Vaig conèixer les germanes Pallarès, la Neus i la Teresa, fa uns quants anys, en un acte en homenatge a Jesús Moncada, i em van enamorar. Són encantadores, i la seva passió pels llibres i, sobretot, per Moncada, és encomanadissa. Jo les anomeno les dones que fan espelmes, perquè a aquest ofici es dediquen a la seva casa-taller a Arnes. Però durant molts anys ja sabia que s'havien dedicat a la restauració, on precisament conegueren a Jesús Moncada.
Ara, la Neus, ens explica en aquest llibre la història d'aquest restaurant de Barcelona, de com el seu pare el va fundar, de com va passar a ser un restaurant de moda, de com es va fondre amb l'arribada de la Barcelona postolímpica.
Narrat en primera persona, el llibre és molt directe, de seguida ens sentim identificats amb la protagonista, patim amb ella tota la problemàtica que envolta un restaurant i que sovint tendim a desconèixer, o a suposar que en sabem més que ningú. Jo mateix, juntament amb amics amb qui he anat a sopar molts cops, ens hem posat a fabular sobre el restaurant ideal, i de com hauria de funcionar, de com tractar la clientela, de com amanir els plats.
Però la restauració (o l'hosteleria, com prefereix dir-li l'autora) és molt més sacrificada i complexa del que ens pensem, i sovint la paciència que cal prendre amb certs clients ha de ser enorme (ens n'explicarà uns quants exemples).
Qui va a un restaurant, vol oblidar els seus problemes i obviar els dels altres, vol crear un oasi de perfecció al seu món, i no ens dol demanar qualsevol cosa, i no volem entendre'n les complicacions. "És difícil fer entendre a la gent allò que no vol entendre", diu l'autora. La clientela vol ser servida i, en alguns casos, injustament, tracta amb cer menyspreu el personal que els serveix, potser per la necessitat de sentir-se més importants. Sempre ajuda afegir un "si us plau", un "gràcies".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada