31 de juliol 2013

Avui, tret de sortida per a la publicació del meu proper llibre.
  • Quan a la vida li resulti difícil sorprendre't, dóna-li pistes.

30 de juliol 2013

L'origen de l'univers és molt llunyà, em perdo enmig de números tan grans; el futur, molt proper.

29 de juliol 2013

El patinet

Noves vivències als jocs infantils del parc. El nostre fill de 4 anys sovint hi va amb alguna joguina: una bici, una pilota... Es troba en una fase a mig camí entre el desig de compartir les joguines amb altres xiquets, i  l'innat egoisme que el fa posar nerviós quan veu que un altre els toca; però ho porta bastant bé. Fa uns dies hi va anar amb un patinet "de barra", com li diu ell, negre, lluent, amb uns flames roges que el fan molt xulo i cridaner (ho sé, jo també vaig ser un xiquet). El patinet tenia més d'un pretendent. Un altre xiquet, més gran, de 7 anys, amb decidit caràcter de líder, li diu al nostre fill que no li deixi a un altre xiquet, amb un argument que ens causa una profunda tristesa i desil·lusió: "és moro".
No sóc pessimista, i crec que la humanitat, en general, avança, però potser tenim massa pressa, i desitjaríem que una sola generació canviés radicalment el món.
Però sí, cal ser optimista, perquè al final el nostre fill li deixa el patinet. El xiquet corre, i cau, i s'aixeca.
Paraules.
Per aules.
Per ales.

28 de juliol 2013

Projecte de documental sobre Pedrolo

Falten poques hores per a acabar el projecte a Verkami d'un documental sobre el gran Manuel de Pedrolo.
Us hi apunteu?
Més iformaciço en aquest enllaç.

Distància

Plecs de tendresa
s'esmunyen lluny de mi;
fuig l'horitzó.
.
Inspirat per una imatge de Xulio Ricardo Trigo que ha penjat al seu facebook.

27 de juliol 2013

Pessics de vent



Pessics de vent inflen ma casa, renoven la il·lusió que no em paro de moure.
.
Inspirat per una altra imatge de Joan Calsapeu.

25 de juliol 2013

Respiro.
Reparo.
Destrio entre els plecs dels records
moments concrets de bellesa:
la llum tèbia d’un sol que es fon,
la capsa que embolica pessics de tendresa,

l’amarada calma de mirar-te quan dorms.
.
Del poemari A la barana dels teus dits (Aeditors, 2009)

24 de juliol 2013

La mandra



La mandra d'un nou dia és a punt de vèncer. I la teva absència, tot i ser al costat.
.
A suggeriment de la Carme Rosanas al seu blog.
La omnipotència embafa, té massa calories; però cap déu es posa a règim.

21 de juliol 2013

Perduda, de Gillian Flynn

Perduda, de Gillian Flynn, suposo que entraria dins de la categoria del gènere negre, amb una trama marcada per un crim que cal desvetllar, narrat en primeres persones (dues, dues visions, dos punts de vista, certs o no). La sinopsi del llibre la podeu trobar en aquest enllaç.
Però la trama, tant sí es pot vestir amb l'etiqueta de negre, d'històric, etc, és només l'esquelet necessari per poder gaudir d'una novel·la. El llibre ens farà reflexionar sobre les relacions de parella, sobre el teatre de la vida on som actors, autors, espectadors, sobre els clixés que la societat ens posa davant del nas perquè sapiguem com reaccionar en cada cas, seguint uns tirànics models que imposa el cinema i, sobretot, la televisió.
Els personatges secundaris del llibre, que de fet és tota la societat, són sovint titelles amb necessitat d'abocar als altres les pròpies frustracions.
Altres comentaris més profunds del llibre a L'illa dels llibres, Llibres per llegir.
Us deixo amb un fragment llegit:

20 de juliol 2013

19 de juliol 2013

Escriure damunt l'aigua la tossuda voluntat dels hòmens, l'esforç de les dones. Saber llegir.
.
Inspirat per una fotografia del blog de la Remei, on juga amb imatges, paraules i música.

18 de juliol 2013

Rastre d'hotel

Aprofita els últims minuts a l’hotel per gravar a la memòria les imatges de l’habitació, del paisatge que es gaudeix des de la petita terrassa amb vistes, no al mar, però sí als edificis que donen al mar. Repassa també si s’ha deixat algun objecte personal al calaix de la tauleta de nit, a la lleixa de vidre del lavabo. Res de valor, potser ni tan sols fugisseres petjades que a les dotze en punt esborrarà el servei de neteja. Posaran en un fardell els llençols dins d’un carro, els ensabonaran i, segurament, els ficaran dins d’una secadora. Preferiria la imatge romàntica dels seus llençols de lloguer estesos al terrat, batent-se al vent.

