30 de setembre 2010

Una metàfora del nostre país?

El nou llibre de Ken Follet, que acaba d'editar-se en castellà, tardarà uns dies en arribar a les llibreries en català. Per un error humà, a tota l'edició en català (30.000 exemplars, crec) li faltaven els dos capítols finals.
Una metàfora del nostre país?

Posa-li títol


Aquesta foto d'un tossut lector, extreta del blog de Ses fotos d'en Joan, mereix un títol. Li poseu?

29 de setembre 2010

Montse Banegas a Tens un racó dalt del món


Aquest dimecres 29 de setembre, a les 21.00, he comentat amb Montse Banegas la seva primera novel·la, Una dona incòmoda al programa Tens un racó dalt del món a Canal 21.
Montse Banegas és de Flix, treballa a la Universitat Politècnica de Barcelona en gestió de projectes de recerca internacionals, surt a sopar, al cinema i al teatre i viu en una zona tranquil.la de la ciutat comtal. Enyora el riu i la família, així que un cop al mes baixa al poble.

Amb aquesta primera novel·la està obtenint força èxit, i en acabar el programa em comenta que s'acaba de traduir a l'italià.

Em parlat força estona de la Mònica, l'excèntrica, contradictòria, intel·ligent i autodestructiva portagonista de llibre, i de tots aquests aspectes de la societat que l'autora retrata durament.

El programa es pot veure avui a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.

175è joc literari

Arriba l'últim joc literari del mes de setembre, i toca una sopa de lletres en la qual he amagat 4 cognoms d'escriptors/es, i 4 paraules que formen part, respectivament, de títols dels seus llibres. Heu de trobar les 8 paraules i relacionar-les formant 4 parelles (autor i títol del llibre).
Au, vinga, a pensar, que el premi del mes, un lot de tres CDs i quatre llibres, està en joc.
Trobareu alguna pista als blogs: Bloguejat.
.
Espero les respostes a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 5 d'octubre. Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Avui l'últim joc literari del mes


Demà arriba el quart i últim joc literari de setembre, amb el qual podreu acumular més punts per al sorteig del premi del mes, un lot de tres CDs i quatre llibres.
De moment, podeu participar a l'anterior joc:
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de gener acabarà el 5 d'octubre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

28 de setembre 2010

Trepitges aparentment segur


Trepitges aparentment segur, i cada cinc rajoles t'assegures que vinc darrere. Gires el cap, somrius, i jo et segueixo.

Damunt la gespa i amb el cel per testimoni

Damunt la gespa i amb el cel per testimoni, m'endinso en el transcendental significat de la vida. Unes formigues que passegen em fan pessigolles a les mans.
.
Text inspirat en una il·lustració d'Anna Carulla.

27 de setembre 2010

Haikú de tardor 3


S’escurça el jorn,
tebi el vespre ens acull,
color de llavis.

Desdefinicions (166)

farmÀsia. Establiment on es venen medecines orientals.

enDéutar-se. Tenir comptes pendents amb la divinitat, o a la inversa.

Medexina. Medecina que es ven a la farmÀsia.

26 de setembre 2010

Lectura d'un fragment de Terres de l'Ebre, de Sebastià Juan Arbó

Us convido a escoltar el fragment inicial de Terres de l'Ebre, de Sebastià Juan Arbó, on es mostra perfectament l'ambient que reflexa aquesta novel·la que comentarem al Club de Lectura de Tortosa el 27 de setembre. L'autor va ser objecte de comentari al programa de Tens un racó dalt del món, aquest dimecres passat a Canal 21.

Si em parles del desig, de Manel Alonso i Català

Arribo al poeta Manel Alonso i Català a través del seu recull Si em parles del desig, un poemari on senyoreja la sensualitat, l'amor i el desig del desig, del cos i els seus camins, laberints i dreceres, cos que és fruita, flor i instrument, i l'erotisme es torna gust, olor i música.
Jo, que no sóc expert en res, i menys encara en comentar poesia, us transcriuré alguns dels poemes breus amb què l'autor finalitza el recull.
.
XIII
He tatuat el meu desig sobre la pell del paisatge.
.
XXVIII
Només un color
arredoneix els volums,
bes d'una rosa.
.
XXIX
Bella, suggerent
t'acostes a l'espelma,
encens la flama

25 de setembre 2010

I PREMI DE POESIA LO CÀNTICH


Amb els objectius de promoure i difondre la cultura i la llengua catalana, LO CÀNTICH (Retalls de poesia d’arreu del món), Revista Digital de Poesia, Art i Cultura, fa pública la convocatòria del I PREMI DE POESIA LO CÀNTICH, on podran participar escriptors i escriptores, majors d’edat, de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència, presentant obres en vers escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats.
Els treballs hauran de ser INÈDITS I ORIGINALS, de lliure temàtica i una extensió màxima de 40 versos. El període de recepció de treballs s’estableix a partir de l'1 d'octubre de 2010 fins el 20 de novembre de 2010.
Les obres premiades i les finalistes seran publicades al número especial I Premi de Poesia Lo Càntich, i editades per Lo Càntich, conjuntament en un volum amb una recopilació dels millors poemes publicats a la revista durant l'any 2010, seleccionats pels propis autors/es. Aquest poemari portarà per títol el corresponent al poema guardonat amb el primer premi del certamen.

