26 de novembre 2010

Un gest petit

Cal només un gest petit, de vegades, per despertar la tendresa, per humitejar cors marcits.

.
Text inspirat en la imatge d'un dels blogs de Joan Rodó.

11 comentaris:

Clidice ha dit...

text i imatge molt eloqüents

lolita lagarto ha dit...

la tendresa és el que més ens apropa..

Lale Mur ha dit...

Què bonic! El text i la foto es completen mútuament i perfectament!

✿||Noemí||✿ ha dit...

Que maco!!!

Saluts, Noemí.

Anònim ha dit...

Senzillament, preciós.
No calen més paraules perquè aquesta veritat no necessita res més.


Salut,
Effy.

Pilar ha dit...

Sempre trobes el complement ideal per il-lustrar les teves paraules.

... ha dit...

Molt maco!

Pakiba ha dit...

Fas unes entrades molt macas.

Una abraçada.

El porquet ha dit...

Com ha dit la lolita lagarto, la tendresa és totalment necessària per a sobreviure.

Roser Caño Valls ha dit...

Quina manera més poètica de descriure la tendresa a través d'aquesta bella imatge!

Salutacions cordials.

Mortadel.la ha dit...

Imatge i text casats a conciència.
Un aplaudiment pels dos. Vaig correns a veure la feina del Sr. Rodó.
Bo-ca-ba-da-da!
Gràcies per fer-ho saber.
Bon dia!