No em trobo gaire; em fa mal tot, tinc molta tos i una mica de febre. A la feina no faig res de profit i me'n vaig a casa, a mimar-me. Em poso còmode, em fico davall d'una manta estirat al sofà. A la tauleta del costat, un llibre que ni obriré, i el portàtil que no engegaré. No m'adormo del tot, només deixo errar el pensament, que el món giri un moment sense mi. Quan m'aixeco, comprovo que la meva absència no ha deixat cap dany significatiu. Què innecessaris som! El nostre gosset em mira, feliç i sorprès de la meva presència; li acarono el cap.