22 de setembre 2011

El dolç passar dels dies

El cel es resisteix a oblidar el blau. Els carrers es vesteixen de groc de nit. Tranquil·lament, sense enlluernar-se, presencia el dolç passar dels dies, el meu poble.

5 comentaris:

El porquet ha dit...

Com m'agradaria viure a poble...

Carme Rosanas ha dit...

Pregunta: l'aspiradora la passarà ell? ;)

Carme Rosanas ha dit...

Je, je, je... he posat el comentari en el post equivocat, això d'abans anava pel monstre mascota.

Penso que hauríem d'aprendre a saber presenciar els dies tranquil·lament com el teu poble.

Isabel Barriel ha dit...

Lliscar apaciblement per aquest color mel de tarongina... quin plaer!

Igor ha dit...

El dolç passar dels dies i sense soroll!!! Avui que t'escric escolant ambulàncies i altres bèsties.
Salut.