PREMIS
Premi Ploma d'Or, dotat amb 500 € o trofeu equivalent.
Premi Ploma d'Argent, dotat amb 300 € o trofeu equivalent.
Premi Ploma de Bronze, dotat amb 100 € o trofeu equivalent.

Les bases completes es poden consultar aquí.

Excursió a la Setmana del llibre i bookcrossing

Diumenge passat vaig fer una petita aventura turístico literària. Amb l'excusa de participar a la 28a Setmana del Llibre en Català, vaig comprar un bitllet d'anada i tornada a l'estació de França. Ja feia uns dos anys que no pujava en tren, i em feia il·lusió (em conformo amb poc, direu). Sempre aprofito el trajecte per a deixar-me gronxar, llegir, badar davant de possibles personatges...

A més, és el primer cop que baixava a l'Estació de França. Per a commemorar-ho, en arribar hi allibero dos llibres: Postres de músic i Una sortida digna.

El Parc de la Ciutadella és aprop, però vaig de cop a la carpa de la Setmana del Llibre en Català. Tenen exemplars dels meus llibres i els vaig a visitar, com si fossin fills que viuen fora de casa. I també em fa gràcia trobar llibres d'amics i amigues escriptors.
Després, passejada pel Parlament, pel Parc de la Ciutadella, bany de sol i fauna urbana. Em passo força estona assegut contemplant. Bon ambient.

A les 18.00, em toca fer la xerrada sobre la Blogosfera, al costat del cafè del Drac. No ens enganyem, pocs assistents. La intenció és bona, però potser seria millor fer aquesta mena de xerrades a l'interior de la carpa, plena de gent passejant i mirant. Vells amics coneguts de la blogosfera em fan costat. I també en coneixo personalment de nous.

En acabar marxo de pressa per a agafar el tren de les set. Vull trobar el xiquet despert encara, que ja l'enyoro.

A la nit miro el correu. Algú m'informa que ha trobat un dels llibres a l'estació de França i que ha fet cap a Tarragona.
Els grans viatges no necessiten grans distàncies.


La samarreta, d'Ovidi Montllor

Inoblidable Ovidi Montllor i la seva sammarreta:

23 de setembre 2010

del llenguatge escrit al llenguatge visual (2)



A finals de juliol ja us vaig informar d'un projecte que m'il·lusiona. Els alumnes de 6è de Primària de l'Escola Daniel Mangrané de Jesús, dins del projecte Del llenguatge escrit al llenguatge visual, faran un curtmetratge basat en el conte "Magnetisme", inclòs al recull I un cop de vent els despentina, que Cossetània publicarà a principis de 2011.

El projecte porta bon ritme i es podrà observar tot el procès a la web creada per a l'ocasió. Podeu veure els membres de l'equip en aquest enllaç.

Ja em moro de ganes d'anar a l'escola a compartir sensacions amb alumnes i professorat!

22 de setembre 2010

Concurs per a acabar la lletra d'una cançó


El grup musical GEST ha convocat un concurs per a acabar al lletra de la seva cançó "Dia feliç", i obsequiaran les tres millors propostes amb un exemplar del seu disc Vermell, verd, blau.
Trobareu més informació a la seva web.

Sebastià Juan Arbó a Tens un racó dalt del món

Aquest dimecres 22 de setembre, a les 21.00, dediquem el programa de Tens un racó dalt del món a un dels autors ebrencs més reconeguts, Sebastià Juan Arbó. Parlarem de la seva trajectòria, de la seva importància tant a nivell Terres de l'Ebre, com per a la literatura catalana en general, amb tres tertulians especials: els escriptors Josep Igual i Emigdi Subirats, grans coneixedors de l'obra d'Arbó, i amb Eduard Sánchez, nebot de l'autor.
La força dramàtica de les obres d'Arbó i les seves múltiples facetes com a novel·lista, memorialista o biògraf, centraran part de la xerrada.
Durant la propera reunió del Club de Lectura de Tortosa, el 27 de setembre, seguirem parlant d'Arbó i, especialment, de la seva novel·la Terres de l'Ebre. Hi esteu convidats.

El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.

174è joc literari


El joc literari d'aquest dimecres pot ser molt senzill o no; depén de la inspiració que tingueu en veure aquesta imatge que us hauria de suggerir el títol d'un llibre.

Au, vinga, a pensar, que el premi del mes, un lot de tres CDs i quatre llibres, està en joc.
.
Heu d'enviar la resposta amb el títol del llibre i el seu autor a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 5 d'octubre. Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

21 de setembre 2010

Resum activitats literàries a ritme d'ska rural

Us convido a veure aquest vídeo resum de les activitats literàries on he participat (no totes) des de maig de 2001, quan vaig presentar el primer llibre. Les imatges passen a ritme de la cançó "Contes", del disc Birles!!! del grup ebrenc Xeic!

haikú de tardor 1


Trèmula fulla
cau del verd sense espant.
Tardor comença.

20 de setembre 2010

Un espai reservat a la lleixa del fumeral


La solemnitat del moment requeria unes paraules —laudatòries, evidentment— i aquí es van encallar una altra vegada. Per sort, el campanar del Roser els va socórrer posant-se a tocar les nou del matí. Amb el ressò de l’última campanada, com si estigués assajat, el Vicent destapà l’urna, va inclinar-la i, després de sacsar-la una mica, les cendres van fer un núvol i, uns quants metres riu avall, com si busquessin el lloc idoni per plantar la canya, es fongueren a l’aigua. El raig de sol, que il·luminava la façana dels Ports, anava baixant i, en reflectir-se als vidres dels pisos més alts de Ferreries, els va fer una guerxada.
.
Fragment del conte "Un espai reservat a la lleixa del fumeral", inclòs a Una sortida digna.

Desdefinicions (165)

gastronauta. Que viatja per les estrelles, però Michelin.
immòbil-iaria. Establiment dedicat a vendre cases, amb una inactivitat total.
comunicart. Transmetre informació i sentiments a través de l’art.

19 de setembre 2010

RodaMots


Ja fa molts anys tenia l'aspiració d'aprendre una paraula cada dia. És una tasca difícil, cal constància i dedicació, però des de fa untemps és més fàcil gràcies a la web de RodaMots, que cada dia, si et subscrius, et fan arribar per correu electrònic o Twitter una paraula amb la seva definició, etimologia, etc.

Terres de l'Ebre, de Sebastià Juan Arbó

M’agradaria tenir la capacitat de poder-vos transmetre les emocions que desperta Terres de l’Ebre, de Sebastià Juan Arbó. Aquesta novel·la que dóna nom a tot un territori està centrada geogràficament al delta de l’Ebre, a la Ribera, i narra la història de tres generacions de pagesos, la història d’aquest paratge únic i la seva relació d’amor-odi amb els ésser humans que l’han domesticat (o a la inversa?).
Arbó ens situa amb mestria d’una epopeia senzilla, dramàtica, tensa i silent. Els silencis amaren tota l’obra, silencis entre els protagonistes que són un crit de desesperació de vegades, un signe d’exclamació callat i resignat, silencis acompanyats de mirades d’amor i de dolor, silenci trencat pels cops d’aixada tossuts i infinits.
Terres de l’Ebre és un drama, solcat per alguns episodis de violència difícils d’oblidar, violència acumulada per anys de dolor que esclata com un crit d’auxili, violència autodestructiva, violència que, d’una manera o altra, fa mal a qui la rep i a qui l’allibera. Tothom que llegeixi el llibre recordarà sempre l’episodi del maltractament d’una mula.
La soledat on cauen presoners alguns dels personatges és una cadena perpètua.
La mort també és molt present al llibre, com a part irrenunciable del cicle vital, la mort com a injustícia suprema, com a trànsit al no-res. Perquè tot el drama que representa la vida, tot el dolor i treball i desesperació, no té cap sortida, no té premi en un més enllà.
Potser caldria buscar un culpable a tot plegat, i potser l’amo de les terres, l’amo que abusa del treball dels pagesos, podria ser-ne un bon candidat. O potser també el temps, el temps traïdor que tant dóna sol i pluja com tempestes i riuades. Però és inútil buscar culpables; simplement la vida és així.
Però no tot és drama en la novel·la, també hi ha moments en què l’esperança sembla possible, descripcions bellíssimes del paisatge, evocacions de les festes i tradicions de la zona, i moments d’una tendresa aclaparadora, com l’ànsia amb què el vell Joan espera l’arribada del seu fill Joanet, la companyia silenciosa del qual és prou per a fer-lo sentir feliç enmig del drama de la vida.
Hi ha molts moments preciosos al llibre que voldria compartir, però m’estimo més que els descobriu per vosaltres mateixos, tot i que no sé si me’n podré estar de fer-ho en un altre apunt.
Per a saber més del llibre, us convido a llegir l'article d'Emili Rosales.
Em moro de ganes de comentar la novel·la al Club de Lectura de Tortosa el 27 de setembre; esteu convidats. A més, l'autor serà l'objecte de comentari del proper programa de Tens un racó dalt del món, aquest dimecres a les 21.00, a Canal 21.

18 de setembre 2010

Participacions al 173è joc literari

Dimecres passat us vaig proposar el joc literari de tipus creatiu de cada mes, el 173è joc literari , on havíeu d'escriure un text inspirat en una cançó d'Albert Pla. El termini per a participar i optar al premi del mes acaba el 5 d'octubre, i en aquest post aniré recollint totes les participacions: Lisebe, Vicent Sanz, Tomàs Camacho, Andreu Palatsí, MacAbeu, La meva perdició, Fons d'armari, Si dubto sóc, La Cerdanya des de can Fanga, Fede Cortés, Fent camí, Josep Maria Sansalvador, Ric de riure, Bruixeta, Carme Rosanas, Rebaixes,
I fora de concurs per la seva extensió Viciclisme , Mortadel·la casolana,
.
Fa molt, molt temps, una dotzena de nois i noies van anar al Montseny. En arribar al refugi, la mestra va passar llista: Joan, Lídia, Fina, Marta, Fidel, Gerard, Joana, Roser, Cristina, Albert, Ramon i Laura. Tots hi eren, cap s’havia perdut pel camí. Arribà l’hora de sopar, i en obrir les carmanyoles, sorpresa: tots duien truita! La senyoreta, i el conserge -que també hi havia anat- els hi havien preparat al matí, abans de marxar. Dotze truites, d’una dotzena d’ous, d’una dotzena de gallines, ben especials.
A l’escola hi tenien un corral i els nois i noies tenien cura d’aquella dotzena d’animals. Així, sabien com menjaven, com dormien, com creixien, com ponien els ous. Un dia, fins i tot, els hi van posar música –d’un tal Pla- , i les gallines els hi ho van agrair.
Aquella nit, allà al Montseny, en Joan, la Lídia, la Fina, la Marta, en Fidel, en Gerard, la Joana, la Roser, la Cristina, l’Albert, en Ramon i la Laura, van somiar. Una dotzena de somnis, dificils d'explicar.

Autor: Jaume Bech
.
Hi ha un nen que somia un somni que somiaven els seus avis, i que aquest somni també el somien els seus pares, que el somia de dia i de nit, i que l’explica als seus fills perquè el cultivin i el somïin, fins que arribi el dia en què “el somni es torna en realitat” i poguem somiar en altres coses, que no haguem de somiar més com trepitgen la nostra llengua, com insulten la nostra cultura, com manipulen la nostra política, com menyspreen els nostres sentiments i, com molt bé diu en Mohamed Jordi: “que no se’ns pixin a la cara i ens diguin que plou”.
Autor: Roger Vives

.
Vaig baixar les escales de casa, i a poc a poc, vaig anar caminant per la vorera, amb aquella sensació estranya d’un matí suau de tardor, mentre les fulles dels plataners anaven deixant-se portar per l’oreig de la brisa que arribava de llevant. La sensació de frescor que em feia envoltar amb una bufanda de llana que potser feia una vintena d’anys que vaig comprar en una sortida de cap de setmana amb els amics de la infància es va anar fent gran, i va arribar a les profunditats del meu cor. Aquella sensació estranya em va fer adonar que potser feia una vintena d’anys d’aquells dies de joventut. Poc a poc, vaig anar caminant, i a mesura que m’anava adreçant a la feina i m’allunyava de la meva barriada, l’aire incrementava l’embat sobre els meus cabells. I jo m’abraçava a la jaqueta, tot intentant que la fredor no s’arraconés dins del meu cor. Feia temps que no pensava en el temps, en els anys, en el pas del temps. En aquell moment, vaig ser conscient que els dies de somiatruites eren molt lluny, i vaig entendre, per fi, que m’havia fet gran.
Autora: Rosa Mas
.
Big bang…He d'abstreure'm d'aquesta xerrameca avorrida…4000 milions d'anys… cucs, organismes unicel·lulars…. He d'abstreure'm ara mateix. Ja! Surto per la finestra. Volo. Passo per damunt dels arbres, acompanyo estols d'ocells…. trilobits, amfibis…Ep, compte, que gairebé topo amb una torre elèctrica! Ara veig la piscina municipal des de 100 metres d'alçada. Que petita! I amb el que cansa nedar de banda a banda!... dinosaures… simis…. Enfilaré cap al camí de la Casota. És ple de fang de tant com va ploure ahir… Homo sapiens…. mètodes de datació… Doncs saps què? Ara em llenço al toll més gran. Vull esquitxar tot el voltant. Que quedi tacat de gotes de fang. Com si hi hagués hagut un crim de Jack l'esbudellador… carboni 14… Ooooh! Quin goig que fa! Que bé!…. ep, ha dit alguna cosa d'examen? Potser que torni ja. Perquè no m'interessa res del que explica aquesta bruixa?
Autora: Núria González
.
I aquest cop compto amb la participació especial d'alumnes de l'Escola Rocabruna: Luz Maria, Iris, Natàlia, Marina,
.
Havia una vegada una escola que es deia l’escola dels somiatruites, on hi anaven els xiquets i xiquetes somiatruites, perquè resulta que als nens ens agraden els jocs, la prehistòria i l’art, però l’escola no tenia diners suficients per poder somiar prou, però gràcies a l’Albert Pla i la seva bonica canço que els seus somnis es van fer realitat. Hi havia una cosa que no es podia fer realitat. Poder tindre molts diners per continuar somiant i poder divertirnos, per això cal que somien tots junts un món més amable, que totes les persones siguin resposables i més treballadores i amb més diversió.
Autor: Kenneth
.
Hi havia una vegada una escola perduda que era pels nens i nenes somiatruites, una escola que estava perduda a on no només estudien els nens i nenes somiatruites.
L’escola era molt i molt gran i molt alta però abans anaven molts nens
En canvi ara l’escola està perduda i no arriben ni nens ni nenes perquè no hi ha somnis i l’escola s’està quedant tota plena de pols i a més les cadires i les taules estan totes tirades pel terra. Una escola trista i freda, un món trist i fred.
I a l´ escola ningú anava perquè ningú somiava.
Autor: Òscar
.
És una escola que sols hi van els somiatruites i somien coses maravelloses i alguns nens somien moltes i moltes hores però no és dolent que es quedin adormits per que somien que es munten en un robot autobús i que se’n van volant a altre planeta de l’univers. i se’n van d´univers en univers, de galàxia en galàxia i de planeta en planeta. També somien que lluiten amb un alienígena i que el robot autobús es converteix en un robot gegant que lluita amb l’ alienígena . Però no sempre viu adormit, de vegades els agrada llegir contes amb moltes històries, o jugar al pati ple de somriures i pilotes per passar-se-la els uns als altres.
Autor: Miquel
.
Era una escola al mig de la muntanya on per la nit hi havien llops, una escola on només estudien els nens, és l’escola del somiatruites, a l’escola del somiatruites només estudien els nens que somien truites, una escola molt gran i amb molts nens,
I al jardí hi ha cadires amb taules i gronxadors i tobogans, també hi ha boscos i animals
També hi ha mar i es pot banyar i per esmorzar sempre porten entrepà de truita,
Hi ha ocells de tota mena, els llops per la nit canten sota la lluna plena
També hi ha llits per tots els nens de l’escola i també hi han llits pels professors.
També hi ha, menjador perquè es quedin a dinar truites. No és molt gran, hi ha
finestres perquè entri aire, hi ha moltes muntanyes al voltant, totes verdes amb vaques i pastors.
Autor: Ivan
.

Llegeix en català!



Havia programat aquest vídeo fa uns quants dies, però la notícia del tancament de la distribuïdora de l'Arc de Barà li dóna encara més sentit, tot just quan demà participaré a la Setmana del Llibre en Català a Barcelona.
No defallirem!

Mirar-nos als ulls, amb Beth i Jofre Bardagí

Mirar-nos als ulls, Beth i Jofre Bardagí

17 de setembre 2010

Desolació

Quan la llum no és prou per fer viva una cambra,
quan assegut a la cadira només resta
l'implacable oblit.
.Text inspirat en una foto de Tere Balañà.

Cares del món (168)


Aquesta Cara del món sembla que vagi a parlar.

16 de setembre 2010

Classes d'integració, amb 17 mesos

Amb disset mesos, el nostre fill ens dóna classes d'integració.
Fa un parell de dies el trec a passejar per la vora del riu, al capvespre. Només havia passat un minut quan una musulmana que porta el seu fillet li diu guapo i li somriu. Poc després, ens avança un jove sudsaharià a bona marxa. Marc li diu alguna cosa només comprensible amb el llenguatge de la il·lusió. El noi negre li torna un gran somriure, i es llencen petonets amb la mà a la boca. A una distància d'uns 25 metres, el noi negre no pot deixar de somriure amb la boca ben oberta i mirar-nos.
Una mica més tard, una dona amb tota la cara de britànica, amb barret i tot, ens somriu.
Què bonic és ser alumne del teu fill.

Participació a la Setmana del llibre en català


Enguany participo a la 28a Setmana del Llibre en Català a l'entorn del Parc de la Ciutadella de Barcelona.
El diumenge 19 de setembre, a les 18.00, faré una xerrada explicant la meva experiència com a escriptor a la xarxa i les diverses iniciatives que he dut a terme. L'acte tindrà lloc a l'Hivernacle de les Lletres.

D'altra banda, s'ha suspès per risc de pluja, el sopar literari del dia 18 que havia de moderar, on hauríem parlat sobre transgressors i xarxes, amb Llucia Ramis i David Castillo. Potser un altre dia.

Aquí podeu veure el programa d'actes complet.
Si no podeu venir, ja us ho explicaré.

tendra condemna

Ric quan tu rius,
el teu plor m'esgarrapa.
Lligat em sé als batecs dels teus dies;
tendra condemna.

15 de setembre 2010

173è joc literari

Ja torna a estar aquí el joc literari de tipus creatiu de cada mes. Fa pocs dies que ha començat el curs i em ve de gust fer-vos escriure un text, entre 100 i 200 paraules, inspirat en l'especial escola de la cançó Somiatruites de l'Albert Pla. Tots ells participaran al sorteig del premi del mes: un lot de llibres i música.
.
Envieu els textos a jesusimaite (arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, però si teniu blog, prefereixo que hi pengeu el text i que m'envieu l'enllaç.
Recullo enllaços a totes les participacions en un post de dissabte vinent.

Com sempre, en aquesta mena de jocs creatius, demano especialment la col·laboració del col·lectiu docent per tal de difondre la iniciativa entre l'alumnat.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 5 d'octubre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

14 de setembre 2010

Emili Rosales a Tens un racó dalt del món


Aquest dimecres 15 de setembre, a les 21.00, comença la segona temporada de Tens un racó dalt del món, el programa literari de Canal 21.

Encetem la temporada conversant amb un dels autors ebrencs de més projecció nacional i internacional: Emili Rosales. De fet, poc després de gravar el programa, va marxar a presentar la seva exitosa novel·la La ciutat invisible (Premi Sant Jordi 2004) a Austràlia.

Amb Emili Rosales parlarem de la seva tasca al cap de l'editorial Destino i, sobretot, em comentat La ciutat invisible, aquesta novel·la que pren com a base argumental el projecte frustrat de Carles III de contruir una gran ciutat al Port dels Alfacs.

Comencem doncs la 2a temporada del programa amb més il·lusió, si cap, que la primera. No sóc periodista, ni tan sols em considero un especialista en literatura, però intento mostrar el nostre amor pels llibres de forma amena, sobretot deixant parlar als convidats que són realment qui tenen coses interessants per a dir.
El programa es pot veure aquest dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.
.
Els propers programes són els següents:
22.09.2010. Parlen de Sebastià Juan Arbó: E. Subirats, J. Igual i E. Sánchez
29.09.2010 Montse Banegas
06.10.2010 Jordi Pijoan
13.10.2010 Vicent Sanz
20.10.2010 Josep Gironès
27.10.2010 Estrella Ramon
03.11.2010 Cinta Arasa
Podeu seguir les notícies del programa a través del seu blog o fent-vos seguidors al facebook.

