05 d’agost 2011

Cerco el temps fora de mi



Cerco el temps fora de mi.

Inútilment em lamento.

Ignoro el tic-tac del meu dins.

.

Inspirat per una de les poesies visuals de Toni Prat, com les que podeu trobar al seu llibre La diversió de la paradoxa, o al seu blog. Us convido a escriure què us inspira la imatge.

4 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Per fi... per fi ens hem alliberat tots dos. Ja nigú serà esclau de l'altre. El temps ha trencat relacions amb mi; deia que l'esclavitzava. I les busques han volant buscant què sé jo. I jo, que us diré, tot i que note una certa buidor, em sent bé. Ja no em ratlla la pell aquell tic-tac fastigós. A viure la vida nova!
Ps. I si fóra una metàfora política?
Salut i Terra

Pere ha dit...

Com un instant ... un moment intemporal.

Bona tarda Jesús M.

gripaublau ha dit...

La millor hora
per defugir les presses:
tres quarts de res.

Càndid ha dit...

Havia de passar. El rellotge era el niu i les busques l'ocell.