13 de març 2013

Fer


El meu fill omple un carretó de terra del parc. Quan ho aconsegueix, el buida i torna a començar. El joc? Fer.

3 comentaris:

Lluís Mauri Sellés ha dit...

... i desfer, no?

Carme ha dit...

En una peli que parlava de monjos budistes (no era gran cosa però tenia coses bones) li manaven a un d'escombrar. I quan acabava, li manaven de tornar a escombrar el mateix espai. Quan ell es queixava li deien que no s'ha d'escombrar perquè estigui net, sinó que s'ha d'escombrar pel fet d'escombrar. Meditació activa.

El teu fill és tan savi com un mestre budista. No omple perquè estigui ple, omple per omplir, i buida per buidar... :D Genial!

Isabel H.T. ha dit...


Después del comentario de Carme, queda claro qué está haciendo Marc: está activamente pensativo.Uniendo su s capacidades de pensar y hacer.
Continuará asombrándonos sin saberlo...