Senzillesa, sinceritat, emoció

Sovint la senzillesa i la sinceritat són ingredients més que suficients per a transmetre emocions, tant se val si parlem de la literatura, de la música, o de la vida. Jesús Ferré és un apassionat del vídeo senzill, directe, i sempre ens enganxa amb les seves gravacions espontànies i sovint divertides; però he vist pocs vídeos capaços de transmetre tanta emoció i de commoure'm com aquest.

13 de setembre 2010

Immutabilitat


Entro a la zona de Festes on es troben les atraccions de la fira. Entre totes les músiques que sonen alhora distingeixo la banda sonora de Comando G.

Malgrat el fart de girar que fa el món, algunes coses resten immutables al pas del temps.

Llibreria oblidada?


Les llibreries acostumen a ser establiment que deixen petjada a la seva clientela habitual. Sovint recordem el moment i el lloc on vam comprar determinat llibre.

Quan una d'aquestes llibreries tanca , sentim una petita fiblada al cor.

Passejant per Tortosa, al carrer Croera, encara resten febles empremtes, que el sol i el temps s'encarreguen de difuminar, d'una ntiga llibreria Joaquin López. Algú me'n pot donar notícies?

Desdefinicions (164)

Les Desdefinicions no són gens supersticioses, com veieu.
.
art-ificial. Que sembla art, però no ho és.
barra lliure. Pa que va a la seva.
diver-sitat. Diversió en la unió de coses diferents.
.
Les Desdefinicions són presents a la nostra vida diària, com ara al no d'aquest restaurant, que no cal dir d'on és. Si trobeu imatges similars, envieu-me-les, si us plau.

12 de setembre 2010

Galeria d'art del meu poble


Us convido a visitar la galeria virtual d'art d'obres pictòriques de Cornudellaweb on apareix el meu poble, Cornudella de Montsant i Siurana, amb obres, entre altres, de Morató Aragonès (com la de la imatge), Esteve Roig, Josep Roig, Enric Pinet o Joan Miró.

blogs degustació

Des de la finestra: Flor distant
La poesia és una cosa seriosa: la vora
La cuina de Jesús: Lo superheroi

El major tresor, de Josep Gironès

Si a La cabana, Josep Gironès feia un repàs a la història de La Fatarella fins als malaurats Fets de la Fatarella durant la Guerra Civil, aquests Fets són el punt de partida de la història que explica a El major tresor, que d’una manera o altra es podria prendre com una continuació.
La Guerra Civil va dividir els nostres pobles dolorosament, però aquesta ferida fou especialment profunda a La Fatarella, a causa dels dramàtics Fets. El major tresor intenta demostrar que, amb voluntat i amor, aquesta ferida pot cicatritzar el suficient per permetre la convivència. Aquesta és la gran lliçó del llibre, simbolitzada en la reconstrucció de l’església amb col·laboració de tot el poble, en un moment on la pèrdua de tantes vides humanes només permetia “viure per no deixar-se morir”.
L’autor segueix el mateix estil que a La cabana, amb una narració dels fets alimentada per tota mena d’explicacions sobre la societat de l’època, sobre la seva cuina, sobre les seves tradicions i creences, i sobre altres aspectes que representen un valor afegit de caire històric i antropològic. D’aquesta manera, abunden les frases fetes en aquesta novel·la que avança amb la pastanaga de descobrir un major tresor amagat pels templers.

11 de setembre 2010

Curtmetratge Rubik

Curt presentat a L'endemà'2007. Guanyador del premi al millor actor: Ricard Farré. Direcció: Josep Gutiérrez i Germán Osorio.


Criatura dolcíssima, de Lluís Llach

Una de les moltes bellíssimes cançons de Lluís Llach, aquest cop amb lletra de Joan Fuster: Criatura dolcíssima:

10 de setembre 2010

Música de poetes


Us proposo visitar la web Música de poetes, una secció de l'espai Lletra de la UOC, que amb el seu nom no necessita de gaires explicacions. Com a benvinguda, la web es defineix com " un espai virtual per a la música i la literatura, que us convida a conèixer les cançons que músics catalans han fet amb els nostres millors poetes, algunes de les quals, hores d'ara, són difícils de trobar al mercat. A més de les cançons, hi trobareu també una sèrie de continguts complementaris sobre recursos poètics, que pot ser d'utilitat tant per al públic en general com per treballar des de diferents àmbits disciplinaris (música i llengua catalana especialment). L'espai s'actualitza periòdicament : visiteu-lo i gaudiu de les cançons i dels poemes!"

Cares del món (167)


Aquesta façana a La Ràpita mereix ser inclosa a la col·lecció de Cares del món

09 de setembre 2010

El cec sempre tenia un somni molt senzill


"El cec sempre tenia un somni molt senzill: algú li mullava els ulls amb aigua fresca."

Jesús Moncada, Històries de la mà esquerra

Somnis de colors

Si em miro amb il·lusió el somnis que volen, sembla que esquitxin de color els meus dies.
.