Nanocontes a Saó

Continua la meva col·laboració amb la revista del País Valencià, Saó, amb la publicació de dos nanocontes més.

17 de juliol 2013

Pujo camí del meu poble a la teva vora,
riu amic,
i aturo la mirada als teus colors,
fonda antiga.

16 de juliol 2013

La vida el guanya tres a zero i només falten deu minuts. Remuntar és quasi impossible; divertir-se amb la pilota, una necessitat.

15 de juliol 2013

Gravant curtmetratge

Dissabte passat, tercer dia de gravació del nou curtmetratge del grup CREA, a la seu, ni més ni menys, que de la Lira Ampostina.
Qui m'havia de dir fa uns anys, que aviat veuré el tercer curtmetratge basat en contes meus, desprès d'Espantant gavines, gravat per molta gent de l'actual CREA i pel grup Atictes, i del curtmetratge Magnetisme, fet per alumnat de l'Escola Daniel Mangrané de Jesús.
Moltes, moltes, moltes gràcies a tothom.
Ja tenen curtmetratge els llibres El vertigen del trapezista, i I un cop de vent els despentina, i ara li toca el torn a Una sortida digna, i, a més, en dues versions!

Desdefinicions (replay)

UEfemisme. Unió Europea.
textimoni. Paraules escrites que revelen com sóc.
suc-cedani. Sembla un suc de taronja, però no ho és.

sardonanista. Persona que gaudeix moltíssim ballant sardanes en solitari.

14 de juliol 2013

Sensacions de la 6a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

I dissabte passat arribà per fi la 6a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, sempre emotiva, sempre especial. Sis anys consecutius fent realitat la meva idea de presentar els meus amics i amigues de lletres al meu poble, i viceversa. Cada any, dies abans de la Jornada, em pregunto per què em poso en aquests embolics, però quan tot just comença m'embriaga l'emoció, i quasi em passa la tarda sense adonar-me'n de res, ingràvid, i rebo els agraïments d'alguns dels assistents com un autèntic premi.

Els primers anys el decorat fou La Renaixença, i des de fa tres anys, L'Íntim; tots dos marcs plens de records per mi, espais on he ballat, somiat, on m'he enamorat, escenaris on mon pare tocava de jove
Gràcies a l'Ajuntament de Cornudella per fer-ho possible i creure en aquest projecte des del primer segon. Gràcies a tothom que ha participat (aquí podeu veure el programa), els autors i autores convidats, l'Àngel Lluís Carrillo, el Yannick Garcia, la Glòria Llobet, el Jordi Llavina, el Roger Vilà, el Genís Sinca, el Josep Manel Vidal, als representants de la revista Lo violí, Agustí Masip i Jaume Borràs, gràcies a l'Anton Dalmau per llegir-nos Salvador Espriu, i gràcies al David Espinós per acompanyar-me a la guitarra a la lectura d'alguns dels meus contes, en aquest petit recital que tant m'estimo, Relats a recer d'una guitarra.




Dalt de l'escenari de l'Íntim, acompanyat, bressolat, per la companyia del David Espinós i la seva guitarra, vaig perdre una mica la consciència del que estava fent, i això en part va ser bo, perquè en cas contrari m'hauria emocionat en excés.
Sempre se'm posa un nus a la gola en determinats fragments dels meus contes, quan els llegeixo al so de la guitarra, i temia seriosament que davant del meu poble, el nus acabés guanyant. Però me'n vaig sortir prou bé, i ara em queda la resta de la meva vida per gaudir el record.


Magnòlies i vitralls, de Raimond Aguiló Bartolomé

Fa uns anys, en motiu de preparar la lliçó inaugural de la Fira del Llibre Ebrenc, dedicada als autors/es del Priorat, vaig fer un petit treball d'investigació, perquè reconec que llavors en coneixia pocs. Em van passar el telèfon d'un autor que havia escrit un poemari, i col·laborat en alguns llibres col·lectius, a finals dels setanta, principis dels vuitanta: Raimond Aguiló. El vaig trucar per saber si havia continuat la seva trajectòria com a escriptor. Ell recorda molt bé aquella trucada, i jo també. No, no havia publicat res més, i em va comentar que això de la poesia li venia cada vint anys. Ell es va adonar que potser ja li tocava, i jo vaig recordar que feia uns 20 anys vaig escriure uns p
rimers i tendres poemes.
La vida, la feina, la família, havien segrestat l'escriptor, però no l'ànima del poeta. Un cop jubilat, li tocava recuperar el temps. Des de llavors s'ha convertit en un autèntic prodigi de creació, àmpliament premiat en nombrosos certàmens arreu del nostre país, com podeu veure a la seva web, en una llista que deu batre rècords, i que de ben segur que no pot ser casual. Aquest temps perdut, o el temps en general, la memòria, són temes repetitus als seus poemes.
Ara ens presenta un nou llibre ( el vuitè en 4 anys) on recull dos dels darrers premis obtinguts, la Flora natural dels XLVIII Jocs Florals de Paterna, i la Flora natural dels XXXIV Jocs Florals de Torroja del Priorat, sota el títol Magnòlies i vitralls, publicat per Onada Edicions

