L'horitzó primer, de Joan Todó

Ja fa uns dies em va plaure informar de la publicació del nou llibre de Joan Todó, L'horitzó primer, amb una lectura d'un fragment inicial.

Ara, amb el plaer recent d'haver-ne llegir més pàgines, no em puc estar de fer algun comentari.

Benissanet i Viatge a l'esperança, d'Artur Bladé, són uns dels meus llibres preferits. Bladé ens explica el seu poble, Benissanet, i ens transmet de forma excelsa els sentiments que li evoca, la nostàlgia de l'exili, l'emoció del retorn.

Joan Todó, o un personatge que se li assembla, no ha patit cap exili, però també retorna al seu poble, La Sènia, i ens la descriu a través del filtre dels seus ulls, des de la distància de qui s'hi ha allunyat, i ja no en pot tornar del tot. La Sénia ja no és la mateixa, i ell tampoc. El llibre ens narra un retrobament i un desencontre; un desencontre amb el poble i potser amb ell mateix.

Tornar al poble és possible; tornar al passat, no. O potser sí, i tant se val allò que has aconseguit ser lluny del poble, allò en què t'has arribat a convertir; al poble, tornes a ser el xiquet tímid que, de fet, sempre has estat. Res no és com era, ningú no ho és, ni tan sols els carrers; potser les muntanyes.

L'horitzó primer, un viatge interior, pura literatura.

Us en deixo dos fragments més: