27 d’agost 2010

Horitzons


Miro endavant sense que els somnis m'enlluernin. L'horitzó, ho sé prou bé, mai no s'abasta, però no defalliré en l'intent.

.
Text inspirat en una il·lustració de Dani Torrent.

11 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Això mateix és el crec que hem de fer mirar l'horitzó i no defallir!

Filadora ha dit...

M'agrada.

Nat ha dit...

Es una imatge molt maca! i respecte a les paraules m'agrada molt el que dius de no enlluernar-se amb el somnis, hem d'aspirar a lo millor però tocant de peus a terra.

MARIA FORS ha dit...

Horitzó de fum,

flamarada llunyana.

Miratge de cel.


Des de Sinera, una abraçada.

Roser Caño Valls ha dit...

No s'ha de defallir! Bon post!

Magda ha dit...

Però algunes vegades és tan fosc l'horitzó que necessito alguna llum de somnis per caminar.

Pakiba ha dit...

L'horitzó senpre de color blau.

Judit ha dit...

De vegades també cal mirar als costats i a terra, no fos cas que ensopeguéssim!

lisebe ha dit...

Quina imatge mes bonica!!

L'horitzó sempre ha de estar present encara que sigui lluny...

Carme Rosanas ha dit...

Molt bonic! La imatge i les paraules. Sempre endavant seguint els somnis sense enlluernar-nos.

Teresa Bosch ha dit...

A mi també m'agrada. Per poder tocar de peus a terra suposo que abans cal mirar a l'horitzó amb optimisme i decidir quins són els nostres somnis.