31 de març 2013

La iaia, de Maria Tarragó

La iaia, de Maria Tarragó
Sd Edicions
Sinopsi

La iaia és un homenatge a les àvies, les portadores del tresor de l'experiència, que ens conviden a caminar entre flors per un món sense espines, ple de dolçor i sorpreses que no s’acaben mai.
A elles, que ens eduquen sense normes, ens mimen i crien amb amor, va dedicat aquest conte.
"M'agradava anar al riu amb ella
i trobar-me cada matí
amb els meus amics:
els sabaters, les granotes,
els espiadimonis,
les papallones, els esquirols
i els ratolinets de bosc.”



30 de març 2013

L'ull blau de Sibèria, de Santiago Vilanova

L'ull blau de Sibèria, de Santiago Vilanova
Cossetània Edicions, 2013
XXV Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó
Sinopsi

L’ull blau de Sibèria descobreix per primera vegada en la literatura catalana la geografia més enllà dels Urals, on es localitzen grans reserves hídriques i naturals. Entre aquestes es troba el llac Baikal, l’ecosistema més gran d’aigua dolça del planeta. El lector viatjarà junt amb el protagonista d’aquesta novel·la d’espionatge científic per ciutats que estan destinades a esdevenir enclavaments estratègics del segle XXI: Novosibirsk, Akademgorodok i Irkutsk. Els paisatges de Miquel Strogoff estan avui en perill de ser dominats per la cobdícia de controlar els recursos i les espècies endèmiques que els configuren. Contra aquesta ambició de corporacions, superpotències i serveis d’intel·ligència s’alça un moviment en defensa del territori liderat per escriptors, poetes i ecologistes siberians. L’ull blau de Sibèria és una trama emmarcada en l’economia global en la Rússia de Putin i un crit per la protecció del Baikal, aquest «gran mar» enmig de la immensa taigà. 

Frígola

El nostre fill descobreix la frígola, i els espàrrecs i el romer, i li ensenyo les flors dels conillets i juga a obrir-los la boca amb dos ditets

Le Croupier - El simi accepta

29 de març 2013

La segona innocència, de Francesca Aliern

La segona innocència, de Francesca Aliern
Cossetània Edicions, 2013
Sinopsi

La segona innocència ens porta a una ciutat plena de bullici on un jove de poble mira de prosperar, sovint per camins turbulents i amb companys de viatge poc convencionals. Després d’aconseguir el somni de formar una llar, però, veurem com la vida encara li reserva sorpreses que mai no hagués pogut arribar a imaginar. Els nous temps convulsos i mancats de qualsevol ètica el portaran al límit de perdre una nova innocència al final de la vida. 

El somni de Vicent Andrés Estellés, de Manel Alonso i Català


El somni de Vicent Andrés Estellés, de Manel Alonso i Català
Sinopsi
Vicent és un xiquet de Burjassot que un dia té un somni: dibuixar un gran mural on puga encabir tot el seu petit país i la seua gent. Però el seu somni és un impossible. Vicent es fa major i deixa de dibuixar, encara que mai no s’oblida del seu desig. Ell escriu, escriu versos. La impossibilitat de realitzar el seu somni l’ompli de tristesa.
Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot el 1924 en una família de forners. És considerat el poeta valencià més important del segle xx. Autor d’una variada i prolífica obra. Encara que és més conegut per la seua poesia també va escriure teatre, novel·les, guions de cinema i unes memòries. El 1990 va obtindre el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes.
El Mural del País Valencià està integrat per seixanta llibres, en ells el poeta evoca personatges històrics, la geografia, la naturalesa, els rius i els productes valencians. El projecte es va configurar com una cantata als pobles valencians.

Cares del món (295)


28 de març 2013


De petits ens ensenyen els cinc sentits, i creiem entendre el món. Fins que notem el tacte d'uns ulls, i tot es trasbalsa.

"Carinyo"


Una dona gran parla pel mòbil pel carrer o, per ser més precisos, crida. Potser sordeja una mica , i per això crida, perquè l’altre es doni per al·ludit i cridi també. Només li escolto tres o quatres frases, i en cadascuna repeteix la paraula "carinyo". Fort. Fort i, sobretot, clar.

27 de març 2013

Gabriel Ferrater En Veu Alta: "In Memoriam"

Montserrat Auqué, del col·lectiu En Veu Alta, interpreta el fragment de "In memoriam" de Gabriel Ferrater que parla del vell Subietes, amb un tall del videolit "FerrateR" d'Aleix Cort amb edició de Roger Bessó i imatges de Gabriel Ferrater recitant la "Cançó de gosar poder" al I Festival de Poesia Catalana al Price (1970).

273è joc literari, de la parella estable

El joc literari d'avui és senzill, i podeu inspirar-vos en l'experiència pròpia, o no, al gust de cadascú.
Només demano que escriviu una estrofa més, o les que vulgueu, a aquesta cançó de Manel, Corrandes de la parella estable.

26 de març 2013

40 plaers, petites coses que fan la vida més dolça, de Daniel Ruiz-Trillo

40 plaers, petites coses que fan la vida més dolça, de Daniel Ruiz-Trillo
Paralelo Sur Ediciones, 2013
Saber trobar plaers quotidians a les petites coses que ens envolten és tot un art, i una mostra de saviesa i de tendresa. No és difícil, només cal agafar l'hàbit de parar compte quan ens passen per davant o, millor encara, cercar-los sense obsessionar-se. Estan allí, us ho asseguro, i llegint el llibre de Daniel Ruiz-Trillo aprendreu a aconseguir-ho.
Més informació al seu blog.

El petit Príncep a Tens un racó dalt del món

El programa Tens un racó dalt del món de Canal 21 d'aquesta setmana és un autèntic regal per a mi, un luxe que ni tan sols poden somiar molts i moltes dels amants de la literatura, de la tendresa, perquè parlaré amb un dels personatges més estimats, El petit príncep, amb l'ajut de la companya Susana Espuny.
El petit príncep ens parlarà del seu planeta, de la rosa única i especial que allí hi deixà, d'alguns dels personatges que ha trobat durant el seu viatge i dels que tant ha après, i ens explicarà que l'important és invisible Quant necessitem de petits prínceps i de la seva lucidesa!
Us ho asseguro: el petit príncep de no s'anà del tot.
El programa es veurà  els dies 27 de març i 3 d'abril, a les 21.00 hores, i en múltiples repeticions durant les properes dues setmanes.
Mentre, us deixo amb la lectura de l'epíleg del llibre:



L'esmolet!


Escolto pels carrers de Tortosa un xiulet que em retorna a la infantesa: l’esmolet. Recordo quan venia al poble, amb una moto molt senzilla i una mola que girava amb el seu motor, a la part del darrere, amb què afilava ganivets, tisores, etc. Ara van amb furgoneta, amb aire condicionat, segurament. La vida es repeteix, però, ben bé igual, no.

25 de març 2013

Papallones



Treball sobre papallones a la classe de P3 del nostre fill, a l'Escola de Sant Llàtzer. Semblen reals; per a nosaltres ho són.

Desdefinicions (272)


e-mailabarista. Que intenta mantenir actualitzats, cada dia, els seus quatre comptes de correu electrònic.

24 de març 2013

El millor turisme possible


Ahir, obertura de l'antic pont del tren a Tortosa, reconvertit en via verda, pintat de roig i amb terra de fusta, per al trànsit a peu i en bicicleta. Molts tortosins i tortosines descobreixen una nova vista de la seva ciutat. El millor dels turismes.
Recordo el primer cop que vaig passar aquest pont, en tren, camí de la mili i, sobretot, la tornada. Es va aturar una bona estona a l'estació i vaig aprofitar per baixar, cercar una cabina, que encara hi és, i trucar a casa meva: ja arribo, ja estic a Catalunya! Poc em podia imaginar llavors, que anys després viuria en aquesta ciutat i que travessaria el pont a peu amb la meva dona i el meu fill. Transitar per la vida ens regala sorpreses; el millor dels turismes.

Seixanta mil paraules, de Manel Subirats Costa

Seixanta mil paraules, de Manel Subirats Costa
Edicions 1984, 2013
Sinopsi
En Basili, el protagonista d’aquesta novel·la, llegeix un matí l’esquela d’una dona que havia estat la seva amant quan ell era molt jove i ella vint anys més gran.
Des d’aquell moment, el passat s’imposa a la seva vida i vol imperiosament explicar-ho tot a la seva dona Kumiko. Una tasca difícil i compromesa. Per abordar-la, es proposa escriure cada dia diferents passatges de la vida amb l’amant i deixar-los en llocs on la seva dona els pugui llegir. El resultat no es fa esperar i el distanciament entre ells va creixent en la mateixa proporció que la història passada va envaint el pensament d’ell.
És possible que la comunicació entre les persones no consisteixi a explicar-s’ho tot, sinó a comprendre les necessitats de cadascú en cada moment. La Kumiko necessita el seu home i no les seves històries, ell necessita explicar-se per comprendre’s a si mateix. Una narració subtil i exquisida que desgrana les múltiples reaccions que viuen els dos personatges en aquest procés íntim de distància i retrobament.
Comentari
La novel·la és una autèntica delícia, i en cada pàgina he gaudit del joc (joc?) que practiquen el Basili i la Kumiko i que ens proposa l'autor, un joc de normes improvisades, de resultat incert, arriscat, un joc on més d'un cop temem que tots dos puguin sortir derrotats, un joc ple de trampes a causa de les dificultats de comunicació, les males interpretacions, les confusions, els silencis, les mirades, els gestos, entre dos persones que conviuen, que s'estimen i que necessiten que la distància entre l'un i l'altre sigui algun cop zero, i d'altres vegades reclamen espai propi. Recordo una mena d'acudit on algú manifestava que la comunicació és molt important entre la parella: com menys, millor. Segurament això no és cert, tot i que l'excés de comunicació també té els seu risc.
El llibre es presenta a La 2 de Viladrich de Tortosa el proper 4 d'abril.

23 de març 2013

Em venc el cigró, de Care Santos

Em venc el cigró, de Care Santos
Editorial Cruïlla, 2013
Sinopsi

Arriba l’estiu, i per a l’Òscar és catastròfic: la Nora, la seva millor amiga, se’n va de vacances a Nova York; i el seu germà petit, el Cigró, que ha començat a dormir amb ell, es passa les nits plorant i cridant. Per això decideix posar un anunci i canviar-lo per una germana gran.
Una lliçó per als més petits de casa, un recordatori per als més grans, que potser no és tan dolent allò que tenim, que potser si hi perdem correm el ric d'enyorar-ho
Un llibre infantil? Com tots els que tenen aquesta etiqueta, recomanable per a totes les edats.

Marvin Gaye - Lets get it on

22 de març 2013


Cerco la protecció impossible, tinc fred, m'encongeixo, em tanco, buit i ple alhora, amb esperança de crisàlide.
.
Inspirat per una pintura d'Adolfo Comes, alumne de l'Escola d'Art i Disseny de Tortosa

Cares del món (294)

Joan Vigó troba una altra Cara del món, que penja al seu blog Màfia mental acompanyada d'una poesia.

21 de març 2013

Llegint Molles per no perdre'm

Llegint un altre fragment del meu llibre Molles per no perdre'm, que podeu aconseguir per només 1,50 euros en format digital, al següent enllaç:

Li revelen en somnis que el món s'acaba d'aquí tres dies. Odia que li xafin els finals.

20 de març 2013

L'últim abat, de Martí Gironell

L'últim abat, de Martí Gironell
Sinopsi
"Germans! –va anunciar de manera solemne Frigola, visiblement desencaixat–. Us haig de comunicar una notícia que no hauria volgut mai haver-vos-la de referir, i menys en aquests termes. Tots sabeu que avui esperava la visita de l’abat de Breda, el pare Bernat de Josa. –Va fer una pausa per agafar aire abans d’acabar la frase, però tots els gestos eren premonitoris. Va empassar saliva–. L’han trobat... mort, a prop del monestir...".

És la primera d'un seguit de morts violentes a les quals s’haurà d'enfrontar l'últim abat de Sant Benet de Bages, Pere Frigola. Una conxorxa orquestrada pel rei de Castella i la Congregación de la Observancia de Valladolid amenaça de posar en perill els monestirs catalans, que s’uneixen per resistir l’embat imperialista.
.
El llibre es presenta a la 2 de Viladrich de Tortosa, el 28 de març. i mentre, us en llegeixo un fragment


Pàndols.
Bàndols.
Dols.

18 de març 2013

Agricultura mental, d'Òscar Ranírez

L'amic blocaire Òscar Ramírez ha presentat fa poc a Tarragona el seu tercer llibre, Agricultura mental, un recull de pensaments breus, reflexions, i textos reals, vitalistes, divertits i plens de vivències

El poeta (l’ésser humà) conrea allò que li passa pel cap i que es diu vida. El poeta se sap clàssic i també romàntic. Així seves creacions i opinions, que destil·len fel i mel, pressentint de vegades que les paraules escollides —de manera racional o irracional però sempre sincera— saben molt d’ell i de nosaltres, més que ell i nosaltres mateixos. Porten aquestes paraules sang als peus por una existència en molts moments dura, tragicòmica, cinematogràfica i de fortuna canviant.
Cultura comparteix arrels etimològiques amb agricultura. La coliflor s’assembla a un cervell i/o un arbre. I tothom pot ser agricultor de les seves emocions, els seus pensaments, els seus instints.
Aquest llibre està estructurat en tres parts: “Agricultura mental” i “Agricultura molt personal” (poemes en prosa basats en l’experiència i els seus fruits, una espècie de vademècum sentimental en dues llengües: català i castellà) i “Ras i curt” (reflexions aforístiques, moltes sarcàstiques i plenes d’enginy, escrites en la llengua nativa i no fàcilment traduïbles).
Rara avis aquesta meditació en un temps en què la terra es mou i els i les terrícoles tremolen. Una transmissió vital en directe.

Descalç es nota millor el contacte amb la terra, però no es pot córrer. Tens pressa?

Desdefinicions (271)


allumnat. Il·luminats per un bon mestre.

17 de març 2013

Viatges


Els records romanen amagats sota els plecs de les hores viscudes i, de sobte, s’inventen un viatge en el temps per fer-se presents a través dels anys, per fer-nos sentir emocions disfressades que truquen a la porta; perquè els records són versions adaptades del passat.
Quan era molt petit, amb mons pares i mon germà, vam visitar el zoo de Barcelona, i vam pujar a l’avió del Tibidabo, i vam passejar per Montjuïc. De tot això en recordo imatges tèbies, gràcies al suport incondicional del banc i negre d’unes fotos que ma mare desa en una capsa de llautó. D’aquell dia en recordo especialment un instant concret, brevíssim,: tota la família dalt d’un taxi i algú que assenyalà amb el dit excitat: Mira, Colón!
El record s’ha fet viu de nou avui, dècades després, en un altre viatge especial, tot just després de deixar la ronda Litoral. Ja per sempre, la imatge del monument i la dels taxis de Barcelona, em desperten una íntima sensació de tendresa.
.
Fragment del llibre Molles per no perdre'm. Aquí la seva presentació virtual.

No et miris el Riu, de Mònica Batet

Enumerar els motius pels quals m'agrada llegir podria ser objecte d'una apunt massa llarg, i possiblement mai podria estar segur d'haver-los citats tots, de posar-los en l'ordre que els correspon per importància. A més, tots tenim etapes en què ens interessen més uns temes, ens motives més unes maneres. Ara mateix, m'interessen, m'estimulen, els llibres capaços de rascar al moll de l'os de les emocions, de corprendre'm de vegades tan sols amb una frase, una paraula, un gest que es deixa intuir als personatges. No et miris el Riu és un d'aquests llibres. Podeu trobar la sinopsi en aquest enllaç, perquè jo no em veig en cor d'espatllar-vos el plaer de descobrir pas a pas les emocions que ens regala el llibre, si decidiu llegir-lo. Parla, això sí, de la dificultat de la comunicació entre els éssers humans, tan a prop uns dels altres i tan llunyans alhora; de la seducció amb què ens atrau la solitud; dels llast impossible de pair quan mort una persona estimades, sobretot injustament, incomprensiblement. L'atmosfera del llibre és inquietant, amb cert ressò de conte, de vegades, subtil, màgica, tensa, terrible, hipnòtica com l'aigua que baix pel Riu, un Riu amb majúscules, com un més dels personatges, o potser com el protagonista. Us convido a llegir alguns comentaris més acurats d'aquest excel·lent llibre: Llegir en cas d'incendi, Racó per llegir, Propera parada cultura.
I també us convido a escoltar-te un fragment:

16 de març 2013

El retorn de Macbeth, de Francesc Puigpelat


El retorn de Macbeth, de Francesc Puigpelat
Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira
Sinopsi
12 d’abril del 1097. Al castell de Dornoch arriba un home alt i prim, un poc encorbat i amb el nas deforme. És Macbeth, fill de Macbeth, antic rei d’Escòcia. Ve a trobar-se amb Fleance, fill de Banquo, amb qui l’uneix una vella història de crims i sang. Han passat quaranta anys des que el rei Macbeth va morir decapitat a Dunsinane, però hi ha fils de la seva història que encara cal lligar: convertits en dos vells, Macbeth fill i Fleance recordaran el passat al llarg d’una nit intensa en què les sorpreses se succeeixen.
El retorn de Macbeth reprèn la mítica tragèdia de Shakespeare per tal de continuar-la amb les aventures dels fills de Macbeth i Banquo fins que es compleix la profecia de les bruixes. Alhora, la novel·la guanyadora del Premi Ciutat d’Alzira 2012 s’apodera de la trama shakespeariana i revela alguns secrets que expliquen el perquè de la maldat de Lady Macbeth o de la torturada personalitat del rei Macbeth en l’obra original.

Col·lecció El Patufet

El Patufet, nova col·lecció de Cossetània edicions, 
Llibres infantils sobre les festes populars catalanes més emblemàtiques a les quals el Patufet acompanya els protagonistes de la història.
S'estrena amb la llegenda de Sant Jordi i el drac.

ELLIOT SMITH, Everything Reminds Me Of Her

15 de març 2013

Últimes existències, de Jovi Lozano Seser


Últimes existències, de Jovi Lozano Seser
Premi de Narrativa Ciutat de València
Sinopsi
Els culpables de la crisi econòmica recorren la trama d’Últimes existències, però també ho fan les víctimes. Així, entre el malaltís interés especulatiu del mag de les finances estatunidenc Bernard Madoff i la xarxa de corrupteles que envolten Silvio Berlusconi, trobarem unes altres històries ben diferents: eIs personatges reals i ficticis ens acompanyen per diversos països i, des de diverses perspectives, queda al descobert l’univers d’aquells que han estat assotats per la supèrbia dels mercats.
A través dels relats interconnectats que articulen l’obra guanyadora del Premi de Narrativa Ciutat de València 2011, esdevindrem testimonis de la perenne crisi japonesa, de la fallida grega, d’una potència alemanya erigida com a sentinella i de l’hegemonia innegociable del capital i d’un sistema basat, per damunt de tot, en el consum. Un consum que, amb el temps, ens ha convertit també a nosaltres en productes excedents, fora d’estoc.

Quedar-se quiet per sortir bé quan disparen la càmera, potser té sentit; però la vida no és un àlbum de fotos.

14 de març 2013

Donzelles de l'any 2000

Donzelles de l'any 2000
Antologia de dones poetes dels Països Catalans, a cura de Noèlia Díaz Vicedo i Sandra D. Roig
Editorial Mediterrània, 2013

És l'antologia que presenta la veu de les poetes nascudes al voltant de l’any 1970 dels Països Catalans, inclou, les dones poetes de tots els territoris de parla catalana: Principat, País Valencià, Balears, Andorra, Occitània i L’Alguer. Amb un corpus de 27 escriptores, geogràficament disposades, pretén configurar el paisatge poètic femení en llengua catalana del segle XXI. Per sobre del "jo" han confegit com a generació un nosaltres.
Més informació en aquest enllaç.


Amb contundència de rellotge s'escola la vida; de rellotge dels bons.

13 de març 2013

Les torres del cel, de Coia Valls

Les torres del cel, de Coia Valls
Edicions B, 2013
Sinopsi

Una visió dels inicis del monestir de Santa Maria de Montserrat, dels primers temps de l’Scriptorium, amb el cant del ventre de la terra que donarà lloc a l’Escolania, a través d’uns personatges que conformen el fresc extraordinari d’una terra de frontera, la Catalunya que s’expandia cap al sud per assolir la seva plena identitat com a poble. 
A començament del segle xi, l’abat Oliba pren una decisió que trastoca l’ordre establert. Un petit grup de monjos s’instal·la en una de les ermites amb la missió de posar les bases del monestir. Entre ells, l’exsoldat del comte Berenguer Ramon I, Dalmau Savarés, que es debat entre dos futurs excloents: l’espiritualitat transformadora d’en Basili, l’eremita, contra el poder mundà de l’Església. 

Coia Valls recrea amb la seva magistral minuciositat un episodi perdut de la nostra història. Tot un homenatge a la muntanya de Montserrat i al mar que va ocupar aquest territori màgic en el despertar dels temps.

Fer


El meu fill omple un carretó de terra del parc. Quan ho aconsegueix, el buida i torna a començar. El joc? Fer.

12 de març 2013

El columnista, a Tens un racó dalt del món

El programa de Tens un racó dalt del món d'aquesta setmana va al cinema, per a parlar del curtmetratge "El columnista", basat en un relat de Josep Igual, inclòs al recull No és el que sembla (Cossetània Edicions, 2010).
 El curtmetratge és una obra més del grup amateur CREA, que ens té acostumats a experiències com aquesta. Per parlar-ne ens acompanyaran dos dels seus membres, David Camuñas i Xavier Miró, així com també Josep Igual, que recentment ha publicat el dietari Plàncton.
Altres llibres recomanats: Pergamí, de Sergio Sierra, L'home de la lluna, de William Joyce.
El programa es podrà veure aquest dimecres, 13 de març, a les 21.00 h.

La pell no es mesura a centímetres quadrats, sinó a pams.

11 de març 2013

Llegint Plàncton, de Josep Igual

Llegint i gaudint del dietari de Josep Igual, Plàncton, amb petites dosis per a recrear-se el paladar de lector.
Igual serà un dels convidats al programa d'aquesta setmana de Tens un racó dalt del món, a Canal 21, per parlar del curtmetratge "El columnista", realitzat pel grup CREA, basat en un dels seus contes.

El dia creix

El dia creix, matina. Vaig cap a la feina i el sol ja il·lumina els edificis més alts de Ferreries. Rebota en un vidre i em llança una guerxada. El dia i jo ja som amics o, com a mínim, còmplices.

Desdefinicions (270)


eurotisme. Inclinació a excitar-se davant la visió d’una moneda comunitària.

10 de març 2013

Postres de músic, de regal

Per la comanda de qualsevol dels meus llibres, de regal, el recull Postres de músic (Premi Marian Vayreda 2005).
Més informació a jesusimaite(arrova)gmail.com

L'habitació grisa, de Mònica Batet

L'habitació grisa fou l'estrena literària de Mònica Batet, amb la qual guanyà el XXV Premi Just M. Casero. Ja vaig llegir el llibre poc després de ser publicat, amb l'excusa d'un acte que caldria repetir més sovint durant la Tardor Literària 2006 de Tarragona, on autors de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona vam intercanviar lectures dels nostres llibres (més info aquí). Ella llegí fragments de Postres de músic, jo de L'habitació grisa.
Aquella primera lectura del llibre ja em va impactar, però ara l'he rellegit en motiu que l'autora serà una de les convidades d'aquesta temporada al programa de tv de Canal 21, i em confirma que els llibres de qualitat milloren amb les relectures. La crítica de llavors va relacionar l'estil de l'autora amb un nom tan sagrat com Mercè Rodoreda, i això pot representar una responsabilitat massa gran per a una autora novell, però la seva narrativa suporta bé la pressió, sobretot els seus personatges, les tempestes interiors, la necessitat de ser compresos i estimats, de comprendre's a si mateixos i d'estimar-se també, tal com són, les renúncies obligades de la vida mal digerides algun cop, els objectes que els acompanyen que s'amaren emocionalment.
Us deixo amb un fragment:

09 de març 2013

08 de març 2013

Dona. Dóna. Do.
Dubto a l'hora d'emprovar-me el rostre amb què em vesteixo dia a dia. No sé si fiar-me'n de l'atzar o la destresa.
.
Inspirat en un poema visual de Toni Prat.

Cares del món (293)

Isabel Barriel captura aquesta nova Cara del món a Bermeo.

07 de març 2013

Tot és culpa teva, de Begoña Ibarrola

Tot és culpa teva, de Begoña Ibarrola
Il·lustracions de José Luis Navarro
Editorial Cruïlla, 2013
Sinopsi

Dos germans esquirols viuen feliços al bosc fins que un d’ells comença a acusar l’altre de tots els problemes que tenen, cosa que deteriora molt la relació entre ells.
Ens aturem a admirar els camins d'aigua, i la vida atura el seu brogit.

06 de març 2013

Els cims invencibles, de Carme Meix, a Tortosa

Aquest divendres, 8 de març, a les 19.30 hores, presentaré el llibre Els cims invencibles, de Carme Meix, de Pagès Editors, a La 2 de Viladrich.
Tot i ser un tema tan tractat, o potser precisament per això, no és tan fàcil presentar una novel·la sobre la Guerra Civil. O potser, si remous molt dins, sí que pot ser fàcil. Parlaré de sentiments, de dolor, de memòria, de silencis, de ferides que costa cicatritzar, que cal desinfectar prèviament, de generacions esquitxades.
De moment, us deixo amb un fragment:

272è joc literari. Primer viatge en tren

Primer viatge en tren. Humil, Tortosa-L'Ampolla, anar i tornar. Juguem a col·leccionar records, a tastar il·lusions, a viure. Fora sembla que el món es mogui, però som nosaltres.
.
Inspirant-vos en aquesta experiència, us demano que participeu en aquest joc literari. Podeu escriure un poema, un microconte, una novel·la, teatre... el que vulgueu.

05 de març 2013

Recitals a domicili, d'Eduard Carmona

Actuació de 'Recitals a domicili' a l'Horiginal de Barcelona el 13 de gener de 2010. El grup ofereix recitals a domicili a canvi del sopar. 'Recitals a domicili' són: Eduard Carmona (veu), Tomàs Fosch (teclat), Iago Marta (guitarra), Ivan González (trompeta) i José López (contrabaix).
Eduard Carmona és el convidat del programa de Tens un racó dalt del món que s'emet aquests dies a Canal 21. El podreu veure demà 6 de març, a les 21.00, i en posteriors repeticions.


