Ja és al seu davant, li veu la mirada i uns pocs segons de silenci es dilaten feixugament. És conscient que no pot permetre’s el luxe de dubtar un instant, i no vol que el primer cop li tremoli la veu: “t’estimo”.
No li ha costat tant, i somriu, i veu el seu somriure: “t’estimo, t’estimo, t'estimo...”. No pot parar ara, satisfet, orgullós, segur que els colors del seu paisatge seran ja uns altres demà. Li encanta veure’s així als seus ulls mentre, a poc a poc, el baf de l’aigua calenta entela el mirall.
No li ha costat tant, i somriu, i veu el seu somriure: “t’estimo, t’estimo, t'estimo...”. No pot parar ara, satisfet, orgullós, segur que els colors del seu paisatge seran ja uns altres demà. Li encanta veure’s així als seus ulls mentre, a poc a poc, el baf de l’aigua calenta entela el mirall.
.
Fragment del conte "Bombolla", inclòs a Postres de músic, llibre que podeu aconseguir participants als jocs literaris d'aquest mes.
1 comentari:
L’autoestima no sempre s’aconsegueix mitjançant aquells manuals que estan, de fa anys, tan de moda.
Publica un comentari a l'entrada