09 de setembre 2013

Cadena de blogs

El col·lectiu blocaire s'afegeix als actes a favor de la Via catalana amb una nova iniciativa col·lectiva: la cadena de blogs.
Per al meu apunt, reciclo una reflexió feta fa un temps, i us convido a continuar la cadena al blog de kira permanyer:
Alguns portaveus de partits catalans no independentistes (cosa totalment lícita, no ho oblidem) acusen els independentistes, indignadament, de voler dividir Catalunya i d’excloure’ls de la que també consideren la seva terra. Sempre hi ha hagut catalans independentistes i no independentistes, en diverses proporcions, i és evident que tothom no pot estar conforme en tot. Jo sóc independentista de fa dècades, i mai en contra de ningú. Fins ara, simplement he hagut d’acceptar la situació del meu país, crec que de forma exemplarment pacífica. Ara, quan Catalunya sigui independent, si així ho vol la majoria, hauran d’acceptar la situació els altres, i espero que de la mateixa manera que ho he fet jo.

14 comentaris:

Carme ha dit...

Espero que sí, que ells siguin capaços d'acceptar-ho amb la mateixa calma i respecte i via pacífica que nosaltres...

Gràcies, Jesús, per ser-hi!!!

Carme ha dit...

Et tuitejo

#cadenablogs11setembre

Mireia ha dit...

Confiem en que tothom accepti les desicions dels pobles pacífics

Montse ha dit...

Hola maco: a tu t'he d'enllaçar jo, no tinguis por, al migdia ho faig! no he pogut fer-ho encara... i ara surto a treballar. Una abraçada!

XeXu ha dit...

Molt important tenir clar que no anem en contra de ningú, només a favor del que creiem just. Això pot perjudicar alguna gent, però no deixa de ser mirar pels nostres interessos. N'hi ha que pensen que volem la independència només per perjudicar Espanya. Que vagin pensant, pobrets.

sargantana ha dit...

ser independentiste no vol dir ser guerriller
tan de bo tots volguesin manisfestar les seves aspiracions i els seus drets donan-se les mans!!

moltes gracies per formar part de la nostra cadena
al facebook vas...jajajja

Gerònima ha dit...

Crec que tots els catalans volem el millor per Catalunya i ara mateix molts pensem que el millor és la independència.
Quina millor manera de manifestar el que volem que donant-nos les mans?

Thera ha dit...

Ens donem les mans!!

Quadern de mots ha dit...

Bona diada!!!

jomateixa ha dit...

Passi el que passi, sóm catalans i això no ho pot canviar ningú.

El porquet ha dit...

Reflexió encertadíssima. Moltes hem estat esperant aquest moment que s'apropa. I ho hem fet pacientment, assumint la situació i la realitat i, treballant, en la nostra humil mesura, per intentar revertir precisament aquesta realitat.

Ja s'apropa. Només demanem això. Respecte.

Assumpta ha dit...

Bona reflexió... i és que sempre diuen "i si guanya el SÍ, què passarà amb els que no volien?"... Doncs res, no passarà res, senzillament que hauran d'acceptar una situació com la que hem acceptat nosaltres durant moooooolts anys.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Bona Diada, Jesús M.!

Isabel H. T. ha dit...


Me gustó mucho lo que escribiste Jesús, es muy propio de tu manera de ser, equilibrado y sobre todo respetuoso. Así debería ser la sociedad. Lamentablemente muchos no saben aceptar otras opiniones, pero pienso como tú, que el resultado de las diferencias debe ser aceptado EN PAZ,es la única manera de seguir tratando de vivir en este bendito planeta,más allá de las diferencias.
No soy catalana, pero acepten mi mano en esa cadena,