La porta oberta al record

És un misteri saber perquè els xiquets senten més simpatia per uns o per altres. A principis dels 70, amb menys de 10 anys, a mi em queia molt simpàtic el Tony Ronald. Potser pel seu etern somriure, pel ritme fresc de les seves cançons, pel seu dinamisme i el bon rotllo que desprenia... No importa el motiu; em queia bé i les seves cançons em posaven content . Algunes no les entenia, i alterava les lletres (jo cantava "la mano de un enano", fins que vaig descobrir que era un "hermano" i tot tenia més sentit). Aquesta cap de setmana ha mort Tony Ronald i, en agraïment, li faig aquest petit homenatge, amb la porta del record sempre oberta: 
http://www.youtube.com/watch?v=TODPDbsudMU

04 de març 2013

Postres de músic i Ales de paraules

Gràcies a un concurs del blog Tumateix llibres, vaig enviar com a premi un exemplar de Postres de músic que ha arribat a unes mans que l'acullen amb afecte; les de l'autora del blog Ales de paraules.

El vertigen del trapezista al Club de lectura de Tortosa

Llevantada. La pluja entolla els carrers de Tortosa durant tot el dia i al vespre, per sortir de casa, se n'han de tindre ganes. Tot i això una bona colla de membres del Club de Lectura de Tortosa fan cap a la Biblioteca Marcel·lí Domingo per a acompanyar-me a l'acte que m'he regalat per finalitzar els sis anys com a coordinador, els seixanta llibres, les experiències, les emocions que hem compartit. Però aquest cop vull parlar de sensacions més personals i íntimes, incloses al recull de contes El vertigen del trapezista. Entre els assistents, una perfecta combinació per a un club de lectura: els fidels de sempre i algú que ve per primer cop. Comentar un recull de contes acostuma ser difícil, però hi saben veure una mena de fil conductor entre les històries basat en les emocions, en el tarannà dels seus personatges, inspirats en persones reals els uns, inventats els altres, tots patint el vertigen, els dubtes, el miracle de l'engranatge tan imprecís que és la vida.
Acabo una etapa, però no del tot. Seguiré a la rereguarda del club encarregant-me de la programació, i la Sílvia Panisello serà qui engrescarà les reunions de forma apassionada i intel·ligent alhora.
Avui també ve el regidor de Cultura, Joaquim del Pino, per a agrair la meva tasca i esperonar-nos a continuar.
M'obsequien, amb un bolígraf de record i, sobretot, amb mirades d'estima. No me n'aniré del tot, segur.

Desdefinicions (269)


hortganigrama. Representació gràfica de la jerarquia de les verdures.

02 de març 2013

Giny d'aigua, alliberat per 2n cop a Tàrrega. Històries del bookcrossing.

Fa uns dies explicava que vaig alliberar quatre llibres pels carrers de Tàrrega. La immensa majoria de vegades (un 90 % aprox.) la persona que troba els llibres no em diu res, tot i que li demano en una nota interior. Peresa? Indiferència? Desconfiança?
Però algunes vegades m'arriben notícies que m'animen a continuar amb aquesta experiència.
En aquesta cas, la persona que va trobar l'exemplar de Giny d'aigua, de Manuel Pérez Bonfill, editat per publicacions de la URV, m'escriu per explicar que és educadora d'una associació per persones amb discapacitat. Un dels tallers que realitzen a l'associació consisteix en caminar per Tàrrega, i durant la passejada del passat 19 de febrer van trobar el llibre.  
Després d'una setmana explicant-los què són els llibres alliberats, l'educadora els donà l'opció que escollissin el seu futur. Decidiren tornar-lo a alliberar, perquè altra gent en pugui gaudir. M'explica que els causà una gran sensació això d'alliberar llibres, i m'envia la fotografia d'on el van deixar, al barri de Fàtima de Tàrrega, un dels seus llocs preferits.

The Police - No Stand So Close To Me