31 d’agost 2012

Poematges

No temo que el rastre dels meus passos a l'aigua sigui fugisser.
Sempre que llepo la sal recordo el mar.
.
Inspirat en una imatge del nou blog Poematges, al qual podeu participar amb imatges o poemes.

Cares del món (267)


29 d’agost 2012

De petits prínceps

Ahir s'acabaren les vacances i avui torno a la feina a l'Àrea de Serveis de l'Ajuntament. S'acabaren unes setmanes viscudes amb intensitat amb el nostre fill, dies de tocar tambors, seguir gegants, fer castells a la platja i intentar respondre les eternes bateries de perquès (el nostre fill mai renuncia a una pregunta un cop l'ha feta). Mentre li llegia el conte anit, m'assetjava una sensació de malenconia, i he recordat el fragment final d'El petit príncep que llegeixo a continuació.
Avui recuperaré informes a mitges, continuaré expedients de vital importància, faré comptes, pressupostos... Segurament avisaré un electricista perquè encengui o apagui algun fanal, o demanaré un jardiner que tingui cura de les roses, per molt orgulloses que siguin. Mentrestant, imaginaré que intento fer un món millor pel meu petit príncep.

28 d’agost 2012

Relats terrorífics!!!

Us agraden els relats terrorífics? Res millor que Edgar Allan B.O.E.
M'aturo enmig d'un batec d'ales, silent.
Salpo cap a l'instant següent sense recança.
.
Inspirat en una foto d'Araceli Merino.

27 d’agost 2012

Esperant

Esperant que empenyin el meu rumb
se m'adormen els braços,
obliden vells esforços els peus.
Renuncio a l'horitzó d'un món nou.
.
Inspirat per una imatge del blog Ara mateix.

Desdefinicions, i Paraules embarassades

Coneixedor de la meva malaltissa mania de jugar amb les paraules, l'amic blocaire i escriptor Josep Manel Vidal em va enviar fa un temps un llibre per l'estil de les meves Desdefinicions, d'un autor que practica aquest joc molt abans que jo. Es tracta del Diccionari de paraules embarassades, d'Antonio R. García López.
Com a mostra, les següents:
Entrebanc. Obstacle, cosa que destorba en un establiment que guarda els diners dels clients i dóna crèdits a empreses i particulars.
Lavativa. Ènema amb impost sobre el valor afegit.

26 d’agost 2012

Alliberat El brogit de l'Ebre


Alliberat a Tortosa El brogit de l'Ebre

Tu rai! Mig segle d'un restaurant, de Neus Pallarès

Vaig conèixer les germanes Pallarès, la Neus i la Teresa, fa uns quants anys, en un acte en homenatge a Jesús Moncada, i em van enamorar. Són encantadores, i la seva passió pels llibres i, sobretot, per Moncada, és encomanadissa. Jo les anomeno les dones que fan espelmes, perquè a aquest ofici es dediquen a la seva casa-taller a Arnes. Però durant molts anys ja sabia que s'havien dedicat a la restauració, on precisament conegueren a Jesús Moncada.
Ara, la Neus, ens explica en aquest llibre la història d'aquest restaurant de Barcelona, de com el seu pare el va fundar, de com va passar a ser un restaurant de moda, de com es va fondre amb l'arribada de la Barcelona postolímpica.
Narrat en primera persona, el llibre és molt directe, de seguida ens sentim identificats amb la protagonista, patim amb ella tota la problemàtica que envolta un restaurant i que sovint tendim a desconèixer, o a suposar que en sabem més que ningú. Jo mateix, juntament amb amics amb qui he anat a sopar molts cops, ens hem posat a fabular sobre el restaurant ideal, i de com hauria de funcionar, de com tractar la clientela, de com amanir els plats.
Però la restauració (o l'hosteleria, com prefereix dir-li l'autora) és molt més sacrificada i complexa del que ens pensem, i sovint la paciència que cal prendre amb certs clients ha de ser enorme (ens n'explicarà uns quants exemples).
Qui va a un restaurant, vol oblidar els seus problemes i obviar els dels altres, vol crear un oasi de perfecció al seu món, i no ens dol demanar qualsevol cosa, i no volem entendre'n les complicacions. "És difícil fer entendre a la gent allò que no vol entendre", diu l'autora. La clientela vol ser servida i, en alguns casos, injustament, tracta amb cer menyspreu el personal que els serveix, potser per la necessitat de sentir-se més importants. Sempre ajuda afegir un "si us plau", un "gràcies".

25 d’agost 2012

Quan la distància no es mesura en centímetres,
quan el llenguatge no ens uneix,
quan l'experiència es fa frontera,
quan ens separa la il·lusió.
.
Il·lustració de Roger Pich.

North Star, de Mike Olfield

24 d’agost 2012

Infern (2)


Quan la condemna i el premi es fonen, em torno addicte a la teva pell, i ja no espero la sentència; sí, culpable a cadena perpètua.
.
Inspirant-me en uns versos de Filant prim.

Cares del món (266)

Jaume Bech em regala una nova Cara del món, a qui obeiré immediatament. Algú l'ha vista per Ripoll?

23 d’agost 2012

Assedegat, tasto les olives del dia una a una. Tenen pinyol, i romanen així més temps a la boca.
.
Text per participar a la proposta literària del blog Antaviana.

Llegint Artur Bladé i l'Edat d'or

22 d’agost 2012

Potser

Durant aquell breu moment en què el descafeïnat en pols es resisteix a fondre's amb la llet desnatada, pensa que potser avui és el dia de trucar-la. Potser. Potser tornarà al cafè normal.
.
Inspirat en un poema del blog Calaix de sastre.

Les paraules m'assassinen; la teva manca de paraules.

Inspirat en una imatge d'Àlex Monfort.

21 d’agost 2012

Desolació

Lleixes i armaris buits, calaixos sense motius per romandre tancats. Quan tu te'n vas.
.
Inspirat en una imatge de Tere Balañà.

20 d’agost 2012

Viatges

Bon viatge, llum. Rere el vidre del teu record espero que retornis.
.

Nanocontes a la revista Saó

A partir de l'actual número dels mesos de juliol-agost, em plau col·laborar a la revista del País Valencià Saó, on trobareu alguns dels, meus nanocontes.

Desdefinicions, replay


incendiari. Mitja de premsa que es dedica a difondre notícies amb l’ànim de crear alarma social.
indioma. Dit de la llengua condemnada a parlar-se només a la reserva.
intelerància. Pràctica de certes cadenes de televisió que m’estalvio anomenar.

19 d’agost 2012

55 maneres de viure València, de Francesc Mompó

55 maneres de viure València, de Francesc Mompó
Editorial Germania, 2012

 València, com un ésser viu capaç de relacionar-se activament amb els habitants, interactua amb el jo poètic deixant-li tot un seguit d’impressions que l’han marcat. Moltes d’elles, com si d’una amant freda i despietada es tractara, són sincretismes negatius: com la pròpia història de decadència de personalitat que està vivint la ciutat. En alguns casos, però, encara és l’amant jovençana que t’ofereix la llum dels seus pits perquè en gaudim. 55 mirades del jo poètic fruit de molts anys de relació amb la ciutat.

17 d’agost 2012

Sabates balderes


El nostre fill juga a posar-se les meves sabates. Li van balderes, l'aviso que caurà. Innocent, no sap que als adults ens fa sovint por donar un nou pas.

Cares del món (265)


16 d’agost 2012

Vergés alliberat

Un literari i sentit homenatge a Gerard Vergés, publicat per Editorial Petròpolis, alliberat al passeig marítim de Les Cases d'Alcanar.

Vetllar

Encara que et facis gran, sempre vetllarem els teus somnis.

15 d’agost 2012

Esperem una a una l'arribada d'onades. L'escuma ens fa pessigolles a la pell.

Llegint Joseph Conrad

Obra catalana, de Pau Puig

Editorial Barcino ha reeditat l'Obra Catalana, de Pau Puig.
Aquest volum conté l’obra en català del clergue Pau Puig (1722 – 1798), autor de sermons, obres mixtes en prosa i en vers, poemes i teatre. La seva obra i la seva personalitat foren famoses i apreciades pels seus contemporanis. L’obra poètica en català consta de 172 composicions, generalment breus, i tenen la finalitat de divertir el lector amb tons irònics i humorístics. De l’obra teatral s’editen una comèdia hagiogràfica i dos entremesos d’intenció còmica i satírica. Temàticament és farcit d’elements costumistes, sense oblidar els poemes galants i eròtics . Puig s’acosta volgudament al llenguatge col•loquial barceloní de l’època. Una llengua rica, entenedora, plena de frases fetes i modismes, però també amb vulgaritats i grolleries

14 d’agost 2012

A Josep Maria Yago


Barana al sol, al mar i a l'alba.
Busco i trobo amb il·lusió
rastre dels teus dits als meus dies.
.
Fa uns anys aquesta foto del Josep Maria Yago, penjada al seu blog Així ho penso, em va inspirar uns senzills versos. Al Josep Maria i a la seva manera de pensar els vaig conèixer gràcies a la Catosfera, i arribàrem a coincidir en persona.
Avui el repeteixo com un petit homenatge a la seva memòria.

Tonet pensa en Gandia


Tonet pensa en Gandia, de Manel Alonso i Català, il·lustrat per Empar Piera
Editorial Germania, 2012
Ara que la primavera ja s’acaba Tonet es passa hores i hores dient que té moltes ganes d’anar a nadar a la platja de Gandia, i el seu avi, en escoltar-lo, intenta convéncer-lo que Gandia és molt més que una ciutat amb platja i que no cal esperar a l’estiu per anar a visitar-la. L’autor del text empra un llenguatge poètic, amb quartetes de rimes senzilles i fàcils de retindre que fan més agradós el text als nous lectors.
Construïm castells pel record que no s'enfonsaran mai.

Després del tercer atac de cor, decidí replantejar-se la vida; però la vida ja se l'havia replantejat a ell.

13 d’agost 2012

Inert al desig


Inert al desig
defuig tota esperança.
El caliu se'n va,
s'apaga la brasa
mirada enllà.
.
Gràcies a Ralf Pascual per la imatge

Desdefinicions, replay


escorxeador. Lloc destinat a matar la música
filosofà. Moble estirat damunt del qual es pot reflexionar sobre la vida.
fuelicitat. Rar sentiment de joia en descobrir que baixa el preu dels carburants.

12 d’agost 2012

Desterrats, de Marc Artigau

Desterrats, de Marc Artigau
Onada Edicions, 2012
Cada poema és un lloc on aturar-se. La lectura de Desterrats no només obliga el lector a avançar a poc a poc, sinó que de tant en tant li fa fer marxa enrere, com si la primera lectura hagués deixat la realitat d’algun vers anterior adormida, pendent de ser encara descoberta. Aquest exercici d’anar endavant i endarrere situa el lector en el mateix lloc on era, però a canvi amb la gratificació d’anar guanyant perspectives constantment a mesura que avança.

Sembla que el sol s'amagui, però som nosaltres, que ens hi posem d'esquena.

Londres nevat, de Jordi Llavina

Londres nevat és un recull de relats on Jordi Llavina ens parla de les pèrdues, de vegades definitives, de vegades provionals, amb la mort sovint com a còmplice.El conjunt té cert to agre, tot i que l'autor no es recrea en la tristesa. Sovint embolcalla les històries de detalls quotidians, d'imatges, de gestos, que amarinen la narració.
Comentaris més acurats sobre el llibre a Llunàtic, Ucronies, Mots emblocats,

10 d’agost 2012

Somnis



Somio despert, en sóc conscient,

però la bellesa del somni il·lumina els meus vespres.

