31 de desembre 2010

Nanoconte de cap d'any

Mentre pela els grans de raïm, litúrgicament, una serpentina es creua al seu camí. Ella no pot esperar al petó de les dotze.

Resum literari de l'any

Aquesta data acostuma a aprofitar-se per fer balanç de l'any, mirar enrere i comprovar que el pas tirànic del temps ha deixat alguna petjada. Aquest 2010 que ara ens deixa no he publicat cap llibre en solitari, però literàriament no ha estat gens malament. Fer un resum com aquest, a més de ser molt útil per a reunir totes les activitats realitzades durant l'any, m'ompli de satisfacció per la tasca feta, pel record de la gent que he conegut i pel desig que encara em desperten els projectes que veuran fruit l'any vinent (llibres, cançons, teatre, titelles, curtmetratges i contes, molts contes). FELIÇ 2011!!!
.
I Mostra Oberta de Poesia a Alcanar i al llibre col·lectiu.
Llibre col·lectiu Poems&blogs. Poetes a la xarxa.
Llibre col·lectiu L'arbreda ebrenca, de March Editors.
Guió i presentació del programa televisiu a Canal 21.
Organització 3a Jornada Literària a Cornudella de Montsant.
Coordinació del Club de Lectura de Tortosa.
Estrena i presentacions del curtmetratge Espantant gavines.
Participació al blog Contes divers amb 8 microcontes.
Participació als Relats conjunts.
Participació a les Històries veïnals.
Participació al Bolet literari.
Col·laboració al programa de ràdio Tortosa La Pèrgola.
Participació a l'homenatge a Manuel Pérez Bonfill.
Presentació dels llibres: Les bruixes d'Arnes, de David Martí; Esmorzars de l'Ebre, d'Ignasi Revés; El somni de Tàrraco, de Xulio Ricardo Trigo; Mitja dotzena d'ous, de Jordi Pijoan.
Lectura poema de Vicent Andrés Estellés al Correllengua d'Amposta.
Xerrada sobre blogs i literatura a la Setmana del llibre en català a Barcelona.
Presentacions d'Una sortida digna: Fira Literària de Jesús, Amposta, Tarragona, Cambrils, Cornudella de Montsant, Les Borges del Camp, Falset, Fira del llibre ebrenc,
Alliberament de llibres en bars de Tortosa.
Promoció del poemari col·lectiu Totes les sortides dignes, editat per Petròpolis.
Lectura de contes: Vilafranca del Penedès, Llibreria A peu de pàgina, Gandesa.
El vertigen del trapezista a l'Escola Mowgli de Reus.
Visita a l'IES Ramon Berenguer IV .
Visita al CEIP Daniel Mangrané de Jesús.
Una sortida digna al Club de Lectura de Jesús.
Bookcrossing: alliberament d'una trentena de llibres pels carrers de Tortosa, Amposta, La Ràpita, Falset, Reus, Tarragona, Barcelona.
I els 862 posts escrits en aquest blog.

Bolet literari (1)

Des de fa dos anys es ve organitzant el Bolet literari, una convocatòria gastronomicoliterària en honor al bolet que culmina amb una trobada a Otos, País Valencià, a principis de novembre. Francesc Mompó coordina aquesta convocatòria i en facilita informació a la secció corresponent del seu blog, i que recull tots els textos.

Enguany he participat per primer cop, tot i que de forma mínim i virtual, amb tres relats de l'únic gènere que ara tinc temps d'escriure: nanorelats.

Com a mostra, el primer que vaig escriure, amb final que s'intueix dramàtic:

.

“No ho sé, prova’l”, foren les últimes paraules que va sentir.

Cares del món (182)


Una cara del món que Màrius Domingo va caçar al Carcaix.

30 de desembre 2010

Perfil de núvols,
pel sol que fuig encesos.
El cel batega.
.
Text inspirat en una imatge de la Zel.

Més contes divers

L’hivern arriba i el dia comença a crèixer, diu el padrí. Deu tenir raó, suposo, tot i que jugo a portar-li la contrària, perquè m’agrada veure com s’enfada de mentida, i com m’abraça pel darrere com si m’escanyés pel coll, i com acaba fent-me pessigolles. Dissabte al matí, quan fa tant de fred, em porta al llac. Ell es queda assegut en un banc, vigilant-me pel damunt del diari mentre rellisco amb la Martina pel gel. Ell diu que no patina perquè està una mica refredat. Sé que és mentida, no en sap de patinar, però faig veure que me’l crec.
.
Una nova participació al blog de Contes divers.

29 de desembre 2010

Resum Tens un racó dalt del món, 2a temporada

Aprofitant que s'acaba l'any, i que durant aquestes festes no emetrem programes nous, sinó repeticions, he muntat un petit vídeo amb imatges de tots els convidats i convidades d'aquesta segona temporada de Tens un racó dalt del món. Gràcies a tots i a totes i a l'equip de Canal 21 que m'ho ha posat molt fàcil. L'any vinent, més.

