el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Mai no haurien d'acabar els setanta. Ni els vuitanta, ni molt menys els noranta. També haurien de perdurar (els 00 que no tenen nom) i els deu on som. I potser, en el fons, els que més m'agradaria reviure serien els seixanta. La ficció i la música ens ajuden a reviure, que vol dir tornar a portar el passat al present.
2 comentaris:
Mai no haurien d'acabar els setanta.
Ni els vuitanta,
ni molt menys els noranta.
També haurien de perdurar (els 00 que no tenen nom)
i els deu on som.
I potser, en el fons, els que més m'agradaria reviure serien els seixanta.
La ficció i la música ens ajuden a reviure, que vol dir tornar a portar el passat al present.
musicalment estic d'acord, ara, l'estética de la vestimenta ens la podriem saltar.
Publica un comentari a l'entrada