18 de març 2012

Per a relats conjunts


Si et miro massa temps als ulls puc perdre el sentit o, pitjor encara, semblar un babau. M'aniria bé una cigarreta als dits; molt millor que menjar cacaus del bol sense parar. Em faig l'interessant i simulo escoltar els músics. El trompeta improvisa i el baix li marca el ritme. Potser em caldria arriscar algun cop d'una vegada, escriure fora de la pauta. La meva mà, indecisa encara, et palpa el genoll. Somrius, també deu agradar-te el jazz.
.
Microconte per als Relats conjunts d'aquest mes.

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Sembla una bona tàctica això de portar-la a un concert de jazz, no?

el fem fatal ha dit...

M'ha agradat la manera com els músics, encara que el tocador de genolls només faci veure que els escolta, l'inspiren a improvisar...

Elfreelang ha dit...

A ritme de jazz els tímids es fan atrevits!

montse ha dit...

Un relat amb un bon joc de paraules.

Pilar ha dit...

Al final els dits han trobat quelcom millor que una cigarreta. Segur que fora de la pauta va escriure ua obra mestra. ^0^

Rafel ha dit...

Aquestes actuacions em recorden el cine de barri, he, he...