13 de juliol 2013

Les gallines del Batat, de Victòria Tubau

Les gallines del Batat, de Victòria Tubau
Editorial Cruïlla, 2012
Sinopsi

El Batat té deu gallines que viuen a la cuina i es banyen a la banyera, la Sunna té una maleta misteriosa, l’Akim vivia abans en una illa preciosa en forma de sargantana, el Nur de tant en tant es fa invisible, la Mela ha trobat unes tortugues que anaven de festa… Aquests són alguns dels nens de la classe, i salten de la realitat a la fantasia com aquell qui salta un toll d’aigua de la pluja.
El llibre ha obtingut el Premi El vaixell de vapor, 2012.
Podeu llegir un extens comentari al blog Mascaró de proa.

12 de juliol 2013

  • que un metall es fongui és mostra de debilitat?

11 de juliol 2013

  • escriptor: arquitecte o ebenista?

Dies perduts

Obren al centre de la ciutat una Oficina de Dies Perduts; de seguida han d'ampliar l'horari.

10 de juliol 2013

Llegint Rayuela

50 anys després de la seva primera edició, rellegeixo Rayuela, de Julio Cortázar.

Et sembla poc?

  • Els miratges són bonics mentre duren; et sembla poc?

09 de juliol 2013

Terres de l'Ebre. Guia Turística. Jordi Bastart

Terres de l'Ebre. Guia Turística. Jordi Bastart
Cossetània Edicions, 2013
Sinopsi
En aquesta guia trobareu tot el necessari per conèixer les Terres de l’Ebre. Al sud de Catalunya, aquest territori que es vertebra al voltant del riu Ebre, presenta una geografia molt variada, des de les muntanyes del massís d’Els Ports fins a la plana del Delta, passant per la vall de l’Ebre i el territori de vinyes i oliveres que s’estén al nord, entre les serres de Pàndols, Cavalls i la Fatarella. Patrimoni monumental i natural, itineraris per fer a peu, castells i coves naturals, productes i gastronomia, platges i allotjaments destacats, tot per gaudir d’un destí interessant i diferent.

lletres que volen volar

Tot i ser estiu, practiquem a escriure amb el meu fill, perquè ens agrada aprendre. Escriu el nom d'un gelat que es va menjar amb lletra de pal: MADUIXA.
Deu ser un xiquet optimista, perquè les paraules sempre se li'n van cap a dalt. Li faig veure, però ell em contesta: "les meves lletres sempre volen volar".

De penalti

  • De vegades la vida es tira descaradament, i algú pita penalti.

08 de juliol 2013

Fes soroll, que es roda

Els amics i amigues del GRUP CREA ja tenen en marxa un nou projecte de curtmetratge amb un pianista pel mig que m'estimo molt.
Ja han n'han gravat un apart a Ulldecona, i el proper cap de setmana necessiten extres per a gravar a Amposta. Si voleu, també podeu participar: entreu en l’esdeveniment del Facebook!.
Animeu-vos!

Flors, morts

Posar flors als morts és molt humà: malauradament, posar morts a les flors, també.

07 de juliol 2013

Cafè del temps, de Joan Borja

Cafè del temps, de Joan Borja
Bromera Edicions, 2013
Sinopsi
Café del temps és un llibre fresc i original que consigna anècdotes, pensaments, curiositats, dèries, experiències, personatges, quimeres, notícies, records... i despulla així al lector una ànima feta de paraules, en què els elements i els fets quotidians adquireixen nous relleus per mor de l’alquímia literària. Totes les peces d’aquest mosaic que és Café del temps tenen un origen comú: les anotacions disperses que, durant mesos, amb la llum de cada estació de l’any, l’autor ha anat fent en una cafeteria de l’Albir, a la badia d’Altea. Es tracta, doncs, d’un exercici de llibertat creativa en què l’aroma del café, els colors de la mar i la brisa salobre han deixat una empremta inesborrable.

