Missatge des del cel; complicitats petites

Cel d'estiu, net de núvols. Vespre. M'assec en un banc a la vora de l'Ebre a admirar l'última llum del sol que raja rere el Port. Un avió en direcció sud. El seu fusellatge brilla tot just un segon, per recordar-me que el sol continua viu. A poca distància, passa un segon avió. Brillarà quan passi pel mateix punt? Sí. Un tercer avió, deu ser hora punta, passa en la mateixa direcció i brilla al moment precís, com ja esperava; ens agraden les complicitats petites. M'ho prenc com un missatge del cel: a la una, a les dos i a les tres. M'aixeco i vaig cap a casa. Bon viatge.