La boira amara aquesta matí, amb calma d’humitat vella. Trepitjo les lloses del camí amb cura, agafada del teu abric. Tu restes en silenci, perquè les paraules ja estan dites, perquè els mots són el teu braç.
.
Microconte a proposta d'Arlequí, en motiu del 4t aniversari del seu blog.
7 comentaris:
Moltíssimes gràcies, Jesús! Ja sabia que participaries, i ja saps que sempre gaudeixo llegint els teus escrits. Un microconte preciós!
perfecta combinació foto-text!
Molt poètica la prosa Jesús M! m'ha agradat moltíssim!
Bon microconte.
Venen ganes de passejar sota la boira...
M'encanta aquesta imatge. Jo ara he arribat d'un lloc, si fa no fa semblant.
Em recorda "Somnis entre boires"
Publica un comentari a l'entrada