06 de juliol 2013

Boolino

He descobert una nova web sobre literatura infantil que pot ser interessant: Boolino. Us convido a visitar-la.

(No) hi ha fantasmes sota el meu llit, de Guido van Genechten

(No) hi ha fantasmes sota el meu llit, de Guido van Genechten
Símbol Editors, 2013
Existeixen els fantasmes ? Aquesta és la pregunta que li balla pel cap a en Quim. Intenta agafar el son, però sent tot de sorolls. No són fantasmes oi ? Per assegurar-se’n, crida el seu pare.

05 de juliol 2013

Temps de terra

Contra el juny blau,
cistells de margarides.
Temps de colors.
.
Haikú inspirat durant la meva visita a Temps de terra.

04 de juliol 2013

Optimisme

El nostre fill intenta llançar amb els braços la pilota i que arribi dalt de tot de les escales. Es posa en posició i diu: "a la primera!" La pilota no assoleix l'objectiu i, lentament, ara un esglaó, ara dos, baixa botant. 
Incapaç de desanimar-se, el nostre fill torna a llançar la pilota i crida: "a l'altra primera!".

Males herbes

Males herbes a la vora del camí. Qui ha estat el jutge que, arbitràriament, els ha adjudicat el qualificatiu?

03 de juliol 2013

Nanocontes a El Submarí



Com cada dijous, continua la col·laboració dels meus nanocontes a la secció Passem full del programa de Mariona Tomàs El submarí de Ràdio Terrassa, de vegades en la seva veu, i d'altres la del Toni Bernabé.
Podeu escoltar el de la setmana passada en aquest enllaç, a partir del minut 19.10.

Wild thing (Bèstia), de Josh Bazell

Wild thing (Bèstia), de Josh
Bazell
Edicions Bromera, 2013
Sinopsi
Uns fets semblants als del llac Ness estan succeint en un poble perdut de Minnesota, on ens retrobem amb Peter Brown, el metge seductor amb passat fosc i perseguit per la màfia de la novel·laEsquivant la mort, que ara es fa dir Lio­nel Azimut. Després de l’estranya proposta laboral d’un multimilionari, se submergeix en una expedició, amb una paleontòloga exuberant i autodestructiva com a acompanyant, a la recerca d’una suposada bèstia aquàtica. Viatjar a un lloc recòndit és una opció perfecta per continuar amagat dels mafiosos, però el poblet no resulta tan tranquil com esperava: malgrat la bellesa del paisatge, és un lloc empobrit i devastat per la drogra, que arrossega l’ombra d’unes quantes morts sense aclarir, i no és prou lluny perquè la Cosa Nostra s’oblidi d’en Brown.
Una novel·la trepidant i hilarant en què Josh Bazell ens serveix un còctel d’acció, humor i vio­lència amb el seu estil irresistible.
El millor truc del mag; que ella no desaparegui.

02 de juliol 2013

Bookcrossing a l'Hospital de Sant Joan de Reus

Dia de Sant Joan, passat de visita a l'Hospital de Sant Joan de Reus. Aprofito per alliberar alguns llibres que deixo, reposant, en alguna sala d'espera. Tant de bo ajudin a passar millor algun moment.
Diumenge vinent, possiblement més.

Relats a recer d'una guitarra, a Cornudella

El dissabte 6 de juliol, durant la 6a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, viuré el plaer, l'honor, l'emoció, de compartir escenari amb David Espinós amb el nostre petit recital Relats a recer d'una guitarra.
L'emotivitat sempre m'envaeix quan llegeixo els meus contes acompanyat de la guitarra del David, i aquesta vegada, al meu poble, hauré de fer un doble esforç per contenir-me.
Regals de la vida. Gràcies a l'Ajuntament per apostar per aquesta Jornada, fins i tot en moments difícils, i permetre'm la satisfacció de mostrar el meu poble a amics i amigues de lletres, i a l'inrevés.
Més informació sobre a l'etiqueta "Jornada" d'aquest blog.

01 de juliol 2013

Tens un racó dalt del món, 4a temporada

Ja s'ha acabat la 4a temporada del programa de televisió dedicat als llibres, Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Sembla eu va ser ahir, i ja portem 123 programes!
Un record i agraïment a tothom que ha passat pel programa. Fins al setembre!

Desdefinicions (replay)

  • optimisto. Llumí que creu que romandrà encès per sempre.
    • nusaltres. Lligam que ens uneix per sempre.
      • monarcrac. Rei trencat.