28 de febrer 2014

Lluna, Venus, deesses

Aquestes nits, es pot veure Venus brillar molt a prop de la Lluna que, sembla, vagi a abraçar-la. Una, deessa de l’amor, l’altra, decorat de passions humanes i animals des de l’inici dels temps. Que estiguin tan a prop només és un efecte òptic, ho sé, però faig veure que ho ignoro.
.
La foto és de Toti Garcia, i va sortir al Telenotícies.

tresor/tesori

Escric fa uns dies al facebook:
.
Els bons tresors no s'enterren; s'obren.
.
I pocs minuts després, Silvia Zape em tradueix a una llengua tan bonica com l'italià. Gràcies:
 .

"I tesori belli non si sotterrano, si aprono"

27 de febrer 2014

Amb El vertigen del trapezista, a Rodamots

Rodamots és una web que cada dia ens proposa una paraula, una frase feta o una expressió. Ens explica el significat i, a més, l'acompanya d'un text literari on aquesta paraula està inclosa.
T'hi pots subscriure per a rebre cada matí, per correu electrònic, aquesta paraula.
.
La paraula de divendres passat, 21 de febrer, el dia que vaig participar en un hat trick literari, la paraula va ser "oratge", i el text que l'acompanyava era un fragment del conte "Matar l'enyorament", inclòs a El vertigen del trapezista.

Emocions a l'aula


El passat 21 de febrer torno a l’Escola Daniel Mangrané de Jesús, en una cita que ja ha esdevingut anual, en una relació d’estima mútua.
Cada curs, l’alumnat de 5è i 6è de Primària, conduïts per un professorat ple d’entusiasme, bones idees i ganes de treballar, em reserven una sorpresa o altra, i jo arribo al centre el dia acordat, disposat a gaudir de les emocions que han preparat a consciència.
Uneixen literatura i noves tecnologies per regalar-me un treball espectacular que ja no sé ni com descriure ni com agrair: curtmetratges, vídeos, webs, entrevistes...
Normalment fan un treball partint de l’excusa d’algun dels meus llibres. Ara fa un parell d’anys que no en publico cap, però això no ha estat cap entrebanc, i s’han posat a estudiar la meva presència a les xarxes, sobretot al blog Tens un racó dalt del món: han llegit i interpretat microcontes, nanocontes, han gaudit de les Cares del món, han estudiat les etiquetes, han après què és el bookcrossing, han seguit les reflexions que em desperta mon fill... i han seguit el meu rastre a internet per a elaborar un fris cronològic de la meva biografia. I han escrit la continuació d’algun dels meus contes, i han versionat un poema, i....  I jo me’ls estimo.
Com he dit, ja fa uns anys que visito l’escola, i veig com creixen, i alguns em saluden pel carrer, i fan que l’ofici d’escriure valgui la pena.
Podeu seguir el treball que fan al blog de la seva biblioteca, o a la web que han creat per al treball d’aquest curs.

Gràcies a la Institució de les Lletres Catalanes i al seu programa Autors a les aules per contribuir a viure experiències com aquesta.
Fotos del dia.

26 de febrer 2014

La paraula silenciada, Marc Grijalvo

La paraula silenciada, Marc Grijalvo
XXVI premi de narrativa Sebastià Juan Arbó
Sinopsi

«No. No seria ell qui destaparia la caixa dels trons. No seria ell qui posaria els fonaments per destruir la unitat cultural d’un país que, malgrat tot, ell estimava. Ell no aixecaria la llebre, però com s’ho faria per ocultar-ho tot? Al cap i a la fi, encara que fos quatre segles més tard, la veritat sortia a la llum. Com podia destruir el document?»
Aquestes eren les primeres reaccions del Dr. Martínez en tenir a les mans un dels enganys literaris més grans de tots els temps. La Unidad de España es veuria amenaçada i s’aixecaria un tsunami impossible de parar.
La paraula silenciada està escrita en un estil àgil, directe, sense circumloquis, tal com raja, pensat perquè el lector no pugui abandonar la novel·la fins a conèixer el desenllaç dels esdeveniments.
Algú va dir: «La veritat ens farà lliures.»

