18 de novembre 2011

Nanoconte basat en fets reals

Després d'ensopegar, i mentre és a punt d'esclafar-se contra el panot de la vorera, la vida li passa a tota velocitat pel davant. Per sort, és molt llarga. La vida, la caiguda, la vorera.

6 comentaris:

McAbeu ha dit...

Que t'has fet mal? ;-)

jpmerch ha dit...

Per això és important que la vida siga sempre més llarga que el nas.;-)

Joan Guasch ha dit...

No hi ha res més llunyà que el terra quan caus. L'important és poder-se aixecar. Al menys t'hauran fet mimitos després, no?

Carme Rosanas ha dit...

Espero que estiguis bé del tot! :)

Jesús M. Tibau ha dit...

Gràcies, ja estic bé (si mai ho he estat). Ara ja puc dic que em fa mal l'espatlla dreta de la tendinistis i el genoll esquerre de la caiguda. Veure com em vesteixo és patètic, però tot sigui com això.

Cristòfol miró ha dit...

i l'agonia del moribund...