07 de desembre 2013

La murga, de Montserrat Costas

La murga, de Montserrat Costas
Editorial Lapislàtzuli, 2013
Sinopsis
En un paisatge idíl·lic, sempre hi ha un pal de la llum que esguerra la fotografia. En un plat de sopa deliciosa, hi ha un pèl del cuiner. En l’amor més sòlid, hi ha sempre aquella ombra de dubte que ens corseca. En un poema sublim, segur que hi sobra una síl·laba. La murga (2013) és el quart llibre de Montserrat Costas (Capellades, Anoia, 1976), després de L’amplitud dels angles (2003), Híbrid (1999, escrit conjuntament amb Jordi Condal) i Poesia egocèntrica (1997). A La murga no hi trobareu haikus ni tankas, ni referències al Japó clàssic tal com el coneixem a Occident. Però més enllà d’alguna al·lusió explícita a representants de la cultura japonesa com ara la poeta Toshiko Hirata o l’omnipresent Hello Kitty, la poesia de Montserrat Costas està subtilment impregnada del Japó urbà i contemporani. Els versos de La murga respiren l’aire d’Osaka, de Tòquio, de Yokohama, les passions i obsessions d’una cultura singularíssima. El primer viatge de l’autora al Japó va representar un veritable punt d’inflexió en les concepcions ètiques i estètiques de la seva poesia fins al punt d’impulsar la part més experimental i arriscada de la seva obra, cosa que es reflecteix sobretot als apartats “Post” i “Lessness” de La murga.