Essència

No és el color la meua essència, sinó el...  (ACABEU VOSALTRES LA FRASE)
.
Inspirat pel quadre de Victor Dynnikov (1939 – 2005) Girl in a red blouse, 1993, baixat de la pàgina Grand artist, que us convido a visitar.

25 de febrer 2014

Qui estigui lliure de pecat no sap el que es perd.

10 piuladors ebrencs

Agraeixo a la web Surtdecasa que m'hagi inclòs a la llista de 10 piuladors ebrencs que cal seguir, compartint espai amb gent com Marta Rojals, Germà Bel, Pere Estupiñà, Marc Jornet, Oriol Fuster, Brian Cutts, Dani Forcadell, Josep Sabaté, i Jaume Martí.
M'agrada l'explicació amb què justifiquen que m'hagin escollit, i us la transcric:
.
@JMTibau. Un escriptor inquiet o un inquiet escriptor, tant se val. De Cornudella del Montsant –on va néixer- fins a Tortosa -on viu- res del que que ocórre al seu voltant li passa desapercebut. Les seves piulades tracten tant temes polítics com poètics. Utilitza sovint jocs de paraules, i reflexiona habitualment sobre les ocurrències del seu fill. En resum, tweets que demostren que són necessàries les ànimes contemplatives per donar sentit a les coses que passen. De fet, ell mateix s'autodefineix en aquesta xarxa social com “escriptor que intenta viure del cuento, i que, si vols, et pot escriure un conte a la carta, original i personalitzat”.
.
Li explico a mon fill que parlen d'ell i de mi, però això no el distrau, i vol que continuem plegats la nostra tasca de construir un avió; de nou tones!, exclama.
El meu fill sempre s'encarrega de recordar-me quines són les coses importants.

24 de febrer 2014

COR-tina

Amable frontera que no barra el pas a la llum; l'endolceix.
.
Inspirat per una foto de Xulio Ricardo Trigo.

Desdefinicions (287)

Gestimar. Estimar, però no només de paraula.

23 de febrer 2014

camí de llum

Camí de llum que solca el riu que ens travessa, no que ens allunya; pont que tremola sobre l'aigua impregnada de blaus.
.
Inspirat per un dibuix d'Isabel Hernández Tibau, des de l'Uruguay.

Derelictes a Tortosa, o emocions per les quals SÍ val la pena insistir

Un derelicte és una nau abandonada que sura a flor d'aigua, que ni navega ni s'enfonsa, i aquesta metàfora és la que serveix de guia a David Figueres per configurar el poemari Derelictes, amb què guanyà el Premi Miquel Martí i Pol, convocat i publicat per la Universitat Autònoma de Barcelona, i que vam presentar divendres passat a La 2 de Viladrich de Tortosa.
Abans, a migdia, ja havia gravat amb l'autor un programa de Tens un racó dalt del món que s'emetrà a Canal 21 el 19 de març.
El segueixo de fa temps, perquè el seu blog Els dies i les dones, ja té 10 anys.
Per a donar-li més cos a l'acte de presentació del llibre, havíem programat també fer un homenatge a Joan Vinyoli, en motiu del seu centenari, amb la lectura d'uns quants poemes. I després, comentarem enmig d'una distesa tertúlia les diferents parts del llibres, reflexionarem sobre el pas del temps, sobre la poesia i el fet poètic... També férem un tast d'algun dels seus poemes, un dels quals podeu escoltar en aquest vídeo, o cercant a David Figueres a youtube. 
Un vespre enriquidor, viscut i sentit en la intimitat.
Fa anys que organitzo i participo a Tortosa en aquesta mena d'actes culturals. És fàcil convèncer-me de participar-hi, és fàcil que jo m'emboliqui en nous projectes que intento que siguin diferents, o originals o absurds. 
Sovint, aquesta mena d'actes literaris, poètics, no és garantia d'èxit de participació i, després, quan les pitjors perspectives es confirmen, em pregunto per què continuo tossudament insistint, per què no dedico part del temps i energia que hi inverteixo en posar-me a escriure tranquil a casa meva, per exemple, o a passejar per la vora del riu.
Divendres passat fou un d'aquests casos, un acte amb una tertúlia enriquidora, interessant, que ens va fer créixer als assistents, als pocs assistents.
Però, d'altra banda, l'acte de divendres comportà per a mi un èxit que difícilment consta en cap currículum, però que em sap millor que molts premis.
A l'acte hi va assistir una estudiant de 2n de Batxillerat a qui vaig veure actuar a l'institut fa unes setmanes. Li vaig donar la meva targeta i la proposta que es posés en contacte amb mi. Ho va fer. I divendres era allí, a la llibreria, i va recitar poemes de Vinyoli, i quan David Figueres va llegir un poema del seu llibre, ella s'emocionà. 
I sí, i mil vegades sí, tot plegat val la pena.
.
Al blog de David Figueres trobareu el seu comentari sobre la jornada.


22 de febrer 2014

La llum que es filtra pels badalls de la tarda amoroseix el camí..
.
Inspirat per una foto de Maia Vicente Ranghetto.

21 de febrer 2014

La metàfora dels ametllers florits

Aquest matí he anat a l'Institut Escola Daniel Mangrané, que estan fent un treball magnífic sobre la meva obra i el meu blog, com podeu seguir en aquest enllaç
M'han demanat que els expliqui què és una metàfora. Fora és hivern, i ja hi ha ametllers florits; ells són els ametllers florits.
Fora el món sembla que es desfiguri, si el cel plora. O ploro jo?
.
Inspirat per una foto de l'escriptor Salvador Macip.

20 de febrer 2014

una història d'amor amb una escola

Demà torno a un espai màgic, on m'esperen sorpreses dolces i aliment ric en calories per a la meva il·lusió. Demà continua la meva història d'amor amb una escola. Demà torno a l'Escola Daniel Mangrané, i parlarem de les xarxes. Mireu aquest l'enllaç al su blog on trobareu, ebtre altres, aquest vídeo

Llegint Jordi Llavina al facebook

Llegint un text que Jordi Llavina va penjar al seu al facebook, inspirat per un tàvec:

19 de febrer 2014

Hat trick literari

Divendres serà un dia intensiu, literàriament.
.
Al matí, visita a l'estimada Escola Daniel Mangrané on m'esperen moltes emocions.
.
A migdia, gravació d'un programa de Tens un racó dalt del món de Canal 21, amb David Figueres, on parlarem de poesia, de blogs, del seu llibre Derelictes, i de Gabriel Ferrater, segur.
.
Al vespre, a les 19.30, a La 2 de Viladrich, presentació del llibre Derelictes, amb David Figueres, i lectura de poemes de Joan Vinyoli, oberta a la participació. Ja us avanço que en aquest acte hi participarà gent que em fa molta il·lusió, i ja us diré per què.

I alguns contes per llegir-los d'amagat, de Damià Bardera

I alguns contes per llegir-los d'amagat, de Damià Bardera
El cep i la nansa, 2010
Continua el meu idil·li amb aquest escriptor i, fent marxa enrere, tinc entre les mans el seu primer recull de contes. Aquesta nit, al programa de televisió Tens un racó dalt del món de Canal 21.
Com a tast, us en llegeixo un:


novel·la?

Revisant el text, potser fins l'eternitat, d'una possible novel·la.

18 de febrer 2014

Damià Bardera a Tens un racó dalt del món



Damià Bardera serà el convidat a Tens un racó dalt del món de Canal 21, i amb la seva presència compliré el desig de conèixer-lo en persona, després de l'impacte que m'ha ocasionat llegir els seus llibres de contes, tal com ja he comentat algun cop al meu blog.
Els seus relats, ambientats sovint al món de la infantesa i dels animals, amb personatges molt coneguts com ogres, pirates, caputxetes, llops, etc, són d'estil aparentment senzill, nets, però força afilats i amb gran capacitat d'arribar al fons de l'ànima, de sacsejar-nos, de provocar-nos.
Amb ell comentarem el seu darrer llibre, Els nens del sac, i també els anteriors, Els homes del sac i Fauna animal.
També recomanarem durant el programa els llibres Las ratas, de Miquel Delibes; Línia blava, de Ramon Solsona; la versió de Cyrano de Baula edicions; Les escopinades dels escarabats no arriben al setè soterrani del pedestal on s'aixeca la meva estàtua, d'Andreu Martín.
El programa es podrà veure per Canal 21 els dimecres 19 i 26 de febrer, a les 21.00 h., i en diverses repeticions durant les dues setmanes.

Gramàtica per reflexionar

els verbs copulatius s'ho passem molt bé
les oracions adversatives emprenyen, però no les podem obviar
les oracions ben coordinades s'escolten les unes a les altres.
cal entendre els motius de les oracions insubordinades
no m'agraden els articles predeterminats
no m'agraden els verbs intransigents

no m'agraden els adjectius desqualificatius

17 de febrer 2014

Bandoler, de Margarida Aritzeta

Bandoler, de Margarida Aritzeta
Cossetània Edicions, 2014
Sinopsi


Era el segle dinou, el seu nom Joan Serra, uns li deien bandoler, de malnom era en La Pera. El record del bandoler travessa tota la vida de qui era només un nen quan se’n va anar amb ell a seguir els camins amb els francesos i que ara, des de les seves velleses, busca desesperadament que parli una màquina per poder trobar les claus d’un secret fosc que sempre l’ha torturat.

catàleg

tresors que amaguen illes
calendaris en blanc per pintar-los del color que vulguis
telescopis perquè et mirin
calidoscopis per mirar amb els ulls tancats
pirates que et roben el cor
ponts que es poden passar per davall
silencis en tres dimensions
verbs prescindibles
ditades al vidre que fan bonic
tolls de pluges anteriors
generosos sense memòria
amants de l'amor
metgesses sense bata

paraules que busquen significat
Aturdido aún por el impacto, se aparta del rugido de la carretera, del bochorno del brillo de la ciudad, y se adentra, con cautela, por un sendero cercano del bosque. Busca refugio entre los pliegues del entendimiento, acechado por los ladridos del corazón. Intenta descifrar sus enigmas, buscar la salida al laberinto d’emociones donde se encuentra, atado al recuerdo de unos ojos verdes.

En el cielo, un aprendiz de brujo, de dios, o de demonio, dibuja volátiles trayectorias de luces sin disciplina alguna, caóticos puntos que desafían su metódica forma de entender el mundo. Las luciérnagas muestran, quizás, el camino a seguir, las normas del amor sin normas.

16 de febrer 2014

lectura de poemes a Tortosa: Joan Vinyoli i David Figueres

Divendres vinent, 21 de febrer, a les 19.30 h. participaré a l'acte doblement poètic que es farà a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa.
Per una part homenatjarem Joan Vinyoli amb la lectura d'una selecció de poemes.
En segon lloc, presentarem el llibre Derelictes, de David Figueres.
Us convido a assisitir i, fins i tot, a participar.



Blau de nit a Praga, de Teresa Costa-Agramunt

Blau de nit a Praga, de Teresa Costa-Agramunt
Cossetània Edicions, 2014
Sinopsi
Teresa Costa-Gramunt viatja per una ciutat que pot ser Praga, sí, però que podria ser també una altra capital perquè es tracta d’una ciutat personal i íntima, la seva Praga, una Praga els carrers de la qual no són sinó els racons de l’ànima de l’autora. (del pròleg de Monika Zgustova).
El viatge pot ser una bona excusa per a veure amb més intensitat. És clar que no cal sortir de casa, com deia Lao Zi, per conèixer el món! Basta viure atents, connectats amb la realitat, aquesta gran subministradora d’experiències. Però el viatge, que posa el temps potes enlaire i ens permet entrar en el santuari d’un altre temps, aguditza els sentits i propicia l’esperit alerta. Així, la ciutat de Praga, sense deixar de ser la ciutat de Praga, aquí, per art de màgia, es converteix en una ciutat arquetípica. (del pròleg de l’autora)

15 de febrer 2014

Vaig fer la maleta un dia de juny, de Cinta Arasa

Vaig fer la maleta un dia de juny, de Cinta Arasa
Editorial Bullent, 2014
Sinopsi
Som al juny del 1909. Barcelona cremarà d'aquí poques setmanes, però ningú no ho intueix. L'Eulàlia, una adolescent de bona família, està convençuda que la vida de veritat només es llegeix als llibres. Acompanyarà el seu pare en un viatge de negocis al nord d'Anglaterra com a intèrpret. Fa la maleta a casa seva i no s'imagina que tardarà molt de temps a desfer-la, si és que la pot desfer mai. En el viatge descobrirà les condicions de vida dels obrers. L'Oliver, poc més gran que ella, li ensenyarà què vol dir treballar a una fàbrica... i que la vida de veritat també es pot viure.

Premi Enric Valor de narrativa juvenil - 2013

14 de febrer 2014

Contes a la carta, en ple procés

Fa uns mesos que vaig iniciar el projecte de Contes a la carta.
Ara mateix em trobo en ple procés creatiu per a escriure'n un. 
Una de les coses més interessants d'aquesta iniciativa és l'intercanvi d'informació amb el còmplice, la persona que em fa l'encàrrec, que m'explica anècdotes de la persona a qui li vol dedicar, gustos, aficions, debilitats. Ella m'explica, jo li pregunto, i entre tots dos, encara que no se n'adoni, anem escrivint el conte. Estiro d'un fil invisible, com una mena d'investigació, però sense que ningú prengui mal. Estimulant, divertit.
Ja sé prou coses de la propera "víctima". Es dedica a la docència, he vist la foto de la taula de casa on corregeix els exàmens, sé les seves postres preferides... 

Batec de paraules de Joana Raspall

Batec de paraules de Joana Raspall
Sinopsi
La present edició conté tota la poesia lírica que Joana Raspall va editar entre 1991 i 2010 en els cinc títols: Ales i camins, Llum i gira-sols, Arpegis, Instants i Jardí vivent. A més, a la segona part, l'apartat Obra poètica inèdita incorpora 191 poesies inèdites seleccionades per l'autora amb motiu del centenari del seu naixement, d'entre una multitud de carpetes i llibretes d'obra inèdita en tots els gèneres que, finalmente, Joana Raspall ha volgut oferir als seus lectors.

13 de febrer 2014

Bé pel trapezista! Fregant el miler.

Arriba la carta anual de l'editorial amb el taló. Sis anys després de la seva publicació, El vertigen del trapezista és l'únic llibre que em dóna drets d'autor positius (sí, també n'hi ha de negatius), i ja frega el miler de vendes. Bé pel trapezista que no para. 
Després de totes les retencions possibles, i del que es quedarà el banc per la feinada de cobrar-lo, em quedarà per a un sopar que, en honor al trapezista, haurà de ser regat amb vi DO Montsant.  

Mar d'hivern


No desfulla les margarides, el mar; se les menja amb passió. 
I el temps.
No badis.
.
Inspirat en una foto de Xulio Ricardo Trigo, que també escriu amb imatges.

12 de febrer 2014

la porta màgica

El nostre fill diu que quan sigui gran inventarà una porta màgica i una màquina del temps (es nota que veu Doraemon?). No sap que ell és la porta màgica; que ell és la màquina del temps.

Reconeixements i premis addicionals

Actualitzo algunes de les meves dades a Linkedin. A la secció de "reconeixements i premis addicionals" hi afegeixo que el meu fill diu que sóc guapo.

11 de febrer 2014

Iniciador de circuits

A l’Ajuntament estrenem programa per gestionar el registre i els expedients. Aprenem sobre la marxa, amb la barreja de pànic i il·lusió que desperta tot lo nou, i es van perfilant els mecanismes del seu funcionament. Em validen el permís per ser “iniciador de circuits”. Dic que això sona pompós, i que ho podria afegir al meu currículum. “Iniciador de circuits”. Un no sempre és conscient que pot ser iniciador d’alguna cosa.