.

Imatge cedida per Isaac Bosch.

Cares del món (264)

Jaume Bech em regala aquesta imatge que no tanca una porta, sinó que obre una Cara del món

09 d’agost 2012

Esperança


Cansat de cercar els rastre dels teus passos
m'enfonso en la buidor,
en la freda manca d'esperança.


.

Foto agafada del blog de la Luluji

08 d’agost 2012

Llegint Jesús Moncada a Casa Pallarès

Dins dels actes de la 7a Trobada d'Autors Ebrencs a la Matarranya, diumenge passat vaig tenir el plaer de llegir una selecció de fragments de Jesús Moncada a la casa/taller de les germanes Neus i Teresa Pallarès a Arnes, les dones que fan espelmes, en companyia a la guitarra de Montse Castellà.
La Montse va tocar algunes de les cançons del seu repertori habitual, ambientades sovint al riu Ebre que tant va servir d'inspiració a Moncada, i amb aquella facilitat que tenen els músics, em va acompanyar a la lectura d'alguns fragments breus de Camí de sirga. Vaig utilitzar com a eina de lectura el vell i usat exemplar que tinc des de fa tants anys. No volia acabar la meva intervenció sense la lectura sencera d'un dels magnífics contes de Moncada, i vaig escollir "Riada", del recull Històries de la mà esquerra, on l'autor ens retrata tan bé els seus personatges amarats de riu, plens de caràcter, capaços de plantar-los cara al mateix Nostre Senyor o al pitjor dels temporals. I precisament mentre arribava al moment culminant de la lectura del conte, quan els personatges es troben en una situació límit a mercè d'un Ebre embravit, un fort cop de vent va fer batre finestres i portes i va sacsejar els ànims de tot el públic assistent. Qui sap, potser algú més va voler afegir-se en aquest emotiu homenatge a Moncada.
Us deixo amb algunes lectures de Moncada que tinc gravades al blog on les col·lecciono.

Joc literari, replay


Avui repeteixo un dels jocs literaris proposat fa temps, per tal de no perdre la pràctica, i a veure si m'animo a continuar la secció passat l'estiu. En aquell joc literari del mes de novembre de 2009 us obligava a posar a prova la vostra aritmètica literària, com ja he fet altres vegades. Simplement heu de trobar títols de llibres dels dos autors que apareixen a la imatge, on hi hagi xifres que compleixen l'operació.
No poseu la solució als comentaris; envieu la resposta a  jesusimaite(arrova)gmail.com.  

07 d’agost 2012

A recer?

Apinyades a recer de les inclemències del temps (climàtic i temporal); amagades  a qualsevol tipus d'emoció.

el sol i el mar

El sol i el mar no són amants d'estiu, sinó parella de fet tot l'any.

06 d’agost 2012

Estrets?


Què fa que els carrers semblin estrets?

La distància entre les cases o el nostre punt de vista?
.

Desdefinicions, replay

EEUUtanàsia. Pena de mort signada per alguns governadors als Estats Units.
maggisteri. Capacitat d’ensenyar per art de màgia, molt útil per a acabar amb el fracàs escolar. diplormàcia. Llàgrimes que cauen davant del fracàs del diàleg pacífic entre països. amortitzar. Treure-li rendiment a l’amor.
ONUmatopeia. Sorolls, paraules sense sentit, que es pronuncien a l’ONU, perquè ningú no en fa cas.
 ESOterisme. Conjunt de pràctiques misterioses i ocultes per fer funcionar l’ensenyament secundari obligatori.

05 d’agost 2012

Tendresa


Quan tot és a punt per fer camins,
quan tendra i ferma és l'esperança.

