08 de març 2010

Capcots i resignats davant el nostre destí


Capcots i resignats davant el nostre destí
ignorem la bellesa del paisatge.
.
Imatge extreta del blog La vinya vermella.

10 comentaris:

Striper ha dit...

Massa sovint mirem al terra o a l'horitzop i ens perdem la bellesa quee tenim davant els nassos.

Clidice ha dit...

certament la imatge és molt al.legòrica

Isabel Barriel ha dit...

gestos clònics...

Carme Rosanas ha dit...

Capcots, resignats i agafats pel coll... que també!

Anònim ha dit...

A aquests animals de ben segur que el paisatge que els envolta els deu ser indiferent.

sànset i utnoa ha dit...

la seva desgràcia segur que és massa feixuga perquè es puguin fixar en res més...

*Sànset*

Ma-Poc ha dit...

quina imatge... ja sabem què no miren, però què deuen mirar?

Frannia ha dit...

Bona metàfora! Visual i de concepte.

bajoqueta ha dit...

Genial!

Eulàlia ha dit...

ei, ralment a vegades som com burros amb allò que els posen al costat dels ulls per només mirar el camí..