Text inspirat en una foto de Ferran Garcia.

08 de setembre 2010

Premis C@ts

Jo ja he votat per als Premis C@ts d'enguany. I vosaltres?
En algunes categories m'ha costat molt triar perquè hi havia molts blogs candidats, i en altres m'ha resultat impossible.

172è joc literari

Després d'un parèntesi de cinc setmanes, tornen els jocs literaris a Tens un racó dalt del món.
Com he fet altres cops us demano relacionar dos autors amb la imatge de la seva població. Penso que la ciutat és prou coneguda, i que fins i tot alguns hi viviu o hi heu passat les vacances (quina enveja!)
És el primer joc de la temporada i, per a ajudar-vos, trobareu alguna pista a Xarel_10.
Ànim, a buscar, que el premi del mes, un lot de tres CDs i quatre llibres, bé s'ho val.
.
Heu d'enviar la resposta amb el nom dels dos autors a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 5 d'octubre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

07 de setembre 2010

Premi jocs literaris de setembre


Després del parèntesi del mes d'agost, demà tornen els jocs literaris, puntuals a la seva cita de tots els dimecres, amb un nou premi format per un lot de música i llibres, que sortejaré entre tothom que encerti algun dels jocs del mes. Com més encerts, més possibilitats. Ànims!
Música:
- Soul.cat, de La Soul Machine. Soul i Priorat són perfectament compatibles, i jo ho he comprovat en diversos concerts on, com tothom que hi ha assistit, ens ha estat impossible mantenir-nos quiets. Encomanen bon rotllo i bona música.
- La música de la Festa del Renaixement. Un recull de les músiques que s'escolten durant la Festa del Renaixement de Tortosa, que aquest any ha arribat a la XV edició.
- Vine amb mi, de Jesús Fusté. El primer disc d'aquest cantautor del Priorat, on musica poemes propis i ja en smostra la seva sensibilitat i talent. Després, amb el segon disc Lletres d'aigua, musicarà principalment autors de les Terres de l'Ebre, i recorrerà gran part del nostre país amb la seva banda.
Llibres:
- Il·lusions i incertes, de varis autors. Una novel·la col·lectiva editada per March Editors, que han creat els personatges de forma individual, que els han fet evolucionar en comú i que han barrejat les seves històries.
- Jo sóc aquell que em dic Gerard, de varis autors. Una mena d'homenatge que escriptors/es i gent de la cultura em volgut dedicar al gran poeta i assagista tortosí Gerard Vergés. Editat per Petròpolis.
- Postres de músic, de Jesús M. Tibau . Em plau afegir un dels meus llibres en aquest lot, un recull de relats breus amb el qual, gràcies al Premi Marian Vayreda 2005, vaig començar a creure en mi mateix com a escriptor.
- El riu que parla, de varis autors. Un dels molts llibres col·lectius apareguts els darrers anys a les Terres de l'Ebre, aquest cop amb el riu com a fil conductor. Editat per Aeditors.
.
Si sou escriptores, músics, il·lustradores, dibuixants, etc. i voleu col·laborar oferint la vostra obra com a premi, estaré encantat de rebre propostes.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de gener acabarà el 5 d'octubre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Escala cap al cel

Més precari és l'equilibri a cada esglaó que m'atansa a un cel pintat que cau. Però no puc deixar de pujar.

Text inspirat en un dibuix de Jordi Solano. Al seu blog en trobareu altres versions.

06 de setembre 2010

Piruleta

Quan vols dolça, quan pots cruel,
no desxifro al fons dels ulls
el camí incert del teu desig,
roig de passió en tot cas..
Text inspirat en una il·lustració de Dani Torrent.

Desdefinicions (163)

Les Desdefinicions són a punt de tornar a l'escola de nou.
.
intelerància. Pràctica de certes cadenes de televisió que m’estalvio anomenar.
enTozziasta. Que escola Glòria tot el dia sense parar.
arbraçada. Mostra d’amistat i estima dels nostre amics els vegetals.
Aquesta última desdefinició ha estat inspirada per Món.

05 de setembre 2010

Els Germans Koala


Quan els programes de màxima audiència per a adults només busquen superficialitat, potser caldrà cercar profunditat a la programació infantil.

Fa uns setmanes em va sorprendre Bop Esponja; ara li toca el torn a la sèrie d'animació als Germans Koala. Al capítol que vaig veure, Mitxi, una dels personatges, té el desig de conèixer món, però es vol emportar el seu món amb ella (llit, tetera...). Massa equipatge. Hauria de deixar alguna cosa a terra, però quan intenta decidir de què es pot desprendre per al viatge, no se'n surt, ja comença a enyorar-ho.

blogs degustació

Lo cuentiste: el cafè és cafè
Volar de nit és perillós: la teoria dels deu dies
Eduard Ribera: Final d'estiu
El pèndol de petites oscil·lacions: com un trapezista que s'estimba
Si molesto, em quedo!: la frase