Crònica de l'ocell que dóna corda al món, d'Haruki Murakami

En motiu del 5è aniversari de l'aparició de la col·lecció labuxaca, s'ha reeditat Crònica de l'ocell que dóna corda al món, un dels llibres més emblemàtics d'Harumi Murakami. El jove Okada, després de deixar la feina en un bufet d'advocats, es troba en una fase minimalista de la seva vida, sense expectatives ni direcció ,en una transcició ben bé no sap on. I tot just en aquest moment de trànsit, de voluntària aturada, la vida comença a complicar-se a partir de fets senzills: la pèrdua d'un gat, una trucada anònima... Personatges amb vides convulses i/o misterioses envaeixen el seu entorn més immediat, i no es troba segur ni tan sols als somnis. Petits secrets quotidians esdevenen grans, sense voler.  Ha d'aprendre a navegar en aquest nou món, acceptar les realitats que topen amb la seva vida, reflexionar, si pot, en el fons d'un pou.
L'estil és precís i oníric alhora, amb gran importància pels detalls, com ara la forma de vestir dels personatges, o el cant dels ocells.
Cròniques més acurades a: Món de llibres, Ariadna, L'home cactus, La veritat dins la ficció,
Us deixo alguns fragments escrits i llegits:
"No havia trobat el gat, però almenys havia anat a buscar-lo."
"De la mateixa manera que un ocell migratori no té propietats per hipotecar, jo no tenia mai compromisos".
"Vaig mirar una a una les flors del gerro i les vaig olorar. Eren tan fresques que semblaven acabades de collir d'algun jardí, i mantenien tot el color i tota l'aroma. Encara no es deveien haver adonat que les havien tallat de l'arrel."

04 d’agost 2012

Llegint Jesús Moncada a Arnes

Aquest diumenge a la tarda, llegiré fragments de Jesús Moncada a Arnes, dins de la 7a Trobada d'autors ebrencs a la Matarranya, a la casa-taller de les benvolgudes germanes Pallarès. Més informació al blog de l'Octavi Serret. M'acompanyarà a la guitarra Montse Castellà.

contorsionar-nos


Fins a quin punt som capaços de contorsionar-nos per a ajustar la realitat als somnis?

.
Foto de Toni Bernat.

Protagonistes, de Pau Vallvé

03 d’agost 2012

hi ha vida més enllà de la mort?
De moment això no em fa patir; em preocupa que hi hagi vida més aquí de l'amor.

Deserts


L'arena del desert es mou, sensual,
prenent formes belles,
potser fugint de la solitud, potser endinsant-s'hi.
Foto de Sara Borja

Cares del món (263)

Teresa Costa-Agramunt s'ha trobat amb la llum que entra per aquesta Cara del món a Sant Joan de les Abadesses.

02 d’agost 2012

Molles per no perdre'm, segons Pere Fornell

L'amic blocaire Pere Fornells comenta el llibre Molles per no perdre'm al seu blog.Per sort, compt amb una bona colla de seguidors fidels a la catosfera a qui mai podré estar prou agraït.
Més informació sobre el llibre i com aconseguir-lo per només 1,50 euros  a la presentació virtual.

Poca cosa podem fer contra la llei de la gravetat; el que em preocupa és la gravetat de la llei.

Llegint Gerard Vergés

01 d’agost 2012

Tres-cents anys després el descongelen, però mai del tot.

7a Trobada d'autors ebrencs al Matarranya, llegint Jesús Moncada

diumengediumenge
Llegir Jesús Moncada sempre és un plaer, però aquest diumenge el plaer serà doble, ja que el llegiré en públic a Arnes, a la casa taller de les estimades germanes Pallarès, les dones que fan espelmes amigues de l'autor. Serà un dels actes de la 7a Trobada d'autors ebrencs al Matarranya, i a més en companyia de la guitarra i la veu de la Montse Castellà. Podeu veure el programa sencer a la web de l'Octavi Serret, un dels grans engrescadors d'aquesta jornada.
He seleccionat fragments de Camí de sirga, i un dels seus fantàstics contes.