05 de desembre 2011
Esmorzar en família. Un got ben gros de llet enriquida, al costat de la meva desnatada. Sense dubte a qui pertany el futur, qui se'l menjarà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
4 comentaris:
Té tot el futur per endavant, però el de la llet desnatada ha d'estar amatent a que es sàpiga encarar bé en aquest futur que serà ric, però també incert!
Així que segueix bevent força llet desnatada que la calma dels anya i l'experiència també l'enriquiran tant com la seva llet enriquida!
ja ho va dir el guardiola qui es lleva ben d'hora ben d'hora i esmorza bé té tot el futur per davant..
Errata volia dir Guardiola!
És llei de vida, nosaltres vivim el present, els més menuts/des encara tenen tot el futur per endavant.
Publica un comentari a l'entrada