15 de gener 2012

Et recolzes a la meva espatlla per mirar què escric, i els teus cabells em fan pessigolles a la cara. Però no ric d’això.

1 comentari:

Roser Caño Valls ha dit...

Tendre, dolç... No em canso de llegir els teus escrits sempre em captiven i em sorprenen.