28 de desembre 2010

Històries veïnals, 8a edició

Després d'un parèntesi de diverses edicions, torno a participar a les Històries veïnals, a la 8a tongada. Si no ho coneixeu, es tracta d'escriure un relat entre quatre persones, on a cadascú li pertoca un fragment, amb algunes normes que el veí de dalt ens imposa. Podeu llegir el relat sencer en aquest enllaç. Aquest cop a mi m'ha tocat rematar el relat i, un cop llegit, m'adono que perfectament es pot vendre com un microconte.
.
"Andrea i Adriana, Adriana i Andrea, no sé fins quan durarà tot plegat. Dos noms, dues històries; un malson. Des de que morí sa mare i ens va deixar sols tot anà cada cop pitjor. Andrea i Adriana, pols irreconciliables que es necessiten alhora; pobra filla meva. Quan la visito no sé quina de les dues em trobaré, però l’escolto, i l’abraço i, després del petó de comiat, surto del sanatori amb un regust amarg a la boca, com un pastís de crema que s’ha fet malbé."

Ebre daurat


Classes de pesca vora el riu daurat.
Pessiga l’aigua, la canya, i s’acotxa el sol .

27 de desembre 2010

Haikú d'hivern 2


M’aculls sincera,
m’amago al teu recer.
Llençols amics.

Desdefinicions

Avui, les Desdefinicions són gentilesa de Marc Guarro:

Felígres: gat de ceràmica.

Caipiranya: beguda tropical que et xucla la sang.

Terràntula: aràcnid molt verinós que viu arran de terra.

26 de desembre 2010

L'espectacle de la vida

Algunes persones em pregunten com puc actualitzar el blog dos o tres cops al dia. Molt fàcil: reprimint-me per no fer-ho més sovint. I és que l'espectacle de la vida és molt generós.

Criatures obstinades, d'Aimee Bender

Criatures obstinades, d'Aimee Bender, de Club Editor, és un recull de relats original, a mig camí de la fantasia i el realisme pur i dur, amic del surrealisme, que manté despert a qui el llegeix, atent a la següent sorpresa, farcit d'imatges gairebé pictòriques com aquesta:
"Pensa que potser és una d'aquestes persones que viuran per sempre, però quan es talla afaitant-se, sagna tan profusametn que al lavabo apareix escrita amb sang la paraula MORTAL."
.

Els inicis d'algun conte et fan estar alerta des del primer moment:
"L'home va nar a la botiga d'animals domèstics per comprar-se un homent que li fes companyia."
"Deu homes van a deu metges."
"La parella amb caps de carabassa es va casar."
.
I altres detalls curiosos:
"Es va comprar un bitllet a París amb totes les milles que havia acumulat a la targeta de crèdit, però de seguida es va adonar que no sabia ni un borrall de francès i li va fer por veure's menjant cervell de vedella per accident."
"Estimo totes les dones, es deia. Li agradava emprovar-se barrets a les botigues."

25 de desembre 2010

Microconte nadalenc


Aquests dies arriben per correu electrònic moltíssimes felicitacions de nadal. Permeteu-me que en triï només una per a compartir, la de Taleia Cultura, principalment perquè inclou un brillant text de l'amic Joan Pinyol, amb aquest gènere que darrerament tant m'atrau, vicia, entreté i inspira: el microconte.
.
"Tot i el fred polar i la fresca creixent, va instal·lar durant tres hores els llums de Nadal entre les branques de l'arbre del jardí. Ho va fer amb tanta passió i devoció pels artilugis elèctrics que no va veure, ni per casualitat, la brillantor natural de l'estel fugaç que li va passar per damunt."

Il Cielo in una Stanza, per Franco Battiato

Per a desitjar-vos bones festes repeteixo per primer cop una cançó en aquesta secció dels dissabtes. Possiblement la combinació més bella i tendra de música i imatge. Il Cielo in una Stanza, per Franco Battiato.

24 de desembre 2010

Bones festes


I un cop de vent els despentina (fragment)


Dimecres no em van tocar diners, però fou un dia carregat d'il·lusió. A mig matí vaig rebre un correu molt esperat, de Marc Volpini, el dissenyador de les darreres portades dels meus llibres amb Cossetània; m'envia la proposta de portada de I un cop de vent els despentina, el llibre que vosaltres vau escollir el títol i que sortirà al carrer el mes de març.

El felicito públicament perquè, un cop més, la portada m'entusiasma. Avui us en mostro només un trosset. la resta, després de vacances.

No debades raja el plor

No debades raja el plor.
Ulls clucs reguen l'esperança.
.
Text inspirat en una imatge d'Alicia Billon, inclosa al llibre de Sílvia Bel L'esbós.

23 de desembre 2010

Artur Bladé alliberat a Tortosa

Quinzè aniversari de la mort d'Artur Bladé i Desumvila, un dels nostres millors narradors. Un bon motiu per a alliberar a Tortosa, vora l'Ebre que tant va estimar, el vuitè volum de la seva obra completa que està reeditant Cossetània.

Mig mort? Mig enamorat?

Podem estar mig morts o mig enamorats?
Aquests estats accepten fraccionaments?

22 de desembre 2010

Ignasi Revés a Tens un racó dalt del món


Aquest dimecres 22de desembre, a les 21.00, conversaré a Tens un racó dalt del món amb Ignasi Revés, sarroquí que viu a Reus i que va passar un temps a les Terres de l'Ebre. En deu tenir bon record del nostre riu, perquè sovint hi torna, i una mostra és el seu darrer llibre Esmorzars a l'Ebre, del qual ja n'he parlat al meu blog, una de les frases que s'hi pot llegir: “Mentre el contemplo per enèssima vegada, em pregunto si en aquest riu me n’hi he deixat un bocí o si, al contrari, és d’aquest riu que en porto un bocí allà on vaig”. En aquest llibre fa un repàs a diversos locals típics on se serveixen esmorzars, ens fa descobrir gran part del nostre territori i, sobretot, té gran qualitat narrativa.

El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.

187è joc literari

Avui arriba el quart i últim joc literari de desembre. Sí, la setmana vinent toca descans, i així tindreu temps per a buscar la resta de jocs dels mes. Com acostumo a fer en temps de vacances, proposo un joc on puguin participar els petits i petites de casa, i quasi sempre demano ajuda als meus amics d'infantesa, Tintin i el capità Haddock. En resum, que de nou us demano que busqueu les set diferències entre la portada d'aquest llibre i l'original. Us recordo que no us heu de fixar en els títols, que poden variar d'una edició a una altra..
Envieu la resposta completa a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu més punts per al sorteig del premi del mes: un lot de sis llibres que regala Perifèric Edicions.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 4 de gener.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

21 de desembre 2010

Haikú d'hivern 1


Tremola el gel.
Tebi frec del sol nu.
Matins d’hivern.

Ric de les petjades al meu costat

Et cedeixo la litúrgia d'encomanar el desig.
S'apaga la flama, rius del teu èxit.
Un fil tendre de fum despareix de forma aparent.
Ric de sentir petjades al costat, petit desig meu.

19 de desembre 2010

L'Ebre mandreja un diumenge silent


La nit i una humitat relativa bastant alta passegen pel meu rostre.
L'Ebre mandreja un diumenge silent.

Aniversari i col.laboració a Contes divers


Amb pastís de maduixa i un pijama a joc t’espero. I Xumi, el gatet, s’afegeix a la festa amb barret de joguina, i Cleca, la gallina perfecta, t’ha comprat un globus que li ha costat una feinada inflar. Quan obris la porta, taparé amb la mà l’espelma perquè no s’apagui d’un cop d’aire, i faràs veure que t’endus una sorpresa, i demanaràs un desig que ja serà realitat, i repartiràs petons de maduixa, a joc amb el pijama que em vas regalar.
.

Un text que serveix alhora per celebrar un aniversari i per col·laborar de nou amb el blog Contes divers.

Cal·ligrafies agòniques, de Miquel Àngel Vidal

Cal.ligrafies agòniques és el recull de contes de Perifèric Edicions, amb què Miquel Àngel Vidal va guanyar el Premi Benvingut Oliver 2003. Com diu a la contraportada, al recull hi "conviuen narracions amb referències culturalistes, quotidianes o eròtiques amb un fi sentit de l'humor i la ironia. Realitat, imaginació, denúncia i ludisme, tragèdia i sàtira són els contrapunts d'aquestes històries de traïdors i miserables. La caracterització dels personatges, l'enginy de les situacions i la meticulosa construcció dels relats es complementen amb una prosa acurada i incisiva en aquestes vigoroses narracions que, sense dubte, seduiran al lector".
Tot plegat situacions que creen certa inquietud, com l'adultera que abans del duel entre el seu home i el seu amant, comprova que fugen tots dos, o el llançador de beisbol de segona fila que s'ha de consolar (de fet no es consola) amb ser un bon escriptor, o l'olorador compulsiu de calces usades, o la dona que s'excita buscant el palíndrom perfecte, o tres homes amb passats tèrbols, impotents davant el seu present, que es creuen dotats per administrar justícia...
"Les desgràcies que causen els pecats dels homes mai no só nsuficients per esmenar conductes extraviades. Per això les presons i els prostíbuls sempre estan plens."

18 de desembre 2010

Valset, de Lluís Gavaldà

Valset és una cançó o un llibre? Totes dues coses. Es tracta d'un llibre il·lustrat per Xavier Salomó, sobre el text de la cançó de Lluís Gavaldà que l'acompanya en un CD, on el cantant d'Els Pets explica en certa manera com l'ha transformat el fet de ser pare. Que aixequi el dit qui estigui lliure de culpa.