Regals de llum

Regals de llum. Passejo vora l'Ebre. Trobo una excursió escolar. Una xiqueta petita li diu a un jubilat que espera vora el mercat: Miri, senyor, l'arc de Sant Martí! Ell contesta: gràcies guapa! Regals.

10 de febrer 2014

La jueva de Tortosa

Ahir, estrena de l'espectacle La jueva de Tortosa, que es podrà veure de forma periòdica i que us recomana de manera entusiasta.
Us passejaran de la mà i de la veu d'una antiga jueva pels carrers laberíntics del call jueu de Tortosa, però en cap moment us sentireu perduts. Us emocionarà, us bressolarà, us cantarà, us explicarà la seva història. Una barreja perfecta de cultura, entreteniment i emoció, amb senzillesa, amb delicadesa. 
Les meves felicitacions i el meu agraïment, perquè iniciatives com aquesta a Tortosa em carreguen d'il·lusió i són tot un exemple.
No us ho perdeu. Més informació a http://www.lajudiadetortosa.com/
Algunes de les fotos que vaig fer en aquest enllaç.
El reflex de l'aigua, i el record, mai són fidels a l'original; però això no els treu bellesa.
.
Inspirat en una foto de Remei Navarro.

09 de febrer 2014

pessics a l'ànima


Un pessic és l'acció de pessigar, i també la marca que deixa. Causa i conseqüència, totes dues coses alhora sota el mateix nom. De pessics vam parlar a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, el passat divendres, en motiu de la presentació del segon llibre d'Alfons Cama, publicat per Editorial Gregal.
Vam parlar de les diferents capes que es poden trobar al llibre, dels canvis socials viscuts el segle passat, de la transformació de l'economia i les fàbriques tradicionals (en aquest cas del suro), del compromís personal que cal adoptar en moments determinats de la història (ens trobem als anys 70, amb el dictador prop de la seva mort)... De vegades necessitem aquest pessic per fer-nos avançar, o un clatellot, dic jo.
Podeu escoltar un dels fragments del llibre en aquest enllaç.

Perquè també l'esperança fatiga, d'Ignasi Riera

Perquè també l'esperança fatiga. Notes sobre la vida i obra de Ramon Comas i Maduell. Ignasi Riera.

Sinopsis: Un exhaustiu i suggeridor treball d'Ignasi Riera sobre l'obra i l'home Ramon Comas i Maduell (1935-1978), sacerdot i escriptor. A partir de documents de primera mà i de l'amistat Riera/ Comas, el llibre ens proporciona un esplèndid mapa de interpretació de les circumstàncies i de les constants d'un "lletrafarit" en temps obscurs.

El llibre reprodueix l'epistolari Ramon Comas-José M. Valverde molt il·lustratiu de les seves respectives inquietuds.

08 de febrer 2014

Ens disfressem per carnaval, de Roger Roig i Hugo Prades

Ens disfressem per carnaval, de Roger Roig i Hugo Prades

Cossetània Edicions, 2013

En aquest conte el Patufet i els seus amics s'apunten a la disbauxa del carnaval, la festa més irreverent del nostre calendari festiu. Ben abillats amb una disfressa, surten al carrer i s'afegeixen a la gresca sota les ordres del rei Carnestoltes. Però la diversió perilla, perquè una vella senyora està entestada a imposar l'ordre...

07 de febrer 2014

Fa tres mesos que no escric cap conte; ho enyoro. Almenys, els visc.

sota l'aigua

Les restes, sota l'aigua; però mai del tot.
.
Inspirat en una foto de l'amic Toni Lluch
Encetar el dia amb obrellaunes, si cal.

06 de febrer 2014

Pessics

Un pessic és l'acció de pessigar, i també la marca que deixa. Causa i conseqüència, totes dues coses alhora sota el mateix nom. De pessics parlarem demà a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, amb Alfons Cama
A les 19.30 h.

A l'hivern les nits són més llargues, i els dies més curts; però sumen igual.

porta a la vida


Tot i closa, la persiana, deixa que es coli una mica de llum. El balcó és una porta de la vida.
.
Inspirat en una imatge d'Emili Nieto.

05 de febrer 2014

a la vora del vespre

Camino a la vora del vespre, a tocar de l'aigua que somriu, plena de llum. Els grocs m'acaronen, i enfosqueixen lentament.

Amb Damià Bardera a Tortosa

El 24 de gener vaig gaudir del regal de tindre a Tortosa un dels autors que més m'ha impactat els darrers anys: Damià Bardera. Els seus llibres de contes Fauna animal, Els homes del sac i Els nens del sac, m'han seduït de forma extraordinària com ja he explicat en aquest blog.
Aquests reculls formen un tot (inacabat, encara en vindran més) on l'autor ens presenta una obra transcendent, fulminant, capaç  d'esgarrapar-nos l'ànima amb la certesa, profunditat i eficàcia, del punyal més eficaç. Ens sacsegen, ens trasbalsen, i sempre a través d'aquest món tan proper i aparentment tendre de la infantesa, dels animals, dels contes tradicional als quals els gira de l'inrevés per a fer-nos evident una monstruositat que ja existia en ells, sovint sense adonar-nos-en. Ens obre els ulls amb unes pinces precises, a una velocitat que sorprèn, amb un estil clar, net, polit, treballat, concís, que a mi m'enamora, em fa sentir.
Ens vam trobar al migdia, després de dinar, per anar junts als estudis de Canal 21 per gravar un programa de Tens un racó dalt del món que s'emetrà el 19 de febrer.
Després, passejada per Tortosa sense deixar que s'escapi ni un bri de temps buit de conversa àgil i intel·ligent. Ens trobem amb Francesc Mestre, l'editor de El cep i la nansa a qui hem d'agrair l'aposta per publicar aquests reculls de contes agosarats i valents.
I la tertúlia ja és a tres. Un home ens atura al carrer de la Rosa per dir si sóc el que surt a la tele, que sempre vaig amb llibres amunt i avall. Això no em passa quasi mai, i l'efecte Bardera potser aporta màgia al dia. Compren una capsa de coquetes de sagí al carrer Sant Blai. I arribem en punt a la llibreria La 2 de Viladrich, per a sentir-me com a casa. Des de l'aparador veig que hi ha algú que s'espera, i respiro més tranquil. Gent que conec amb nom i cognoms, amics i amigues de lletres com Manel Ollé, mestre i escriptor, Sílvia Panisello, narradora de contes i cocoordinadora del Club de Lectura, Xavier Aragó, sempre amb el teatre a la sang, Quimo Panisello, dissenyador de diversos llibres de molt èxit a Tortosa, entre altres.
Durant la presentació parlo de la meva admiració pels contes de Bardera, de la seva capacitat d'arribar al moll de l'os, i en llegim uns quants, i se'ns fan les tantes.A la web de l'autor podeu llegir la meva presentació.
Però en necessitem més, i anem a sopar per seguir conversant, precisament al bar La Tertúlia, malgrat la música d'una tuna ens acompanya una estona. Seguim parlant, entre altres coses, de literatura, i Damià ens demostra que, com a lector, té les coses clares i el nivell d'exigència molt alt. 
Damià ve de Girona, i som un país petit, però no tant. Es queda a dormir a Tortosa, per gentilesa de l'hotel Berenguer IV. L'endemà quedem de nou, a Viladrich, i seguim parlant una estona més, passejant per la vora de l'Ebre, amb el vent que segella la nostra amistat.

