11 de desembre 2012

264è joc literari

Aquest dissabte, 15 de desembre, participo a la Jornada Imago Mundi de Móra la Nova, enguany sota el lema Consens i conflicte: independència i llibertat en un món canviant. Podeu veure el progama d'actes en aquest enllaç.
M'agradaria acabar la meva intervenció a l'acte amb uns quants nanocontes inspirats en el lema de la Jornada, i us convido també a vosatres a participar-hi, a través del joc literari d'aquesta setmana. 
Per això us demano un nanoconte d'una extensió aproximada de 140 caràcters (no seré estricte), inspirats en el lema de la Jornada, que podeu escriure en un comentari o o deixant l'enllaç als vostres blogs. 
Aquest dissabte llegiré alguns o tots els nanocontes que em proposeu.

16 comentaris:

Moliner ha dit...

Aquí tens el meu text:
"Decidí refugiar-se sol, muntanya amunt, fugint de la violència. S’hi estigué dos setmanes, el temps que trigà a adonar-se que la verdadera llibertat era estar entre els seus."
Felicitats per la iniciativa.
Carles Castellà (http://www.unversununivers.blogspot.com)

Sílvia ha dit...

Aquí et deixo el meu, és una molt bona iniciativa:
"Va llançar la moneda a l’aire, va rodolar per terra fins a quedar de gairell un instant. Llavors el vent suau la va decantar, implacable mostrava la cara de la llibertat."
Sílvia Teulats

McAbeu ha dit...

També et deixo el meu nanorelat. L'he intentat resumir però, tot i així, m'he passat força dels 140 caràcters, ja em disculparàs.

Li explicaven que no li calia més llibertat però ell no els escoltava. De fet no podia, la bota que li trepitjava el cap també li tapava les orelles.

Felicitats per la iniciativa!!

ambonsulls ha dit...

Hola!
Et deixo la meva aportació, encara que no literària: http://ambonsulls.blogspot.com.es/2012/12/consens-i-conflicte.html

Anònim ha dit...

El geni sentí mot canviant enlloc de món canviant i li atorgà sensflicte, indebertat i llipendència. Ell quedà estupefacte i deixà la llàntia on l'havia trobat.

Esther ha dit...

Ell li va donar més independència perquè visques en llibertat però malgrat tot, ella va fugir.
No va entendre que ell no li podia donar el que ja era d’ella.

jaume ha dit...

Bon dia Jesús M.,
Et deixo la meva primera aportació al teu Joc Literari i aprofito per felicitar-te per la proposta:

Quan va estar fermament convençuda de la seva decisió, es va adonar que obrir la porta de la gàbia era tan senzill com recordar-se de volar.

Una abraçada!

C. ha dit...

Bona vesprada! Ací deixe el meu nanoconte.
http://expressyouinwhispers.blogspot.com.es/2012/12/perspectiva.html

Joan Guasch ha dit...

1951 VJzaffQuines bones idees que generes!
La meva aportació:
"Literalment es va quedar de pedra quan va comprovar que la vida sempre evoluciona".

Joan Guasch ha dit...

ehem! ...el1951VJzaff no forma part del missatge, s'ha escolat el codi aquest del dimoni que preten demostrar que no soc un robot.

Elfreelang ha dit...

justet justet et deixo un nanoconte o almenys una cosa semblant...
Sense conflicte, va dir, no hi ha consens i disposat a ser coherent es va passejar pel front amb una bandera blanca

cantireta ha dit...

S'anà allunyant del pare i la mare amb passa insegura i lenta. Parlar no podia, però somrigué: "A reveure, m'estic fent gran."

:0)!!

Elfreelang ha dit...

Disposat sempre i a tothora de fer ús de la seva llibertat es va proclamar independent fins i tot d'ell mateix

Anònim ha dit...

El conflicte és dins del meu cap i no sé com lliurar-me'n. Però lluito.

Jesús M. Tibau ha dit...

Ja he tornat de Móra la Nova i he llegit els vosres nanocontes. Han agradat molt. Gràcies.

Jordi Pijoan-López ha dit...

Arribant tard com sempre, penso que l'important és participar. Aquí la meva aportació:
No va haver sorpreses: com temps ençà ja anunciaven les novel·les de CI-FI sèrie B, els alienígenes són éssers de color verd... O era Wert?