Un llibre i una cançó dolça.

Activitats literàries de la setmana, i un Pare Noel especial


Mentre les lleis de la física i el meu físic m'ho permetin, i altres prioritats menudes no estiguin pel mig, intento participar en totes les activitats literàries que puc. Aquesta setmana n'ha estat un bon exemple.
.
Dilluns. Assisteixo convidat a la reunió del Club de Lectura de Jesús per a comentar Una sortida digna. No em canso mai de dir que els clubs de lectura són possiblement la meva activitat preferida. Et reben cordialment, amb somriures, amb ganes de preguntar-te moltes coses, d'intentar endevinar la mena de persona que s'amaga rere el llibre que han llegit . Aquest cop no ha estat una excepció, com tampoc l'aplastant presència del gèner femení respecte el masculí.

Dimars. Entrevista a Ràdio Tortosa, al programa La punta del diamant que condueix Núria Mora, concretament a la secció dedicada a la Biblioteca Marcel·lí Domingo. Amb Irene Prades, la directora de la Biblioteca, parlem del Club de Lectura que coordino (4 anys; 40 llibres) i dels meus projectes literaris. Ella llegeix un conte de Postres de músic; jo, un nanoconte inclòs al proper recull col·lectiu que es presentarà al febrer. A migdia, gravo el programa de televisió setmanal a Canal 21.

Dimecres. Presento a la llibreria La Bassa de Móra d'Ebre El somni de Tàrraco, de Xulio Ricardo Trigo. El plaer d'encetar per part meva un nou lloc engrescat en fer activitats literàries, i de compartir tertúlia amb amics.

Divendres. No sóc jo el protagonista, però l'acte és sobradament el més emotiu per a mi. Festival de Nadal de la guarderia, amb un Pare Noel ben especial

Chanson d'amour, de Manhattan Transfer

Podia enamorar-se un xiquet de 12 anys amb aquesta cançó? Estem als anys setanta i sona Chanson d'amour, de Manhattan Transfer.

17 de desembre 2010

Estranya cara?

“Estranya cara”, dius? Noto molta incomprensió i cert to proper a l’enveja en aquests mots. Juganera, diria jo, i amiga del vent que es passeja pel perfil del meu rostre.
.
Nanoconte per als Relats conjunts d'aquets mes.

Tot i l'aparent absència de color

L'alè del bosc m'embriaga,
humiteja els meus llavis ressecs.
Tot i l'aparent absència de color,
no oblido els seus verds.
.
Text inspirat en una imatge de Joan Rodó.

Cares del món (181)


Una cara del món agafada en préstec del blog Màfia mental.

15 de desembre 2010

El món en què vivim ens importa en funció de les persones que l'habiten

‎"El món en què vivim ens importa en funció de les persones que l'habiten." Pàg. 302 d'El somni de Tàrraco, del Xulio Ricardo Trigo. Avui he presentat el llibre a La Bassa de Móra d'Ebre, i la Coia Valls n'ha llegit un fragment. Complicitats i lletres, i alguna paraula que vola. Feia molt de fred, però en sortir no l'hem notat tant.

Joan Giné i El genet nu a Tens un racó dalt del món

Aquest dimecres 15 de desembre, a les 21.00, conversaré a Tens un racó dalt del món amb el prioratí Joan Giné-Masdeu sobre el seu llibre El genet nu, novel·la guanyadora del Premi Pin i Soler 2009, on narra les peripècies d'un jove brigadista internacional durant la batalla de l'Ebre, la seva forma d'utilitzar l'amor i el sexe com una mena d'exorcisme personal i la seva especial relació amb els cavalls. El llibre, malauradament, també parla de la pèrdua de la innocència i de la traïció als ideals.
El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.

186è joc literari

El tercer joc literari de desembre us proposa tot un clàssic de la secció. Cal que endevineu quin nom d'escriptora s'amaga en un nou anagrama (recordo que cal canviar de lloc les lletres sense que en sobri ni en falti cap).
Però l'anagrama d'avui és diferent, i està escrit en un llenguatge especial, i per a llegir-lo haureu de visitar el blog de la Noemí. Ànim, que fàcilment podreu descobrir quin anagrama amaga la imatge de les mans gràcies al Google, i el nom de l'escriptora que hi ha al darrere, recentment guardonada amb un premi.
.
Heu d'enviar la resposta completa a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu més punts per al sorteig del premi del mes: un lot de sis llibres que regala Perifèric Edicions.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 4 de gener.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

14 de desembre 2010

Ciutats del vers, de Vivenç Llorca

No em planyo.
La nit forma part del camí,
i la llum dels dies viscuts
mai no es perd en el gest de la mirada.
No temo res.
Potser la inquietud
d'haver d'assenyalar,
davant la vastitud de l'horitzó,
l'única ruta que podem bastir.
Viure és aprendre
que, malgrat els miralls urbans
on es multipliquen mapes i dies,
som només l'estrany vers
de la meòria d'una ciutat.
.
El vers de la memòria, inclòs al poemari Ciutats del vers, de Vicenç Llorca, de Perifèric Edicions.

Alliberant llops


Fa unes setmanes ja vaig comentar el llibre He jugat amb els llops, de Gabriel Janer Manila, traslladat recentment al món del cinema. Aquesta increïble història conitnua corrent, per tant, i res millor que alliberar-ne un exemplar vora el riu.

Orgànic, de Guillem Viladot

Orgànic és un recull de 10 relats inèdits de Guillem Viladot (1922-1999), publicat per Editorial Fonoll. Al primer dels relats, Mari-Ros, la protagonista, és la dona del carter del poble que es dedica fredament a classificar cartes a la taula del menjador. Ella de jove volia ser artista, va fugir de casa de sons pares per a anar-se'n amb el circ Samarcanda, a treballar en principi de taquillera. Va tenir una oportunitat per a substituir la trapezista, sota el nom artístic d'Ammara. Fou un fracàs. Ara es dedica a fer la vertical sobre la barana del balcó, de vegades despullada, és l'escàndol del poble. S'ha fet gran i s'adona que el temps existeix.

Una sortida digna a la revista Recapte


Tomàs Camacho dedica un generós comentari al meu llibre Una sortida digna, al número 28 de la revista Recapte, editada pel Moviment de mestres de les Terres de l'Ebre per a la renovació pedagògica.
Podeu llegir la revista en aquest enllaç, i el comentari a la pàgina 15.
Afegeixo un enllaç del comentari al post on els recullo tots, com petxines a la platja.

13 de desembre 2010

Presentant El somni de Tàrraco


Aquest dimecres, a les 19.30, presentaré a la llibreria La Bassa de Móra d'Ebre la novel·la El somni de Tàrraco, de l'amic Xulio Ricardo Trigo, i gaudirem d'una nova oportunitat per enfortir els nostres lligams. Segur que també tindré temps per parlar amb amics de la Ribera d'Ebre, i per visitar per primer cop la llibreria La Bassa, a qui felicito per les seves ganes de fer una passa endavant i convertir-se en motor d'activitats literàries.

A la foto, una imatge extreta de la galeria de fotos del seu facebook, quan en motiu de la darrera edició de la Fira del llibre ebrenc va "penjar" diversos llibres ebrencs.

El núvol que s’emmiralla al riu


El núvol que s’emmiralla al riu
És aigua que es mira a l’aigua.
Es reconeix en el seu estat canviant?

Desdefinicions (175)

artletisme. Saltar les tanques amb elegància.
moctàmbul. Constipat de nas que raja especialment de nit.
Mooncloa. Residència a la lluna d’algun president del govern.

12 de desembre 2010

“15 anys sense Bladé” en record de l’escriptor Artur Bladé i Desumvila

El proper dissabte 18 de desembre, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i l’Associació Cultural Artur Bladé de Benissanet, amb el suport del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i l'Ajuntament de Móra d'Ebre, volen realitzar un acte en record a l’il·lustre escriptor riberenc, ja que el proper 22 de desembre farà 15 anys que ens va deixar.
L'acte tindrà lloc al teatre La Llanterna, i clourà amb l'estrena de l’espectacle literari a partir de textos d’ArturBladé realitzat expressament per a l’acte a càrrec de la poetessa irapsode Cinta Massip i del músic i guitarrista Toti Soler.

Les muntanyes no es troben; els llibres, sí


Com molts i moltes sabeu, des de fa temps acostuma a practicar el bookcrossing. Rares vegades m'arriba informació del destí dels llibres alliberats, però us vull explicar un cas molt especial.

M'escriuen des de Fredes, on hi ha fet cap un llibre que vaig alliberar a Tortosa. M'explica que el llibre fou trobat per un company de feina del seu marit, que el va llegir i que els hi va deixar. Fins aquí bastant normal, però la història continua.

La setmana passada es troben amb una amiga a Fredes i li torna un llibre que li va deixar fa un temps. Aprofita l'ocasió per a ensenyar-li el llibre alliberat que ha fet cap a les seves mans. Li mostra l'explicació que sempre escric a la primera pàgina. Llavors, l'amiga li diu: "Saps qui és? És en Jesús M. Tibau, l'autor del llibre que m'acabes de tornar El vertigen del trapezista".

Doncs sí, el llibre que li havia tornat a la seva amiga era El vertigen del trapezista, i com a mostra m'envia una foto de tots dos plegats.

