el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Retallo homenets, agafadets de la mà. Ni el fràgil material, ni el tènue lligam que els manté units, no representen cap dificultat per creure que el futur és possible. Tu demanes que els dibuixi un somriure, o un rostre de tristor. Juguem a ser Déus cada dia, fabriquem junts somnis agafadets de la mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada