’aigua del riu.
didàctil. Relatiu a l’ensenyament a través del tacte.

06 de desembre 2009

Guanyador i solucions dels jocs literaris de novembre

El guanyador dels jocs literaris de novembre ha estat Albert Ulibarri, que s'emportarà els dos lots de llibres corresponents als premis del mes. Les solucions als jocs són les següents:
.
133è joc literari : podeu llegir les aportacions al joc creatiu aquí.
134è joc literari : Lluís-Anton Baulenes, Rampoines-451; Màrius Serra, Tres és massa
135è joc literari : Joanot Martorell
136è joc literari : Les dones i els dies, de Gabriel Ferrarter
.
Gràcies a tothom.

Joana llegeix Una sortida digna


Joana també vol formar part del club de lectors d'Una sortida digna, tot just quan es troba a meitat de la seva lectura. D'aquesta manera, com la resta de gent que m'ha enviat la foto, ha aconseguit que li enviï un conte inèdit de regal.

Remeiets, de Rosa Sànchez

Quan es deixa de tenir vint anys? Aquesta és una bona pregunta que ens pot suscitar la lectura de Remeiets, de Rosa Sánchez, i que cadascú s'ha de respondre.

El llibre és un recull de reflexions, records i sentiments de la veterana autora de Xàtiva, resident a Tortosa des de fa molts anys, i a qui sempre ha acompanyat la passió, il·lusió i necessitat per la paraula escrita.

"Conservar alguna esperança de la paraula escrita amb la mesura del temps ja passatgera, voler revifar el caliu de l'esperança en què els pensaments es van transformar en lletra."

"La inspiració dels seus poemes la sentia quan, asserenada, notava que no perdia el temps, que era quan els aparells electrodomèstics la suplien."

04 de desembre 2009

Pessebre blocaire


Des de sota el garrofer ens arriba la proposta de fer un pessebre blocaire. Les iniciatives no paren!
Més informació al seu blog.

La pluja i els arbres


Les gotes que cauen dels arbres, després de la pluja, són pluja?

Cares del món (127)


Joan Manuel ha vist una cara del món al castell del poble castellonenc de Villahermosa del Rio.