Dobles parelles, de Montse Banegas

Després d' Una dona incòmoda, Montse Banegas publica el segon llibre, Dobles parelles. En aquesta novel·la, l'autora de Flix caricaturitza part de la seva generació, encarnada en dos germans bessons, la Mireia i el Carles. Dues persones que viuen a Barcelona i Londres respectivament, acomodadament, gaudint de sopars amb amics on el comentari de les qualitats del vi és obligatori, de la roba de disseny, d'una bona feina, d'unes parelles comprensives... Però tot plegat no els proporciona altra cosa que insatisfacció, una insatisfacció que no esmena el buit que els corca per dintre, i que intenten omplir a través de les cames d'una bella i adolescent alumna de l'institut o del pit escultural d'un cambrer mulato.

Es troben confusos i, en mig de tot plegat, després de la mort del seu pare, comproven astorats la reconversió vital de la seva mare que, després de dècades d'abnegada i fosca dedicació a la família, renaix amb un color i il·lusió inaudits, que xoca frontalment amb la boira en què es creuen naufragar.

Al final, un canvi radical en les seves vides aporta un fil d'esperança, però la mare coneix perfectament el tarannà dels seus fills.

Una novel·la que ens farà reflexionar sobre la contradictòria infelicitat i dubtes que ens regala l'acomodada vida occidental, plena de plaers banals de disseny, on la brutícia es recicla de forma organitzada en compartiments de colors, on s'usa la bicicleta per no malmetre el medi ambient mentre s'organitzen vols intercontinentals per plaer.

11 de desembre 2010

participacions al 185è joc literari

Com cada mes, en aquest post recullo les participacions al joc literari de tipus creatiu, en aquest cop el dels mosqueters o mosqueteres. Animeu-vos a participar!
Ric de riure, Viciclisme, Si dubto és que sóc, Un calaix de sastre, Carme Rosanas, Rafael Casas, McAbeu, Josep Maria Sansalvador,
I fora de concurs per la seva extensió: Rebaixes.

Quan el plat que acabava de recollir la mestressa de la fonda va relliscar-li de les mans i es va haver d'ajupir sota la taulota de fusta per endreçar el desgavell de terrissa esmicolada, no sospitava pas la pobra dona que poques hores després seuria davant el capità dels mosqueters per salvar el coll de la reina.
La tempesta de neu de la nit abans havia deixat la fonda aïllada, i amb tres estranys personatges com a únics hostes. El primer, un home alt i sec, al que li mancava l’ull dret. O al menys això semblava, ja que l’ amagava rere un tros de roba negra com el seu bigoti i el seu abillament complert, incloent el barret i la ploma. Clavava la mirada amb l’altre ull com si volgués fer desaparèixer l’ interlocutor calcinant-lo com una teia. La mestressa fugia en veure’l. Al capdavall ja havia pagat tres nits per endavant i no tenia res a dir-li, més que anunciar-li l’hora en que parava la taula per menjar.
Autora: Ofídia Dugs
.
D'Artagnan va sortir ràpidament de l’habitació, tot havent recollit la capa i l’espasa, i havent col·locat la joia recuperada en una bona bossa amagada sota la roba, a la zona del pit. Aquella bossa contenia una prova per a salvar l’honor i estalviar un conflicte, però també servien per a calmar una consciència, que el pas del temps havia ferit. La protegiria amb la vida si feia falta.

Durant les properes hores, l’esperava un llarg i dur camí de tornada a França, on de ben segur, els paranys dels traïdors l’estarien esperant i amenaçant severament. Tanmateix, la força i la bona voluntat, així com la il·lusió de retrobar la seva somiada Constance, farien d’aquest viatge un recorregut amb entrebancs, però que lliscava de forma constant per un pendent suau.

La reina, al seu torn, li estaria eternament agraïda, i la lluita per l’honor, satisfeia plenament el cavaller, que recorrent camins polsosos, imaginava una festa a palau, on les danses omplien els salons de vestits de colors.
Autora: Rosa Mas

II Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar


El 19 de març de 2011 tindrà lloc la II Mostra Oberta de Poesia a Alcanar. Encara falta molt, però us recomano que us hi apunteu, perquè hi ha un límit de participació.

Més informació al blog de la Mostra.

Us convido a veure com va anar enguany.

Ayo Technology, de Milow

Ayo Technology, de Milow

10 de desembre 2010

Un regal avançat: La muntanya més gran del món, ara en castellà


Un dia hauré de fer una llista amb els moltíssims regals que m'ha oferit la Catosfera, i que difícilment podré tornar mai. El darrer ve de la mà de la Pilar, i un dels seus blogs, Sala de lectura, on convida a gravar lectures de textos i a col·leccionar-los al seu blog.

La Pilar no tan sols m'ha fet la feina de convertir en gravació de veu un vídeo on llegeixo un dels meus contes més estimats, "La muntanya més gran del món", inclòs a El vertigen del trapezista, sinó que a més l'ha traduït al castellà i l'ha llegit infinitament millor que jo.

Us convido a veure'n el resultat al seu blog, i a participar-hi.
Com diu la Pilar, encara no he aconseguit viure del "cuento", però em sento ric en estima.




Cares del món (180)


Maria Carmona troba aquesta cara del món fent guàrdia a la platja de Baiona, Galícia.

