29 de novembre 2010

Lorca

Dedicat a Federico García Lorca, aquest conte, "Lorca", escrit l'any 1999 i inclòs al recull Tens un racó dalt del món.
.

LORCA
Sovint somia colles de gitanos barallant-se per amor sota la lluna que els mira, reflectida en l’aigua mansa d’un riu. I li sembla sentir el so d’un cavall galopant sobre els camps de Granada, o el d’un grill que posa música a les nits furtives d’amor. Unes cigarres que canten, sota el sol d’Andalusia, el desperten algunes nits, suat i confós, mentre guarda viva a la retina la imatge d’una guitarra i, quan tanca els ulls, l’horitzó es banya d’un verd d’olivera. No comprèn aquests somnis que el visiten tantes nits, però no gosa explicar-li a ningú. Els viu com una experiència íntima i solitària, que el lliga de forma estreta, mitjançant els sentiments, a un passat que no sap comprendre encara.

Les pitjors nits l’ataquen, sense permetre-li dormir, insectes d’acer, cels de foc, morts que caminen amb passes metàl.liques i gotes de sang que es suspenen com aranyes de gratacels freds. De matinada es desperta sota un plor que no té mesura i l’acompanya al llarg del dia l’ombra d’un home. Al principi, aquesta companyia l’angoixava, però s’hi ha anat acostumant i, a poc a poc, nota com se li va fent gran un sentiment d’afecte primer i de tendresa després. En moments de màxima intensitat emotiva, fins i tot li ha semblat sentir la seva veu cantant-li a cau d’orella versos de passió. Però llavors sent el so d’un tret indigne, que deixa, rera el pas d’una bala, òrfena d’amor la terra.

4 comentaris:

Pakiba ha dit...

M'agradat molt, tot un plaer entra al teu blog.

Isabel Hernández Tibau ha dit...

Qué intensidad ese relato, por Dios!
Hasta en cualquier tramo del tiempo en que nos encontremos,podemos vivir los mismos sueños, y sufritlos de igual manera!...

Anònim ha dit...

M'agrada molt.

zel ha dit...

Genial, genial, és únic!

Un petó, que et tinc un xic abandonat de comentaris, però noi,aquest curs m'esta resultant molt difícil!