La ciutat invisible, d'Emili Rosales

Quan el segon cop que et llegeixes una novel·la, t'agrada encara més que la primera, suposo que és un bon senyal, i així m'ha passat amb La ciutat invisible, del rapitenc Emili Rosales. L'excusa de la novel·la és el projecte avortat de Carles III de contruir una gran ciutat a la Mediterrània, seguint el model de Sant Petersburg. A l'actual Sant Carles de la Ràpita es veuen senyals d'aquell projecte; senyals que de petit devia tenir ben presents al record Emili Rosales. L'autor juga a disfressar-se del protagonista del llibre, Emili Rosell, o a la inversa (no ho fem tots els autors, això?), que es veu immers en una doble o triple trama, barrejat amb amics i núvies dels passat i del present. Ell va intentar fugir del poble i del seu passat, d'un sentiment de culpa, de la indiferència amb què aparenta viure el fet de no conèixer el seu pare; però mai podem fugir del tot del nostre passat. Per això se'n va a Barcelona i es refugia en la seva feina: "la feina, que nodreix i tapa".
La traducció del Memorial de la ciutat invisible que li cau a les mans, escrit al segle XVIII per Andreu Rosselli (un alter ego de l'autor?), a qui se li encarregà el projecte de crear la nova ciutat, li desvetllarà (ens desvetllarà) a poc a poc, l'existència i la ubicació d'una pintura que molta gent busca, una pintura de Giambaptista Tiepolo.
La hipocresia de la classe política, el Pla Hidrològic Nacional, el món de la droga, i els viatges a què ens convida l'autor pel Delta, per la Toscana o pel Sant Petersburg i el Madrid del s.XVIII, entre altres, són condiments ben aplicats que donen gust a la novel·la.
Però el realment transcental del llibre és el viatge interior del protagonista.
Us deixo alguns fragments:
"A la llarga he sabut que només existeix el que es perd, siguin ciutats o amors o pares."
"La història és el pestanyeig d'un far, l'instant en què passat i futur no valen res, ho valen tot."
"La primera vegada que vaig descobrir que en pocs minuts em podia desprendre de totes les capes que t'envolten i t'embolcallen, em vaig esborronar, vaig tenir por de caure en un abisme."
"-No deus haver oblidat que la pau o el que sigui que busquis no es troba en cap data del calendari, en cap fet que hagi tingut lloc en un any concret?"
.
Aprofito per a avançar-vos que amb aquest llibre i aquest autor començarem la temporada del programa de Canal 21, Tens un racó dalt del món, el proper 15 de setembre, a les 21.00.

04 de setembre 2010

Curtmetratge Miquel Paton

Curtmetratge sobre l'artista Miquel Paton realitzat per Juan Josep Segarra.

Estellés, l'anagrama


Molts i moltes blocaires celebren avui la Diada d'Estellés, en commemoració a l'aniversari del seu naixement, a iniciativa de Josep Lozano.
Sense massa temps per fer un apunt com mereix el poeta, m'afegeixo a la idea recordant l'anagrama que vaig dedicar-li al joc literari del 17 de març.
-
N'ES L'ESTEL DE VERS ANTIC

Against All Odds, de Phil Collins

Un dels grans: Phil Collins i Against All Odds, en un concert memorable que va marcar una època

03 de setembre 2010

Vella locomotora plena de vida

Una vella locomotora, record del famós i enyorat Carrilet de la Cava, dóna la benvinguda al parc municipal de Tortosa. Tot i les restauracions, se li nota el tirànic pas del temps, inevitablement.
Però avui, un xiquet que no conec de res ve corrents cap a mi i, assenyalant la locomotora, exclama: hi ha quatre gatets!
Les històries i la vida van de la mà encara del vell Carrilet.

Cares del món (166)


Màrius Domingo m'envia aquesta Cara del món de Sta. Maria Arboló, al Pirineu.

02 de setembre 2010

la fressa d'unes petjades


Nu, mig adormit encara, em sembla escoltar la fressa d'unes petjades. Ets tu que véns? No, són les primeres gotes de pluja que cauen.

Autor damnificat sense rancúnia


Fa uns dies vaig explicar una petita trapelleria del nostre fill, que va ratllar el seu primer llibre. L'autor daminificat, Manel Alonso i Català , no s'ha sentit ofès, al contrari, i ens ha enviat alguns dels seus llibres infantils. Un d'ells molt adient per a l'ocasió, ja que hi falten les il·lustracions, que el lector/a, lectoret/a, ha de dibuixar pel seu compte. Deixaré una mica de temps, fins que el xiquet agafi una mica més de destresa amb el llapis.

Gràcies, Manel.

01 de setembre 2010

Calaixera plena


Fa més d'un any vaig fer un post amb la foto d'una calaixera buida.

ja fa temps que està plena; pelna per sempre.

Recordant jocs literaris

Aquesta és l'última setmana de descans dels jocs literaris. Dimecres vinent, tornem-hi. Per a aquesta nova temporada m'he autoimposat el criteri de propsoar quatre jocs cada mes (tot i que el mes tingui cinc dimecres) de manera que descansaré (i descansareu) una setmana de tant en tant.
Avui m'agrada recordar un altre joc especial, el 42è joc literari, quan en motiu de l'Any Rodoreda vaig proposar un joc amb col·laboració de 60 blogs que amagaven 16 fragments autèntics de La plaça del diamant, barrejats amb d'altres de diversos autors o creats per mi expressament, imitant l'estil de l'autora.
La Institució de les Lletres Catalanes, en la seva Memòria de l'Any Rodoreda, s'ha fet ressò d'aquesta iniciativa.