09 de desembre 2010

Titella o titellaire


La gràcia amb què es mou ens omple d'interrogants. Qui s'emporta el mèrit, la titella o el titellaire?
.
Imatge cedida del blog Gino-Art.

Paraules al paper


Em costa encara fer moure el llapis i dibuixar les paraules al paper, que abocaria en un minut si estiguessis amb mi, parlant com una cotorreta, com sempre dius mentre te’n rius i fas veure que t’agafa mal de cap. A poc a poc i amb bona lletra, com a tu t’agrada, procuraré explicar-te quant t’enyoro, i les feines que faig a casa mentre no hi ets, com una xiqueta gran (i em callaré alguna entremaliadura que segur que t’explicarà el pare), i després dibuixaré un cor ben vermell amb els braços oberts, i desitjaré que et curis aviat.
.
Una nova participació als Contes divers.

08 de desembre 2010

Miquel Esteve a Tens un racó dalt del món


Després de dos programes dedicats a especialitstes en relats breus, aquest dimecres 8 de desembre, a les 21.00, conversaré a Tens un racó dalt del món amb un dels novel·listes ebrencs de més èxit darrerament, Miquel Esteve.
En pocs mesos de diferència, Miquel Esteve va guanyar el premi Vila d'Ascó i el premi Ribera d'Ebre, amb Heydrich i les agents del saló Kitty, i amb Baphomet i la taula esmaragda.
Però al programa parlarem sobretot de la seva darrera novel·la Llinatge, on s'endinsa en la llegenda ebrenca dels dip.
Com a mostra, us transcric el fragment del llibre que llegiré durant el programa:

"L’estimava sabent que mai podria assolir el regnat pàl·lid dels seus llavis. M’ho havia fet saber molt de temps enrere, mentre miràvem les constel·lacions des del seu observatori a l’estret terrat de l’estudi, una nit de setembre. A mi, em semblaven nímies les explicacions de l’Univers en comparança amb els rínxols que li dissimulaven el coll nivi. La meva boca el va cercar esquivant les daurades garlandes, però Clara es va fer enrere i m’apuntà amb el dit acusador de l’enuig. Els seus ulls... els seus ulls aquella nit van agafar una tonalitat groguenca i fulgent, més propis d’una fera salvatge irritada que d’una princesa de la llum. Mai no oblidaria els ulls ferotges de Clara fitant-me."

El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.

185è joc literari

Arriba el joc literari més esperat de cada mes, el de tipus creatiu en què us proposo afilar les vostres capacitats literàries. Aquest cop us demano un text d'entre 100 i 200 paraules, amb una temàtica concreta: el text hauria de poder ser inclòs en alguna de les obres de Dumas i dels tres mosqueters (que eren quatre).
Totes les participacions correctes aconseguiran punts per al sorteig del premi del mes: un nou lot de sis llibres cedits per Perifèric Edicions.
Envieu els textos a jesusimaite (arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, però si teniu blog, prefereixo que hi pengeu el text i que m'envieu l'enllaç.
Com sempre, en aquesta mena de jocs creatius, demano especialment la col·laboració del col·lectiu docent per tal de difondre la iniciativa entre l'alumnat.
Al post de dissabte vinent recullo totes les participacions.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 4 de gener.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

07 de desembre 2010

Comunicació?

El mòbil ens permet parlar amb persones que es troben lluny, i deixar de fer-ho amb qui tenim al costat.

Rescat de les aigües profundes



"Et rescato de les aigües profundes amb un bes", li diu ella a ell.

.
Nanoconte inspirat per una imatge collida al blog Galeria d'imatges Galderich Leblansky. També us convido a escriure el que us suggereix

06 de desembre 2010

Gestos eterns

Hi ha gestos que es mantenen eterns, inalterables al pas del temps. M'agrada observar un cop i un altre aquestes litúrgies petites. Per exemple: el farmacèutic talla amb un cútex l'etiqueta del medicament i, amb un experimentat gest, després de col·locar-la sota el cel·lo al portarotlles, l'enganxa al lloc precís de la recepta, com quan jo era petit.

Fragment de conte? Microconte?

No pot suportar-ho més. Es menjarà el seu orgull i farà un últim intent per a dirigir-li la paraula, es gira cap a ell i, llavors, se n’adona. Es troba en la més completa solitud, acompanyat només per la seva imatge reflectida en el mirall. Els ulls que hi veu li fan por, i no s’hi reconeix. Es mira de dalt a baix i no es pot creure que hagi canviat tant. Busca en el seu rostre algun detall que li recordi el nen que va ser o les il·lusions que creà quan era jove, però es desanima aviat, perquè la recerca comença a fer-li mal.
Les portes es tornen a obrir, ha arribat a l’últim pis, des d’on podria veure-s’hi una vista esplèndida de la ciutat i del bosc que puja muntanya amunt, a l’altre marge del riu, si no fos perquè fa un dia tan núvol i gris. Ja no recorda per què ha pujat tan cap a dalt, i prem el botó de la planta baixa.
.
Fragment del conte "Ascensor", inclòs a Postres de músic, tot i que podria tractar-se d'un microconte independent.

Desdefinicions (174)

dibruixant. Especialista en il·lustrar personatges dolents de contes infantils.
il·lustradoor. Qui pinta ninots a les portes angleses.
eduCassio. Massa calculadores a les aules.

05 de desembre 2010

Del llenguatge escrit al llenguatge visual (3)

Continua endavant el projecte Del llenguatge escrit al llenguatge visual, en què l'alumnat de 6è de Primària de l'Escola Daniel Mangrané de Jesús transformaran en curtmetratge el meu conte "Magnetisme", inclòs al proper llibre I un cop de vent els despentina, que es publicarà al mes de març.
Els protagonistes del conte són xiquets i xiquetes cecs, i Sílvia Sabaté, que forma part de "SE/Programa Deficients Visuals Terres Ebre", els ha assessorat en aquest aspecte.
Penso que la lectura intensa del text per a exprimir-ne l'essència, el trasllat en format imatge i l'aprenentatge de les tècniques de gravació, el fet de posar-se en el lloc d'uns invidents, i moltes coses més, representaran una gran experiència per a aquests alumnes.
I jo, que espero amb il·lusió el dia que vagi a visitar-los.
Podeu observar la marxa d'aquest projecte i els comentaris de l'alumnat a la web creada per a l'ocasió.

Sento ditades a la claraboia

Sento ditades a la claraboia. Són gotes del dia que plouen mandrosament.

Al pas dels dies, de Toni Mollà

Al pas dels dies, de Toni Mollà, de Perifèric Edicions, és un dietari escrit entre 1992 i 1997 sense concessions a la hipocresia, on l'autor se'ns mostra tendre, lúcid i afilat. De la mà de la seva excel·lent prosa viatjarem per la seva visió de la societat valenciana, viurem a través del seu contacte amb les persones i la societat, ens farem preguntes.
En homenatge a la tardor on ens trobem, us transcric aquest primer fragment:
"Jo també pense que la vida s'engendra a les portes de la caiguda del pàmpol. Això, a alguns, els deu semblar més antural que ho faça a la primavera, amb l'esclat de la natura i tota aquella imatge que es poetes romàntics han convertit en targeta de postal. L'estiu, per a mi, és només un parèntesi: una pura il·lusió de l'esperit. La vida que m'agrada comença amb el retorn al temps pautat, que és laregla de ma meua existència."
.
"La ciutat s'ha convertit en la cruïlla de la llibertat intel·lectual i la creativitat artística; però, alhora, de l'exclusió social més sòrdida i l'angoixa indescriptible."

04 de desembre 2010

Guanyador i solucions dels jocs literaris de novembre

Un cop fet el sorteig, el guanyador del jocs literaris del mes de novembre, que s'emportarà el premi del mes ha estat Rafel Casas.

Les solucions als jocs són les següents:
.
180è joc literari : Màrius Torres i Núria Perpinyà, de Lleida
181è joc literari : en aquest enllaç trobareu els textos participants.
182è joc literari : El poble gris, de Santiago Rusiñol; La ruta blava, de Josep Maria de Sagarra; Històries negres, de Lluís-Anton Baulenas
183è joc literari : Salvador Estrem i Fa

El món es divideix en dues classes de persones


Sí, hi ha dues classes de persones ben diferenciades al món. I no parlo de dretes i esquerres, aficionats al Barça o al Madrid, ateus o religiosos... Això són fets sense importància.

El món es divideix entre els que recorder el paper higiènic El elefante, i els que no.

Poema d'amor, d'Andreu Rifé

"Poema d'amor" d'Andreu Rifé escollit per Lluís Llach per formar part del repertori del disc "Terra i fang" -II aniversari de la mort de Martí i Pol.

03 de desembre 2010

Microconte: En sentit contrari


Intentava avançar, tossudament, en sentit contrari a les busques del rellotge. La topada amb la minutera fou mortal de necessitat.

Cares del món (179)


Rafel Casas fa una bona collita de Cares del món escoceses. Aquesta una mica cremada. Properament més.

02 de desembre 2010

Tetris a l'antiga?


Tetris a l'antiga, o l'art d'encaixar peces de la vida sense presses?

Una biblioteca acollidora com una petxina

M'agrada quan llegeixo destacar fragments on es parla sobre els llibres o la lectura, com aquest d'Una dona incòmoda, de Montse Banegas:
.
"El descobriment de la biblioteca va ser miraculós. No sé quants anys devia tenir, recordo entrar-hi, a poc a poc, sense que ningú em veiés, acostar-me a les prestatgeries i desitjar que al final el món fos com allò, una biblioteca immensa i inacabable, acollidora com una petxina."