04 de febrer 2014

Llàtzer Carles a Tens un racó dalt del món



Llàtzer Carles serà el convidat a Tens un racó dalt del món de Canal 21. Ja he dit algun cop que el programa em serveix d'excusa  per retrobar-me amb amics i amigues de lletres, i com a al·licient per a conèixer-ne de nous. Aquest és el cas d'aquesta setmana, gràcies al qual he pogut conèixer Llàtzer Carles, un autor veterà  de Sant Carles de la Ràpita, que reparteix el seu temps entre casa nostra i Colòmbia, que, ho reconec, m'havia passat per alt, tot i que La espada y la inocencia, que comentarem, ja és el seu sisè llibre. Es tracta d'una novel·la ambientada a cavall a Iberoamèrica, entre els segles XVIII i XIX, i que és l'inici d'una trilogia.
També recomanarem durant el programa els llibres Piu-piu, de Daniel Torrent; Gorriones de la plaza, d'Isabel Hernández Tibau; Un pessic a l'ànima, d'Alfons Cama; Qui pot ser a aquestes hores?, de Lemoy Snicket.
El programa es podrà veure per Canal 21 els dimecres 5 i 12 de febrer, a les 21.00 h., i en diverses repeticions durant les dues setmanes.

L'aigua. Petjades humanes. Llenguatge.
.
Inspirat en una foto de Sisco Vidal.

03 de febrer 2014

VI Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

Us animo a participar a la V Mostra oberta de poesia a Alcanar, que organitza l'amic de lletres Tomàs Camacho.
La lectura de les obres participants tindrà lloc el 22 de març de 2014, i el termini per participar acaba el 21 de febrer.
En aquest enllaç trobareu les bases.
Tenir el teu fill adormit entre els braços; no hi ha res igual. Ets poderós i feble alhora; el món té sentit, la vida és un catàleg de tendreses.

02 de febrer 2014

Un pessic a l'ànima, d'Alfons Cama

Un pessic a l'Ànima, d'Alfons Cama
Editorial Gregal, 2013
Sinopsi
El doctor Martí Pijoan és un especialista en malalties renals de l’Hospital Clínic. Viu en un pis de l’Eixample de Barcelona però, com la seva dona, prové de la vila de Palamós. És fill de l’antic encarregat de la fàbrica de suro dels senyors Vinyals, una família burgesa de la capital.
La novel·la ens fa transitar per les seves vivències d’adolescència i de joventut. És un temps de canvis. De canvis en les activitats econòmiques d’una part del país, on el turisme de la costa s’imposa  a les activitats fabrils. Temps de lluita, repressió i alteració política durant les ultimes batzegades del franquisme. De transformació de les classes socials tal com s’havien establert durant la primera meitat del segle passat. Tots aquests fets, que l’atzar s’encarrega de tramar al llarg del relat, ens porten finalment a una situació del tot inesperada.
És, també, una història de relacions humanes. La història d’una amistat. D’una passió no resolta. Del dilema entre el que sent el cor i el que dicta la ment. D’interioritats per descobrir. De coincidències i fatalitats que canvien el curs de les vides.
.
Presentaré el llibre a La 2 de Viladrich de Tortosa el 7 de febrer.

Tots els petons del món, de Montse Panero

Tots els petons del món, de Montse Panero
Il·lustracions Mercè Galí
Coneixeu els petons suaus de papallona, els petons forts de cocodril o com fan petons les vaques? També hi ha els petons regal, els sorpresa, els amistosos,...Tot tipus de petons ben diferents que en Tonet, el petit de cal Petó, descobrirà durant el seu fantàstic viatge. Us hi apunteu?

La peculiaritat dels contes Ginjoler és que van destinats a infants tant oients com sords. 

01 de febrer 2014

La calçotada, de Roger Roig i Hugo Prades

La calçotada, de Roger Roig i Hugo Prades

En aquest conte el Patufet ens acompanya en la descoberta d'una tradició culinària molt arrelada al nostre país: la calçotada. Els nens i nenes de la colla s'ho passaran pipa mentre aprenen a conrear els calçots, a coure'ls sobre les flames del foc i a menjar-se'ls seguint tot un ritual. Quina gana...!

Tu piccolo, d'Umberto Tozzi

Dedicat al meu "piccolo", che hai due denti per sorridere, Quante volte innamorato della vita tu sarai , che un giorno te ne andrai