tens un racó dalt del món: enyorant el frec de l'aigua

27 d’abril 2010

enyorant el frec de l'aigua

Restes de pedra

enyorant el frec de l'aigua;

tan llunyana i tan propera

humida distància insalvable.

Paraules inspirades per una foto d'Araceli Merino.

2 comentaris:

Maria Rosa Ferré ha dit...: Preciosa escultura de la Marta Solsona. A les seves escultures Marta Solsona aconsegueix que la puresa de l'esperit destaqui amb força gràcies a la perfecció de les formes. Intensament figurativa, utilitza la matèria per a posar de relleu que dones i homes portem en les nostres ments -encara més, en la conjunció de les necessitats físiques i de les molt diverses voluntats de trascendència- una flama que mai no s'apaga per fortes que siguin les contràries ventades que porta el fet de viure i que, si sabem cuidar-la, creix per a confortar-nos i per a ésser compartida per aquells que ens estimem i que també senten el mateix efecte per nosaltres...; 27 d’abril del 2010, a les 17:48
Araceli Merino ha dit...: Unes paraules precioses Jesús. L'escultura de la Marta Solsona està en un costat del llac de Banyoles i és d'un poètica extraordinària... un temptació a captar-la amb la càmera, a glossar-la amb paraules... tal vegada tantes coses més sempre evocadores. Vaja, que la meva foto és només un mitjà per arribar en la distància. Moltes gràcies i felicitats.; 29 d’abril del 2010, a les 8:14

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)